Tema 7 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Fisiologia
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 01/01/2015
Descargas 9

Vista previa del texto

HORMONES DEL TEIXIT ADIPOS: ADIPOKINES Tenim consciència de les nostres reserves energètiques. Regulen moltes funcions.
1.-LEPTINA: Codificada pel gen ob i és una proteïna gran (16kDa). La seva expressió està incrementada per la insulina, com més tinguem més se’n segrega. Es va observar en un lloc de cria de ratolins que n’hi havia alguns molt obesos. Aquests ratolins menjaven molt i eren infèrtils.
Tenien una mutació al gen ob, la seva manca causava tots aquests efectes. Aquesta proteïna que codificava la produïen els adipòcits. El teixit adipós no és una sola cosa n’hi ha de diferents tipus, el subcutani és molt diferent del visceral. En el teixit adipós subcutani se’n produeix més quantitat.
La leptina és una hormona proteica que circula lligada a proteïnes. La seva expressió està regulada per la presencia d’hormones i nutrients. La insulina facilita la seva expressió; també es produeix després de lesions en l’organisme i en situacions d’abundància. Percep l’abundància perquè hi ha receptors de la qualitat i quantitat de l’aliment. Es veurà reduïda per l’hormona del creixement, les catecolamines i l’exposició al fred i exercici físic intens.
La leptina actua sobre receptors a nivell de l’hipotàlem entre d’altres. Pot accedir a través de la barrera hematoencefàlica i tenir efectes centrals. Els seus receptors són tirosina quinasa.
Es troben en algunes zones relacionades amb el control de la ingesta.
EFECTES: Es produeix en més quantitat com més reserves del teixit adipós tinguem. Sobretot en el teixit adipós subcutani. Té efectes que van en la direcció d’incrementar la despesa energètica, afavoreix l’oxidació dels àcids grassos. Informa a l’organisme que tenim moltes reserves i que podem activar processos oxidatius. Podem no tenir tant activats els mecanismes de la fam.
1. Augmenta la despesa energètica i la temperatura corporal.
1 2. Oxidació d’àcids grassos a múscul i fetge però mai al teixit adipós.
3. Disminueix la secreció d’insulina que està especialitzada en l’assimilació de nutrients. Com que tenim moltes reserves no cal que assimilem tant els nutrients.
4. Augmenta la secreció d’hormona del creixement perquè és un bon moment per créixer.
5. Augmenta la secreció de GnRh i gonadotrofines  Maduració sexual, pubertat. És un bon moment per reproduir-se.
6. Afavoreix les accions del sistema immune i el teixit ossi.
7. Permet angiogènesi i fibrogènesi i control de la pressió arterial.
És a dir ens informa de les nostres reserves energètiques.
TEORIA LIPOSTÀTICA: La leptina actua sobre els centres hipotalàmics que regulen la sacietat. La leptina es diu que és un senyal de balanç energètic. Aquesta teoria lipostàtica diu que quan tenim leptina en nivells molt alts ens provoca canvis que condicionen que no tinguem tanta gana, podem utilitzar més energia, produir més calor i produir menys ATP. Modula a la baixa la ingesta energètica i a l’alça la producció de calor. Si hi ha un bon equilibri el nostre pes corporal hauria de ser estable. Si tenim moltes reserves no tenim gana, si tenim poques tenim més gana. El problema és que els receptors es dessensibilitzen i això molt sovint determina que aquest equilibri es faci malbé. Si els receptors hipotalàmics no reconeixen la leptina ens trobem que la nostra ingesta no disminueix. No rebem un senyal que les nostres reserves siguin adequades. Es produeix obesitat. La leptina redueix la producció de la insulina, si deixem de ser sensibles a la leptina podem produir molta insulina fins que els receptors es saturen i desenvolupen diabetis tipus 2 per dessensibilització dels receptors.
La UCP-1 decideix quina quantitat d’energia dediquem a la producció de calor o d’ATP. També es promou la βoxidació en presència de factors anorexigens. Si tenim poc teixit adipós i poca leptina l’hipotàlem rep una senyal de baixes reserves i es secreten factors orexigens entre els qual tenim el neuropeptid Y (NPY). S’activa la resposta de l’estrès perquè no hi ha res tant estressant com passar gana.
2 2.-ADIPONECTINA: És diferent de la leptina. És una hormona peptídica que es troba en grans quantitats, en determinades èpoques del desenvolupament és el principal RNA que es codifica als adipòcits. Té 244 aminoàcids. Es troba al plasma on circula de formes oligomèriques. Els pèptids que la formen s’associen en forma de trímers que després formen hexàmers i així successivament. Si mirem les seves concentracions en plasma les tenim expressades en µg/ml fet molt inusual.
Al plasma hi ha un 0,01% d’adiponectina i és poc usual que una hormona pugui representar un percentatge al plasma, vol dir que en tenim molta quantitat. La concentració varia molt entre mascles i femelles, les femelles en tenen nivells més alts.
La quantitat que en tenim en sang es inversament proporcional a la quantitat de greix. Com més greix menys hormona. El greix el considerem el teixit adipós però no és igual tot el greix. El greix subcutani en produeix més. En individus que tenen una pèrdua de pes molt important tot i la pèrdua de pes, tot i no tenir teixit adipós o tenir-ne poc tenen nivells elevats d’hormona perquè a la medul·la òssia hi ha un greix que la produeix en elevades quantitats.
Tenim una imatge d’un ratolí normal i un gras que té uns nivells més baixos d’adiponectina. Si fem un estudi correlacionant els nivells en el plasma amb la quantitat de greix visceral veiem que hi ha una disminució progressiva de la hormona en plasma conforme augmenta el greix visceral. Tenen poc a veure el greix visceral i el subcutani en quan a secreció.
ACCIONS: Té funcions protectores de l’organisme.
1. Incrementa la sensibilitat a la insulina  La insulina té unes receptors que es dessensibilitzen fàcilment però l’adiponectina incrementa la fosforilació d’aquest receptor i així augmenta la sensibilitat a la insulina.
2. Inhibeix la gluconeogènesi  Redueix la transformació de substrats de magatzem en glucosa.
3. Redueix els nivells de triglicèrids en sang  Aquest efecte el fa a llocs allunyats del teixit adipós que són el fetge i el teixit muscular.
4. Potencia la β oxidació 5. Incrementa les lipoproteïnes d’alta densitat (HDL)  El colesterol associat a HDL és més protector que no pas l’altre. Genera un factor de protecció de l’endoteli vascular amb greix associat a les HDL.
6. Incrementa l’expressió de termogenines.
3 Tenim una imatge dels trímers d’adiponectina que s’associen formant hexàmers i després altres formes coordinades que s’enganxen pel centre amb ponts disulfur. Actuen sobre receptors amb 7 trams transmembrana.
Frenen la producció hepàtica de glucosa, augmenten la captació de glucosa pel múscul i incrementen l’oxidació d’àcids grassos a múscul i fetge.
a interpretació global del paper de l’adiponectina: És una substancia produïda pel teixit adipós que afavoreix en individus de baixa massa corporal l’assimilació de nutrients i disminueix la producció hepàtica de glucosa que permet que es mantingui més estable la sensibilitat a la insulina. Incrementa l’oxidació d’àcids grassos al múscul i fetge i la producció d’energia deriva de les reserves. Fa una protecció dels vasos sanguinis disminuint la incidència de les malalties. Algunes malalties com l’arteriosclerosi que és una malaltia inflamatòria perquè hi ha components proinflamatoris i l’adiponectina disminueix aquests factors i disminueix la incidència. Té un efecte antiinflamatori.
4 ...