TEMA 8. ELS MITJANS I GRUPS DE COMUNICACIÓ A ESPANYA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació Social
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 11/07/2014
Descargas 12
Subido por

Descripción

Prof: Mercè Oliva

Vista previa del texto

TEMA 8. ELS MITJANS I GRUPS DE COMUNICACIÓ A ESPANYA 1. LA TELEVISIÓ PÚBLICA (TVE) Neix com a monopoli durant el franquisme de la mà dels nacionals. Degut al moment històric en el que neix, no respon a cap servei públic, es controlen els continguts i la informació no és neutral, sinó que està a favor del règim.
Característiques: · Subordinada al poder, depenia directament del ministeri d’Informació i Turisme. No hi havia independència informativa, el govern marcava el que havia de dir.
· La font principal d’ingressos és la publicitat, també hi havia ingressos governamentals però el 90% provenia de la publicitat. Això és inaudit en el context europeu, Espanya és un dels primers països que incorpora la publicitat. Inicialment es va establir un cànon però no era rentable.
· Va sorgir principalment com un únic canal (al que se li va afegir “La Dos” el 66) d’àmbit estatal. Es dedicava a l’entreteniment i s’importava un gran volum de ficció americana.
 Democratització de RTVE Es manté el monopoli públic televisiu però s’intenta apropar al model europeu com a servei públic, per això s’estableix un estatut l’any 1980 que tot i tenir els seus dèficits va ser un canvi en el model de servei públic respecte la dictadura.
Això va convertir RTVE en un ens públic i autònom. S’ofereix cobertura universal, programació per a diferents gèneres i grups socials, es difon la identitat i es promou la cultura. Informar, educar, entretenir com a base essencial de la Televisió Pública.
Aquest estatut a la pràctica no es va aplicar correctament, no es solucionen els dèficits que ja tenia durant el franquisme com per exemple: - Manca d’autonomia política real (massa dependència del govern, formalment és independent però segueix el model governamental del franquisme.) Els càrrecs directius de RTVE (Direcció General i Consell d’Administració) els escullen directament el govern, i evidentment escullen a personalitats que segueixen la seva ideologia política.
La cúpula de RTVE es canvia a cada legislació, però els directius són persones molt vinculats a la política.
- Es manté la dependència absoluta de la publicitat, hi ha una petita part provinent dels pressupostos generals de l’estat, això genera una manca de responsabilitat ciutadana per la consciència de televisió púbica al seu servei.Es manté el percentatge del 90% d’ingressos comercials.
- Descentralització limitada, segueix massa centralitzada a Prado del Rey (Madrid) i als Estudios Miramar (Barcelona).
- En aquest estat no s’especifiquen les missions de Servei Públic. No es fa el pas europeu i per tant no s’estableixen els protocols o els passos a seguir per garantir un sistema públic de qualitat.
Tampoc es va establir cap consell o òrgan independent que vetllés per la bona missió pública de RTVE, sinó que d’això se n’encarrega el govern, però aquest control parlamentari es centra en la representació política dels informatius. En conclusió la RTVE va passar a ser un concepte més públic però no a disposició del ciutadà sinó més bolcada als interessos governamentals. Qui té més representació parlamentària té més representants al consell administratiu.
GOVERN President CONGRÉS/SENAT Consell administratiu El congrés/senat vigila RTVE, cada 4 anys canvia president i consell i hi ha uns ingressos publicitaris del 90%.
C. LA FI DEL MONOPOLI PÚBLIC 1988: Llei de la televisió privada, i el 1990 comencen a emetre Telecinco i Antena 3. Això comporta conseqüències negatives per a TVE.
- PÈRDUA D’AUDIÈNCIA (Perquè l’audiència es fragmenta) - PÈRDUA D’INGRESSOS PUBLICITARIS (Perquè ara ja no concentraran el 90% dels anunciants) Per solucionar-ho, no s’augmenten les aportacions públiques1, i TVE es va endeutar. Ja l’any 1991, TVE va començar a tenir pèrdues i a dia d’avui encara no s’ha recuperat, un deute que va esdevenir crònic de l’any 1994.
Una altra solució era disminuir costos, però això no era viable perquè la televisió pública només té sentit com a televisió gran.
Van seguir aleshores una estratègia d’identificació respecte els canals privats, i va copiar els formats de Telecinco i Antena 3, com els reality-shows que van aparèixer a la graella televisiva pública l’any 1996. Això va provocar una CRISI D’IDENTITAT I LEGITIMITAT.
D. LA REFORMA DE RTVE (2004-Present) L’any 2004 es crea una comissió d’experts2, no només polítics, que van fer un informe sobre com millorar la RTV. Es presentaven les següents mancances: No hi havia diferència amb les 1 No es va fer perquè la televisió pública no forma part de l’estat del benestar segons el govern espanyol, i prefereixen pagar per educación etc.
privades, s’havia oblidat la missió de servei públic i hi havia massa pressió comercial. Les propostes eren adquirir el sistema europeu de televisió pública. Rebaixant una mica les propostes que es van fer, la llei està basada en aquest informe 1. LEY DE RTV DE TITULARIDAD ESTATAL (2006) Es va assolir més autonomia política dins un model parlamentari (sense gent fora el govern).
GOVERN President CONGRÉS/SENAT Consell administratiu El consell d’administració passa a 12 membres (10 escollits pel congrés/senat i 2 dels sindicats) i els canvis es fan cada 6 anys escollits per una majoria de 2/3 del congrés, el que intenta fomentar els acords entre diferents partits polítics. El primer president va ser Luís Fernández i el segon Alberto Oliar, que hi va estar fins el 2011.
El 2012, amb l’entrada del PP, hi va severes modificacions. Ara, si en primera ronda no hi havia acord de 2/3, consell i president s’escollien per majoria simple. També es va passar de 12 membres a 9, eliminant els candidats dels sindicats. Actualment hi ha 6 membres del PP, 1 de CiU, 1 del PSOE i 1 d’IU.
També es van augmentar els ingressos públics (40% del govern i 50% publicitat) i es van especificar les missions de servei públic: Els ACORDS MARC són diferents contractes aprovats pel parlament, que cada 9 anys identifica els principis generals de la televisió. Els CONTRACTES PROGRAMA, presentades per president i govern, són unes guies molt més concretes, els percentatges per gèneres del que s’ha d’emetre, pressupostos... que es publiquen cada 3 anys.
2. PLA DE SANEJAMENT DE RTVE (2006) Es va REDUIR EL NOMBRE DE TREBALLADORS (uns 400) I DE CENTRES TERRITORIALS (principalment a Catalunya i les Illes Canàries) 3. REFORMA FINANÇAMENT RTVE (2009) És una reforma que respon a les pressions d’UTECA3, que denunciaven que la televisió pública tingués publicitat, ja que aquesta ja tenia el finançament del govern i per tant, segons ells, tenien una avantatge injusta.
Així, TVE va abandonar la publicitat el gener de 2010, a canvi que les televisions privades els hi donessin un 3% dels seus impostos i que les operadores de telecomunicacions (totes aquelles que ofereixen qualsevol tipus de servei audiovisual: Canal+, etc) un 0,9%. Aquestes últimes no hi estan d’acord i estan lluitant per a que aquesta taxa s’elimini, ja que ells no estan afectats per la televisió pública (de fet, molts no inclouen ni publicitat perquè es financen mitjançant el que paguen els clients, les quotes subscriptores).
2 3 Consejo para la Reforma de Medios de Titularidad Estatal Associació de les televisions privades Finalment, es va establir el sostre de pressupost en 1000 milions d’euros.
1.1.- La televisió privada A. LLEI DE LA TELEVISIÓ PRIVADA (1988) Neix amb l’objectiu d’assolir més pluralisme a la televisió, amb dos canals en obert (Telecinco, de Mediaset, i Antena 3, amb Godó, Vocento i Antena 3 Radio4.) i un de pagament (Canal+). Neixen amb el concepte de Servei Públic Indirecte, però a la pràctica tenen poques obligacions. Amb tot, tenien un gran control fins el juny passat, per part del Ministeri d’Indústria, que en general, però, actuava poc i de forma laxa.
B. OBLIGACIONS DE LES TELEVISIONS PRIVADES La Marca Europa (Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual Sense Fronteres) obliga al següent: - - Quotes de producció europea (també espanyola) i 10%del temps en inversió independent.
Límits en la publicitat (12 minuts/hora) Uns límits a la propietat cada cop, però, més laxes. En un principi una empresa no podrà tenir més del 25% d’un canal per obtenir diversitat internat. Des del 2003, amb tot, ja es pot tenir el 100% i fins i tot es permet la fusió entre els diferents canals.
Protecció infantil des de l’any 2004. Entre les 6 i les 22 els continguts no poden ser per a majors de 18 anys.
C. EVOLUCIÓ Inicis complicats i canvis constants al principi, el que provocava una inestabilitat de la propietat, especialment a Antena 3. A partir dels anys 2000 comença a haver-hi beneficis per a les empreses, amb la corresponent sortida a Borsa l’any 2003 per part d’Antena 3 i 2004 per part de Telecinco. Aquesta sortida, però, afegeix encara més pressió econòmica, el que òbviament encara condiciona més la programació. Tenir aquests beneficis els permet deixar d’importar ficcions i produir ficcions pròpies nacionals, aspecte que aporta riquesa a la producció espanyola.
També hi ha una homogeneïtzació de la oferta5, donat que no tenen obligacions. Així, es van establint unes graelles competitives i comercials per tal de maximitzar la oferta.
D. LA TDT (2004-Present) Model creat el 2004 que es va fer realitat el 2010, quan es va deixar d’emetre en analògic per emetre en digital. El 99 s’havia intentat organitzar un model, una plataforma de canals de pagament emesos per TDT sumats a uns determinats canals en obert. En aquest projecte del govern del PP, es donen aquestes llicències: 4 5 La premsa agafa la televisió Ficció seriada, informatius, gènere del cor… Llicències l’any 2000: VEO TV (Unidad Editorial, de EL MUNDO) NET TV (Vocento, Intereconomia, Disney) Aleshores, amb l’arribada l’any 2004 del govern del PSOE, es creu que per a que aquest sistema sigui viable, ha de basar-se en publicitat. Així es projecten 8 canals a la televisió pública, 2 canals per Antena 3 i Telecinco6.
Llicències l’any 2005: CUATRO (Accionariat de Prisa que acaba en mans de Mediaset) LA SEXTA (Mediapro, Globomedia i Televisa que acaba en A3 Media) A la pràctica, però, aquest augment de la oferta va provocar una fragmentació d’audiències.
Els canals més vistos continuen sent els més vistos (Telecinco i Antena 3 concentren més del 80% de la inversió publciitaria i han inclòs condicions més dures pels anunciants7) però amb menor audiència. Això comporta problemes de viabilitat econòmica, sobretot pels canals menors, que tenen menys anunciants, el que sumat a la crisi els deixa en una situació complicada. Per solucionar-ho: S’inclouen canals de TDT de pagament l’any 2009 (GOL TV i AXN): Són un reclam publicitari.
Els usuaris veuen que els canals hi són allà però no hi poden accedir, el que els hi crida l’atenció.
Canvis en les limitacions de la propietat. D’aquí neix que una empresa pugui ser propietària de 2 operaries, el que són 8 canals a la pràctica, el que permet que els canals es fusionin.
A més a més, s’ha inclòs darrerament una programació de baix cost i uns canvis constants d’estratègia. En això es basa la compra de realities ja fets (MTV), series americanes, reposicions constants o, en el cas de VEO TV, el lloguer de freqüències a altres canals (Discovery) perquè no poden sobreviure sols.
E. LLEI GENERAL DE LA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL (2010) És una llei favorable a UTECA, amb l’objectiu d’unificar totes les regulacions fins al moment.
S’introdueixen els següents canvis: - - 6 Es mantenen les poques obligacions per a les televisions privades, tot i que desapareix la noció de servei públic indirecte. Per exemple, en els 12 minuts/hora de publicitat es deixa fora la telepromoció.
L’horari de protecció infantil, que abans s’autoregulava, ara esdevé una llei formal. De 6 a 22 els continguts no poden ser +18, i de 8 a 9, de 17 a 20, i els matins dels caps de setmana, els continguts no poden ser +13.
Tot i que van acabar tenint 4, i d’aquí neix l’apagón que vam viure a maig, quan va desapareixer La Siete, Nitro, LaSexta 2, LaSexta 3 i Nueve.
7 Bàsicament, si volen tenir èxit propagandístic s’han d’anunciar a les grans cadenes, i això els permet explotar-los.
- Es preveu una autoritat independent, El Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals, que controla la televisió pública i privada i també dóna llicències, però no es crea ni es crearà.
En canvi, el juny del 2013 neix una autoritat independent, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.
1.2.- La televisió de pagament Ja a la llei de televisió privada es va projectar un canal de pagament, Canal +, amb accionariat de prisa. Hi ha, però, molts altres tipus de televisió de pagament: Satèl·lit, digital (Canal + precisament), Cable (ONO) o ADSL (Movistar). Són sectors liberalitzats, que no estan afectats per les regulacions de la televisió privada.
El 24,2% de les llars espanyoles hi estan abonades, el que és poc en comparació amb Estats Units, i hi domina, bàsicament, Canal + i ONO.
2. LA RÀDIO 2.2.- Orígens del sector radiofònic Neix als anys 20 a mans d’empreses privades, concretament el 1925 amb Unión Radio, la Cadena SER actual. Dins el franquisme hi havia un sistema mixt entre la RADIO NACIONAL DE ESPAÑA (pública) I EMISSORES PRIVADES.
Els anys 80, però, amb l’arribada de la democràcia, es va democratitzar RTVE (l’any 1980 es va fer El Estatuto de RTVE), i, des d’aquesta època, s’han multiplicat les diferents emissores.
2.2.- Característiques del sector radiofònic des dels anys 80 Hi ha una màxima explotació de l’espectre radioelèctric. S’intenten ocupar les màximes emissores possibles sense fer interferències. A més, és un mitjà encara analògic, amb el fracàs de la digilitalització del DAB, i hi ha una gran importància del tercer sector: emissores que emeten sense llicencia i ràdios comunitàries. Aquestes són les hereves de les ràdios lliures dels 80, que tenen una vinculació amb el territori o els moviments contraculturals i la participació ciutadana total.
3. LA PREMSA 3.1.- Usos socials Poca penetració de la premsa. Encaixa en el model mediterrani (poca lectura de premsa en paper) 3.2.- Tipus de premsa Estatal, autonòmica i regional. Hi ha un domini dels diaris informatiu-interpretatiu amb un gran paral·lelisme polític, tot i que la premsa esportiva i del cor tenen un paper més que destacat, ocupant el lloc del tabloide britànic.
Actualment, hi ha una combinació de diaris que neixen a finals del s.XIX/XX, com La Vanguardia o ABC amb l’altra nascuda a l’era democràtica, com EL PAÍS o EL MUNDO.
En els darrers 10 anys hi ha hagut una aparició i desaparició de la premsa gratuïta, com 20 Minutos o Metro, que provenen d’empreses nòrdiques. Els diaris de pagament es van oposar a aquest tipus de diaris, que tot i això van acabar creant els seus propis diaris gratuïts. Amb tot, aquest tipus de premsa només pot viure en bonança, i ara, en crisi, han tancat quasi tots: Metro el 2009, ADN el 2011...
També ha aparegut en aquest temps un tipus de premsa que segueix el model dels tabloides de classe mitjana britànics, com La Razón o Público.
3.3.- Propietat Hi ha una forta concentració, la major part està en mans de 7 grups mediàtics.
3.4.- Regulació Hi ha llibertat d’expressió, però té uns límits: S’ha de respectar el dret a l’honor, a la réplica i la crítica a les institucions ha d’estar limitada.
Tampoc hi ha tradició de consells de premsa, tot i que existeix la Comisión de Quejas y Deontologia de la FADE (2009) que podria ser un equivalent... d’aquella manera. Aquesta comissió emet informes a instància de queixes i denúncies sobre la vulneració de drets.
...