Epidemiologia (IV) - Dissenys Epidemiològics (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura instruments d'estudi de la salut
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Ona Muñarch Garcia 1r Infermeria Instruments: Epidemiologia (IV): Dissenys Epidemiològics Població i mostra Tipus de mostreig Segons la probabilitat que tenen els individus de la població d’estudi per a ser seleccionats: § Mostreig probabilístic: - Aleatori - Sistemàtic - Estratificat - En etapes múltiples § Mostreig no probabilístic: - Consecutiu - De conveniència - A criteri Variables d’estudi Concepte Esdeveniment o característica observable i mesurable que pot tenir diferents valors i que representa els conceptes a estudiar en la investigació.
§ Variable principal à fenomen o problema de salut a estudiar.
§ Altres variables d’estudi à factors que actuen i interactuen sobre el fenomen d’estudi.
Classificació § Variables fonamentals per als objectius de l’estudi.
- Variables dependents o resultat o desenllaç.
- Variables independents o explicatives o exposició.
§ Altres variables - Variables de confusió - Variables modificadores d’efecte § Variables universals.
§ Variables complementàries.
Ona Muñarch Garcia 1r Infermeria Variables fonamentals § Variables dependents o resultat o desenllaç à els efectes esperats segons les causes.
§ Variables independents, explicatives o exposició à aquelles de les que es poden mesurar els efectes, és a dir que serien les causes del fenomen que es volen estudiar.
* Una mateixa variable pot classificar-se de manera diferent segons la pregunta d’investigació.
Exemple: § El consum de tabac incrementa el risc de càncer de pulmó.
- Variable independent: el consum de tabac.
- Variable dependent: el càncer de pulmó.
§ El consum de tabac s’incrementa per determinats factors psicològics i socials.
- Variable independent: els factors psicològics i socials.
- Variable dependent: el consum de tabac.
Factor de confusió § Quan l’associació observada entre de factor d’estudi i el criteri avaluat pot ser total o parcialment explicada per un altra variable (factor de confusió) o una associació real queda emmascarada per aquest factor.
- Han de ser factor de risc per a la variable dependent.
- Han d’estar associades a l’exposició.
- No han de ser un pas intermig en la cadena causal entre l’exposició i la malaltia.
Modificadors de l’efecte § Variables que modifiquen les condicions de la relació entre la variable dependent i alguna altra variable d’estudi, produint un canvi en la magnitud d’una mesura de l’efecte.
§ Estudi de l’associació asbest i càncer de pulmó, considerant que els treballadors de l’asbest són gent més fumadora.
Ona Muñarch Garcia 1r Infermeria Selecció Quines variables hem d’incloure? § En el procés de disseny d’una investigació és fonamental la identificació de totes aquelles variables susceptibles d'interès per a l’estudi.
- Dependents - Independents - Confuses i/o modificadores - Universals - Complementàries § El nombre de variables a considerar en un estudi dependrà fonamentalment de: - Objectius de l’estudi - Possibilitats reals de la investigació * Cal incloure només aquelles variables amb un interès real per a l’estudi que puguin ser recollides de manera correcta factible.
Recollim només unes quantes variables: § Si en la fase de disseny de l’estudi oblidem recollir variables d’interès, un cop en marxa l’estudi JA NO HI SÓM A TEMPS!!! § Incloem un nombre elevat de variables: - Major durada de l’estudi - Gastem més recursos materials i humans - Anàlisi de les dades més difícils - PODEM POSAR EN PERILL LA VIABILITAT DE L’ESTUDI!!! Escales de mesura i tipus de variables § Escala categòrica - Variables nominals - Variables ordinals § Escala quantitativa - Variables continues - Variables discretes Variables categòriques § Nominals: variables en què els seus valors són categories no numèriques, cada una de les quals pot ser definida operativament. Ex: estat civil (solter, casat, vidu …) - Variable dicotòmica o binària: variable nominal amb només dos categories no ordenades. Els valors són categories no numèriques, mútuament excloents i no ordenades.
§ Ordinals à Variables en què els seus valors són categories ordenades d’alguna manera. Ex: grau de dolor (intens, moderat, lleu, absent) - La característica essencial de les variables qualitatives és que les categories són mútuament excloents e independents i ordenades.
Ona Muñarch Garcia 1r Infermeria Variables quantitatives § Continues à variables que poden tenir qualsevol valor numèric en un continu.
Ex: pes, edat, alçada… § Discretes à Variables que només poden tenir determinats valors, generalment números enters. Ex: nombre de fills, nombre d’ingressos hospitalaris, nombre de cigarretes … Elecció d’escala de mesura § La pròpia variable condiciona la manera en què ha de ser mesurada.
Ex: estat civil, grup sanguini (nominals) § Diferents maneres de mesurar una variables.
Ex: consum de tabac - si/no à dicotòmica - mai ha fumat/fumador/exfumador à nominal - no/lleu/moderat/important à ordinal - nombre de cigarretes al dia à discreta - grams de nicotina al dia à continua § És preferible escollir una escala quantitativa continua, sempre que sigui possible.
§ Les variables continues contenen més informació: - Permeten utilitzar proves estadístiques més potents - Augmenta la probabilitat de trobar associacions significatives § A partir de les dades quantitatives es poden agrupar en categories qualitatives, fins i tot segons diferents criteris.
Categories del disseny d’un estudi § § § § § Finalitat de l’estudi à descriptius o analítics Unitat d’anàlisi à individuals o poblacionals Seqüència temporal à transversals o longitudinals Control de l’assignació dels factors d’estudi à experimentals o observacionals Inici de l’estudi en relació a la cronologia dels fets à prospectius o retrospectius Descriptiu § Estimar la freqüència d’una malaltia en una població determinada § Descriure les característiques més importants d’una malaltia § Generar hipòtesis Analític § Avaluar una presumpta relació causa-efecte § Comprovar una hipòtesi Individual § Unitat d’anàlisi à l’individu § Dades individuals Ona Muñarch Garcia 1r Infermeria Poblacional § Unitat d’anàlisi: població o grup § Dades agregades Transversal à observació en un moment en el temps.
Longitudinal à estudi en diferents moments al llarg del temps.
Experimental à l’investigador assigna el factor d’estudi i el controla.
Observacional à l’investigador mesura la malaltia o la relació causa- efecte, però no hi intervé, és a dir no manipula les variables.
Prospectiu à l’inici de l’estudi és anterior al desenllaç estudiat, les dades es recullen a mesura que van succeint.
Retrospectiu à l’inici de l’estudi és posterior al desenllaç estudiat, les dades s’obtenen d’arxius o preguntant als individus...
Ambispectiu à l’inici de l’estudi és anterior i posterior al desenllaç estudiat.
Tipus de disseny d’investigació Estudis ecològics § Dades agregades § Unitat d’anàlisi à grup o població d'interès § Font d’informació: publicacions periòdiques (cens, padró, anuaris estadístics...) i registres.
§ Permeten relacionar exposicions i malalties en poblacions § Seqüència temporal difícil § Útils per generar hipòtesis § Susceptibles de biaixos Ex: Comparar la mortalitat per cardiopatia isquèmica en diferents països en relació al consum de greixos obtenint la informació d’estadístiques oficials.
* Fal·làcia ecològica à generar conclusions a nivell individual a partir d’associacions entre grups evidenciades utilitzant dades agregades.
Ona Muñarch Garcia 1r Infermeria Estudis transversals § Estimen la freqüència d’una malaltia, d’un factor de risc o qualsevol altra característica en tota una població o en un subgrup, en un moment determinat.
§ Factor d’exposició i malaltia s’observen de manera simultània, comparant la proporció del factor entre els malalts i els no malalts.
§ Avantatges - Ràpids - Econòmics - Permet investigar diferents malalties o factors de risc en el mateix estudi - No hi ha pèrdues de seguiment § Limitacions - No permeten establir relacions causals - No útils per a malalties o factors de risc poc freqüents - Biaixos Estudis descriptius longitudinals § Seguiment d’una cohort (grup d’individus seguit en el temps que tenen una característica en comú) § Utilitat: - Estimar la freqüència d’aparició d’un determinat resultat (incidència) o la supervivència d’un grup de pacients.
- Descriure l’evolució temporal de determinades característiques observades en un grup de pacients (sèrie de casos).
§ Existeix una seqüència temporal definida, però l’estudi no avalua cap relació causaefecte entre les variables.
Estudis de cohorts § Avantatges - Permet establir una correcta seqüència temporal.
- Es poden analitzar diversos efectes d’una sola exposició.
- Permet el càlcul directe de la incidència en grup exposat i el no exposat.
- En els prospectius es minimitzen els errors en la mesura de l’exposició.
§ Limitacions - No són útils per estudiar malalties poc freqüents - Si són prospectius solen ser de llarga durada - Requereixen mostres molt grans - Cost elevat - Possibilitat de pèrdues de seguiment § Tipus - Prospectius - Retrospectius - Ambidireccional o ambispectiu Ona Muñarch Garcia 1r Infermeria Estudi de casos i control § Avantatges - Útil per a l’estudi de malalties poc freqüents o amb un llarg període de latència.
- Permet estudiar un gran nombre de casos en poc temps.
- Pot avaluar molts factors de risc per a una mateixa malaltia.
- Durada curta - Permet avaluar el risc de tenir una malaltia en relació a l’exposició.
§ Limitacions - Sols permet estudiar una malaltia - No permet calcular la incidència - No permet el càlcul del RR - És difícil establir la seqüència temporal entre exposició i malaltia - Elevat risc d’errors sistemàtics, per la mesura retrospectiva de l’exposició i el fet d’estudiar mostres diferents.
Tipus de dissenys d’investigació Aplicacions dels estudis observacionals Avantatges i limitacions dels estudis observacionals Estudis experimentals § Segons l’existència o no de grup control: - Assaigs controlats - Assaigs no controlats § Segons l’assignació a la intervenció sigui o no aleatòria: - Experimentals - Quasi experimentals Ona Muñarch Garcia 1r Infermeria Assaig clínic aleatori § Disseny experimental entre grups, on es comparen els desenllaços observats en dos o més grups d’individus que reben diferents tractaments.
§ L’assignació aleatòria dels participants als grups d’estudi és la condició fonamental d’un assaig clínic aleatori.
§ Utilitat - Permet conèixer l’eficàcia d’una intervenció.
- Estimació de la incidència.
- Anàlisi de supervivència.
§ Avantatges - Dóna més control del factor estudiat.
- L’assignació aleatòria controla els factors pronòstics que poden influir en el resultat, aïllant l’efecte de la intervenció.
- Permet la utilització de tècniques d’emmascarament (cec, doble cec, triple cec), útils per a obtenir una estimació no esbiaixada de l’avaluació.
- Dóna evidència de la relació causa-efecte.
§ Limitacions o Restriccions ètiques: - Intervencions o exposicions amb un efecte beneficiós per a la salut.
- Placebo només quan no existeix tractament comprovat per a la malaltia.
- Consentiment informat i voluntari.
o Difícil la generalització dels resultats per: - Mostres molt seleccionades.
- Intervencions molt diferents de la pràctica habitual.
o Cost elevat.
...