Tema 9 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia medicoquirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 18/02/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

9 Fractures en el nen Les fractures en l’edat pediàtrica tenen característiques pròpies. El seu periosti és més gruixut i facilita la reducció de la fractura, apart d’actuar com una guia per a la formació de call ossi. Segons on estiguin aquestes fractures tindran unes característiques o unes altres. Les de diàfisi i metàfisi que no afecten al cartílag de creixement en longitud seran més benignes (consolidació ràpida com més petit és el nen, les angulacions en el pla frontal es corregeixen amb el creixement, les alteracions rotacionals en canvi no es corregeixen i cal estar atent, les immobilitzacions no són tan llargues i es tracten de manera ortopèdica, amb guix, i el nen tolera molt bé la immobilització un cop tractes el dolor, la rigidesa articular que provoquen els guixos és molt menor que en adults, el tractament però ve condicionat per edat, pes, tipus de fractura amb deformitat plàstica quan la pressió és menys brusca però mantinguda en el temps i es produeix una deformitat de l’os en corba sense veure una línia de fractura, en rodet per compressió vertical molt típiques del canell on l’os s’esclafa i es forma una espècie d’anell o rodet perquè l’esponjosa i la cortical s’han insuflat, o en tall verd produïda per mecanisme de flexió, ruptura de l’os cortical de tensió, però l’altre extrem no) que les que afecten a la epífisi.
Quan una fractura diafisària està totalment desplaçada cal operar i reduir-la igualment, si els dos periostis no tenen contacte, la musculatura tiba molt.
Possible seqüeles: - Fractures diafisàries: hipercreixement: es fa més callus del normal i la cama fracturada pot quedar més llarga (2 cm com a molt) i per tant el malalt te una dismetria no evolutiva.
Fractures epifisàries: afecten al cartílag de creixement i a la articulació. Moltes vegades o casi sempre seran quirúrgiques perquè es precisa una reducció anatòmica per preservar l’articulació el més congruent possible.
Com que no podem col·locar plaques no cargols que travessin la fisi (impediria el creixement). Per tant cal posar quelcom que sigui com menor millor i extraible si pot ser com les agulles de Kirschner.
Quan es lesiona una fisi pot passar: o Lesió completa: efisiodesi, escurçament de l’extremitat, el cartílag es tancarà, tenim una dismetria progressiva (evolutiva, ja que l’altre cama si seguirà creixent), més important si el nen és més petit.
o Lesió incompleta: desviacions angulars l’os creix per un costat i per l’altre no, dismetria, més important si el nen és més petit.
Lles fractures es diagnostiquen: pots confondre el traç de fractura amb la fisi. Si la fisi varia de forma segons l’edat en general per estar segurs es demanarà una radiografia contra lateral per fer comparació bilateral. Quan veiem una fractura que passa per la fisi, si la travessa horitzontalment en general són benignes ja que solen curar, quan tallen la fisi verticalment te pitjor pronòstic i menys possibilitats de curar bé.
Epifisiolitis: es classifiquen en 5 tipus, no són graus són tipus diferents amb característiques diferents. (classificació Slater): 1. El traç de fractura passa a través de la fisi, sense fragments ossis associats, produït per tracció o cisallament i la lesió aïllada en zona hipertròfica profunda, pronòstic benigne.
2. És la més freqüent, el traç passa per la fisi però es desvia i surt per l’os a nivell metafisari. Solen ser benignes sense afectació articular, periosti del costat sa ajuda a recolocar l’os i a l’estabilitat quan es redueix bé, no solen deixar seqüeles.
3. Igual que la tipus dos però més greu però en comptes d’anar cap a la metàfisi va cap a la fisi (cap al’articulació). Tenim la possibilitat de que l’articulació no quedi congruent o quedi desplaçada. Poden causar cert grau d’alteració articular. El dany al cartílag hialí no regenera per tant qualsevol fractura encara que no estigui desplaçada pot donar seqüeles. El pronòstic és incert.
4. Barreja de tipus 2 i 3, traç vertical que passa per metàfisi i epífisi, solen donar freqüentment epifisiodesis.
5. Les més malignes, difícils de diagnosticar, fetes per compressió axial d’alta energia, es veu inflamació, radiològicament netes, no es veu res, fins que no passa temps i es veu que l’os no creix, causa una fixació de la fisi de creixement i causa segur epifisiodesi.
Tractament: si no hi ha agents de desplaçament no cal fer res si el traç de fractura és inestable cal col·locar agulles de Kirschner per assegurar la reducció. Unes de les fractures més difícils són les fractures supracondílies produïdes per una caiguda sobre la mà en hiperextensió, fractures desplaçades. En nens simmobilitzen dues setmanes en les nodesplaçades. Reducció tancada i síntesi percutània amb agulles. Donades perquè l’olecranon pica sobre la fosseta fa braç de palanca i formen un traç similar en la majoria de casos. Les agulles es poden treure a quiròfan o a la consulta mateix.
...