Tema 2-Història clínica en neurologia (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 08/01/2015
Descargas 8
Subido por

Descripción

Malaltia del parkinson explicada amb fotos

Vista previa del texto

TEMA 2: HISTORIA CLÍNICA EN NEUROLOGIA 1 ANAMNÈSIS: Del grec ana, de nou, i mnasthai, enrecordar-se. Són les dades que ens proporciona el pacient o si no pot la família, sobre l’inici i el curs de la malaltia. Qualsevol símptoma és neurològic en la mesura de la seva percepció i/o el processament conscient requereixen la participació del sistema nerviós. Tot i així, no tot símptoma aparentment neurològic es deu a una disfunció orgànica del SN: un dolor pot ser muscular i no tenir res a veure amb un problema de neuro-logia.
La queixa del pacient no apunta necessàriament al lloc de la lesió. Una alt del moviment de la mà pot ser d’origen neuromuscular, medul·lar, cerebel.lós, dels ganglis basals o cortical.
En acabar l’anamnesi, el metge hauria de tenir una hipòtesi sobre el tipus de malaltia, i després de l’exploració sobre la seva possible localització. De lo contrari és molt probable que les EECC vagin mal orientades i els resultats siguin confosos L'anamnesis es fa seguint un ordre, i tots els camps són importants ja que poden influir d’una manera o una altra en l’estat actual del pacient.
1- Motiu de Consulta: 2-Història de la Malaltia Actual 3-Anamnesi per aparells i sistemes: 4-Medicació Actual: : -Alguna medicació molt normal (primperan) pot afectar al pacient en la seva malaltia 5-Antecedents familiar: actual.
-També hi ha que preguntar per la llista de fàrmacs i medicaments ja que poden provocar problemes en la neurologia.
-La polimedicació també és un factor a tenir en compte -Moltes malalties neurològiques tenen una base genètica -Cal insistir en la Història familiar: si preguntem si hi han altres casos com el seu a la família, sovint diuen que no… per ignorància o mal Diagnòstic (ex un pacient amb una polineuropatia hereditària que diu que el seu pare caminava malament per artrosi…) 6-Antecedents Personals (inclou situació laboral i professional i nivell funcional previ): -No donar per certs Diagnòstics -Dubtar de les relacions causa-efecte que els pacients /família dóna per certa: “és epilèptic per un cop que es va donar de nen.
-Ingesta de fàrmacs i tòxics (efectes secundaris: alts conducta, vigília, memòria, cognitius, equilibri, tremolor, convulsions, cefalea..) Sb tot en ancians polimedicats -Procedència geogràfica o racial, viatges a països endèmics en les malalties infeccioses, hàbits sexuals o les aficions que poden exposar al pacient a tòxics (herbicides, pintures…) EN RESUM....
L’anamnesi és una recollida dels símptomes i la seva Historia natural (inici i evolució) que orienten cap a la causa del trastorn segons les grans categories etiològiques: -MALATIES VASCULARS -MALALTIES INFECCIOSES -LALATIES DEGENERATIVES -PROCESSOS EXPANSIUS -TRASTORNS TÒXICS O METABÒLICS Exemples: -Inici brusc: típic atac epilèctic, ictus ..
1 -Inici relativament agut i evolució progressiva ràpida: tumor maligne, procés tòxic..
-Inici imprecís i anys d’evolució: malaltia degenerativa 2 FORMA DE PRESENTACIÓ DE L’HISTÒRIA CLINICA: Segons les dades i símptomes que presenta el pacient, podem saber si és un procés vascular o un procés expansiu.
Progressiva / Estàtica / Regressiva • La instauració súbita sug.gereix sempre un origen vascular, mentre que un inici tòrpid i progressiu sug.gereix un procés expansiu (tumor, malformació, hematoma subdural, etc).
 En conjunt les dades del exàmen neurològic permeten confirmar l’hemiplègia, localitzar el lloc on probablement estarà la lesió i a vegades sug.gerir una possible etiopatogènia.
3 PARÀLISIS: DEFINICIÓ I TIPUS: 3.1 PARÀLISIS: Dèficit/abolició de la motricitat, motilitat i contractilitat d’un o més músculs, degut a lesions de vies nervioses o dels mateixos músculs. Quan és parcial parlem d’una parèsia ja que pot fer part del moviment però no tot. Tenim diversos tipus: HEMIPLÈGIA/HEMIPARÈSIA: Una meitat del cos està afectada. Normalment procés encefàlic tot i que també potser medul·lar perifèric.
TETRAPLÈGIA/TETRAPARÈGIA: Les quatre extremitats del cos estan afectades.
PARAPLÈGIA: Les dues extremitats inferiors estan afectades. És una afectació bàsicament medul·la, però també pot ser conseqüència d’un procés cerebral.
DIPLÈGIA: Normalment els membres superiors estan afectats. Afecta de forma simètrica a diferents zones del cos com a conseqüència d’una lesió bilateral de les vies motores piramidals.
Es caracteritza per la pèrdua de la capacitat de contracció musuclar voluntària, espasticitat i un augment dels refelexes osteotendinosos. També pot afectar a la cara.
MONOPLEGIA: Afecta només a una extremitat.
3.2 TIPUS DE PARÀLISIS: PARÀLISIS CENTRAL Primera motoneurona, supranuclear, decussació piramidal, piramiladisme, paràlisis espàstica.
Abolició de moviments volunaris HIPERTONIA: Espasticitat HIPERREFLÈXIA: alterat Trofisme muscular conservat EMG és normal Reflexe de babinski PARÀLISIS PERIFÈRICA La segona motoneurona és la que no funiona bé.
Motilitat voluntària abolida Hipotonia musular (flacidesa) Hiporeflexia, no te babniski Atrofia muscular El EMG és característic 3.3 SEMIOLOGIA DE LES PARÀLISIS CEREBRALS: CENTRALS -Lesió cortical: paràlisi contralateral -Lesió protuberancial: hemiplègia contralateral + facial homolateral -Lesio bulbar superior: hemiplègia contralateral + sg bu lbars (PPCC) -Les bulbar inferior: hemiplègia ipsilateral...
-Les cordonal o medul.lar alta (hemiplègia ipsi) baixa ( monoplègia ipsi) PERIFÈRIQUES -Lesió banya anterior monoplègia flàccida (ex: polio) -Les radicular anterior: paràlisi segmentària (miotoma) -Lesio neural (nervi) ex polineuritis. Freqment amb anestèsia -Paràlisi miògenes (afect muscular). Ex miastènia, botulisme, miop c ongènites, adquirides (polimiositis) CLASSIFICACIÓ DE BRUNNSTORM Nula Sinèrgia (moviment reflex d’origen voluntàri) BALANÇ MUSCULAR 0-No contracció muscular 1-Contracció palpable, no moviment 2 Mezlca sinèrgia + analítics Movilitat analítica 2-Moviment a favor de la gravetat 3-moviment contra gravetat 4-contra resistència submàxima 5- força normal En les paràlisis cerebrals perifèriques es pot estudiar el balanç muscular ja que aquest estarà correcte, tot i que podrà estar alterat per altres factors, com dolor, rigidesa, contractures i moviments anormals.
Els problemes bulbars provoquen problemes respiratoris molt complicats per al pacient. (ipsi=homo).
Si és un paràlisis central, el pacient no te res de mobilitat i és el que s'anomena sinèrgia. No pot doblegar només el canell, sinó que ho ha de moure tot . A la extremitat inferior enlloc de tenir un patró flexor en té un d’extensor. Amb aquest a la cama es queda garratibada en extensió i en part això és útil perquè serveix per caminar. Té un problema a nivell de turmell perquè posa el peu en punta (peu equí) i només la punta del peu tocarà el terra i serà menys inestable que un altre i podrà entrebancar-se amb més facilitat. Això podrà provocar dolor i que no pugui realitzar segons quins moviments per dolors.
4 SENSIBILITATS: 4.1 RECORD ANATOMOFISIOLÒ GIC: -SENSIBILITAT SUPERFICAL: Varietats que es perceben a la pell: tacte/pressió fina, dolor superficial i temperatura) -SENSIBILITAT PROFUNDA: EN teixits més profunds: Pressió (barestèsia), vibració (pal·lestèsia), posició i moviment articular (artrocinètica).
-SENSIBILITATS COMPLEXES QUE S’INTEGREN AL CÓRTEX PARIETAL: Esterognòsia -SENSIBILITAT VISCERAL, DELS ÓRGANS I SENTITS.
Explorar la sensibilitat és una tasca molt difícil tant per al fisioterapeuta com pel pacient, ja que necessiten la participació activa del pacient i molts cops no ens la pot donar. La sensibilitat ens dona molta informació sobre la malaltia, ja que ens podrà ajudar a preveure el futur del pacient. Si no nota la calor (temperatura) està afectada sensibilitat superficial i hi haurà que vigilar que no s’apropi al foc ja que es podria cremar (no sent la crémor i s’apropa). D'altra banda la sensibilitat profunda és molt important i s'explora amb un mètode vibratori (diapasó). La propiocinètica també és molt important ja que gràcies a ella sabem on tenim les diverses parts del nostre cos. Si no la tenim bé, el pacient caminaria mirant a terra provocant mala posició o riscos quan va per el carrer o no sabria on té unes extremitats. Una solució a aquesta última és posar un pes al peu o la mà ja que així se la notarà més.
La sensibilitat se la mà es molt complicada ja que apart de ser un instrument de força n'és un de precisió.
TRANSDUCCIÓ SENSORIAL: Procés pel qual un estímul físic o químic es converteix en un impuls nerviós: Activació dels receptors (mecanoreceptors, termoreceptors, quimioreceptors) i el potencial d’acció es propaga per les fies aferents fins al cervell on allà és interpretat i es dona una resposta. Segons com sigui la sensibilitat que se’ns transmet, viatjarà per uns axons o per uns altres: FIBRES MIELÍNIQUES GRUIXUDES: la sensibilitat tàctil, vibratòria, de pressió i posició articualar.
FIBRES AMIELÍNIQUES O MIELÍNIQUES FINES: Sensiblilitat de dolor i canvis de temperatura. Els receptors són terminacions lliures de la pell.
4.2 ALTERACIÓNS DE LES SE NSIBILITATS: La sensibilitat és molt important i molt complexa i quan es lesiona pot presentar diverses alteracions: IRRITATIVES: Àlgies: Dolor cinrcumstrit a una zona determinada.
Hiperpatia: Una percepció exagerada del dolor. Un estímul dolorós fa mes mal que el que hauria de fer normalment. Es coneix com dolor talàmic.
Hiperestèsia: Un estímul que generalment no es dolorós es percep com a tal (carícies, contacte amb els llençols etc...).
Parestèsia: Sensació o conjunt de sensacions anormals i especialment el formigueig, adormiment o calor que s’experimenta a la pell producte d’algunes malalties del sistema nerviós 3 DEFICITÀRIES: Hiperestèsia: Disminució de la sensibilitat tàctil dels diferents estímuls. Generalment, es resultat d’un problema d’origen nerviós, tot i que també pot ser malalties com la diabetis o esclerosis en plaques. Alguns tumors o accidents cerebrovasculars també poden provocar hipertèlia. Pot afectar a diferents tipus de sensibilitat com la tèrmica dolorosa o la profunda.
Anestèsia: Insensibilitat DISSOCIACIÓ DE LA SENSIBILITAT Dissociació tabètica: anestesia profunda, conservada la superficial Dissociació siringomièlia: anestèsia superficial, conservada la profunda 4.3 AFÀSIES Alteracions de la comprensió i/o emissió del llenguatge per una lesió cerebral focal Poden ser: 1. Sensitives, de percepció, “sordera verbal”: No entenc la situació ni se respondre davant de aquesta. Articulo les paraules bé però sense sentit.
2. Motores, d’expressió, de Broca: Entenc la situació, les coses i se el que vull dir però no hem surt la paraula 3. Globals 4.4 DISÀRTRIES Alteracions de l’articulació del llenguatge. Entenc la situació i puc dir les coses però per problemes de mobilitat bucal no ho puc dir.
5 GNOXIES I PRÀXIES: Al còrtex cerebral estan les estacions d’arribada de la sensibilitat i el punt de partida dels actes motors.
Allà s’integren i es coordinen i és la seu del psiquisme superior.
Se solen distingir 2 funcions superiors: -GNÒSIES: integració de les aferències -PRÀXIES: projecció motora de l’activitat, integració motora, “que tingui un sentit”….
El còrtex presideix la gnosis i la praxis 5.2 PATOLOGIES: Les patologies que es deriven d’aquestes dues són l’agnòsia i l’apràxia.
AGNÒSIA: Falta de reconeixement de les coses (estereognòsia, agn auditiva, alèxia, acalcúlia, asomatognòsia, anosognòsia APRÀXIA: pèrdua organització del moviment (vestit, escriptura, marxa,…) 6 SÍNDROMES MEDUL·LARS: S’anomena síndrome meningi al conjunt de símptomes i signes produïts com a conseqüència de la invasió o agressió aguda de les meninges cerebel espinals per algun procés patològic, generalment infecciós.
Té diversos símptomes, anomenats símptomes de la triada clàssica que són diversos, com les cefalees, vòmits, rigidesa a la nuca (contractures per irritació radicular posterior) i ho sol causar una meningitis, un meningisme (insolació aguda).
Hi ha diversos síndromes medul·lars: SINDROME HIPERTENSIÓ ENDOCRANIAL: És un increment de la pressió hidrostàtica a l’interior de la cavitat cranial, en particular en líquid cefaloraquidi, degut a la suma de pressions que exerceixen els elements intracranials. Es referida com 4 pressió atmosfèrica per sobre els 10-15 mmHg, aproximadament 13-20 cm d’aigua, medida a nivell intra-ventricular o en l’espai subaracnoideo lumbar. Aquesta ocupació endocranial com una hidrocefàlia o edema per tumors, abscessos…. Els símptomes per a detectar aquesta malaltia solen ser cefalea, vòmit i edema papil·lar (inflament o tumefacció de la papil·la òptica degut generalment a un augment de la pressió intracraneal).
El término edema de papila se utiliza en medicina para designar la existencia de hinchazón o tumefacció n en la papila óptica, debida generalmente a un aumento de la presión intracraneal.
La papila óptica está situada en el fondo del ojo y es el lugar por el cual el nervio óptico abandona el glob o ocular e inicia su camino hasta el cerebro. El edema de papila puede no presentar síntomas al comienzo de su aparición, pero acaba por producir disminución de la visión, por el daño que causa a las fibras nerviosas del nervio óptico, que son las que transmiten la información visual.
SINDROME MEDUL·LAR: SECCIÓ MEDUL·LAR TRANSVERSA: En els casos de secció medul·lar completa, el diàmetre transversal (mielopatia transversal), ocorre una pèrdua de totes les modalitats sensitives i alteració de les vies motores per davall de la lesió, de manera bilateral. Hi ha diversos símptomes: SÍNDROMES SENSITIUS: Són símptomes localitzadors de la lesió en un nivell medul·lar longitudinal concret als següents: -Dolor radicular: Poden existir “en banda” (irradiat a braços si la lesió és cervical, rodejant el tòrax o abdomen, si és toràcica o irradiada a cames si és lumbar o sacre).
-Parestèsies: en el segment corresponent al nivell lesionat.
-Dolor localitzat en vèrtebres sobre les apòfisis espinoses en el cas d’infeccions i tumors.
-Nivell sensitiu dorsal per baix del qual existeix perdia de totes les modalitats sensitives.
SÍNDROMES MOTORS: - Paraparèsia/paraplegia o tetraparesia/tetraplegia: Per davall del nivell lesional amb altres signes de neurona motora superior (hiperreflèxia, espasticitat, signo de Babinski), en grau variable, en funció del temps de instauració del quadre.
- Lesió de neurona motora inferior (atrofia, fasciculacions i hiperreflèxia), en el nivell, per dany en rames anteriors o en les seves arrels ventrals que en el caso de lesiones toràcica resulten ser molt sutils i difícils de trobar.
Degut a una arma blanca, traumatisme etc...
Fase de xoc espinal: Paràlisis flàccida Tetraplegia o paraplegia segons el nivell Anestesia global (sota la lesió) Fase d’autotraumatisme o alliberació medul·lar.
Després d’unes setmanes, la medul·la recupera les seves funcions.
HEMISECCIÓ MEDUL·LAR : SÍNDROME DE BROWN SEQUARD: Paràlisis espàstica del costat afecte i anestèsia termoalgèsia homolateral.
Consisteix en l’afectació d’una hemimèdul·la, essent estrany que el límit de la lesió es trobi just a la línia mitja o que sigui estrictament unilateral (formes pures), essent les formes incompletes més freqüentes.
S’ha de descriure com etiologia més freqüent la traumàtica, amés de lesions compressives extra medul·lars.
SEMIOLOGIA: SIGNES D’AFECTACIÓ DE VIES LLARGUES: -Motores: Debilitat de distribució piramidal ipsilateral de la lesió i per davall de la mateixa, degut a la disrupció de la via corticoespinal descendent juntament amb espasticitat i hiperreflèxia. En el nivell de la lesió poden existir signes d’afectació de neurona motora inferior per interrupció de vies segmentàries.
5 -Sensitius: Pèrdua de la sensibilitat vibratòria i posicional ipsilateral a la lesió, per l’interrupció de les fires ascendents en columnes posteriors i feix espinotalpàmic dorsal.
Hipoalgèsia i alteració de la sensibilitat tèrmica contra lateral a la lesió amb nivell sensitiu situat a un o dos nivells per davall de la lesio per interrupció del feix espinotalàmic.
En el nivell de la lesió pot existir una zona d’analgèsia ipsilateral: Sensibilitat tàctil normal o mínimament disminuïda En les formes incompletes, amb freqüència de la sensibilitat propioeptiva dels cordons posteriors està conservada, podent dir que estem devant d’una hemisecció de la meitat anterior medul·lar Hemisecció medul·lar: Signes localitzadors: unilaterals, segons el segment afectat longitudinalment (cervical, toràcic o lumbar) i en el nivell lesionat, por disfunció de segona motoneurona, tals com:  Dolor radicular seguint el dermatoma corresponent  Atròfia muscular i fasciculacions en músculs del miotoma afectat  Absència del reflexa miotàtic corresponent Signes localitzadors per trobada de nivell sensitiu: Signes localitzadors per disfunció vegetativa (disautonomia) com: Síndrome de Horner (miosis, ptosis i anhidrosis) que localitzaria una lesió a nivell cervical baix.
SÍNDROME CENTROMEDUL·LAR: Es tracta d’una lesió que afecta a la substància gris central i a tractes espino talàmics que es creuen en el centre medul·lar. La lesió es pot iniciar en el centre i després estendre’s de forma centrífuga arribant a implicar altres vies anatòmiques, no només a les localitzacions del centre medul·lar.
SEMIOLOGÍA: Característicament es va a produir: ALTERACIÓ SENSITIVA OCASIONADA: Pèrdua de la sensibilitat dolorosa i tèrmica de forma sospesa en un inici únicament en el nivell lesionat o nivells, en el cas de que la lesió impliqui diversos nivells.
Es important destacar la sensibilitat termoalgèsia dels segments sares estaria preservada, en un inici, per la laminació del tracte espino talàmic que situa aquests segments a la cara mes lateral del mateix.
Això es coneix amb el nom de “preservació sacre” de la debilitat al dolor y a la temperatura.
Hi ha una síndrome anomenada comissural que ocorre quan es lesiona la comissura blanca ventral, produint pèrdua de la sensibilitat dolorós ai tèrmica de forma bilateral i simètrica en els mateix dermatomes corresponent al segment medul·lar lesionat.
Sensibilitat propioceptiva i vibratòria: Es preserven intactes en les diverses modalitats de sensibilitat profunda, així com sensibilitat tàctil.
DISFUNCIÓ MOTORA Va a aparèixer posteriorment, al afectar-se la segona motoneurona en aquest nivell. Per tant, es va a poder localitzar a nivell d’una lesió centromedul-3lar pels signes de la segona motoneurona (atròfia, fasciculacions, debilitat i hiperreflèxia) que seran diferents segons la situació craneocaudal. En aquest cas, quan es facin malbé les branques anteriors existeix atròfia segmentària, parèsia i areflèxia i fins i tot cifoscoliosis per l’afectació de la musculatura paravertebral.
L’activitat motora associada als segments sacres estarà preservada, al igual que ocorre en clínica sensitiva, degut a l’organització somatotròpica de les vies llargues ascendents i descendents, segons la qual els segments sacres es situen en la part més lateral de la medul·la.
Un exemple típic de lesió centro medul·lar ho constitueix la sirignomegalia encara que existeixen altres causes com els tumors intramedul·lars, les dues etiologies de trastorn medul·lar crònic. En relació amb l’inici agut es poden trobar com causa, els traumatismes, l’hemiplegia medul·lar (hematomièlia) o l’afectació vascular isquèmica en el territori de l’arteria espinal anterior.
SIGNES SEGNOS EL NIVELL LESIONAT: Nivell cervical o en unió cervicodorsal: Els signes motors van a consistir en debilitat a les extremitats superiors desproporcionada amb respecta a la de les inferior, per afectació de la neurona motora inferior, juntament amb la sensibilitat dissociada, 6 en extremitats superiors, és a dir, alteració de la sensibilitat tèrmica i algèsia, amb preservació de la posicional i la vibratòria. Si la lesió s’estén cap a lateral a nivell C8-T1 apareixeria un Síndrome de Horner amb ptosis, miosis i anhidriosis.
SISTEMA EXTRAPIRAMIDAL: Funció harmonització i integral de la motilitat voluntària.
SÍNDROME PARKINSONIÀ La malaltia del parkinson és una malaltia neurodegeneratva que afecta primàriament a estrucutres com la substància negra i l’estriat. Sol comprompetre també en el còrtex cerebral, el sistema límbic i l’hipotàlam. Té un origen desconegut, reconeixent-se múltiples factors en la seva aparició amb un fort component genètic importància del qual pot variar en diverses situacions.
Caracteritzat per diverses característiques com: Tremolor amb repòs Hipertonia Hipocinèsia Bradiquinèsia Rigidesa Pèrdua de reflexos posturals Postura en flexió Bloquejos motors o conjelament Per a considerar aquesta malaltia definida ha de tenir almenys dos d’aquests signes presents, per a considerar-lo probable, tenir-ne 1 o 2 i present alguns dels 3.
SÍNDROME HIPOTONIC/HIPECINÈTIC: Corea, atetosi, hemibal·lisme, distonia, tics...) SINDROME CEREBEL·LÓS: Tremolor intencional, atàxia, dismetria, adiadococinèstia, hipotonia etc...
Altres símptomes: Astàsia: Pèrdua mes o menys completa de la facultat de conservar l’estació vertical Abàsia: pèrdua cap marxa Nistagmus: moviment involuntari dels ulls. Normalment és de costat a costat, però de vegades és de dalt a baix enforma circular (moviment rotatori incontrolable).
Paraula escàndida.
ATETOSIA: Son lesiones en el sistema extrapiramidal que se manifiesta en movimientos lentos, involuntarios, incontrolados y sin objeto. Al tener losmúsculos de la boca afectados, los atestósicos presentan trastornos del lenguaje, pero son buenos formadores de conceptos y suinteligencia no se ve tan afectada como en otros subtipos de parálisis cerebral, como la rigidez o la espasticidad.
7 ...