T6. Estudi del cap i el coll (I) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Anatomia humana I
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 04/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Estudi dels músculs, ossos, articulacions, espais anatòmics, nervis i vasos tant del coll com del cap.

Vista previa del texto

ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez TEMA 6A: Estudi del cap ORGANITZACIÓ OSTEO-MÚSCULO-ARTICULAR GENERAL DEL CAP El cap es pot dividir en cinc cavitats:      Cavitat cranial Cavitats auditives Cavitats orbitàries Cavitat nassal (sinus paranasals) Cavitat oral A més, el crani es pot dividir en dues regions: neurocrani i esplacnocrani. El neurocrani envolta l’encèfal (protegeix el SNC) i inclou la base del crani i la calota cranial que estan formades per ossos plans o que tenen un component pla. L’esplacnocrani conté les entrades dels aparells digestiu i respiratori, més les vísceres de la cara.
Calota craniana Està formada pels parietals i les escames dels temporals i dels frontals. Els ossos de la calota tenen dos components d’os compacte (taules) i enmig de les dues taules trobem el teixit esponjós o díploe, per on hi passen els vasos que irriguen els ossos. Els ossos s’articulen entre si per mitjà de les sutures:     Sagital: entre els parietals Coronal: entre parietals i frontals Lambdoide: entre parietals i occipitals Escamosa NORMES I FOSSES CRANIALS Norma anterior del crani Front: Trobem dues protuberàncies, anomenades protuberàncies frontals, per sobre de la cella. A sota d’aquestes protuberàncies trobem els arcs supraciliars que estan per sobre de la vora supraorbitària. Entre aquests dos arcs trobem la glabel·la, a la línia mitja.
Òrbites: L’òrbita és un espai piramidal amb diferents límits:    Sostre: Format per l’os frontal i part de l’esfenoide. Lateralment es troba la fossa de la glàndula lacrimal i el forat supraorbitari.
Paret medial: Formada per l’etmoides, el frontal i el lacrimal. Hi trobem el solc i el conducte nasolacrimal (per on passaran les llàgrimes) cap al meat nasal inferior.
Paret lateral: Formada per l’esfenoides i el zigomàtic. Trobem la fissura orbitària superior entre les dues ales de l’esfenoides que 1 ANATOMIA HUMANA   Queralt Gonzàlez comunicarà amb la fossa cranial mitja. I també hi trobem la fossa orbitària inferior que comunicarà amb la fossa pterigopalatina.
Terra: Format pel maxil·lar i el zigomàtic. Hi ha el conducte i el forat infraorbitària.
Vèrtex: Desplaçat medial i superiorment, i format per l’esfenoides i el palatí. Hi ha el conducte òptic (esfenoides) que comunicarà amb la fossa cranial mitja i per on hi passarà el nervi òptic.
Cavitat nasal: És una obertura piriforme formada pel maxil·lar i els ossos nassals.
     Paret posterior: Coanes, comunica amb la porció interna del crani.
Sostre: Format pels ossos etmoides (làmina cribosa), frontal, nassal i esfenoides.
Terra: Maxil·lar i palatí. Faran de sostre de la cavitat oral, i per tant la separaran de la cavitat nassal.
Paret lateral: Formada per l’etmoides (amb el cornet nassal superior i el cornet nassal mig), el cornet nassal inferior (és un os individual), el maxil·lar, el palatí, el lacrimal i l’esfenoides.
Els cartílags alars són els de les parets laterals de la cavitat nasal.
Paret medial: O envà nasal, format per l’etmoides, el vòmer i el cartílag de l’envà nasal.
En els meats drenen molts sinus. El sinus esfenoïdal per exemple, comunica amb la cavitat nasal.
Norma lateral del crani Fossa temporal: És una zona molt importat de la norma lateral. Delimitada per dalt per les línies temporals, que són produïdes per la inserció d’un múscul. Límits:  Límit superior: Format per les línies temporals superior i inferior (ossos parietal i frontal).
 Límit anterior: Procés frontal del zigomàtic i procés zigomàtic del frontal.
 Límit inferior: Arc zigomàtic format pels dos processos anteriors, que comunica amb la fossa infratemporal.
 Límit posterior: Els dos terços posteriors de la cresta supramastoïdal.
Conté el conducte auditiu extern, el múscul i la fàscia temporal, i nervis i artèries temporals.
Fossa infratemporal: Conté el nervi mandibular que es divideix en tres branques, la branca maxil·lar, la branca oftàlmica i la branca mandibular que discorre per la fossa infratemporal. Límits:   Límit superior: arc zigomàtic.
Límit medial: apòfisi pterigoides.
2 ANATOMIA HUMANA   Queralt Gonzàlez Límit posterior: Vora posterior de la mandíbula.
Límit lateral: còndil mandibular.
Fossa pterigopalatina: es localitza al fons de la fossa infratemporal entre l’apòfisi pterigoides i l’os palatí. Límits:     Sostre: Format per l’esfenoides, medialment el palatí i lateralment està obert.
Posterior: Format per l’esfenoides, i hi trobem el forat rodó i el conducte pterigoïdal.
Anterosuperior: Format pel maxil·lar i la fissura orbitària inferior Anteroinferior: Trobem el conducte palatí.
Hi passen els vasos maxil·lars: artèria i vena maxil·lar, el nervi maxil·lar (que és la segona branca del trigemin) i el gangli pterigopalatí. També hi ha el forat rodó que comunica amb la fossa cranial mitja, i la fissura orbitària inferior, que comunica amb la fossa orbitària.
Base del crani: aspecte intern La base del crani es divideix en tres fosses: l’anterior, la mitja i la posterior.
Fossa cranial anterior: Formada per l’etmoides, el frontal i l’esfenoides. Hi trobem la làmina cribosa de l’etmoides amb els filets olfactoris, i la crista galli a la regió anterior.
Fossa cranial mitja: Limitada anteriorment per les ales menors de l’esfenoides i posteriorment pel penyal del temporal. Es forma la sella turca amb la fossa hipofisiària.
També hi trobem les apòfisis clinoides posteriors i les anteriors. En el terra de la fossa trobem:     Forat rodó Forat oval Forat espinal Forat lacerat Hi ha el conducte carotidi que surt de la punta del penyal i forma un solc fins a la sella turca, que és el solc de l’artèria caròtida. A la cara anterior de la piràmide petrosa trobem l’eminència arquejada amb el conducte semicircular.
Fossa cranial posterior: Formada pels temporals i l’occipital. Hi trobem:      Forat magne: comunica amb el conducte vertebral Clivus (anteriorment): continua fins el dors de la sella turca Cresta occipital interna (posteriorment) Conductes condilis: a cada costat del forat magne Conductes auditius interns: en el segment petrós del penyal del temporal.
3 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez ARTICULACIONS DEL CRANI Classificació de les articulacions   Sinartrosis: Sense moviment o Sindesmosis: Ossos units mitjançant teixit conjuntiu dens → Sutures o Sincondrosis: Ossos units mitjançant cartílag hialí → sincondrosis esfenobasilar i esfenopetrosa.
Diartrosis: Articulacions que posseeixen caretes articulars recobertes de cartílag amb moviment facilitat. Articulació temporomandibular (fibrocartílag).
Articulació temporomandibular És una articulació de forma cilíndrica, és una diartrosis bicondília. Les superfícies articulars són el còndil mandibular, una eminència en la vora superior de la branca ascendent de la mandíbula; el tubercle articular i la fossa mandibular que es troben en el temporal i ambdues superfícies articulars estan cobertes per teixit fibrós.
Càpsula articular: És un revestiment de teixit fibrós i lax petita però forta. Rodeja l’articulació i s’insereix al temporal i al coll de la mandíbula. Permet molts moviments. Està formada per dos plans de feixos de fibres verticals.
És prima en gairebé tota la seva extensió, però en zones on les forces de tracció són majors es fa més gruixuda per formar els lligaments de reforç. Conté un disc articular de cartílag fibrós que s’anomena menisc.
Disc articular: El menisc presenta dues cares:  Superior: Còncava en la seva porció anterior (adaptació al tubercle) i convexa en porció posterior (adaptació a la cavitat glenoïdal).
 Inferior: Còncava i cobreix el còndil mandibular.
Dues làmines elàstiques posteriors que faciliten el desplaçament del menisc limiten el recorregut del còndil, són els anomenats “frens meniscals”.
Lligaments de reforç: Com que és una articulació molt mòbil no hi poden haver gaires lligaments que limitin el moviment.
   Lligament temporomandibular (1): reforçarà la càpsula impedint que la mandíbula vagi cap enrere.
Lligament esfenomandibular (2): impedirà que la mandíbula vagi cap endavant.
Lligament estilomandibular (3) 4 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Moviments:      Elevació o adducció: Tancament de la boca.
Depressió o abducció: Obertura de la boca.
Protrusió: Avançament de la mandíbula.
Retrotrusió: Retrocés de la mandíbula.
Laterotrusió: Rotació externa d’un còndil de la mandíbula, moure la mandíbula de costat.
Permet del moviment de trituració.
 Mediotrusió: Rotació interna d’un còndil de la mandíbula, moure la mandíbula de costat.
Permet el moviment de trituració.
MÚSCULS DEL CAP Músculs masticatoris S’encarreguen de moure la mandíbula. Tots estan innervats pel nervi mandibular (la tercera branca del nervi trigemin).
Múscul temporal: És el múscul més poderós de la masticació.
S’origina a les línies temporals que delimiten la fossa temporal, a la calota (parietal i frontal) i a la superfície posterior de l’arc zigomàtic.
S’insereix a l’apòfisi coronoides de la mandíbula, i està recobert per la fàscia temporal. Es relaciona amb els vasos i nervis temporals.
Permet:  Elevació de la mandíbula  Protrusió (fibres anteriors)  Retrotrusió (fibres posteriors) Múscul masseter: Té dues porcions, les fibres horitzontals (o superficials) i les fibres obliqües (o profundes). S’origina a l’arc zigomàtic i a part de l’esfenoides, i s’insereix en la tuberositat massetèrica en la cara externa de l’angle mandibular. Permet:  Adducció  Protrusió Músculs pterigoïdals: Es troben a la regió inferior.
  Medial: S’origina a la fossa pterïgoidal i s’insereix a la cara interna de la mandíbula. Permet l’adducció i la protrusió. Si només es tensa un dels dos permet la laterotrusió.
Lateral: S’origina en la cresta infratemporal de l’esfenoides (cap superior) i en la làmina lateral de l’apòfisi pterigoide (cap inferior).
S’insereix en el disc articular (cap superior) i en la fossa pterïgoidal 5 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez de l’apòfisi condilar de la mandíbula. Permet de forma unilateral la laterotrusió, de forma bilateral la protrusió i l’abducció. Tira del menisc cap endavant i ens permetrà obrir la mandíbula, és l’únic múscul de la masticació que participar en l’apertura de l’articulació temporomandibular.
Músculs cutanis o de la mímica Les fibres musculars s’insereixen directament a la dermis de la pell de la cara. Permeten una expressió facial diferenciada i voluntària (expressió d’estats d’ànim). Permeten el moviment dels llavis, les parpelles, les ales nasals i les orelles. Tots estan innervats pel nervi facial (setè parell cranial). Són un conjunt de músculs que s’han exercitat i potenciat per conducta social.
Músculs de la boca: grup inferior      M. orbicular de la boca: És un esfínter, envolta com un anell la fenedura bucal. Quan es contrau permet tancar la boca i acumina els llavis (“morritos”).
M. buccinador: Conforma les galtes. Ens permetrà bufar i fer més petita la cavitat bucal.
També es contrau quan mengem per desplaçar el menjar cap a l’interior de la boca, propulsa els aliments des del vestíbul a les dents.
M. depressor del llavi inferior (quadrat): Descens i lateralització del llavi inferior.
M. mentonià: S’origina a la paret alveolar del segon incisiu mandibular i s’insereix a la pell del mentó. Permetrà el descens i desplaçament de la pell del llavi inferior per protuir-lo (fer el petarrell).
M. depressor de l’angle de la boca: Des de la mandíbula fins l’angle de la boca. Quan es contrau descendeix i lateralitza l’angle de la boca (múscul de la tristor).
Músculs de la boca: grup superior      M. elevador del llavi superior: De la regió zigomàtica al llavi superior (no a la pell). Aixeca i protueix el llavi superior.
M. elevador del llavi superior i de l’ala del nas: S’origina a la paret orbitària medial i s’insereix al llavi superior i a l’ala del nas (cartílags alars) Aixeca el llavi superior i dilata les narius.
M. elevador de l’angle de la boca (caní): S’origina a la fossa canina del maxil·lar i s’insereix a l’angle de la boca. Aixeca l’angle de la boca, ens permet ensenyar els canins.
M. risori: De la pell de la galta fins l’angle de la boca. Fa tracció de l’angle de la boca cap a un costat i cap amunt (riure).
M. zigomàtic major i menor: S’originen en la regió externa de l’os zigomàtic i s’insereixen a l’angle de la boca. Aixequen i lateralitzen l’angle de la boca (riure).
6 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Músculs del nas    M. nasal: S’origina a l’apòfisi frontal del maxil·lar i als costats dels forats nasals, i s’insereix en l’ala del nas i el llavi superior.
Te dues porcions i cada una la seva funció, la porció transversa és compressora del nariu i la porció alar dilatadora? (apunts al revés).
M. pròcer: Del dors del nas fins la pell entre les celles. Permet el descens de l’angle intern de la cella (arrufar el nas).
M. depressor de l’envà nasal: Permetrà el descens de l’envà i la dilatació dels narius.
Músculs de la fenedura palpebral  M. orbicular de l’ull: Envolta com un anell la fenedura palpebral i té dues porcions, la orbitària i la palpebral. Permetrà tancar els ulls.
 M. corrugador de la cella: Desplaça la cella inferior i medialment. Provoca els plecs verticals del front (ira o reflexió), arrufar el nas (“fruncir el entrecejo”).
Músculs de la calota cranial  M. occipitofrontal: De l’occipital al frontal, i s’insereix en l’aponeurosi epicranial Galea i el cuir cabellut. El ventre frontal provoca els plecs frontals i fa pujar les celles (sorpresa), i el ventre occipital porta el cuir cabellut cap enrere. Entre mig dels dos ventres hi ha una làmina fibrosa que els uneix (o fàscia intercranial).
Músculs de l’orella   Extrínsecs: músculs auriculars anterior, superior i inferior.
Intrínsecs: estabilitzen el pavelló auricular (hèlix, trago i antitrago).
7 ...