t8: anatomia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 1º curso
Asignatura Anatomia i fisiologia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 13/02/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

T7- Ressonadors Articuladors i ressonadors de la veu El to de la veu originat a la laringe és dèbil i cal que sigui ressonat i articulat   Elements ressonadors o Espais aeris del pulmó i de la tràquea o Elements supraglòtics  Faringe  Cavitat oral  Fosses nassals  Sins paranasals no és pròpiament un ressonador però intervé.
Elements articuladors o Mòbils  Llavis  Llengua  Paladar tou o Immòbils  Marge alveolar del maxil·lar  Paladar ossi  Dents les vocals s’articulen a partir de canvis en la forma i volum de les cavitats ressonants. Les consonants s’articulen a partir de la interposició d’algun element al pas de l’aire expirat com per fricció (pas de l’aire per una obertura F) o oclusió (tancament i obertura explosiva T) 1. Cap ossi 1.1. Neurocrani És l’estructura òssia que conté l’encèfal, són les 2/3 parts inferiors del crani. Està format per 8 ossos, 4 situats a la línia mitjana (frontal, etmoide, esfenoide i occipital) i 2 dobles situats als costats (parietal i temporal) Ossos frontal i parietal L’os frontal forma de part del sostre de les òrbites oculars i també forma part de les fosses nassals, és un os pla i té el si frontal.
L’os parietal és quadrat, està per darrere del frontal i en tenim dos, un a cada banda del crani.
L’os és serrat.
Os esfenoide Està situat al centre del crani, el cos està buit i forma el si esfenoïdal. Està format per les ales menors( al darrere hi ha la sella turca que és on està la glàndula hipòfisis que segrega hormones), la fenedura esfenoïdal (on 1 T7- Ressonadors surten i entren venes, arteries i nervis de l’ull), les ales majors, que queden situades a la superfície del crani, el cos, i l’apòfisi pterigoides.
Os etmoide Està situat per davant de l’esfenoide i a sobre tenim l’encèfal. Hi ha una porció horitzontal, una porció vertical que separa les fues fosses nassals i és per on passen els nervis olfactius i les masses laterals, aquestes masses laterals estan foradades i s’anomenen làmines cribroses. Aquests forats permetran l’entrada i sortida dels nervis, venes i arteries olfactives Os temporal.
És un os parell i asimètric que tanca la cavitat cranial per les parets laterals i la base. Tenim en el seu interior les estructures acústiques (la orella interna i mitjana) i vestibulars ( control de l’equilibri). Actua en la funció masticatòria formant part de l’articulació tempo-mandibular. També actua en la funció articulatòria i de ressonància al obrir i tancar la boca.
Està format per 4 porcions. La porció escamosa, per sobre del conducte auditiu extern (CAE) i conté l’apòfisi cigomàtica (s’articula amb el pòmul); la porció Petrosa que conté els receptors de l’audició i és una estructura interna, la porció timpànica (per davant i per sota del CAE) on hi ha l’apòfisi estiloide que és on s’origina el múscul estilo hioïdal, i la porció mastoïdal (per darrere del CAE) conté l’apòfisi mastoide.
Os occipital Tanca el crani per darrere i per sota. Té un orifici anomenat foramen màgnum, que és la sortida del bulb raquidi que es transformarà en la medul·la espinal. Té dues caretes articulatoris que s’articulen amb l’atles.
1.2. Esplancnocrani o cara Conté la major part dels òrgans dels sentits, i la porció proximal dels aparells digestiu i respiratori.
Està format per 14 ossos: 2 nasals, 2 malar o pòmul, 2 maxil·lar, 1 mandibular, 2 palaí, 2 llagrimal o unguis, 1 vòmer, 2 cornets inferiors.
L’obertura piriformes és l’entrada òssia de les fosses nasals 2 T7- Ressonadors L’envà nasal està format pel vòmer i per la porció vertical de l’etmoide.
Os maxil·lar És una estructura cúbica de la qual sobresurten l’apòfisi zigomàtica (s’articula amb l’os malar), l’apòfisi frontal (s’articula amb el frontal per la part superior i amb els nasals pel costat) i l’apòfisi alveolar (en el seu interior conte els alvèols que és on aniran les dents) i l’apòfisi paletina del maxil·lar (s’articula amb l’os palatí, per sobre d’aquesta hi ha les fosses nasals i per sota la boca. ) . On s’ajunten les dues lamines dentaries s’anomena sutura intermaxil·lar. El cos del maxil·lar està buit i trobem el si maxil·lar que és una cavitat plena de mucosa.
L’apòfisi paletina, les dues lamines dentaries i l’os palatí formen el paladar dur.
Os palatí Està situat darrere del os maxil·lar. Té dues porcions, l’horitzontal i la vertical. A la porció horitzontal hi ha coanes nasals que connecten els orificis nasals amb la laringe.
Mandíbula La mandíbula és un os amb forma de ferradura, que es caracteritza per tenir un cos on a la part posterior té unes branques ascendents a cada costat. A la part superior del os hi ha l’apòfisi alveolar (on estan les dents). La unió entre el cos i les branques forma l’angle mandibular.
En el cos hi ha l’orifici mentonià, per aquest hi passa el nervi mentonià que innerva la barbeta, aquest pot provocar dolor intens que pot fer perdre el coneixement.
Les branques ascendents acaben amb dues prominències, les quals la part anterior tenen forma de punxa i s’anomenen apòfisi coronoide. Al final de la branca ascendent hi ha el còndil, que és una part cilíndrica que s’articula amb el temporal. A cada branca hi trobem el conducte dentari 3 T7- Ressonadors inferior (orifici), per aquí passa el nervi que dóna informació a les peces dentaries i que surt per l’orifici mentonià.
A la cara interna de la mandíbula hi ha la língula de la mandíbula. A la cara interna es forma l’angle mandibular. A la línia milohioidal s’insereix el múscul milohioidal, aquesta línia separa la mandíbula en dos. També presenta la apòfisis Gènic (al mig del cos) La mandíbula s’insereix amb el múscul temporal que pot fer pujar la mandíbula i tancar la boca.
Articulació temporo-mandibular (ATM) A la cara inferior de l’apòfisi cigomàtica dels temporal es troba la cavitat glenoide del temporal (fossa mandibular) que està destinada a articular-se amb el còndil de la mandíbula. L’ATM està situat per davant dels conductes auditius externs. És una articulació doble condília. S’articula amb el còndil de la mandíbula i amb la cavitat glenoide del temporal Alteracions  Prognatisme o progènia: és el desplaçament de la mandíbula. Està degut a anomalies de l’esquelet facial, per síndromes de base genètica o per gegantisme (porcions discals molt gran). Això pot causar malformacions dentals i disàrtria  Retrognatisme: mandíbula cap enrere.
 Luxació mandibular: el còndil de la mandíbula està desplaçat (dislocat) i no es capaç de tornar a la posició inicial. s’ha de fer la maniobra de nelaton.
 Trismes (contracció de la mandíbula) pot ser degut al tètanus, a crisis d’ansietat... cal dilatadors per poder obrir la boca. afecta al múscul mentonià Músculs motors de la Mandíbula  Múscul temporal: va des de la fossa temporal fins a l’apòfisi coronoide de la mandíbula. Eleva la mandíbula i tira cap enrere el cap. Està innervat pel n. Mandibular. Consta de les fibres obliqües, de les fibres horitzontals i les fibres verticals (aquestes s’articulen amb l’apòfisi coronoide.
 Múscul masseter: va des de l’arc cigomàtic fins la cara externa de l’angle de la mandíbula, eleva la mandíbula. Està innervat pel n.
Mandibular. El punt mòbil és la mandíbula i el fixe és l’arc cigomàtic.
 Múscul pterigoides: Innervat pel nervi mandibular.
o Medial o intern: va des de la fossa pterigoide fins la cara interna de l’angle de la mandíbula. Eleva la mandíbula o Lateral o extern: té dos feixos, un s’uneix amb l’esfenoide i l’altre s’uneix amb la cara externa de l’apòfisi terinoide. Va des de la cara externa de l’esfenoide fins al coll del còndil de la mandíbula. Fa tres tipus de contracció: contracció bilateral (es contrauen a l’hora) de propulsió (fan tirar la mandíbula cap endavant), 4 T7- Ressonadors també fa la contracció unilateral (només es contrau un múscul) de lateralització o deducció i finalment una contracció unilateral alternamolturació (quan mengem un xiclet)  Músculs milohioidal, Genihioïdal i ventre anterior del múscul digàstric: fan descendir la mandíbula si el punt fix és la hioide i si el punt fix és la mandíbula faran ascendir la laringe i formen el terra de la boca Moviments de la mandíbula:  Elevació: temporal (porcions anterior i mitjana), masseter, pterigoidal intern  Descens: milohiohidal, digàstric (ventre ant), suprahioidals  Propulsió: pterigoidal lateral (contracció bilateral)  Lateralització o deducció: terigoidal lateral (contracció unilateral)  Molturació: pterogoidal lateral (contracció alternant)  Retropulsió: temporal (porció posteriors) 5 ...

Tags: