Tema 6 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Economia política.
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 11/03/2015
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6: MONOPOLI I ALTRES MERCATS NO COMPETITIUS 6.1 Característiques dels mercats monopolistes Una empresa competitiva és preu – acceptant; una empresa monopolista és preu – decisòria, és a dir, té PODER DE MERCAT.
Un monopoli pot decidir el preu del producte que ven, però haurà de considerar que a preu més alt, menor és la quantitat que compren els clients.
Un monopoli no té competidors; el resultat del mercat, en aquest cas, no sol ser el que més convé a la societat.
MONOPOLI: Empresa que és l’única que ven un producte que no té substitutius propers.
Causa fonamental del monopoli: Barreres d’entrada, que poden tenir tres orígens:  Un recurs clau és propietat d’una única empresa  Les autoritats concedeixen a una única empresa el dret exclusiu de produir un bé o servei.
 Els costos de producció fan que un únic productor sigui eficient que un elevat nombre de productors (monopoli natural) MONOPOLI NATURAL: Una única empresa pot oferir un bé o un servei a tot un mercat amb menys costos que dues o més empreses.
Sorgeix quan hi ha economies d’escala: Els costos totals mitjans són menors conforme augmenta el nivell de producció. Distribuir la producció entre més empreses implica que els costos totals mitjans de cadascuna són més grans.
6.2 Ingressos mitjans i marginals Diferència clau amb competència: El monopoli pot influir en el preu del producte alterant la quantitat que ofereix al mercat o bé alterant directament el preu.
La corba de demanda és diferent en cada cas.
La corba de demanda del mercat descriu les combinacions de preu i quantitat que pot triar una empresa monopolista. Pot triar (al llarg de la corba) per més alt a costa de vendre menys quantitat, però no pot triar un punt que estigui situat fora de la corba de demanda.
INGRÉS D’UN MONOPOLI: Recordem que, en competència perfecta: IM = P, ara es pot veure que, en el cas del monopoli, IM < P. Això és així perquè el monopoli s’enfronta a una corba de demanda amb pendent negatiu.
Per tant, quan un monopoli augmenta la quantitat que ven, produeix dos efectes en l’IT: IT = P x Q  Efecte producció: Es ven més producció, per la qual cosa Q augmenta  Efecte – preu: El preu baixa, per la qual cosa P és menor.
En el cas de l’empresa competitiva, no es produeix cap efecte – preu.
Noteu que, en el gràfic:  La corba de demanda és també la corba d’ingrés mitjà (IMe)  Les dues corbes comencen en el mateix punt, ja que l’IM de la primera unitat venuda és igual al preu  A partir de la primera unitat, la corba d’IM es troba sempre per sota de la corba de demanda  L’IM pot ser fins i tot negatiu, l’efecte preu és més gran que l’efecte de producció 6.3 L’equilibri del monopoli MAXIMITZACIÓ DE BENEFICIS: La quantitat de producció que maximitza els beneficis es troba en la intersecció de la corba d’ingrés marginal i la corba de cost marginal.
Bs = IT – CT Condició de maximització de Bs  IM = CM Tant en la competència com en el monopoli, la condició de maximització de beneficis és IM = CM, però en monopoli IM < P. Així doncs:  Empresa competitiva: P = IM = COM  Empresa monopolista: P > IM = CM MESURA GR`FICA DELS BENEFICIS DEL MONOPOLI: Recordem que : Beneficis = IT – CT Podem escriure: Beneficis = (IT/Q – CT/Q) x Q És a dir: Beneficis = (P – CTMe) x Q En general, els beneficis d’un monopoli són sostenibles a llarg termini, ja que no hi ha entrada i sortida d’empreses (una altra diferència pel que fa a la competència perfecta).
6.4 Ineficiència del monopoli enfront de la competència perfecta El monopoli cobra un preu superior al cost marginal, la qual cosa no és desitjable, des del punt de vista dels consumidors. D’altra banda, el monopoli obté beneficis. És el benefici del monopoli més gran que el cost social imposat als consumidors (és a dir, el monopoli socialment no és desitjable).
6.5 Discriminació dels preus DISCRIMINACIÓ DE PREUS: Consisteix a vendre el mateix bé a diferents persones a preus diferents, a pesar que el cost de producció és el mateix. Aquesta no pot existir en un mercat competitiu, perquè hi ha moltes empreses venent el mateix bé. Per discriminar és necessari tenir poder de mercat.
La discriminació de preus:  És una estratègia racional per a un monopoli que maximitza beneficis  Requereix la capacitat necessària per separar clients d’acord amb el que estiguin disposats a pagar  Pot augmentar el benestar econòmic en eliminar la ineficiència inherent a la fixació de preus del monopoli.
DISCRIMINACIÓ PREUS PERFECTA: Situació en la qual el monopolista coneix la disposició a pagar de cada client i pot cobrar a cada client un preu diferent.
En aquest cas, el monopolista cobra a cada client exactament el preu que està disposat a pagar i obté tot l’excedent de cada transacció.
6.6 Competència monopolística COMPETÈNCIA IMPERFECTA: Estructures de mercat que es troben entre la competència perfecta i el monopoli.
DIFERENCIACIÓ DE PRODUCTE:  Cada empresa produeix un bé que és lleugerament diferent  L’empresa no és preu – acceptant, sinó que s’enfronta a una demanda decreixent  A més, hi ha lliure entrada i sortida d’empreses: El nombre d’empreses s’ajusta fins que el benefici econòmic és nul ...