MODEL DE PRESA DE DECISIONS ÈTIQUES EN LA INFERMERIA (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura ètica i legislació d'infermeria
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 30/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Informació sobre el model de presa de decisions ètiques.

Vista previa del texto

MODEL DE PRESA DE DECISIONS ÈTIQUES EN L’ATENCIÓ D’INFERMERIA “ Obra de tal modo que uses la humanidad, tanto en tu persona como en la persona de cualquier otro, como un fin en sí mismio y nunca como un medio, porque las personas tienen dignidad y no precio.” (I.Kant) Procés de presa de decisions: En la professió d’infermeria s’han de prendre decisions i portar a terme accions individuals i col·lectives perquè els drets dels malalts, usuaris i infermeres es converteixin en realitat.
En la nostra tasca com a professionals ens trobem cada dia en situacions que prèviament hem de valorar abans de prendre les decisions i portar a terme les accions.
Els models ètics serveixen per justificar i valorar les accions.
Procediment de decisió: 1. Descripció dels fets: Basada en la història clínica explicada per qui planteja el dilema (és aconsellable que la persona que consulta participi en la deliberació pels possibles interrogants que puguin sorgir).
Pot ajudar a reflexionar la identificació del tipus de malaltia:  Aguda amb tractament efectiu, que si planteja dilemes és per la situació deteriorada i la dependència del pacient.
 Crònica amb supervivència prolongada, en la que sorgeixen qüestions relacionades amb la limitació funcional i la qualitat de vida i la conveniència de retirar els tractaments de suport vital.
 Crítica amb pronòstic incert, on sorgeix el dubte sobre si limitar l’esforç terapèutic i retirar els tractaments de suport vital.
 Incurable avançada de mal pronòstic, on el debat està en una assistència adequada al final de la vida, com és la sedació en el procés d’agonia.
2. Identificar la voluntat del pacient: S’ha de disposar informació sobre les actituds, els valors, les conviccions del pacient, així com les seves expectatives i les conseqüències sobre la seva qualitat de vida. Saber quina capacitat té de decisió, la quantitat d’informació que té i el seu grau de comprensió.
3. Identificar els deures dels professionals: Orientar la intervenció amb la major evidència científica disponible.
Tenir en compte els factors socioeconòmics i familiars del pacient.
4. Identificar el conflicte: Descriure quines són les causes que han originat el conflicte.
5. Identificar la classe de conflicte.
6. Valoració legal: Conèixer la legislació vigent sobre el cas que genera el conflicte, convé preveure quines són les possibles conseqüències legals de la decisió.
METODOLOGIA PER A LA PRESSA DE DECISIONS ÈTIQUES: Una metodologia és el camí que se segueix per arribar a un determinat objectiu.
La bioètica fa servir diverses metodologies per tal d’optimitzar la correcció i l’ exactitud en la presa de decisions ètiques.
Totes les metodologies que es fan servir en bioètica comparteixen el mateix objectiu: ajudar a resoldre problemes i/o dilemes ètics, però els passos que es segueixen per arribar a una resposta difereixen d’una metodologia a una altre.
1. Metodologia principalista (T.L Beauchamp, J.F. Childress)  Analitza i pretén resoldre problemes ètics a partir dels principis de la bioètica d’ Autonomia, Beneficència, No maleficència i Justícia. Està basat en l’informe Belmont.
 Principalisme Jerarquitzat ( Model de Diego Gracia): Les decisions ètiques es fonamenten en els principis de la bioètica, però amb la particularitat de que els quatre principis no tenen un valor o un nivell igual, és a dir, hi ha una jerarquia entre ells.
o Nivell I: Principi de No Maleficència i Justícia.(ètica de mínims) o Nivell II: Principis d’ Autonomia i Beneficència.(ètica de màxims) Els principis de nivell I obliguen més que els segons i per tant en una pressa de decisions ètiques s’han de complir obligatòriament.
2. Metodologia Casusistica ( A.R Jonsen, M.Sielger, W.J Winslade)  No parteix dels quatre principis de la bioètica si no de casos clínics concrets i dóna importància decisiva a les característiques de cada cas, sense recórrer a teories ètiques.
MODELS DE PRESA DE DECISIONS ÈTIQUES: Un model per a la pressa de decisions ètiques és un conjunt sistemàtic de principis que motiven i guien les accions ètiques. Aquests principis, a la vegada, serveixen per justificar i explicar les accions.
Els models de presa de decisions ètiques ens ajuden a trobar opcions i accions per a resoldre els conflictes que se’n deriven de la nostra pràctica i nosaltres hem de saber escollir la correcta.
Cada model té diferents etapes i el conjunt d’aquestes etapes ens fa arribar a una conclusió.
Model científic: 1. Valoració: Identificar l’acció que ens ha generat el conflicte ètic.
o Quins fets són importants i quins no? o Que ha desencadenat el problema? o Quins valors ètics i morals es qüestionen? 2. Planificació: Identificat el problema em de posar a debat i diàleg quines són les possibles accions per solucionar el conflicte.
o Quines accions son possibles? o En quan temps les portarem a terme? Com repercutirà amb les persones implicades? o Es vulnera algun dret? o Tenim algun dubte sobre la nostra responsabilitat? o Quins principis ètics i bioètics s’enfronten? o Quins son els mes importants i perquè? o Es fa referència algun article del codi ètic professional? 3. Execució: Identificada i acordada l’acció que es durà a terme s’ha de planificar acuradament.
o Quina es l’acció a realitzar? Retirar la vida o Qui la farà? Responsabilitat mèdica (diu que es faci) i infermera (li retira) o Quan? Se li deixarà temps per meditar i es farà en 24h o Cóm? Es farà quan estigui sol. I amb pactes en l’apresa de decisions 4. Avaluació: És el moment de saber si s’ha resolt el conflicte ètic amb l’acció que s’ha escollit i si la resposta és afirmativa ens preguntarem perquè s’ha resolt.
o S’ha solucionat el problema? o Si es afirmatiu, perquè? Mètode DOER® per la presa de decisions ètiques en urgències i emergències:  - Delimitació del conflicte- Valoració integral de la salut del pacient (física, psíquica,sociocultural i espiritual). Confrontar la valoració amb l’actitud que s’ha de prendre segons el codi deontològic.
- Oferta d’opcions- Informació objectiva, real i complerta de l’actuació i de les opcions que el pacient té per resoldre el problema.
- Elecció- El pacient haurà d’escollir lliurement l’opció desitjada a les alternatives que es presenten.
- Resolució- Comunicar a l’equip interdisciplinari l’opció escollida pel pacient, actuant sota consentiment informat.
...

Comprar Previsualizar