TEMA 6 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Teoria de la forma la composició i el color (TEFOCOCO)
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6: Llenguatge plàstic (III). Composició 6.1. Macro-estructures i eixos compositius L’esquelet de la composició és la forma global que sustenta la imatge.
Antigament la pintura utilitzava principalment el triangle. Aquest fet està actualment de forma més implícita que a l’antiguitat, però segueix estant allà. Per exemple a Blade Runner és una societat decaient (com a film) i crea una inestabilitat posant els personatges a dalt de tot sense un horitzó o una línia límit.
Tensions dirigides “l’experiència visual és dinàmica: allò que una persona percep no és només una disposició d’objectes, de colors i formes, de moviments i mides. És, potser abans que altra cosa, un joc recíproc de tensions dirigides. Aquestes tensions invisibles són tan intrínseques a qualsevol percepte com la mida, la forma, la ubicació o el color.” (R. Arnheim (1979) Arte y percepción visual) Factors que determinen les tensions dirigides: -Vectors explícits -Formes amb angles aguts i vectors implícits -Línies de mirada -Gestalt i tracció entre formes Tensions dirigides i pes visual Gestalts i tracció de formes Línies de mirada Aquest exemple de gestalts i atracció de formes explica com la primera figura té un pes més visual respecte la segona ja què hi ha el genet a sobre i per tant crea una major pressió sobre el cavall.
També dóna la sensació de què vagi molt més lent.
6.2. Ordre vs. Varietat i equilibri compositiu Factors fonamentals de l’ordre vs. Varietat compositives: -Quantitat de formes i gestalts -Redundàncies/regularitats internes en la composició (repeticions estructurals) Models d’ordre compositiu: -Unitat vs. Fragmentació (multiplicitat) (1) Il·lustració 1 -Simetria vs. Asimetria -Regularitat vs. Irregularitat -Previcibilitat vs. Imprevisibilitat, aleatorietat -Equilibri o estabilitat vs. Inestabilitat -Economia vs. Profusió Potencial semàntic dels models compositius d’Ordre vs. Varietat: Composicions d’ordre – claredat, simplicitat, austeritat, estabilitat, solemnitat..., però també: avorriment, pesadesa, estatisme, rigidesa...
Composicions de varietat – complexitat, misteri, diversió dinamisme..., però també: desordre, inestabilitat, caos, extravagància...
Ús expressiu de la dialèctica ordre/varietat en el cinema (ex. Blue Velvet i Edward Scissorhands) Colors saturats: felicitat falsa, massa maco tot, però també hi ha harmonia... Base estructura ordenada amb certa varietat amb les flors. El marró i el verd en canvi tenen menys ordre.
6.2.1. Equilibri compositiu “ordre” a través d’equilibri compositiu Factors què determinaran el pes visual: -mida -tonalitat i claredat -tensions dirigides (alternatives al pes visual) 6.3. Sistemes cèntric i excèntric de la composició visual “des d’un punt de vista psicològic, la composició cèntrica representa l’actitud egocèntrica que caracteritza la forma de veure les coses pròpia dels infants, però que s’estén al llarg de la vida (actituds somniadores, il·lusió d’independència sobre condicions exteriors, subjectivitat...).
Tot i això, en determinats moments l’individu es veu obligat a admetre que el seu propi centre és només un entre molts altres, i el poder i les exigències d’altres centres (a l’exterior) no poden ser ignorats sense riscos (llei gravetat). Aquesta visió del món, més realista, complementa la composició cèntrica amb una altra de tipus excèntric” (R. Arnheim 2001, el poder del centro) Model excèntric: més realisme, pes gravitatori, tot gira al nostre voltant. Característica de la infantesa, gran subjectivisme, personalitats utòpiques... importància del “jo”. Predominen les formes visuals en forma de cercles i corbes. S’allibera de la força de la gravetat (metafòric). Remet a transmetre terranalitat, realisme, materialitat, objectivitat, pràctica, acció, física, quotidianitat, sobrietat...
Model cèntric: Mirar al nostre voltant oblidant-nos de nosaltres, acceptant la importància de la realitat exterior en comptes de la supremacia del jo, i per tant acceptant la importància de termes externs a nosaltres. Remet a transmetre eteri, fantasia, espiritualitat, subjectivitat, teoria, pensament/imaginació, idealització...
Anàlisi. Cartells cinematogràfics de ciència – ficció En funció del tipus de pel·lícula que es vulgui crear els directors utilitzen un model o altre.
Normalment les pel·lícules de ciència ficció utilitzen al model “A”, en canvi les pel·lícules d’autor, filosòfiques, es mouen més pel model “B”.
Exemple dels dos models de composició segons el tipus i el fil conductor de la pel·lícula. En la part superior trobem les de ciència ficció què segueixen el model “A” i en canvi les de baix, d’una línia més filosòfica, segueixen el model “B”.
Pla de contingut de significats segons els significants (pla d’expressió) ...