Lliçó 3 Òrgans jurisdiccionals (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Dret Processal
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 03/03/2015
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇÓ 3: ELS ÒRGANS JURISDICCIONALS I LA ORGANITZACIÓ JURISDICCIONAL ESPANYOLA Conjunt de persones que tenen atribuïts els poders jurisdiccionals.
1. Els jutjats i tribunals. Concepte i classes Jutjat: Òrgan jurisdiccional, el tribunal d’un jutjat és un jutge. I aquesta persona és el jutge. Per tant, és un òrgan unipersonal. La regla general és que tingui competència en primera instància. La regla general és que quan sorgeix un conflicte, aquest tramita el cas en primera instància. Segons l’art 26 LOPJ tenim jutjats:  Jutjats de pau  Jutjats de Primera Instància i Instrucció, Mercantil, Violència contra la dona, Penal, Contenciós – Administratiu, Social, de Menors y de Vigilància Penitenciaria.
Són òrgans col·legiats:  Audiències Provincials  Tribunals Superior de Justícia  Audiència Nacional  Tribunal Suprem Tribunal: Òrgan jurisdiccional. Està format per varies persones que tramiten el procés (normalment 3) que són els magistrats. Actuen en sales o seccions. Són col·legiats. En l’actualitat l’únic tribunal no judicial és el dels ciutadans escollits com a membres d’algun tribunal. Hi ha:  TRIBUNAL SUPREM (art 53 – 61 LOPJ): Que té competència a tot l’Estat el territori espanyol. Té quatre sales, una per a cada òrgan jurisdiccional: o Civil o Penal o Contenciós – Administratiu o Laboral – social També té una cinquena sala que és la militar però és una ordre de jurisdicció especial.
És un òrgan de cassació i recursos extraordinaris. Qüestions de competència.
Audiència. Òrgan col·legiat, que quan actuen també ho fan en sales de 3 magistrats. Tenim dos tipus d’audiència:  Nacional: Que es divideix en sales  Provincial: Que es divideix en seccions L’Audiència Nacional es divideix en sales segons les quatre ordres jurisdiccionals. Aquí hi ha els jutjats centrals que tractaran els judicis orals i després realitzaran la sentència. Els temes que tracta els jutjats penals van directament a l’Audiència Nacional la part de la instrucció passarà a els jutjats centrals d’instrucció.
Audiència Nacional: Art 62 a 69 LOPJ: Té jurisdicció a tota Espanya. Posició particular a l’organigrama judicial penal que després se li van afegir atribucions de contenciós – administratiu i social. Té tres sales.
Tribunal Superior de Justícia: Culminen l’organització judicial en l’àmbit de la CA (art 152 CE). Exerceixen la seva jurisdicció en totes les ordres. Té tres sales. És un òrgan d’instància, de recursos i qüestions de competència.
Audiències provincials: art 80 – 83 CE. Tenen jurisdicció en l’ordre civil i penal i en el territori de la província. Rang superior en tots els jutjats de la província en les ordres civil i penal. Sobretot resolen recursos conra les resolucions dels òrgans unipersonals i en l’ordre penal en instància dels delictes greus; també en qüestions de competència. No tenen sales, només seccions.
Jutjats de primera instància i instrucció: Àmbit del partit judicial i seu en la capital, de la que prenen la designació. Exerceixen la jurisdicció en els ordes civil i penal. Es poden establir com òrgans diferents els jutjats de primera instància i els jutjats d’instrucció.
Són òrgans essencialment de primera instància, instrueixen els processos penals, coneixen dels recursos con les resolucions dels jutjats de pau i qüestions de competència entre ells.
Jutjats centrals d’instrucció: Existeixen alguns que tenen jurisdicció a tota Espanya, seu a Madrid, i instrueixen els processos que corresponen conèixer a la Sala de lo Penal de la AN o als Jutjats Central de lo Penal.
2. Funcionament dels òrgans col·legiats Sales i seccions: Les sales, si tenen molta feina, es poden dividir en seccions.
Aquesta divisió vol dir que la sala tindrà 5 magistrats i 3 formaran la secció específica. En canvi, la secció és l’últim nivell que trobem, no admet més divisions. Si tenen molta feina, s’han de crear més seccions. No hi ha diferència entre sales i seccions.
La formació de Sala: Constitució dels òrgans col·legiats. S’ha constituït de forma correcta aquest òrgan. Ha d’haver 3 magistrats, es poden formar sales amb tots els magistrats.
Presidents de Sala o de Secció. El president té funcions administratives i governamentals i disciplinàries.
En les sentències pot haver l’anomenat vot particular que és quan hi ha un magistrat que vota d’una manera diferent i diu com ell creu que s’hauria de resoldre aquell cas determinat.
Magistrat ponent. Encarregat d’elaborar la proposta de sentència que s’hagi de dictar. Quan hi ha un judici oral ha d’haver 3 magistrats. El magistrat ponent no té perquè ser el president de la sala o secció, pot recaure en qualsevol dels tres magistrats i informen sobre les proves que s’han proposat (si són pertinents o no). Les proves que siguin pertinents són les que s’utilitzen pel judici oral.
Finalment, farà una proposta de la sentència que s’ha de dictar i si està d’acord amb el resultat de la solució final serà qui redacti la sentència, si no està d’acord s’haurà de redactar el vot particular (si el vol fer) Deliberació, votació i decisió: Un cop finalitzat el judici oral, el President convoca als magistrats per la deliberació del cas. La votació és per majoria absoluta. Es decideix si el magistrat ponent redacta la sentència, el vot particular o si algú altre ho redacta.
Cobertura d’absències: Quan un magistrat està absent hi ha tres mecanismes  Altres magistrats convocats pel president  Comissió de serveis: Altres òrgans magistrats, de manera provisional  Magistrat suplent:Magistrats que voluntàriament s’apunten a aquesta llista i els magistrats suplents per cobrir l’absència.
La diferència entre els dos últims és que el magistrat suplent pot ser magistrat dels dos.
Sala de vacances: Com que hi ha jutjats de guàrdia hi ha la sala de vacances, per si és necessari realitzar activitat jurisdiccional durant el més de vacances.
3. Els ordres jurisdiccionals Quan parlem de òrgans jurisdiccions és la jurisdicció ordinària, que es divideix en 4, que cada ordre s’organitza en alguna matèria:  Civil: Conflictes del dret civil i mercantil. Vis atractiva: si Tenim una matèria i no sabem quin és l’òrgan que l’ha de regular, passa a ser matèria del civil.
 Penal: Conflictes que sorgeixen en l’àmbit del dret penal  Contenciós administratiu: Dret administratiu  Laboral o social: Qüestions que afectes a la feina ÀMBIT NACIONAL Tribunal suprem: Té competència en tot el territori espanyol. Té quatre sales, una per cada orde jurisdiccional. Té una cinquena sala, que és la militar, però és una jurisdicció especial.
Audiència nacional: També té competència en tot el territori espanyol. Només té competència en els ordres Penal, C – A i laboral social. En aquest àmbit trobem els jutjats centrals, que hi ha de diferents tipus: Bàsicament està en el penal i en el C – A. En el penal hi ha:  Jutjat central del penal  Jutjat central instrucció El jutge de la fase d’instrucció és diferent del judici oral i del que dicta la sentència.
 Jutjat Central de Vigilància Penitenciaria  Jutjat central de Menors ÀMBIT CCAA: Tribunal Superior de Justícia: Hi ha la sala de lo civil i penal, una única sala del dos; No totes les CCAA tenen el dret civil o penal, per això es va fer la mateixa sala. També hi ha la sala del C – A i el social.
ÀMBIT PROVINCIAL: Audiència provincial: Organitzada en seccions i té competència en la secció del civil i del penal. En l’àmbit civil també hi ha competència dels jutjats mercantils.
En l’àmbit del penal també hi ha:  Jutjat penal  Jutjat de vigilància penitenciària  I jutjat de menors Jutjat de primera instància i instrucció: Jutjat amb competència civil i penal Jutjats de violència sobre la dona: Que té competències en els mateixos àmbits.
ÀMBIT MUNICIPAL: Jutjats de pau: Dins del civil (qüestions que no superen els 90€ i del penal (en les faltes) Jutjats de guàrdia CIVIL ÀMBIT TS NACIONAL PENAL TS AN Jutjats Central: > Penal > Menors > Instrucció > Vigilància penitenciària CCAA ÀMBIT PROVINCIAL TSJ Audiència provincial Jutjats mercantils TSJ Audiència provincial > Penal > Vigilància penitenciària > Menors PARTITS JUDICIAL S Jutjat de primera instancia i instrucció.
Jutjat de violència sobre la dona Jutjat de primera instancia i instrucció.
jutjat de violència sobre la dona.
ÀMBIT MUNICIPAL Jutjats de pau Jutjats de pau C-A SOCIAL LABORAL TS TS AN Jutjat Central >C-A AN TSJ Jutjat C - A TSJ Jutjat social 4. Conflictes  Classes: o Positius: Quan els dos creuen que tenen la competència d’una qüestió o Negatius: Quan els dos creuen que cap té la competència d’una qüestió Conflictes de jurisdicció: Hi ha dues lleis orgàniques que regulen aquests conflictes de jurisdicció. Hi ha 4 tipus:  Entre òrgans judicials i l’administració pública. Es resolt amb el tribunal de conflictes de jurisdicció, l’integra el president del TS i cinc vocals (dos magistrats de la sala C – A del TS i els altres tres són consellers permanents de l’Estat).
 Entre òrgan judicial i òrgan judicial militar. Quan un delicte ha estat comès per un militar, el conflicte està en el fet que si ho ha fet com ha ciutadà o durant l’exercici de la seva funció militar. El resolt la sala de conflictes de jurisdicció del TS. Està format pel president del TS, dos magistrats de la sala del TS de la matèria del conflicte i tres de la sala militar.
 Entre òrgan judicial militar i l’administració. El resolt el tribunal de conflictes de jurisdicció  Entre l’òrgan judicial i òrgans contables. El resolt el mateix que l’anterior.
Conflictes de competència: Diferents ordres jurisdiccionals. Sala especial del TS presidida pel seu President i dos magistrats de cada òrgan jurisdiccional.
Són designats cada any per la sala del TS l’ordre del penal es tracta de manera diferent. Pot ser proposat per:  Ofici: El mateix TS que inici el procés  Instància de pau: Alguna de les que estan en conflicte són les que plantegen la qüestió.
Si s’ha arribat a dictar una sentència no es pot dictar aquest conflicte escepte si s’ha fet en l’àmbit de la execució.
Qüestions de competència: Conflictes entre jutjats o tribunals d’un mateix ordre jurisdiccional. El resolt l’òrgan immediatament superior ...