Resum bloc I (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 1º curso
Asignatura ACCIÓ TUTORIAL
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 21/03/2015
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

Bloc I: Transformacions de les estructures familiars La família tradicional segons la Declaració Universal dels Drets Humans és l’element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l’estat. En la convenció sobre els drets dels infants es diu que els pares són els responsables de la protecció dels drets dels seus fills. Els estats moderns no s’entendrien sense la idea de la família.
Les famílies sorgeixen de les relacions de parentius, és a dir, llaços que s’estableixen entre persones mitjançant el matrimoni o per les línies genealògiques (mares, pares, fills, filles, etc.) que vinculen els familiars consanguinis. Tradicionalment el parentiu estableix a quin grup pertany una persona, on viu o viurà, amb qui es casarà...però amb la modernitat hi ha un canvi del paper de la família i les relacions de parentiu en les societats occidentals.
Característiques de la família segons Strauss Té el seu origen en el matrimoni o qualsevol altre tipus d’unió socialment reconeguda. Està formada per parents i els seus membres estan units per lligams legals, drets i obligacions, i una sèrie de sentiments.
Existeixen relacions de parentiu que és un concepte que té una dimensió cultural: hi ha una interpretació cultural dels fets biològics que marca què entén per família cada cultura. Això genera problemes per a definir el terme de forma específica.
No és el mateix la família que la unitat domèstica (o llar). Totes les famílies formen llars però no totes les llars es corresponen amb famílies.
 La Llar o unitat domèstica: conjunt de persones que, residint en el mateix habitatge, comparteixen algunes despeses comunes ocasionades per l’ús de l’habitatge i/o despeses d’alimentació. Dins de la llar trobem unitat econòmica i unitat corresidencial.
Els elements amb els que s’identifica la família van canviant amb els anys. Les funcions de les famílies són: sexuals, reproductives, educatives, afectives, econòmiques...
La família dins la societat En totes les cultures i societats, la família ha jugat un paper important tant en la socialització com en les formes de subsitència (producció i reproducció). Les primeres comunitats humanes són formades per grups familiars que desenvolupen relacions de reciprocitat. Des de l’antropologia s’ha explicat el tabú de l’incest com una forma de fomentar la relació entre grups: l’exogàmia.
Herbert Spencer, deia que la família compleix importants funcions com la preservar la pròpia societat. També descriu una periodització històrica de les estructures i dels tipus de famílies.
Des del seu punt de vista, l’evolució ha estat: promiscuïtat (relacions sexuals amb diverses parelles sexuals abans o durant el matrimoni), poliàndria (unió legítima d'una dona amb diversos homes), poligàmia (relació amorosa i sexual entre més de dues persones) i monogàmia (relació exclusiva entre dues persones, que serveix millor als interessos dels pares i dels fills i més apropiada per a la societat industrial.
La infància No només hi ha la infància relacionada amb els pares, hi ha més definicions al nostre món.
Segons els diversos països, hi ha diverses concepcions.
Al segle XVI-XVII neix la infància i un aprèn a ser adult però no té la quotidianitat d’aquest i el fill sé propietat del pare. En el Renaixement, hi ha canvis: Amb l’aparició de la burgesia es comença a distingir la infància com una etapa diferent de la vida adulta. Al segle XIX-XX l’escolarització és progressiva i desigual perquè no es dona per igual a tots els països ni a totes les classes socials(els fills de treballadors entren a fàbriques) ni a tots els sexes(les nenes no s’escolaritzen.
Al segle XIX i XX hi ha canvis en el model d’autoritat paterna: La vida urbana i la industrialització comporten que el pare estigui absent de l’àmbit familiar i perd autoritat vers el nen perquè és la mare la que estant a casa té més protagonisme en l’autoritat davant dels fills.
Adaptació als nous models de família Al segle XX i XXI Es multipliquen les formes de família i canvien els models d’autoritat però hi ha moltes resistències al canvi. En aquesta època, en la majoria de llars els dos progenitors fan treball remunerat.
Conseqüències d’aquests canvis: Tant a les escoles com a les famílies s’ha produït un canvi: des d’estratègies autoritàries basades en la motivació extrínseca a estratègies basades en la motivació intrínseca (interiorització de normes i autoconvenciment).
No obstant, famílies i escoles no segueixen sempre un mateix model: tant la família com l’escola estan en una transformació profunda i les funcions de cadascuna de les institucions no està clara. Alguns pares creuen que l’educació és competència exclusiva de l’escola, d’altres opinen que l’escola ha de jugar un paper mínim.
Teories funcionalistes La família és: una institució, focus central de l’estructura social, subsistema interdependent, una organització d’individus destinada a conservar determinats trets, posicions, pautes de vida, una unitat de residència i consum i totalment indispensable per a l’estabilitat social i la seva eficàcia està en la socialització dels infants i en l’estabilitat dels rols dels adults segons el sexe.
Teories del conflicte L’Estat és una associació de famílies i la família és la base de la societat que implica autoritat legal i propietat. A més, la familia és a part d’una unitat biològica una unitat econòmica que permet el traspàs de la propietat, l’herència i la garantia d’un estatus superior per la classe dominant.
La família en les societats occidentals • Fins als anys 50, moment en que s’estableixen els estats del benestar, la família continua sent clau en les tasques productives i reproductives (p.e. família en l’entorn rural).
• A partir dels 60 una sèrie de canvis fan augmentar el nombre de llars unipersonals, apareixen parelles de fet i unions lliures, i en general es dóna una liberalització de les costums.
• A Espanya i Catalunya aquest canvi es dóna més tard degut a la dictadura franquista (anys vuitanta) • La família occidental ha canviat el seu rol centrant-se en els afectes i en la cerca del benestar emocional • En el marc d’una família amb infants el vincle conjugal és negociable, el vincle filial és molt difícil de trencar, almenys el simbòlic.
• Tot i això la funció econòmica de la família no ha perdut importància en alguns territoris (especialment al sud d’Europa) ni per a algunes classes socials (estatus etc.) L’organització social Els estats del benestar es poden estudiar com una combinació dels tres mecanismes: • Intercanvi: compra-venda de béns i serveis • Redistribució: l’estat recull recursos (impostos, taxes etc.) i els redistribueix en forma de serveis al conjunt de la societat • Reciprocitat: les famílies i les comunitats es fan favors mutus basant-se en les relacions de confiança.
La família forma part d’aquest àmbit de la societat. Espanya és un país on el pes més important és la família. Durant el franquisme la família era entesa com la unitat fonamental de tota societat.
La política familiar avui no té el mateix significat que abans. Abans era igual a política demogràfica, és a dir, una política d’estímuls a tenir fills. Avui dia, la política familiar pretén promoure l’escola bressol i ajudar a les famílies.
Característiques de les famílies actuals a Espanya Les famílies actuals es formen més tard, es tenen menys fills i es tenen més tard, la dona s’incorpora amb dificultats al mercat laboral i continua encarregant-se de la llar. A Espanya l’índex de nupcialitat és més alt que a Catalunya i també que la mitjana de la UE. major índex de nupcialitat i entre els més baixos en l’índex de divorcis. el nombre de separacions i divorcis creix de forma important fins el 2006 però en canvi tan les separacions com els divorcis baixen al 2007.
Causes per enrederir l’emancipació dels joves: CAUSES ECONÒMIQUES: augment del preu de l’habitatge, dificultat d’inserció al món laboral.. CAUSES INSTITUCIONALS i CAUSES CULTURALS: manca de protecció social, l’adaptació dels desigs i les expectatives a les possibilitats reals, etc.
Models familiars segons Roussel   Família tradicional o institucional: autoritat patriarcal Matrimoni d’aliança: el matrimoni s’estableix per ser feliç, si hi ha separació sempre hi ha un culpable.
Matrimoni de fusió: solidaritat afectiva, redueix l’autoritat del marit, només dura mentre hi ha amor.
Matrimoni d’associació: casar-se no és indispensable, la separació no és un gran trauma.
  Nous models de convivència • Família conjugal (parella sense descendència) • Família monogàmia independent (família nuclear) • Família independent amb parents (família conjugal + descendència + parents) • Família sense relació conjugal (parents que conviuen sense estar casats) • Família monoparental (un progenitor + descendència) • Família reconstituïda (família conjugal + descendència prèvia • Família extensa: família formada per més d’una unitat marital. És comú en l’àmbit rural.
La dona La dona s’incorpora amb dificultats al mercat laboral. Segueix sent responsable de les tasques domèstiques. D’això deriva la doble carga de gestionar una vida domèstica i laboral. Per tant, el treball domèstic es reparteix encara de forma desigualitària. La doble jornada implica desigualtats de gènere perquè la dona és l’encarregada de la cura dels fills, de la casa i amb feina i això dificulta la conciliació.
...