Tema 7: Prebilaterals II (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 2
Subido por

Descripción

Apuntes de la asignatura de zoología del primer curso del grado de genética de la universidad autónoma de barcelona

Vista previa del texto

Tema 7: Prebilaterals II TEMA 7: PREBILATERALS II 7.1 Eumetazoa 7.1.1.
Sinapomorfes ◦ ◦ ◦ 7.1.2.
Tenen una matriu extracel·lular amb col·làgena de tpus IV i una làmina basal que separa el teixit epitelial del teixit conjuntu. El fet que es fxin les fbres permet la formació de vertaders teixits.
Sinapsi La gastrulació dóna com a mínim dues capes germinals primàries que són l'ectoderma i l'endoderma. Després es forma una cavitat digestva amb cèl·lules endodèrmiques que secreten enzims extracel·lularment (exoenzims) Phylum Cnidaria 7.1.2.1.
▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ 7.1.2.2.
◦ ◦ ◦ Característques generals Pòlips i meduses Metazous tssulars. Eumetazous Diblàstcs “Radiata” Carnívors Marins (majoria) o d'aigua dolça Reproducció sexual i asexual unes 11.000 espècies.
Model corporal de les formes pòlip i medusa Només poden ser pòlips o meduses.
Sempre hi ha ectoderma i endoderma i la mesoglea al mig.
La medusa no és res més que un pòlip que ha donat la volta i té capacitat nedadora. Tenen una cavitat gastrovascular.
▪ Pòlip Prenem com a exemple un pòlip solitari. Tenen una zona de fxació anomenada disc basal, una columna amb cavitat gastrovascular, i fnalment la boca amb els tentacles al voltant.
▪ Medusa És com el pòlip però al revés. Té forma de paraigua. La part externa que és convexa, anomenada Exombrel·la, i la part interna còncava anomenada subombrel·la. Tant l'exombrel·la com la subombrel·la formen l'ombrel·la (part arrodonida del “paraigües”). A vegades l'ombrel·la té una làmina muscular anomenada vel (no totes les meduses la tenen) quan aquesta es contrau ajuda al desplaçament. (si té vel s'anomena craspedota i si no en té s'anomena acraspedota).
La part central, on hi ha la cavitat gastrovascular, és el manubri. Presenta la cavitat gastrovascular i és on es troba la boca. La boca pot presentar tentacles al seu voltant. La cavitat gastrovascular també es pot extendre per l'ombrel·la, formant el que s'anomenen canals radials.
Gastrodermis Tapissant la cavitat gastrovascular hi ha el tpus de cèl·lules glandulars, que secreten enzims digestus. La digestó és tant intra com extracel·lular.. hi ha unes cèl·lules amb capacitat de contraure's i s'anomenen mioepitelials. Quan les cèl·lules mioepitelials tenen funció també nutritva (a part de la muscular) s'anomentn cèl·lules nutritu-musculars.
També hi podem trobar receptors sensorials amb connexió amb el sistema nerviós Mesoglea: Substància gelatnosa sense cèl·lules.
Epidermis És la capa més externa. Les cèl·lules contràctls són mioepitelials. També hi ha cèl·lulels nervioses i receptors sensorials.
Totes les fbres nervioses acaben formant una xarxa difosa (sense ordenar) de tpus nerviós, que s'extén al voltant de tot l'animal.
Cnidòcits: cèl·lules característques dels cnidaris. Aquests, generalment es troben a l'epidermis i n'hi ha molts als tentacles. Però també n'hi poden haver a la gastrodermis. Són cèl·lules urtcants. Al seu interior hi tenen una càpsula plena de líquid urtcant, aquest té acció miolítca i hemolítca. La càpsula s'anomena cnid (hi ha molts tpus de cnids; com per exemple el tpus nematocist). En el cas del nematocist té un flament enroscat a l'interior i banyat en el líquid. El nematocist té un gallet (gatllo, anomenat cnidòcil) en forma de pèl, i a contnuació té un opercle que tapa el cnid. Quan algú toca el cnidòcil, l'opercle s'obra, surt tot el flament banyat de líquid urtcant que s'enganxa a la presa, i el líquid s'injecta Y TE MAAATAAAAAA. No hi ha cap altre tpus d'animal que tngui aquest tpus de cèl·lules --> sinapomorfa.
1 Tema 7: Prebilaterals II 7.1.3.
Reproducció Majoria metagènesi: hi ha diferents tpus morfològics i ecològics com a resposta de diferents tpus de reproducció sexual i asexual en el cicle biològic.
7.1.3.1.
▪ ▪ 7.1.3.2.
Reproducció asexual Fragmentació: En el gènere Hydra poden donar-se processos de fragmentació que venen seguits de processos de regeneració.
Gemmació: En el cas d'Hydra, que són animals que viuen en solitari, es poden reproduïr per gemmació Reproducció sexual És tpica de les meduses però no exclusiva (també hi ha pòlips que es poden reproduir sexualment) hi ha espècies monoiques i d'altres de dioiques (i n'hi ha que poden ser les dues coses al mateix temps). Es pot produir tant en cicles amb metagènesi com sense metagènesi.
Ex: Aglaura.
En aquest cas es produeix de manera dioica, produint una larva plànula, que precedeix una forma juvenil anomenada actnula, i de l'actnula s'origina altre cop l'adult (en aquest cicle no hi ha presència de pòlips).
Ex: pòlip raro Poden ser tant monoics com dioics. En el cas que siguin dioics, surten els espermatozoides del pòlip mascle i van al pòlip femella, i es crea una larva que s'enganxa al terra i no hi ha fase de medusa. Es creu que la fase de medusa (que és la que es reprodueix sexualment) s'ha reduït i ha acabat formant només les cèl·lules gonadals.
7.2 Característques dels principals llinatges evolutus Hi ha dues teories: es creu que podia ser que hi hagués les meduses, i que a partr de les meduses es formés el pòlip, per tant el més primitu és tenir meduses. Però hi ha l'altra opció, en la qual primer hi havia pòlips, els més primitus, i que després s'haurien originat les meduses.
Nosaltres seguirem el segon criteri (pòlip primitu): 7.2.1.
◦ ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ Antozoa la sinapomorfa és el fet que aquest grup no té fase medusoide. S'hi troben els coralls, els pòlips individuals, etc.
Els cnidòcits No tenen ni el cnidòcil ni l'opercle (encara que contnuen sent urtcants).
La boca no s'obre directament a la cavitat gastrovascular. Ho fa a partr d'una invaginació ectodèrmica que es diu faringe.
Poden presentar, en la faringe, com a màxim dos solcs ciliats. Aquests solcs ciliats s'anomenen sifonoglifs.
Són solitaris o colonials L'esquelet pot ser intern o extern Poden tenir reproducció sexual o asexual poden ser monoics o dioics Tenen paret gastrovascular tabicada 7.2.1.1.
◦ ◦ ◦ 7.2.1.2.
◦ Exacorallia Tenen paret gastrovascular tabicada, i el nombre de tabics és un múltple de 6 --> 6, 12, 18...
generalment l'esquelet és extern. Pot tenir 0, 1 o 2 sifonoglifs.
Poden ser solitaris, lliures, Octocorallia El nombre de septes de la paret gastrovascular tabicada sempre és 8.
2 Tema 7: Prebilaterals II ◦ ◦ 7.2.2.
L'esquelet és intern. Sempre hi ha 1 sifonoglif.
Grans formes coral·lines, la majoria colonials que formen grans masses. Poden formar masses arborescents, masses arborescents planes, me cago en la puta, dw.
Medusozoa Tenen fase medusa. Els cnidòcits tenen cnidòcil i opercle.
7.2.2.1.
Acraspeda El pòlip es troba molt reduït o s'ha perdut.
Són meduses sense vel Tenen uns òrgans sensorials específcos anomenats ropàlia que es troben perifèricament a l'ombrel·la. Són FOTO-QUIMIO-ESTATORECEPTORS ▪ Són mòbils i carnívores Schyphozoa ▪ Durant el cicle preseten un procés de gemmació (reproducció asexual) anomenat estrobilació. Es basa en una divisió transversal successiva que dóna lloc a una repetció lineal d'individus.
▪ La cavitat gastral es troba tabicada en 4 septes ▪ ▪ ▪ ◦ ◦ 7.2.2.2.
Cubozoa ▪ Anomenades meduses vespa ▪ tenen 4 Ropàlies i tenen ulls complexes ▪ tenen velàrium que es diverencia del vel perquè una part de la cavitat digestva penetra dins d'aquests ▪ els cnidòcits són molt agressius (te matan) ▪ Carybdea, ▪ la mesoglea no té mai cèl·lules Hydrozoa La mesoglea no té mai cèl·lules Les meduses tenen vel, són craspedotas.
• Hi ha individus solitaris (pòlips o meduses) • Hi ha individus en colònies ◦ Ecologia ▪ Bentòniques de pòlips ▪ Bentòniques de pòlips i meduses ▪ Pelàgiques de pòlips ▪ Pelàgiques de pòlips i meduses ◦ Tipus de zoides ▪ Homomorfes: tots els individus de la colònia són iguals.
▪ Polimorfes: els individus de la colònia són diferents.
▪ EX: Hydroida.
▪ Hi predomina la fase pòlip. Són individus solitaris. La fase medusa quda representada per teixit gonadal. També hi ha colònies, generalment polimorfes, durant el seu cicle biològic hi ha colònies amb diferents tpus de zoides, amb diferents funcions: funcións de captura i digestó de l'aliment (gastrozoides), especialitzats en la reproducció (gonozoides, que produeixen les 3 Tema 7: Prebilaterals II ▪ ▪ ▪ ▪ 7.2.2.3.
◦ ◦ ◦ ◦ ◦ gemmes que originen les meduses després de desprendre's.
EX: Siphonophora Són colònies polimorfes pelàgiques qe comprenen la fase medusa i la fase pòlip. Estan representades conjuntament. Tenen un fotador i una campana natatòria, que representa la medusa. Del fotador i la campana conjuntament pengen els cormidis, que són grups de zoides.
Gastrozoides (alimentació), dactlozoides (carregats de cnidòcits i encarregats de la protecció), gonozoides (reproducció). Els gonozoides generen els gonòfors, les gemmes sexuades de la medusa, però no hi ha la fase de medusa sola, sinó que aquests originen l'individu adult amb fotador i campana natatòria i dw. Physalia physalis (caravel·la portuguesa) EX: Condrophora Colònies polimorfes pelàgiques. Compostes per un gran fotador amb cambres quitnoses (de quitna) que són plenes de gas. Sota el fotador hi ha un gran gastrozoide que presenta la boca.
Del gastrozoide en pengen altres tpus de zoides – dactlozoides, gonozoides, els que generen les gemmes, que es desprenen i hi ha fecundació externa. Hi ha dos tpus de larves (dues fases larvàries, on la segona larva origina una colònia d'aquest tpus.
[Staurozoa] Meduses sèssils.
Tenen forma de trompeta, es fxen al substrat a través d'una prolongació en forma de peduncle de l'exombrel·la. La boca queda a la part superior. El peduncle surt de la cara aboral. Tenen 8 tentacles.
Larva plànula sense cilis i reptant.
Ovaris que són complexes.
Lucemaria, Craterolophus, Haliclystus 4 ...