1r parcial (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de vertebrats terrestres
Año del apunte 2016
Páginas 25
Fecha de subida 27/03/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Noelia Carrión ORIGEN I RADIACIÓ DELS TETRÀPODES LA TRANSICIÓ CAP A LA VIDA TERRESTRE PER PART DELS VERTEBRATS Va sorgir en el període devonià (416 – 359 MA) Disposició dels continents en el Devonià (~375MA): Baltica és Europa. Gondwana és un gran continent que correspon a S Amèrica, Àfrica, India, Australia, Antartida, part de la Xina, Malasia...
Del pas a Silurià a Devonià, Gondwana migra cap a l’equador. Baltica i Laurentia van contactar i l’oceà de Rheic es va estretar i el mar universal va ser Panthalasa. L’oceà Rheic queda com un estret entre Gondwana i Baltica-Laurentia.
Euroamerica o Laurusia o Eurasia es un continent a part de Gondwana.
Les Tª al Devonià són relativament elevades, clima sec. Els mars eren profunds. El gradient de Tº entre pol S i equador era homogeni. Els glacials apareixen al final del Devonià, que es quan baixa la Tª. El cima càlid i sec té molta importància pel pas de animals aquàtics a terrestres.
SISTEMÀTICA A nivell dels peixos:  - Sinapomorfies dels Sarcopterygii: (inclouen peixos i terapodes) Aletes parelles monobasals: una peça basal a nivell de la cintura Pulmons Escates cosmoides: tenen una capa d’esmalt + dentina + os vascular + os laminar Dins els Tetrapodomorfa hi ha peixos tetrapodomorfs, pisciformes i tetrapodes basals.
**ACR: ancestre comú més recent** COLONITZACIÓ DEL MEDI TERRESTRE La transició va tenir lloc dins els peixos tetrapodomorfs.
Modificacions estructurals de l’esquelet. 4 caràcters representatius: DIAPO 4 1. Apareixen extremitats endoesquelètiques formades per carpians, tarsians i dits (quiridi).
Quiridi vol dir mà (dits). Les extr dels tetràpodes NO procedeixen de les aletes monobasals biseriada dels Dipnoi. Aquestes tenen un eix metapterigial formada per peces basals i a banda i banda tenim una sèrie d’ossos que són els radials. Procedeixen de les ALETES MONOBASALS DICOTÒMICA dels peixos tetrapodomorfs. L’eix de l’aleta no passa pel mig, gira cap a la part posterior (post axial) de l’aleta. Els 1r tetràpodes apareixen en tetràpodes devonians, que ja no tenen aletes tenen quiridi.
1 Noelia Carrión Húmer, radi i ulna en Eusthenopteron es homòleg als nostres ossos. Ichtyostega tb té ossos homòlegs.
2. Espàtula ilíaca associada amb la columna vertebral. En un peix, l’ili no contacta amb la columna vertebral, en canvi, en els tetràpodes sí que contacta. Els peixos es mouen per ondulació, no necessiten aixecar les extremitats. Quan són terrestres necessiten aixecar les extr posteriors. Els elements de la cintura escapular estan associats indirectament mitjançant lligaments amb la col vertebral.
3. Pèrdua de contacte entre el dermatocrani i la cintura escapular. Apareix coll i l’os atles. La cintura escapular contacta amb la part posterior del crani (dermato). En els tetràpodes hi ha desconnexió. La cintura contacta amb el crani mitjançant músculs i lligaments. Això permet molt moviment del cap.
En anfibis ja trobem 1 vertebra cervical, que és l’atles.
4. Remodelació de la regió auditiva. Apareix l’oïda mitja i la columel·la (estribo). Quan hi ha timpà, la vibració fa moure aquest os i fa vibrar la finestra oval i es transmeten cap a l’oïda interna. En els peixos no hi ha columel·la, trobem un os hiomandibular Per què apareixen aquests caràcters? Ens situem al Devonià. Canvis ambientals durant aquest període (dividit en Frasnià i Givetià):   Hi ha una gran diversificació de pl vasculars  dism O2  anoxia en tots els sistemes aquàtics La confluència de dism de O2 i anoxia aquàtica correspon a l’aparició de molts taxons de peixos tetrapodomorfs. Aquests, porten a la línia que origina els tetràpodes.
Partim d’ambients d’aigües someres, càlides i pobres en O2 i amb abundants preses petites (insectes). Hi ha 2 teories:   Hipòtesi clàssica (Romer): desplaçament fora de l’aigua per escapar de la dessecació. Això determina que la sortida de l’aigua es va produir abans de l’evo de les extremitats (quiridi).
Hipòtesi Clack et al: Com que el nivell d’O2 era baix, van tenir una sèrie de modificacions per mantenir el cap a l’exterior i poder respirar. Les extremitats es fan més robustes. Això determina que l’evo de les extremitats va tenir lloc dins l’aigua.
Treure el cap de l’aigua determina que el cap estigui lliure de mov (desconnexió cap amb cintura escapular), l’os Hiomandibular redueix la seva mida i s’incorpora a l’oïda mitja com a estrep i hi ha una expansió del rostre (es forma una estructura nasal més llarga i compacta) Tb s’observa una obertura espiracular que connecta amb la cavitat bocal i té posició dorsal.
Aquesta obertura és gran perquè així entrarà més aire. Ens els tetràpodes devonians, estava connectada amb una bossa d’aire connectada a la boca i actuava amb una cambra de ressonància que millorava la transmissió del so cap a l’oïda.
ORIGEN I RADIACIÓ DELS TETRÀPODES 2 Noelia Carrión El tetrapodomorf contenen els peixos tetrapodomorf, tetrapodes basals i T corona.
Hi ha dos filums. Hi ha 1 taxó que els originarà però que encara no té les característiques. Hi ha dos taxons basals que generaran els dos filums. L’ancestre truncal o basal ja té les característiques del filum. No podem definir el filum fins que no té una sèrie de caract. L’stem ancestor ja té les caract del filum. El filum 2 s’extingeix. L’ancestre corona (crown) té les caract dels taxons actuals del filum 1. Podem diferenciar el crown taxa (taxons que deriven del crown ancestor) i l’ancestor (caract del filum). D: crown ancestor, C: stem Crown taxa: el crown ancestor i tots els seus descendents. Poden ser taxons vius o extingits Stem taxa: taxons del llinatge que no han adquirit totes les caract del crown ancestor. Són grups extingits. (taxó basal)  Caràcters tetrapodomorfs:  Narius anteriors: nariu ant i post en actinopterigi. En TPM només es veu la ant, 1 a cada costat.
 Aletes parelles curtes uniseriades: monobasals dicotòmiques. En aletes i quiridi. Té húmer, radi i ulna. Els peixos no tenen dits.
 L’ húmers té cap convex articulat amb fossa glenoidea: aquesta cavitat es troba a la cintura escapular  Tendències evolutives: En peixos la fíbula (verd) té un procés postaxial. En la transició hi ha tendència a la reducció del procés postaxial fins que desapareix.
La fossa glenoides (blau) té tendència a allargar-se.
Dins els TP tenim una 1ª dicotonomia que diferencia els peixos tetrapodomorfs (fòssils) dels tetràpodes.
 PEIXOS TETRÀPODES: Eusthenopteron (~380MA): peix marí del hemisferi N. Entre Givetià i Frasnià. ~30-60cm. Presenten aleta pectoral (connectada a crani), pelvica, la cintura pelvica no contacta amb la col vert, tenen aletes imparelles. Costelles curtes, aleta monobasal dicotomica. L’eix de l’aleta va a la part postaxial.
Panderichtys: cap aplanat amb ulls dorsals. No hi ha aleta dorsal ni anal. La cua presenta una transformació encaminada als 1rs TP. ~90-130cm.
3 Noelia Carrión *Evolució autopodi: d’on procedeixen els element més distals de la mà? La teoria clàssica deia que en l’eix metapterigial el 4t dit ve de l’eix, el 5è dit apareix d’un radial postaxial i els 3 primers venen de multiplicació dels radials. Estudis embriològics van demostrar que això no era així. En un teleostid hi ha gens implicats en el desenv (Hox) que fan que es formin els elements preaxials i l’aleta s’allarga. En un TP hi ha reversió de la polaritat de l’exp dels gens i l’eix es dirigeix cap a la part preaxial, no segueix recta. Formarà els elements del costat preaxial.
Si els dits vinguessin dels radials no hi hauria aquesta curvatura ELS DITS NO PODEN SER ELEMENTS RADIALS. Els radials són neomorfs (es formen de nou). Per tant, en un TP basal els dits es desenv en el costat postaxial  no poden ser radials (els radials són pre) Però, en un estudi recent, a la part distal de l’aleta es distingien 4 elements radials preaxials amb una disposició ~a la dels dits  ELS DITS VENEN DELS RADIALS S’accepta més que els dits són de neoformació.
Tiktaalik rosae: 120-275cm. Peix clarament de transició. Té caract de peix i de TP. Peix de maresmes (mar poc profund). Té la regió auricular modificada (hiomd reduït), la cintura escapular no contacta amb el crani (apareix coll mòbil), cap aplanat amb ulls dorsal, costelles prominents, es veu una articulació del colze i canell (molt mov). L’aleta + mòbil li permetia impulsar-se i sortir a respirar.
Elpistotege: més proper als TP que Tiktaalik?? No es coneixen les extremitats, només el crani i costelles.
  TETRÀPODES Sinapomorfies:  Extremitats amb carpians, tarsians i dits  Espàtula ilíaca associada a la col vert  Remodelació de la regió auditiva (oïda mitja amb columel·la)  Vertebres amb cigoapòfisi: articula vert entre sí  Conducte lacrimal: només tenen nariu ant (inhalant), la post comunica amb la cav bucal mitjançant un sac nasal. El lacrimal connecta els marges de l’ull amb el sac basal i serveix per evacuar les llàgrimes. L’exalant (post) es la coana. DIAPO 15  TP BASALS: Acanthostega: vivia en H2O dolça. Té arc branquials, sense opercles, amb espiracles, pulmons. Ja no es un peix. El crani mòbil no es sinapo dels TP. Reducció hiomd, musell expandit. Té 8 dits, extr amples. Actuen com una pala. Crani aplanat, costelles robustes i curtes, cua similar als amfibis, en la c escapular trobem un marge que es la làmina postbranquial (això indica que hi ha branquies). 28 – 30 vert raquítomes. L’aleta pectoral té 8 dits.
Ichthyostega: amb espiracles, però predomina la resp pulmonar i tb té resp branquial. En els peus tenen 7 dits, no es coneix la mà. La locomoció corria a càrrec de les extr i la cua servia per compensar el mov. Els dits en posició radial son 3 i els 4....?? 4 Noelia Carrión Tulerpeton: resp pulmonar, sense làmina postbranquial. 150cm. Té 6 dits, + allargats.
 TP CORONA < o = 5 dits Notocroda excluida de la caixa craniana. Còndils occipitals: són projeccions del crani per a l’articulació amb l’atles. DIAPO 17 BATRACHOMORPHA/AMPHIBIA Tenen 4 dits a la mà.
Sinapomorfia: Lissamphibia inclouen els grups actuals: anura, caudata, lissamphibia.
1. Liss procedeixen d’un grup dels temnospòndils: considerem aquest 2. Liss venen dels lepospondyli 3. Liss no és monofiletic Lepospondyli: Les vert tenen forma de rodet. El soma es genera per ossificació directa de la veina d ela notocorda.
El soma està foradat i passa la notoC. Les vert són holospòndiles (elements vertebrals fusionats).
Són de mida petita, aquàtics. D’Amèrica del N i Europa. Dif morfologia. Perden les extremitats.
Alguns tenen caràcters pedomòrfics (juvenils) Temnospondyli: Elements ornamentals a l’escàpula Crani ornamentat Gran fenestra en el paladar (interpterigoidea) Aquests eren aquàtics o terrestres. 20 cm – 3m. El crani està ple d’orificis pq la pell estava molt enganxada a l’os. 4 dits en mà i 5 en peu.
EVOLUCIÓ VERTEBRES Els 2 primers elements que apareixen evolutivament són l’arc neural i arc hemal. En l’arc N passa el tub neural i en l’AH els vasos i artèries caudals que van a la cua. En les vert de la cua hi ha els dos arcs però en el tronc només hi ha arc neural. Dp, apareixen elements que constitueixen el soma: 1-2 intercentres i 2 pleurocentres. Al mig hi passa la notocorca i a sobre hi ha l’arc neural. Quants tots els elements vertebral no estan fusionats, són independents s’anomena aspidospòndila. Quan hi ha un intercentre a la part ventral + 2 pleurocentres, 1 a cada banda, i estan lliures, s’anomena vertebra raquítoma. La raquitoma es una modalitat de vertebra aspidospòndila. Els Temnospòndis 5 Noelia Carrión presenten vert raquítomes o vert amb un intercentre (desapareixen en pleurocentres) al final l‘IC desapareix i la vert queda amb el soma(prové del IC) i l’arc neural  estereospòndila.
Les vert raquitomes són les + primitives, els peixos TPM tb les tenen.
Vert Holospòndiles tenen els elements vertebrals fusionats. Les trobem en Lepospòndils i Lissamfibia. No se sap d’on prové el soma.
Vert embolòmeres en Antracosauroids. El PC i l’IC tenen la mateixa mida. Tb hi ha arc neural. Els elements no estan fusionats, la vert son aspindospòndila.
Si la tendència es que l’IC sigui cada vegada més petit, el soma està format per PC. El soma està fusionat (holospòndila). En reptilomorfs primitius. És una forma intermèdia. Al final arriben a les formes actuals d’amniotes, un soma format per pleurocentre, sense IC.
ADAPTACIONS, BIOLOGIA I DIVERSITAT LISSAMPHIBIA Els lissamfibis (LA) tenen 2 grups: Batrachia i Gymnophiona  Sinapomorfia de Gymnophiona: - Pèrdua cintura i membres: s’anomenen apodes.
Aquesta pèrdua és molt antiga, no apareix en cap moment del desenv embrionari.
- Tenen un òrgan tentacular protràctil (olfactori). Està associat internament a l’òrgan vomeronasal a la cavitat bucal. Tb tenen un sac olfactori. Aquest òrgan és bilateral. Té un tentacle que està envoltat ventralment per un replec, que està dins un sac tentacular i això està envoltat per una beina. A l’int del sac hi ha un músc que permet el mov cap a dins i fora del tentacle. El tentacle està lubrificat amb mucus i capta les partícules aromàtiques de l’ambient. Quan el tentacle entra, el VNO capta els estímuls olfactoris.
TAULA DIAPO 1: Hi ha 180 sp d’Apodes. La família Cecilidae no és monofilètica. Hi ha formes terrestres, semi aquàtiques...Tenen reprod ovípara o vivípara. Alguns no tenen larva aquàtica. Són tropicals, es troben a Amèrica, Àsia i africa. Mida: 30 cm – 1’5m  Filogènia: els agrupem des de el p de vista geogràfic El grup basal és Rhinatrematidae. Els asiàtics son els Ichthyopiidae i Uraeotyphlidae i els demés no se sap BATRACHIA 6 Noelia Carrión - 2 ossicles (operculum i estrep) a la finestra oval (FO). Situats als extrems. Les Cecílies i Urodels actuals no tenen timpà, orella mitja ni trompa d’Eustaqui. Si no hi ha timpà, la vibració passa a través dels ossos de la md o de les extr ant (cintura escapularopercle) - Coanes endodèrmiques. En els altres grups són ecto. Procedeixen d’una excrescència del tub digestiu que va al sac nasal i es forma un conducte coanal. Les coanes estan en posició anterior.
Caudata Filogènies reduïdes, anàlisis moleculars. És un grup monofilètic. No tenen sinapomorfies Costelles ben diferenciades Dents verdaderes a les 2 md Fenedures branquials i brànquies ext a les larves (quan hi ha) o en adult Les formes aquàtiques en alguns grups apareixen branquies ext en adult (caràcter pedomòrfic).
Podem trobar plec corporals que augmenten la superf resp.
En formes cavernícoles els ulls degeneren o no tenen. No estan pigmentats.
Els terrestres tenen extr ben desenv. Alguns poden perdre les extr com els Siren intermedia que perden els elements pèlvics.
Urodela: són de l’hemisferi N. ~500sp. TAULA DIAPO3. Poden perdre extr, fertilització int menys 3 grups que la tenen ext (Sirenidae, Cryptobrachidae, Hynobiidae). Alguns sense pulmons, altres sense brànquies...
Sirenidae, cryptobranchidae y Hynoblidae són els + primitius Salientia Ilis allargats Costelles reduïdes: fusionades a les hapofisis transverses Grups: triadobatracus (fossisl) i Anura Triadobatrachus: sense uròstils i tarsians curts.
Anura: tenen uròstil, astràgal i calcani allargats i redueixen el nº de vertebres. No veiem la cua externament pq els ilis són molt llargs, la cua com a tal és l’urostil.
Forma corporal i locomoció segons longitud extremitat: ext posterior curta saltador-excavador.
Ext post llarga botador o nedador. Ext anterior curta excavadors. Ext ant llarga caminadorssaltadors ANURA 7 Noelia Carrión El 85% de Lissamfibis són Anurs Coses poc habituals: la majoria tenen fec ext, menys els Ascaphidabe és l’únic que té fec int. Pipidae tenen desenv directe. Dins els Bufonidae hi ha sp vivípares. Els Hylidae tenen dits amb discs adhesius. Els Leptodactylidae tenen un rang de mida de 12mm a 25 cm. els Rhinodermatidae i Dendrobatidae posen els ous a terra. Ranidae tenen desenv directe.
Filogènia: Està en estudi. Els grups basals, més primitius, són els que estan clars: Ascaphidae: tenen fec interna. S’anomenen granotes amb cua (que és una prolongació de la cloaca). És el grup + primitiu.
Leiopelmatidae: a Novazelanda i N amèrica Bombinatoridae: asiàtics Discoglossidae: llengua plana, en forma de disc. Europa i africa També està clar el grup que uneix Pipidea (tropicals) i Pelobatidae (N Amèrica) Destacar Bufonidae, Hylidae i Ranidae: europeus, asiàtic, africans...
ADAPTACIONS DELS LISSAMPHIBIA  TEGUMENT En mamífers està format x la epidermis i la dermis. DIAPO 8 La epidermis és d’origen ECTODÈRMIC. Està pluriestratificada i presenta: estrat germinatiu (cels en divisió) + capa de transició (cèls aplanades, es van omplint de seratina) + estrat còrnic (cels mortes).
Hi ha una mb basal que la separa de la dermis.
La dermis (origen MESODERMIC) presenta: fibres musculars, vasos sang, cromatòfors, gl cutànies (origen epidèrmic)... en la hipodermis trobem tx adipós i vasos sanguinis En Lissamfibis, té les funcions de:      Protecció Respiració Permeabilitat a l’aigua. L’absorbeixen i no els hi cal beure Osmoregulació: abs de sals minerals Termoregulació: l’evapotranspiració baixa la Tª corporal La estructura en Lissamfibis té: epidermis i dermis.
8 Noelia Carrión Les gl d’origen epidèrmic penetren a la dermis. L’ epidermis té: estrat corni (1 capa de céls, permet la transpiració. Les formes aquàtiques tenen les cels disperses). Estrat espinós i granulós és la capa de transició. Estrat germinatiu.
La dermis té dos subcapes de tx connectiu amb dif densitat: a sobre hi ha la capa laxa, que té cromatòfors, glàndules, corpuscles tàctils, nervis... la capa + profunda de la dermis està formada per tx compacte, té vasos, nervis, fibres musc.
Muda: els Lissanfibis recanvien l’estrat corni. Aquesta muda té control endocrí però varia la separació entre mudes: joves muden més que adults, depèn de la Tª, edat, sp, fotoperiode i aport d’aliment.
Glàndules: són pluricel·lulars.
En formes aquàtiques hi ha moltes. L’estrat corni és discontinu. En terrestres, hi ha menys gl i l’estrat corni és continu. Les gl mantenen humida la pell i facilita l’intercanvi de gasos.
Les gl de mucus lubriquen la superfície, evita la dessecació. En situacions d’estrés es fabrica molt mucus i l’animal rellisca, evitant que l’atrapin. Tb hi ha gl granulars o de verí que produeixen subst nocives o tòxiques. A vegades aquestes gl s’acumulen formant dif estructures (p.e gl paròtida en F.
bufonidae) o plecs dorsolaterals (P.eranidae). Les substàncies tòxiques són vasoconstrictores, destrueixen vasos sanguinis, al·lucinògenes o neurotòxiques (alcaloides). Aquests gl són típiques en anurs i urodels. P.e Bolitoglossa rostrata, Taricha granulosa.
Hi ha sp amb colors aposemàtics, d’advertència que són verinoses. Unkenreflex és la postura que fan per mostrar la posició ventral, colorejada, que és un senyal d’advertència pels depredadors. En Dendrobatidae i Bombinatoridae. S’han reconegut ~300 tipus d’alcaloides esteroidals tòxics. Hi ha algunes sp que fabriquen pèptids antibacterians, p.e en Xenopodidae. Són efectives contra bact, fongs, paràsits...
Tb hi ha gl productores de feromones: són secretades pels O per atraure a les O+. En Plethodon tenen les gl disposades a la part ventral del cap (gl mentals), que apropen al nas de la femella.
Altres formacions de la pell:   Estructures respiratòries accessòries: extensions del tegument (filaments glandulars) per augmentar la superf de respiració.
Mb interdigitals: Serveixen per la natació i el salt (per planejar, en Rhacophorus).
Discs glandulars: p.e en Hylidae. Presenten unes ventoses digitals, que provenen d’un cartilag intercalar.
Escates dèrmiques: en Ceratophryidae. S’anomenen escurzos.
 SISTEMA DIGESTIU   9 Noelia Carrión Origen ENDODÈRMIC, procedeix de l’arquènteron. Evaginació ant: estomodeu. Evaginació post: proctodeu. Cavitat oral i la part terminal de la cloaca són d’origen ectodèrmic, lo demés és d’origen endo. En la cloaca desemboquen el digestiu, l’urinari i el reproductor.
Parts: Tub digestiu (esòfag, estómac, I prim, I gruixut, cloaca i obertura cloacal) + glàndules annexes (gl orals, fetge, ves biliar, pàncrees, melsa, bufeta urinària) CAVITAT ORAL   LLENGUA: la majoria d’sp tenen llengua. Pot estar fixada a la part ant o post.
Té importància taxonòmica: està poc desenv en aquàtics, Pipidae no tenen.
Hi ha Urodels que tenen llengües amb un mecanisme particular per propulsar-les cap a l’ext (evertir). Aquesta llengua presenta un esquelet (aparell hiodeu deriva dels arc branquials) rodejat de musc hipobranquial (hi ha un musc protector i un altre retractor). El musc retractor es fixa a la pelvis, és molt llarg.
En els Anurs, la llengua és prènsil i es mou gràcies a la musculatura; està impregnada de mucus i serveix per capturar la presa.
En els Àpodes la llengua és petita, poc mòbil i no es pot projectar.
DENTICIÓ: tenen components d’origen ecto i mesodèrmic. Les dents són petites. Dentició homodonta (=mida), pleurodonta (es fixen a la part int de les md) i són polifiodonts (es recanvien moltes vegades). Hi ha molts anurs sense dents en la md inf. Es freq que hi hagin dents al paladar (dents vomerianes, fixades al vomer).
FARINGE Dp de la cavitat bucal, la connecta amb l’estómac. Presenta bosses faríngies que en els peixos origina les brànquies. El nº de bosses és de 5 parells (4 en mamífers) i en TP adults no hi ha brànquies.
En urodels i Anurs, la 1ª bossa deriva en el recés tub-timpànic (cavitat oïda mitja + trompa eustaqui). En urodels, el timus deriva de la 3ª, 4ª i 5ª bossa mentre que en Anurs deriva de la 2ª.
Les glàndules paratiroides (augmenta [Ca++]) en Urodels i Anurs s’originen de la 3ª i 4ª bossa. De la 5ª deriven els cossos últims branquials, que secreten calcitonina (baixa els nivells de Ca++ de la sang).
ESÒFAG Curt. Es continua cap a l’estómac DIAPO 11 ESTÓMAC Allargat. Regió fúndica (on hi ha les gl fundiques; secreten HCl i enzims proteolítics). La part més estreta, que contacta amb el vestigi és la regió pilòrica, hi ha gl mucoses que neutralitzen l’acidesa de l’estómac.
INTESTÍ 10 Noelia Carrión En les formes larvàries herbívores, és més llarg que en zoòfagues. Durant la metamorfosi, l’intestí es redueix. En les larves dels Anurs és més llarg que en els Urodels. A l’intestí gruixut s’obre la bufeta orinaria, que s’acaba obrint a la cloaca per la part ventral (origen ectodèrmic)  ÒRGANS DELS SENTIT ULL En els Anurs té dos cambres: l’anterior és l’humor aquós i la post és l’humor vitri. Entre mig hi ha el cristal·lí, que és important per l’acomodament visual, l’enfocament. En el cas dels amfibis, l’acomodació es fa a través del múscul protactor lentis (sinapomorfia dels Liss): mou la lent anterioposteriorment. Hi ha una prolongació del cos ciliar que és l’iris, que permet l’obertura i el tancament de la pupila. L’epiteli tb té músculs i permet graduar l’obertura de la pupila. A la part post tenim 3 capes en la cambra vitrea: retina, on hi ha els receptors que són cons (visió diürna.
Iodopsina) i bastons (nocturna. Rodopsina); coroide, molt vascularitzada; escleròtica, formada per tx conjuntiu, li dona forma a l’ull.
Hi ha una parpella superior i una inferior (mòbil). És més mòbil en anurs que urodels. En alguns Anurs la inf es modifica i forma la mb nictitant (es transparent i permet veure a l’interior de l’aigua).
Ulls rudimentaris o absents: els ulls són inexistents o vestigials (en Pletondontidae) Tenen receptors tegumentaris que detecten els canvis de corrent de l’aigua.
ORELLA Els R auditius presenten: papil·la amfíbia (Liss) i papil·la basilar, que es troben a la oïda interna.
Les Cecilies i Urodels actuals no tenen timpà, orella mitjana ni trompa d’eustaqui. Com capten els sons? Si les ones sonores provenen del terra:  cintura escapular  musc opercular (fixat a l’opercle) mb finestra oval.
Per altra banda, tb poden passar a través dels ossos de la md  lligament escatós – columellar columella  mb finestra oval  oida interna. A la part ventral de l’encèfal hi ha un canal a través de la cavitat cranial, ple de LCR; les ones sonores passen d’un costat a un altre i així es pot captar la font del so (arriben amb menys intensitat a l’altre costat).
Els Amfibis tenen timpà. Com processen els sons? Ones sonores terra: Es manté la mateixa via: cintura escapular  musc opercularopercle FO Ones terra: poden passar per la cintura E  musc columellar  collumella  FO. El músc columellar es troba només en anurs.
Ones sonores de l’aire: fan vibrar el timpà  columella  FO  oïda interna 11 Noelia Carrión La trompa d’eustaqui connecta la faringa amb la OI,les ones passen d’un costat a un altre.
OLFACTE El trobem en la cavitat nasal i en VNO. Els Plentodontis presenten solc nasolabial que va del llavi sup a la nariu externa (dimorfisme sexual). Serveix per captar les partícules olfactòries: traspassa per capil·laritat aquestes partícules cap a la nariu interna (nostrils) i per acció ciliar aquestes partícules es transporten al VNO, que es on hi ha els quimioR. El VNO tb presenta dimorfisme sexual. Capten feromones, info alimentaria...
 SISTEMA RESPITATORI - PELL (RESP CUTÀNIA): es fa a través del tegument. Es pot efectuar en aire, aigua i en transició aigua-aire. Poden tenir estructures que augmentin la superf com els filaments glandulars, plecs cutànis. Els plentodontis són els Urodels que no tenen pulmons, traques ni laringe - BRÀNQUIS (RESP BRANQUIAL): intercanvi de gasos en l’aigua. S’efectua mitjançant branquies ectodèrmiques. Poden estar en posició ext o int (normalment són ext.
- Branquies ext: estruct filamentoses ramificades. Les trobem en larves d’ àpodes, urodels i anurs (inicialment, durant la metamorfosis passen a ser int). En alguns urodels en estat adult poden presentar-les (pedomorfisme).
- Brànquies ectodèrmiques (int): les larves dels anurs, inicialment són ext però en una fase més avançada es recobreixen per un opercle. Apareix una cambra atrial i un espiracle a cada costat.
Alguns urodels (cryptobranchidae) presenten fenedures branquials (no són brànquies funcionals; caract pedomorfic).
- PULMONS (RESP PULMONAR): intercanvi de gasos amb l’aire. Mitjançant pulmons. Els plentodontis no tenen pulmons. Els àpodes tenen el pulmó esq rudimentari, el dret es el funcional (conseqüència de l’allargament del cos). Molts grups tenen les parets llises però en casos dels Anurs i ha una subdiv interna de les parets La paret no és llisa, cada paret septada limita unes cavitats anomenades favèols. Els favèols s’obren a una cambra central.
DIAPO 13 Exemple en anurs: tenim cavitat bucal, narius externes, narius internes (coanes), faringe (molt vascularitzada, respiració bucofaríngia), glotis (obertura de la tràquea), cambra laringotraqueal (part anterior de la tràquea modificada, té dos bandes musculars ~cordes bucals), bronquis y pulmons.
En mascles anurs, la cavitat bucals té sacs bucals que són cambres de ressonància. S’obren a la part ventral. Poden haver-hi dos o un. Amplifiquen el so produït per les cordes bucals. També l’usen com a font d’aire per fer vibrar les cordes bucals (cant/aparellament). A vegades, les cambres auditives poden actuar com a cambres de ressonància.
Els urodels i àpodes no tenen cordes bucals. Excepte en Dicaptodon ensatus, que tenen una estructura que vibra.
12 Noelia Carrión A vegades els pulmons actuen com a òrgan hidrostàtic, com en amfibis amb resp cutània. En urodels neotènics, Pipidae i Tritons.
Ventilació pulmonar en anurs: Tenen una bomba bucal. No tenen una caixa toràcica que ajudi a la contracció i distensió dels bronquis. La bomba bucal es mou per la musc de la base de la boca: hi ha una distensió i al mateix temps la glotis es tancal’aire passarà a l’int de la cavitat bucal. Dp s’eleven els musc, es tanquen les narius s’obre la glotis l’aire passa als pulmons. En una 3ª fase la glotis queda tancada i hi ha un recanvi d’aire l’aire que hagi quedat a la boca surt (contracció elàstica). L’ultima fase obre la glotis, la musc que envolta els pulmons es contrau i l’aire surt, passa a la boca i d’aquí a l’ext. 13B  SISTEMA CARDIOVASCULAR Ens els amfibis adults tindrem circulació doble: C pulmonar o menor (cor sense O2 pulmó  cor oxigenada) + circulació gral (tx sistèmics  cor oxigenat).
La tabicació del cor no es completa. La sang sense O2 del cap i cos va al cor. Al mateix temps el cor rep sang oxigenada. Se separa la sang, la que no té O2 va als pulmons i la que té O2 va a tx.
Parts del cor:     Sinus venós: rep la sang sense O2.
2 aurícules: tàbic fenestrat o complet 1 ventricle: amb trabècules. Separa la sang oxigenada i sense oxigenar Conus arterial i vàlvula espiral: es on es situen els vasos On va a parar la sang? La sang sense O2 que ve de les venes hepàtiques i cardinal entra al sinus venós i d’aqui als ventr. La sang pulmonar ve de la vena pulmonar i entra a l’Au esq. La sang anirà al conus i aquí se separarà.
La sang sense oxigen va a l’art pulmocutania (dreta, esq. Deriva de l’arc aòrtic 6). La sang amb O2 va a l’art caròtida int dreta (AA III) i a l’arc sistèmic dret (AAIV) Els arc aòrtics són uns vasos embrionaris que connecten 1 aorta ventral amb dos aortes dorsals.
Passen pel mig de les bosses faríngies. DIAPO 14 En vert hi ha 6 arcs. En dif grups hi ha arcs que es perden. En anurs tenen l’arc 6, 4 i 3. El cor propulsa la sang sense O2 (ventralment)cap a l’arteria pulmocutània  pulmons i pell. La sang amb O2 es propulsa cap a la part ant y van per l’arc sistèmic 4 i l’arteria carotida pulmonar (AA3). Al cos la porta els arcs sistèmics (AA4) i l’arteria carotida interna la porta cap el cap. En anurs el conducte que comunica aquesta 2 (carotidi) es perd. Es mantenen els arcs 3, 4 i 5 (alguns) i 6. arteria cutania desapareix, ductus arteriosus persisteixen. A la pell la sang va pels vasos sistèmics. Com no hi ha pulmons l’arteria pulmonar es l’encarregada de portar la sang cap a la pell pq s’oxigeni.
 SISTEMA UROGENITAL 13 Noelia Carrión El ronyó i els tubs renals s’originen a partir de la cresta renal. Es diferencien 3 tipus de tubs renals segons la seva posició (teoria tripartita): la + ant és la pronefros, els seus conductes desemboquen al conducte arquinefritic, aquest ronyó es funcional al principi. Dp apareix el mesonefros que té conductes que tb van a parar el conducte AN. La part final és el metanefros que é conductes metanefritics. L’opistonefros és el ronyó que conté tubs renals meso i metanefritics.
Durant el desenv dels ambifis, en estat larvari 1r es funcional el pronefros. Dp aquest PN deixa de ser funcional, passant a ser funcional un mesonefros (transitori). En adult, el funcional serà l’opistonefros. Alguns àpodes tenen el pronefros funcional en adults.
Dos models:  Majoria d’urodels i anurs DIAPO 15 2 testicles 2 ronyons opistonefritics (el meta es el més distal) El testicle presenta conductes eferents (testicles  ronyó). Aquests conductes acabaran al Cond Arquinefritic. El conducte de Muller no es funcional en mascles.
La part anterior incorpora Z, la part terminal orina.
Els dos conductes estan units fins la cloaca  Alguns urodels i anurs MASCLES 2 ronyons ON 2 testicles Conducte deferent: desemboquen al conducte deferent (cond AN) que només porta Z.
Conducte urinari accessori amb funció estrictament renal. Aquests dos conductes estan separats i van a la cloaca El cos gras és una estr bilateral que es desenv molt durant la hibernació. Serveix per nodrir les gònades. Quan arriba el període reproductor va disminuint de mida.
 FEMELLES 1 ronyó ON 2 ovaris Conducte AN (funció renal) Oviducte (conducte de Müller) Té un embut ciliat (ovisac) que capta els ovuls que venen de l’ovari En moltes sp es forma una espermateca que es una dilatació de la part dorsal de la cloaca i que emmagatzema productes seminals REPRODUCCIÓ Modalitat: - Desenv aquàtic: els ous es dipositen en l’aigua i les larves es desenv aquí Desenv semiterrestre: ous en aigua, larves en terra Desenv terrestre: ous i larves desenv en medi terrestre 14 Noelia Carrión Dimorfisme sexual: Durant el període de reproducció es desenv crestes (tritons) en el dors i en la cua dels mascles. La coloració es fa més intensa en època de repro. En mascles es dilata la cloaca En anurs els mascles són més petits que les femelles Fertilització: - - Externa: en majoria dels anurs. Es forma un amplexus (abraçada nupcial) a nivell de l’aixella o per la regió lumbar. El O agafa la O+ i es fixa gràcies a gl que tenen a la mà. El O la va apretant pq vagi traient els òvuls i quan surten van sent fecundats pels Z. En urodels només 3 famílies la presenten (sirenidae, cryptobranchidae, hynobiidae: ocupen una posició basal) Interna: en anurs ho tenen Ascaphus (granota amb “cua”: aquesta cua la usen com a òrgan copulador o tenen una aposició cloacal). És típica d’ urodels, que tenen una aposició cloacal. En àpodes hi ha una prominència cloacal anomenada falodeu que s’usa com a òrgan copulador.
Per aconseguir l’atracció, els urodels (Plethodon) usen senyals visuals, olfactòries... la O+ es posa sobre la cloca del O (li van fregant) i aquest posa un espermatòfor a terra, que la femella absorbeix amb la cloaca En anurs l’atracció es fa per interaccions tàctils, postures o vocalitzacions. Es forma l’amplexus.
En el cas de l’oviparisme tenim 2 desenv: - - Desenvolupament indirecte: àpodes, en llocs fangosos propers a l’aigua. Urodels, en aigua o terra humida. Anurs, en aigua, tiges o fulles. En anurs els ous poden ser individuals, en grups formant cordons o formant masses.
Desenvolupament directe: àpodes, anurs (20%). Es fa a terra humida. En Rheobatrachus silus els ous es desenv en l’estómac i un cop estan formats surten granotetes de la boca. En Rhinoderma darwonoo, es desenv en el sac bucal del mascle. En Gastrotheca es desenv en bosses dorsals. En Pipa pipa (calàpat o cururú) la femella porta els ous a la part dorsal, recoberts pel tegument; les granotetes perforen la pell i surten a l’exterior.
Casos de viviparisme: Àpodes: cecilis, typhionectidae i scolecomorpha.
Urodels: salamandra atra, lyciasalamandra Anurs: nectrophrynoides i Eleutherodactylus Durant el desenv es mengen òvuls o la paret del úter per nodrir-se  CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT Durada del desenv embrionari: el desenv indirecte dura 13 – 275 d en urodels, 1-2d en anurs o 40d.
Si el desenv és directe: 15-50 dies o 107 en el cas de Pipa 15 Noelia Carrión En alguns casos hi ha cura parental.
Determinació del sexe: Poden ser XX/XY, ZW(fem)/ZZ(mac) o múltiples crom sexuals. No ho determina la Tª Durada estat larvari (anurs): 7-10d (Scaphiopus) o 2-3y En el cap gros, les branquies són externes. Seguidament passen a ser internes, es recobreixen, on a cada banda hi ha un espiracle. 1r creixen les extr post i dp les anteriors. L’última fase és la reabsorció de la cua HETEROCRÒNIES És la modificació evolutiva d’una sp deguda a canvis en la cronologia (moments d’inici o final) o en la taxa de desenvolupament. Hem de fer una comparativa entre avantpassat i descendent.
Tipus: - Pedomorfosi: retenció de caràcters juvenils de l‘ancestre en l’estat adult del descendent Peramorfosi: major desenv dels caràcters que en els descendents, produint canvis exagerats en l’adult Els descendents poden tenir canvis a l'inici o al final del desenv Tb poden canviar la taxa del desenv: es veu al pendent  Pedomorfosi: PROGÈNESI Adquireixen la maduresa abans, dp atura el creixement. Com l’avantpassat es queda amb una forma juvenil el descendent tb tindrà mida i forma juvenil.
Desenvolupament germinal més ràpid Aturada del desenv somàtic (mida i forma juvenil) P.e Plethodontidae NEOTÈNIA Es manté el desenv germinal però hi ha un enlentiment del desenv somàtic (decrement de la taxa de desenv, el pendent és més moderat). Forma de juvenil.
Ambystoma mexicanum (axolot, ajolote) El model típic dels Urodels és que abans d’adquirir la maduresa tenen br ext  metamorfosi  adult. Els Axolots adults mantenen les br externes, mantenen una morfologia juvenil típica de l’ancestre: interrompen la metamorfosi. Això es degut a un error en l’activació de l’eix hipotalam16 Noelia Carrión hipofisi-tiroide i no es secreta tirotropina (TSH). Si se li administra l’hormona completa la metamorfosi i formen organismes que no trobem a la natura Necturus i Siren: els tx no responen a la tiroxina. No es recuperen si se li administra SAURÒPSIDS I SINÀPSIDS Fa 300my, en el Carbonifer superior (pensilvanià) té lloc la divergència entre aquests dos grups  CARBONIFER Hi ha un desplaçament dels continents, s’apropen. Gondwana es desplaça al nord.
Al final, els continents contactaran i tindrem una massa que encara no està compactada (en el permià formarà la Pangea) Deguda a aquesta unió desapareix l’oceà Rheic, entre altres. Hi hauran dos grans oceans: Panthalasa i Paleotethys El nivell del mar es alt, Tª càlida, hi ha glaceres... a mesura que progressem en el temps hi ha un descens molt important de la Tª, disminueix el nivell del mar i el gradient de Tª entre sud i equador és molt pronunciat.
 FILOGÈNIA Diadectomorpha, Seymouriamorpha i Anthracosauroidea són els Antracosaures (no és un grup monofilètic) Els Antracosaures són aquells Reptiliomorpha que no són amniotes  REPTILIOMORFA Vertebres amb pleurocentre de = mida que IC o és l’element ppal del cos vertebral Medi aquàtic  BATRACHOSAURIA -Intercentre (ppal) de mida reduïda -Dents de la md superior (maxila) allargades i en forma de canina Seymouria (60 cm) 17 Noelia Carrión  COTYLOSAURIA Al menys 2 vert sacres (més terrestres) Urpes robustes Complex atlas-axis més derivat (més modificat, és més mòbil) Diadectomorfa (formes carnívores i herbívores)  AMNIOTA Còndils occipitals hemisfèrics ben ossificats En el crani, l’os frontal contacta amb l’orbita Àmnios Aquests ja són pròpiament rèptils, pq han de tenir ous amb amnios. En l’ou amniotic hi ha 4 mb extraembrionaries i (a vegades) una closca: - Amnios: més interna, envolta a l’embrió. És d’origen meso i ectodèrmic Còrion: + ext, en contacte amb la closca (funció respiratòria). És d’origen ecto i meso Alantoides: funció excretora i a vegades resp. És d’origen endo i meso Sac vitel·lí: origen meso i endo Explicació sobre l’evolució de l’ou amniòtic Les mb extraembrionaries permeten la capacitat respiratòria dins l’ou i la closca dona un suport mecànic a terra, aquest punt no és essencial sempre que es dipositin en llocs humits Les forces evolutives es desconeixen però si ajuntem les 2 coses hi ha un increment de mida de l’ou.
El fet de tenir mb i closca augmenta la mida de l’ou, que està correlacionat + amb l’augment de la mida de l’adult S’ha vist en Seymouriamorpha caràcters pedomòrfics no tenien amnios Potser es va començar a desenv en Diadectomorpha, que estaven més adaptats a vida terrestre, eren grans....
Dos línies evolutives: rèptils i ocells (sauropsids) i mamífers (sinapsids). Es van adaptar diferent a la vida terrestre.
TENDÈNCIES EVOLUTIVES EN SAURÒPSIDS I SINÀPSIDS A quins problemes s’han d’afrontar?  LOCOMOCIÓ I RESPIRACIÓ Quiridi: húmer (proper al cos)=estilopodia + zeugopodi + autopodi  origen de aletes mono dico 18 Noelia Carrión Les extr es poden disposar en 3 models segons la posició de les extremitats respecte al pla sagital: - - Sprawling i semi – erecte: L’estilopodi és perpendicular o obliquo al pla sagital. El zeugopodi és paral·lel.
P.e sprawiling: tortugues, llangardaixos. Els cocodrils la tenen variable. Semi erecta: foques, ornitorinc, talps Parasagital, erecte o posició millorada: Estilopodi i zeugopodi paral·lels.
P.e en cocodrils, Rauisuchia, dinosaures no aviars, mamífers  gran avantatge energètica, els cos està separat del terra no ha de fer força per aixecar-se Hi ha dos mov grals del cos: 1. Doblegament del tronc 2. Compressió de la caixa toràcica SOLUCIÓ ENTRE LOCOMOCIÓ I RESPIRACIÓ Disposició sprawling: les extremitats tenen un mov contralateral.
El cos i la cua tenen mov ondulatori Quan el cos es doblega lateralment, hi ha una compressió d’un pulmó i l’altre s’expandeix hi ha una interferència en el flux de l’aire. On hi ha més pressió en comptes de sortir a l’ext es desplaça a l’altre pulmó Parasagital: 1. doblegament dorsventral: El vol de la caixa toràcica decreix la P dels 2 pulmons augmenta (+) l’aire s’expulsa a l’ext 2. allargament de la columna: augmenta el vol de la caixa toràcica  cau la P dels pulmons (-) l’aire és impulsat cap els pulmons Un altre solució entre locomoció i respiració és tenir una locomoció sostinguda. Hi ha hagut solucions que han tingut lloc de manera independent entre sauropsids i sinapsids DIAPO 9A Són sinapsids no mamífers. La posició esquelètica varia molt. Els més primitius (1º) tenen extremitats curtes, fan sprawling i les costelles de la regió lumbar són llargues la cua és llarga.
Al llarg de l’evo les extr s’allarguen, la disposició passa a ser parasagital i la regió lumbar redueix les costelles o desapareixen (això afavoreix el doblegament de la columna) En Sinàpsids apareix el diafragma. Ventralment hi ha un septe transvers que s’estén cap a la part cranial i forma la mb pleuropericardica que envolta el cor i delimita una cavitat pericàrdica i una cav pleuroperitoneal (pulmons i vísceres). El septe transvers contacta amb una mb pleuroperitoneal i tb contacta amb la mb pleuroPC. El tàbic format per la mb i el septe es 19 Noelia Carrión muscularitza i separa la regió toràcica de l’abdominal  distingim 3 cav: cav pericardica, cavitat pleural i cav peritoneal.
Quan el diafragma està relaxat té forma de campana pressiona la cav toràcica  exhalació (sortida d’aire). Quan està contret  entra aire (inhalació). Això es veu afavorit per l’acció dels musc intercostals. Quan surt aire, hi ha un mov de les vísceres cap amunt. Quan hi ha contracció augmenta el vol pulmonar, els musc es relaxen i les visceres van cap a la part caudal En els mamífers derivats la resp i locomoció treballen conjuntament, més de manera sinèrgida SAURÒPSIDS Els + primitius tenen: extr curtes, mov ondulatoris del cos i tenen posició d’sprawling Els arcosaures derivats (culminació del procés evolutiu) tenen disposició parasagital i bipedisme VENTILACIÓ PULMONAR EN CROCODILIANS Presenten estèrnum i gastralia. Les costelles s’articulen per la part ventral amb l’esternó. La gastralia és un conjunt d’elements/costelles dèrmics ventrals, immerses en musculatura (músc recte abdominal). La seva funció és la de protegir les vísceres i sostenir-les, evita el col·lapse abdominal quan es dona l’espiració (pq les vísceres es mouen massa endavant i col·lapsen els pulmons) i ajuda a l’espiració (pq estan fixades al recte) La inspiració es veu afavorida per: musc diafragmàtic (es fixa a la cintura pèlvica i al fetge), m intercostals i m isquipúbic (fa girar al pubis cap a la part post). Durant l’espiració intervenen: m recte abdominal, m transvers abdominal i el m diafragma (es relaxa) La respiració on intervé la caixa toràcica i gastralia s’anomena resp cuirassal.
Els ocells no tenen gastralia però sí un esternum molt gran on hi presenta una quilla. No té m diafragma. Quan hi ha inspiració, l’esternum gira cap a la part ventral (aug capacitat toràcica) el m dorsal llarg eleva la cintura pèlvica. El m suprapubic i infrapúbic es contrauen  esternó torna a la posició inicial  espiració EVOLUCIÓ DE LA RESP PULMONAR I LA RESISTÈNCIA LOCOMOTOROA Separació e la locomoció de la resp  mov més ràpids i desplaçaments + llargs En Synapsia s’aconsegueix per: pèrdua de gastralia, pèrdua de costelles regió lumbar i diafragma En Sauropsida: retenció de gastralia per respiració cuirassal (arcosaures), mov de l’estèrnum i pelvis (ocells), increment de mov costals i flexibilitat del tronc per la pèrdua de gastralia (llangardaixos)  INTERCANVI DE GASOS Mecanismes de ventilació pulmonar  conflicte entre loc i resp Locomoció sostinguda  ocupació de zones adaptatives 20 Noelia Carrión És !! que hi hagi una subdivisió int dels pulmons  incrementa superf intercanvi de gasos Synapsida: Hi ha una gran ramifcació de l’arbre respiratori i apareixen alveol cecs.
Ramificació: traquea  bronquis centrals (1aris) bronquis secundarissacs alveolars alvèols El flux d’aire es bidireccional Els alvèols són molt petits, les parets són molt primes (0,2 microm de tx separen la sang de l’aire) Sauropsids: En els Lepidosauris trobem pulmons faveolars (com en amfibis). El flux d’aire és bidireccional. La subdiv faveolar augmenta  s’obren a una cambra comuna Els ocells tenen pulmons faveolars (parabronquis) i sacs aeris. L’arbre es divideix en: tràquea  mesobronquis (1aris) bronquis (2aris) parabronquis (3aris)  capilars aeris. El flux d’aire és unidireccional, sempre és continu. Els pulmons estan connectats a sacs aeris, que són cavitats no vascularitzades (7-14) i a parabronquis. Hi ha sacs aeris anteriors (1 sac clavicular, 1 sac cervical, 2 sacs toràcics craneals) i posteriors (2 sacs toracics caudal i 2 sacs abdominals). Aquest sacs tenen unes extensions que penetren dins d’alguns ossos Cicle respiratori ocells: Compren 2 inhalacions i 2 exhalacions. 1, l’aire entra als sacs aeris post. 2, es comprimeixen els sacs aeris i l’aire passa als pulmons. La següent fase (cicle 2) té 1, s’expandeixen els sacs i l’aire passa dels pulmons als sacs aeris ant. 2, es comprimeixen els sacs aeris, l’aire surt a fora  ESTRUCTURA DEL COR Permet la locomoció i mantenir els alts nivells de metabolisme cel·lular  ocupació zones evolutives Quan hi ha circulació doble, s’han de mantenir dif P sanguinies (en el sist sistemic i pulmonar). La P pulmonar és més baixa que en el sistèmic.
Com es soluciona? Establir un septe ventricular permanent que separi les 2 cambres Quelonis i Lepidosaures Cambres del cor: - Sinus venós - 2 aurícules - 1 ventricle (amb 3 compartiments: cavum pulmonar, venós i arteriós). Entre venós i pulmonar hi ha una cresta muscular. La sang dels pulmons passa al cavum arteriosum i la sang sense O2 passa 21 Noelia Carrión pel cavum venosum i pulmonar. Quan hi ha contracció ventricular la vàlvula atriventricular s’obre i impedeix que la sang torni als ventricles. La paret ventricular quan es contrau el ventricle, s’uneix a la cresta muscular - 3 troncs arterials (art pulmonar + 2 arcs sistèmics) - La sang sense O2 passa cap a l’art pulmonar i la sang amb O2 anirà als 2 arc sistèmics En crocodilians es una barreja entre cor reptilià i el dels ocells: - sinus venós - 2 aurícules - 2 ventr - 3 troncs arterials: art pulmonar + 2 arcs sistèmics (AS dret + AS esq) La característica es que aquests dos AS estan connectats per un foramen de Panizza. En condicions normals, aquesta vàlvula està oberta i la sang passa als AS Ocells: - Sinus venós reduït - 2 aurícules - 2 ventr - 2 troncs arterials (1 AS + arteria pulmonar) La sang oxigenada entra a la A esq  V dret AS L’arc sistèmic gira cap a la dreta. En mamífers gira cap a l’esq El cor té tabicació completa, amb 4 cavitats Mamífers: - Sinus venós reduït Sang oxigenada A esq  V esq  AS - 2 aur L’aorta (=AS) gira a l’esq -2 ventr Tabicació completa amb 4 cambres - 2 troncs arterials La tabicació en ocells i mamífers s’ha format evolutivament de manera independent  ENDOTÈRMIA 22 Noelia Carrión L’augment de la capacita locomotora va associada ala endotèrmia, que és un increment de les taxes metabòliques  es genera molt calor. La calor s’ha de mantenir hi ha dif mecanismes per aïllar el cos Pedrer muscular és una part muscular de l’estómac que pot estar ceratinitzar. Ajuda a triturar els aliments. Està molt desenvolupat en granívors. Poden empassar-se pedres o sorra. Sense dents és !! que l’aliment es trituri.
Per què els crocodilians ho tenen? Pq es mengen les preses senceres. Ho completen empassant-se pedres (gastròlits) Ossos turbinats van aparèixer en sauropsids i sinapsids de manera indepe. Van associats a passatges nasals estrets (van aparèixer recentment) en ocells. Tenen la paret molt prima són espiralats. Poden ser de 3 o 5 parells. Segons la seva disposició: etmoturbinats, nasoturbinats i maxil·loturbinat. Estan recoberts de musoca i l’epiteli està molt vascularitzats. Estan relacionats al calentament i saturació de vapor d’aigua. Un cocodril respira 10x menys que un mamífer. Quan respirem, entra aire fred, els cornets calenten i humidifiquen l’aire que va cap els pulmons i a més, el filtren. Quan l’aire surt dels pulmons, es molt humit i calent els cornets condensen l’aire, es recupera humitat i es reté calor.
El tegument és important per mantenir el calor: en sauropsids hi ha plomes i escates; en sinàpsids hi ha pèl i greix subcutani (aparició tardana) DERIVATS TEGUMENTARIS  DERIVATS EPIDÈRMICS - Glàndules tegumentàries - Faneres: derivats seratinitzats de l’epidermis. Pèls, plomes, escates reptilianes (=escates epidèrmiques), ungles, peungles, urpes, barbes dels misticets, banyes, becs, dents de larves d’amfibis, dents de llampreses...
 DERIVATS EPIDÈRMICS-ECTOMESENQUIMÀTICS Dents verdaderes de vertebrats, escates dels pisciformes (escates dèrmiques)...
 DERIVATS DÈRMICS Ossos dèrmics en gral (p.e: ossos dèrmics del crani, part de la cintura escapular i plaques dèrmiques de tortugues, crocodilians i alguns saures), astes dels cèrvids… Escates reptilianes Tb les trobem en tars i peus dels ocells: scuta a la part dorsal del peu i reticula si estan en la planta.
Tb en cues de mamífers com ratolins, en la cintura dels armadillo...
23 Noelia Carrión Escates epidèrmiques: Lepidosaures actuals. La papila dermica interactua amb l’estrat germinatiu.
Fa que les céls migrin i es ceratitzin. Les escates es van inclinant cap a la part posterior i a mesura que van creixen són més asimètriques. L’estrat corni es va fent més gruixut L’escata es forma x una evaginació de la dermis cap a la epidermis Trobem: α (profunda) i β queratina (superficial) Plomes Tb es forma una papil·la, més densa que les escates, entre epi i dermis. La papil·la es va allargant i forma el primordi de la ploma. Les parts ext es van ceratinitzant (són cèls mortes), al final es formarà una ploma. 1r hi haurà una veina, tots els elements de la ploma estan a dins; quan es trenca surten Tot es β seratina Hi ha evaginació La pluma es un derivado queratinizado de la epidermis que presenta una estructura muy compleja. Tomado una rémige como modelo (véase la figura de la derecha), se observa que ésta consta de un eje central, el scapus, constituido por el cálamo, corto, tubular e implantado en el folículo de la pluma, y por el raquis, de sección ahusada, que presenta unas expansiones laterales que, en conjunto, forman el estandarte o vexilo; este último está compuesto por numerosas barbas que constan, a su vez, de un eje (ramus) y de infinidad de pequeñas ramas, llamadas bárbulas o barbillas. Las bárbulas pueden encontrarse libres, confiriéndole al vexilo una textura blanda (parte plumácea), o bien unidas entre si por pequeños ganchos que rematan las extremidades libres de las bárbulas, dando lugar a la porción rígida o dura del estandarte (parte pennácea). La división entre el cálamo y el raquis está marcada por las barbas inferiores y por una invaginación conocida por ombligo distal (no indicado). En la parte basal del cálamo hay otra abertura, el ombligo proximal, a través del cual entran los vasos sanguíneos mientras la pluma está en crecimiento (no indicado).
Pèl Es forma per una invaginació de la epidermis cap a la dermis A la part int de la invaginació, a la part basal apareix una papil·la dèrmica. Aquí hi ha una interacció entre papil·la i estrat germinatiu es genera totes les parts del pèl. A la part de l’arrel hi ha cèls vives però les de l’ext són mortes queratinitzades. Invag= folicle pilós La part més dilatada de la inv es el bulb pilós. La part que queda dins el fol pilós es l’arrel. La part que surt es la tija ext. La part central més compacta es diu medula, al voltant hi ha l’escorça amb pigment. El pèl va associat a: gl sebàcea que el lubrifica + m erector Com associem escates, plomes i pèl? Inicialment, hi ha un tegument glandular (gl + acumuls d’alfa ceratina) 24 Noelia Carrión Els pèls en mamifer es generen derivats de la glàndula.
Sauropsids: en Lepidosaures es perden quasi totes les gl. Tenen α i β ceratina. S’origina una nova fanera que té β(ext) i α(int). En les formes primitives es simetrica. En arcosaures, les escates són de βceratina. Els cocodrils són de beta i per sota tenen condensacions dèrmiques que formen osteoderms En ocells apareixen condensacions dèrmiques  protoplumes (beta). En els peus es mantenen elements d’alfa (reticula). Les plomes presenten elements de beta ceratina. Scuta tenen una capa ext de β ceratina 25 ...

Comprar Previsualizar