PSICOLOGIA EVOLUTIVA I: BLOC D (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Evolutiva I
Año del apunte 2015
Páginas 11
Fecha de subida 02/05/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

PSICOLOGÍA EVOLUTIVA BLOC D: DESENVOLUPAMENT COGNITIU Introducció a Piaget • Els seus treballs de psicologia genètica i d’epistemologia busquen una resposta a la pregunta fonamental de la construcció del coneixement. Explicar cóm el nen interpreta el món en diverses edats.
• La contribució essencial de Piaget: Demostrar que el nen té formes de pensar específiques que el diferencien de l’adult.
• Un dels primers teòrics del “constructivisme” – Els nens construeixen el coneixement activament.
• Interès pels canvis qualitatius en la formació de la ment d’una persona des que neix fins la seva maduresa.
• Teòric de fases: aquestes són transicions. Va dividir el seu treball en quatre fases transitòries.
• Un cop assumida una etapa no hi ha pas enrere ni en forma de raonament ni en funcionament.
• Etapes es relacionen amb determinades edats. Aquestes duren segons factors individuals i culturals.
• Segueixen una seqüència invariable, i no s’omet cap d’elles.
Conceptes fonamentals • El coneixement del nen s’organitza en esquemes – Esquemes: Patró organitzat de funcionament que s’adapta i canvia durant el desenvolupament. Es la unitat bàsica de la vida intel·lectual.
Es tracta en un inici d’accions pautades biològicament (succionar) que després es van diversificant (succionar per menjar), i donen lloc a noves conductes que s’integren en accions més complexes (agafar un objecte i succionar-lo, jugar amb la boca amb ell).
Arribem a l’aprenentatge mitjançant l’organització i la adaptació.
Organització: • Funció constant de poder organitzar, ordenar, jerarquitzar i integrar els esquemes i estructures que hom posseeix.
• Es realitza al llarg de tota la vida.
Adaptació: Adaptació (inclou assimilació i acomodació) – Procés d’adaptació per assimilació: incorporem informació nova a l’esquema previ – Procés d’adaptació per acomodació: l’esquema previ s’ha de modificar, ajustar-se a la nova informació.
Tots els organismes neixen amb la capacitat per ajustar les seves estructures mentals o conductes a l’ambient. Dos processos: • Assimilació • Acomodació • Assimilació: Utilitzem els esquemes per donar sentit al món fins i tot per entendre coses noves i ajustar-les al que ja sabem.
• Acomodació: Canvis en les nostres formes de pensament (en els nostres esquemes) per respondre a noves situacions o nous estímuls.
• Equilibrament: Estat mental en el que es concilien les noves experiències amb el coneixement que ja tenim.
• Les persones tenim tendència a buscar equilibri.
– Quan l’esquema que tenim encaixa: PERFECTE! – Si les noves experiències xoquen amb els nostres esquemes, estem incòmodes: desequilibri.
– Això ens porta a buscar respostes per resoldre aquest conflicte. Si trobo alguna que funciona, formo nou esquema.
• L’assimilació es troba constantment equilibrada per l’acomodació → procés continuat d’ajustament.
• Es va repetint al llarg de la vida amb estructures cada vegada més complexes i organitzades.
• Activitat psíquica es desplega a través de l’acció.
El principi està en l’acció.
• Els esquemes es van fent més complexos, més diversificats, adopten un ordre jeràrquic i s’organitzen a partir dels 7 anys en sistemes denominats operacions.
• Operacions són accions interioritzades, reversibles i coordinades en estructures de conjunt.
• Un esquema està connectat amb altres esquemes d’accions.
Els estadis de Piaget • Estableix diferents estadis, etapes o nivells → estadis d’equilibri progressius i subordinats entre si que se reelaboren en nivells superiors.
• Cadascuna de les 4 etapes s’agrupa amb el conjunt de canvis qualitatius similars en molts esquemes que es produeixen durant el mateix període de desenvolupament.
• Són invariables i universals.
Definició d’Estadi: • Aquests són transicions d’una forma més simple a una més complexa i abstracta de conèixer • Període de temps que dura una qualitat des què apareix fins que es reelaboren en un nivell superior. Són estats en equilibri progressius i se subordinen entre si.
Estadis Piagetians del desenvolupament intel·lectual: • Sensomotor o sensoriomotor (0-2a) intel·ligència pràctica i es relaciona amb la resolució de problemes d’acció. Governat pels esquemes perceptius i motors.
• Preoperacional (2-7a). Inteligència ja es simbòlica però les seves operacions no tenen estructura lògica. Caracteritzat pel pensament egocèntric.
• Operacional concret (7-11a) Apareix pensament lògic. Les accions son interioritzades gràcies a la representació i la seva organització en sistemes dona lloc a les operacions però lligades a experimentacions i manipulacions concretes.
• Operacions formals (11 en endavant). L’adolescent assoleix l’abstracció sobre coneixements concrets observats que li permeten utilitzar el raonament lògic inductiu i deductiu. Desenvolupa sentiments idealistes i formació continua de la personalitat, major desenvolupament dels conceptes morals.
• ESTADI SENSOMOTOR O SENSORIOMOTOR (Son 6 subestadis): – Objectiu: El bagatge que porten els nens és molt reduït al arribar al mon, son en forma de reflexes (activitats reflexes), poc a poc es van organitzant.
– El nen es relaciona amb el món amb els sentits i l’acció.
– Pràctica està dirigida a resoldre problemes mitjançant l’acció.
• Subestadi 1 (0- 1m): ◦ L’activitat del bebé està en torn a l’exercici dels reflexes ◦ Respon amb la mateixa resposta reflexa davant qualsevol objecte. Amb la pràctica va controlant els reflexes.
◦ No compren els objectes que observa.
◦ Al principi, el coneixement procedeix de l’activitat motora directe.
◦ Absència de: conducta imitativa, intencionalitat, permanència objecte. Objecte no existeix quan no s’actua sobre ell o no el veu.
▪ (Ex; succió com a reflex quan el mugró li toca els llavis, aviat aprèn a buscar mugró sense ser tocat quan té gana).
◦ Subestadi 2 (1-4m): ▪ Reaccions circulars primàries. Reaccions circulars perquè repeteixen accions que donen plaer. Primària perquè està centrat en el seu propi cos.
– No tenen intenció.
– L’inici és fortuit, per casualitat.
▪ Incorporar experiències als seus esquemes reflexes. Primeres adaptacions adquirides.
Esquemes simples. Coordinar sentits.
▪ No hi ha reacció davant un objecte que desapareix.
▪ Anticipar aconteixements de forma limitada (ex. nen plora, mare s’acosta i ell anticipa que es hora de menjar).
▪ Primers intents d’imitació (pre-imitatiu): copiar el que els altres copien d’ell.
▪ Coordinació intermodal: coordina informació dels diferents sentits.
▪ Subestadi 3 (4-8m): ▪ Reaccions circulars secundaries: Nen fa una acció casual amb resultat satisfactori a través del medi extern. (ex. Colpejar els ninots del mòbil, moure el sonall,...).
– Inici fortuit.
– Interès nen centrat en manipular objectes i descobrir propietats.
▪ Conductes semi-intencionals, les accions comencen a estar guiades per una intenció de repetir quelcom que a succeit per casualitat. No hi ha relació causa-efecte, sinó una tènue consciència de connexió. (ex. Inici moviment mà per fer sonar el sonall) ▪ Coordinació d’esquemes simples (repeteixen accions que ja son apreses).
▪ 1a adquisició de permanència de l’objecte. Nen busca objectes que desapareixen si parcialment visibles o es ell qui els ha amagat (ex. Mira les mans si li cau el sonall i després mira terra). Búsqueda visual.
▪ Imitació de conductes que estan en el seu repertori i que pot observar i escoltar en si mateix (ex. produir sons, treure la llengua, etc.). Imita allò que ja està en la seva conducta.
▪ Subestadi 4 (8-12 m): ▪ Coordinació dels esquemes secundaris que ja poseeix i ho aplica a situacions noves (mira i agafa un sonall).
▪ Conducta intencional. (ex. Gatejar per arribar a una joguina).
– Inici de l’acte intel·ligent ▪ Distinció entre els mitjans i els fins en les seves accions perquè aprèn a anticipar aconteixements. (ex. Apartar coixí entre ell i el cotxe; apartar el coixí i agafar el cotxe).
▪ Progressos en la imitació d’accions i sons nou (ex. remenar amb una cullera) ▪ Cerca activa de l’objecte sempre davant la seva vista. (objecte no deslligat de l’acció) El nen busca objectes en el primer lloc on s’ha amagat. Búsqueda manual.
– “ERROR SUBESTADI 4” (ex. amaguem objecte varies vegades sota coixí, després sota manta, nen buscarà sota el coixí).
▪ Subestadi 5 (12-18 m): ▪ Reaccions circulars terciàries: – Al introduir modificacions en les repeticions que fa li permet aprende nous esquemes per experimentació i tanteig. Es decir, si yo cojo eso y lo tiro al suelo y hace un ruido, lo vuelvo a tirar y hace un ruido. Le gusta. = Exploración de algo que le gusta. Diferencia con la secundaria: en la terciaria se modifica la manera de actuar, en la secundària, no.
▪ Descobriment de mitjans nous per experimentació activa i intencionada, “fer coses per a veure què passa”.
▪ Construeix nous esquemes d’acció impulsat per una motivació per a “experimentar”.
(ex. Tirar objecte al terra varies vegades).
▪ Imitació de més conductes i més precís (ex. Fer torres de cubs).
▪ Descobreix la noció de llocs diferents, i aquesta relació engendra la noció d’espai (reté els desplaçaments que ha vist). Cerca de tots els desplaçaments i ho troba en l’últim, “reconstrueix l’itinerari”, emergeix la noció de lloc.
▪ Subestadi 6 (18-24 m): • Experimentació interna: combinació d’esquemes mentalment. No ho fa per assaig/error perquè ja té la Representació Mental d’objectes absents i accions passades.
• Inici pensament simbòlic.
◦ Aparició dels joc simbòlic (ex. jugar a fingir, representar-se objectes mentalment, etc.) ◦ Imitació diferida: observar acció i repetir-la temps després (ex. Jugar a cuinar imitant la mare o pare).
◦ Representació mental dels desplaçaments. Permanència objecte totalment adquirida fins i tot en desplaçaments invisibles.
• ESTADI PREOPERACIONAL: ◦ Apareix la capacitat per relacionar-se amb el món de manera simbòlica o mitjançant representacions.
◦ Pot pensar coses i persones no presents.
◦ Apareix el pensament representacional: • – Joc simbòlic • – Llenguatge – Imatges mentals • ▪ Apareixen conceptes numèrics.
▪ El joc simbòlic: – Conductes simples amb objectes reals.
– Amb 4 anys pot crear un guió i representar diferents papers – Es basa en els fets de la seva vida quotidiana o personatges de fantasia que li agraden.
– Afavoreix el llenguatge i les habilitats cognitives i socials.
– Afavoreix la imaginació i la creativitat.
◦ El llenguatge: • Desenvolupament accelerat del llenguatge.
– Fa servir paraules referents a activitats, eventos, desitjos, objectes absents, aconteixements passats.
– Piaget pensava que el pensament apareixia abans que el llenguatge.
• Imatges mentals – Si preguntem al nen (2-3 anys) què dibuixa, diu: “Només estic dibuixant”.
– Amb 3-4 anys convienen traços per quadrats, cercles, i d’altres figures geomètriques.
– Cap als 4-5 anys començem dibuixos representacionals: cases, cotxes, animals, persones… – Les figures poden ser objectes reals o persones de fantasia que han vist o què han sentit a parlar.
• Conceptes numèrics: – Nombres com a eina de pensament però encara no és un concepte veritable de nombre.
– Als 4 anys poden entendre: • Es pot comptar qualsevol grup de elements • Cada element es compta una vegada • Es irrellevant l’ordre en que es compten els objectes.
• L’últim nombre és el del total – Majoria de nens 3-4 anys saben ja que 3 és més que 2.
LIMITACIONS DEL PERIODE PREOPERACIONAL: • Egocentrisme: “el nen percep, entén i interpreta el món partir del jo”.
-- No poden adoptar las perspectiva de l’altre. Allò que jo veig, sento, vull... és lo que veuen i senten i volen els altres.
– Nens de 3 anys fan “monòlegs col·lectius”: els comentaris dels interlocutors no tenen relació entre ells.
-- Als 4-5 anys el nen comença a mostrar capacitat per ajustar la seva comunicació als oients.
• Centralització: – Fixen atenció en un sol aspecte del estímul, ignorant la resta de característiques.
– Explicaria perquè els nenes tenen dificultats amb les tasques de conservació: • Mostrem dos gots iguals, passem un got d’aigua a un altre més estret i alt,el nen només es fixa en altura, no en amplada.
• Reversibilitat: • No coneix la reversibilitat: • No pot desfer mentalment una operació que ha presenciat.
• No pot pensar en la forma que tenia un objecte o situació abans de canviar.
• Rigidesa mental que li impedeix ser reversible.
• Basa els seus judicis en l’aspecte perceptual i no en la realitat: “si un got sembla que té més aigua suposarà que la té”.
• Amb el temps, el seu pensament es torna menys rígid.
• ETAPA DE OPERACIONS CONCRETES – Comença a fer servir operacions mentals i la lógica per reflexionar.
– Menys rígid i més flexible.
– Enten que les operacions es poden invertir.
– Pensament menys centralilat i egocèntric: es pot fixar en més d’una característica de l'estímul.
– Ja no fa judicis només per la aparença.
Seriació: • Capacitat per ordenar elements en progresió lògica (del més petit al més gran).
• Sembla que entén la regla lògica del canvi progressiu (ordenació pot ser segons tamany creixent i decreixent).
• Per resoldre problemes de seriació aplica la regla lògica de transitivitat: – Poden construir relacions lògiques entre objectes.
– Pot inferir relacions entre dos objectes si coneix la relació amb un tercer. (Si A>B i B>C, llavors A>C).
Classificació: • Segons les seves semblançes i establir relacions de pertenyença entre els objectes i els conjunts en els que estan inclosos (els classifiquen en grups).
• Diu Piaget que hi han tres tipus de continguts bàsics: – Classificació simple.
– Classificació múltiple.
– Inclussió de classes.
• Classificació simple: Agrupar objectes en funció d’alguna característica.
• Classificació múltiple: Organtizar objectes simultàneament en funció de dues dimensions.
• Inclusió de classes: comprendre la relació entre classes i subclasses (ex: entre aliments i fruites).
Conservació: • Suposa entendre que un objecte permaneix igual malgrat els canvis superficials de la seva forma i aspecte físic.
• El nen ja no basa el seu raonament en l'aspecte físic.
• “Les aparençes enganyen”: Un objecte que es transforma i que sembla tenir més o menys aigua de la quantitat original, pot no tenir-la.
• ETAPA DE LES OPERACIONS FORMALS ◦ Pensament fa la transició de lo real o lo possible.
◦ Capacitat de pensar de forma abstracta i reflexiva.
◦ Poden pensar en coses que no han tingut mai contacte o en situacions que mai han passat.
◦ Poden fer prediccions.
◦ Poden discutir problemes complexes.
◦ Analitzar la validessa intrínseca de un argument.
Lògica proposicional: • Capacitat per extreure una inferencia lògica a partir de la relación entre dues afirmacions.
• Si… I si… Llavors… (Si A i si B, llavors C).
Raonament científic: Abordatge dels problemes de forma més sistemàtica.
– Formula hipòtesis, determina com comparar-les amb els fets, exclou les que resulten falses.
• Pensament hipòtetic-deductiu.
Crítiques a Piaget • Metodologia: – Observació naturalista. Critica a no poder ser replicat.
– Estudi longitudinal dels mateixos subjectes.
– Entrevistes no estructurades.
– Mostra reduïda de subjectes.
• Piaget subestima competència cognitiva en desenvolupament.
• Existència d'etapes? • Manca de tasques i instruments adequats.
• No distingeix competència de l'acompliment/realització.
• Poca atenció a les influència socials i culturals: descontextualització del desenvolupament.
Crítiques vers permanència del objecte: • Estudis de Baillargeon i DeVos (91) – Nens de 4m “tenen idea” que els objectes segueixen “estant allà” en el temps entre que desapareixen i apareixen.
– La “poca destresa” per a recuperar objectes amagats es deu a la seva incapacitat d’organitzar seqüencialment els esquemes necessaris per a aconseguir-lo.
• Error AB o Errors subestadi 4: Altres explicacions a aquest error: – Funcionament memòria: limitació memòria per recordar localització després de passar per diferents llocs d'amagatall.
– Incapacitat del nen de mostrar què sap a partir d'una estratègia de cerca.
Crítiques vers categorització: • Psicologia Actual es pregunta: Com i quan la ment dels nens crea els conceptes o categories conceptuals mes primitives? – 4/5m el nen adquireix la visió binocular en profunditat, capacitats de reconeixement discriminatori.
– Categorització perceptiva (3m) son capaços de “classificar” (formes, cares, quantitat,...) • Ex. amb ús tècnica habituació presentar diferents elements d'una categoria i presentar un d'un altre categoria. Observem si mira mes el nou element.
• Aquestes categories no serien conceptuals sinó representacions procedimentals.
Teoria sociocultural de Vigotski Qüestions bàsiques: • Tres nuclis fonamentals: 1. Creença mètode genètic (Estudi del desenvolupament d’una funció psicològica determinada).
2. Tesis què els processos psicològics superiors tenen origen en processos socials.
3. Processos mentals s’entenen mitjançant la comprensió dels instruments i signes.
PPE (Processos Psicològics Elementals) i PPS (Processos Psicològics Superiors: • Processos psicològics bàsics o elementals - Atenció, memòria, motivació, emoció, aprentatge.
- Apareixen de forma primària (desenvolupament natural) - Línea “Natural” del desenvolupament: Els Processos Psicològics Elementals hi son des del inici del desenvolupament del nen.
• Processos psicològics superiors: - Descriure, pendre decissions, fer judicis,comprendre.
- Línea “Cultural” del desenvolupament: A través de la constant interacció del nen amb els adults els PPElementals es TRANSFORMEN en PPSuperiors • Diferències segons: control voluntari, realització conscient, orígens socials o individuals.
Llei de Doble Formació: • No podem explicar els PPS només a partir de la reducció de l'activitat psicològica individual (com deia Piaget).
• Importància del procés social.
• Tota funcio del desenvolupament cognitiu del nen apareix en dos plans. EL Pla Social: entre persones (categoria interpsicològic) i el pla psicològic: en la persona com (categoria intrapsicològica).
• Concepte internalització: Reconstrucció interna d'una operació externa a través de la interioriorització (Procés pel qual es passa de lo inter a lo intra).
Instruments/eines: • Vigotski intentava establir com la gent, amb l'ajut d'instruments i signes dirigeix la seva atenció, organitza la seva memòria conscient i regula la seva conducta.
• Processos mentals s'entenen únicament per la comprensió dels instruments i dels signes mediadors.
• Mediació semiòtica (unidad de análisis de base sobre la cual se explican los procesos de subjetivación individual. Consecuentemente, diferentes experiencias culturales pueden producir diversos procesos de desarrollo).
Exemples d'eines psicològiques: • El llenguatge • Els sistemes per a contar • Tècniques Mnemotècniques • Símbols algebraics • Les Obres d’art • Escriptura • Esquemes, els diagrames, els mapes.
• Tota classe de signes.
- Les eines psicològiques són socials (herència cultural).
- Un signe és primer un instrument per influir en els demés, i després es convertirà en instrument per un mateix.
Cultura: • La societat proporciona al nen metes i instruents estucturats culturalment per a assolir-les.
• El llenguatge és un instrument clau creat per la humanitat per l' organització dels processos de pensament.
• Moment més significatiu en el desenvolupament cognitiu: l'adquisició del llenguatge.
• El llenguatge serveix com a instrument psicològic per a la regulació de la conducta.
• Per la seva influencia, la percepció canvia, es formen nous tipologiesde memòria i es creen nous processos de pensament.
Parla social egocèntrica i interna: • Parla egocèntrica de Piaget era un problema de capacitat i desenvolupament del nen.
• Per Vigotski és un pas de transició entre la parla externa i la interna.
• Al principi, en el nen només hi ha parla social (amb els altres), després es separa la parla per mi mateix i la parla pels altres, (externa però per mi mateix: egocèntrica), després parla interna.
Zona de Desenvolupament Proper: • Nivell real • Nivell potencial “La instrucción sólo es positiva cuando va más allá del desarrollo. Entonces, despierta, y pone en funcionamiento toda una serie de funciones que, situadas en la ZDP, se encuentran en proceso de maduración” ...