Biologia 1r Parcial: L'aigua (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Biologia
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 03/01/2015
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: L'AIGUA L'aigua és la substància més abundant de la matèria viva i el líquid més abundant de la terra. Està present en totes les part de la cèl·lula.
ESTRUCTURA I FUNCIONS DE L'AIGUA Està formada per 1 àtom d'oxigen u 2 d'hidrogen units amb enllaços covalents polars.
És un enllaç covalent ja que cada àtom d'hidrogen comparteix el seu únic electró amb un dels sis electrons que té l'oxigen i és un enllaç polar ja que els electrons estan compartits d'una manera desigual (l'oxigen és molt més gran que l'hidrogen per tant el seu nucli atrau molt més els electrons a compartir).
Gràcies a aquesta naturalesa dipolar, es poden unir entre elles mitjançant ponts d'hidrogen. Es produeix una atracció electrostàtica entre la càrrega potencial negativa de l'àtom d'oxigen i les càrregues parcials positives dels àtoms d'hidrogen. D'aquesta manera s'estableix un tipus d'unió: PONT D'HIDROGEN (són enllaços oscil·lants i dinàmics).
Els ponts d'hidrogen donen una gran cohesió interna (màxima en estat sòlid) i a més a més els causants de les propietats físiques o fisico-químiques de l'aigua: 1. Calor d'evaporació elevada: permet regular la temperatura del cos (transpiració), ja que eliminant vapor d'aigua s'elimina l'excés de calor.
2. Elevada calor específica: permet que sigui un bon esmorteïdor tèrmic.
3. Gran tensió superficial:permet que alguns insectes puguin despleçar-se per damunt de l'aigua.
4. Bon dissolvent de sals i compostos polars: permet que sigui vehicle de transport de les substàncies que s'hi dissolen i medi on té lloc les reacions químiques dels organismes.
5. Volum del gel més gran que el de l'aigua: permet que el gel suri i aïlla l'aigua de les temperatures extremes de l'aire.
Les funcions bioquímiques de l'aigua deriven d'aquestes propietats i són: 1. Dissolvent d'un gran nombre de substàncies: és el medi on es donen la major part de les reaccions químiques que integren el metabolisme. Amés a més dissol els gasos,afavorint els processos de difusió (respiració cutània).
2. Transport de substàncies i de cèl·lules: s'encarrega de transportar per l'interior de l'organisme substàncies solubles o eliminar productes residuals de l'activitat cel·lular.
3. Estructural: l volum i la forma de moltes cèl·lules depèn de la pressió de l'aigua en el seu interior.
4. Mecànica esmorteïdora: dóna protecció mecànica a més a més lubrifica i facilita el moviment.
5. Metabòlica: participa en diverses reaccions químiques on passa a formar part d'altres substàncies.
6. Caràcter termoregulador: permet mantenir un equilibri de temperatura en tot el cos i dissipar grans quantitats de calor metabòlic.
SISTEMES BIOQUÍMICS AMORTIDORS DE PH El pH quantifica el grau d'acidesa (+oxònics = +àcid) o basicitat (+hidròxids = +bàsic).
L'escala de pH (els valor oscil·len entre 0 i 14) és útil per mesurar i indicar [H30+] i [H+].
* Un valor de pH=7 vol dir que és neutre, és a dir mateixa concentració de protons d'hidrogen i de hidroxils.
Aquelles dissolucions amb un pH= 7 és una solució àcida i aquelles que tinguin un pH= 7 és una solució bàsica.
Per contenir el pH dels líquids del nostre cos i impedir-ne les variacions, l'organisme disposa de mecanismes i sistemes físics i químics de regulació o amortiment. Podem parlar de tres tipus fonamentals: 1. Amortidors fisiològics: els productes que tendeixen a pertorbar el pH del nosre organisme són eliminats pels ronyons, pell, pulmons... però abans de ser eliminat poden haver modificat el pHh produint una greu alteració cel·lular. Els amortidors fisiològics són uns sistemes reguladors in situ que disposem en les cèl·lules i sang per amortir les possibles variacions de manera immediata. Destaquem: tampó bicarbonat, tampó fosfat, tampó amoni, les proteïnes i l'hemoglabina.
− Tampó bicarbonat: és un amortidor fisiològic extracel·lular del plasma. A causa del transport del CO2, circulen pel plasma molècules d'àcid carbònic, ions H+ i com a producte de la seva dissociació bicarbonat.
− Tampó fosfat: tampó intracel·lular que actua principalment a les hematies i als túbuls renals.
− Tampó amoni: important amortidor del pH als túbuls renals, format pel sistema amoníac/ió amoni.
− Proteïnes: els aminoàcids que formen les molècules de proteïnes tenen dos grups ionitzables: els carboxil (COOH), actuen com a àcids, i els amino (NH2), actuen com a base. Segons el pH del medi es dissociaran per compensar aquest valor.
En un medi àcid l'aminoàcid es comporta com un catió, i absorbirà l'excés d'ions H+.
En un medi bàsic es comporta com un anió, i cedirà H+ per compensar l'excés d'ions OH-.
En les que tinguin valors neutres, els aminoàcids es comportaran com a ions dobles (es dissocien tots dos grups).
− L'hemoglobina: el sistema bicarbonat compensa variacions sanguínies del pH quan s'afegeixen àcids o bases, però les variacions concrets del pH e la sang degudes al transport del CO2 són amortides per l'hemoglobina.
2. Ventilació pulmonar: actua de forma interrelacionada amb el sistema tampó bicarbonat per tal de mantenir el pH sanguini.
El centre respiratori, segons l'augment o disminució de [H+], pot ser estimulat o inhibit.
− Augment de [H+]: la ventilació s'accelerà tot desviant les equacions cap a l'esquerran per compensar un increment d'ions H+ i eliminar l'excés de CO2.
− Descens de [H+]: la ventilació s'alenteix i disminueix per retenir CO2 i afavorir la formació d'àcid carbònic i d'ions H+.
3. Filtració renal: els ronyons són els que, excreten orina més àcida, o menys àcida, segons els possibles canvis que calgui amortir, contribueixen finalment a equilibrar i mantenir el pH del plasma entorn de 7,4. L'equilibri àcido-bàsic es basa en la capacitat per a controlar la concentració del bicarbonat plasmàtic (capacitat de modificar la "reabsorció" o recuperació del bicarbonat filtrat) i controlar la secreció o excreció d'ions H+.
...