CLASSE 12 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 2º curso
Asignatura Política Comparada II
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

CLASSE 12 TEMA 7. NIGÈRIA Nigèria és el país més poblat de l’Àfrica subsahariana. A més, aquest país estableix molts moviments comercials i demogràfics amb Espanya. També cal tenir en compte que és el 5è o 6è exportador de petroli del món, tot i que entre la societat hi ha molta pobresa.
Història i societat Història Abans de l’arribada dels colons blancs, a Nigèria hi havia tres zones ètniques diferenciades que tenien moltes diversitats pel que fa a la seva estructura política. Al sud-est hi havia els Ibo o Igbo, diversos poblats i aldees separades que tenien una democràcia aldeana sense tenir una estructura política territorial per sobre de cada poble. Al sud-oest, en canvi, hi havia diverses ciutats i regnes amb reis que rivalitzaven i feien guerres entre ells. A més, també tenien un mercat d’esclaus. Al nord, en canvi, hi havia un sistema totalment diferent. Aquesta zona s’orientava cap al comerç transsaharià. Això va fomentar l’arribada de l’islam entre el segle XII i XIV. Aquest pas a la cultura musulmana, va facilitar el comerç, ja que les dues bandes de les relacions comercials es regien per les mateixes lleis.
Oficialment, Nigèria, després de la unió de diversos protectorats britànics, el 1914 passa a ser una colònia britànica. Tanmateix, la penetració dels colons britànics és mínima, els europeus no tendien a anar cap a Nigèria. Els britànics van dominar el país de manera indirecta, mantenint els caps tradicionals i donant-los via lliure a canvi de jurar fidelitat a la corona i pagar impostos. Per tant, tot es va quedar com abans.
El principal problema que es van trobar els britànics va ser que a la zona dels igbos, a l’haver-hi una estructura de poblats, no hi havia caps tradicionals. En conseqüència, els britànics van buscar els homes més prestigiosos dels poblats i els van convertir en caps tradicionals.
Així doncs, el control de Nigèria es va fer a través de la indirected rule, és a dir, de manera indirecta. És va fer així perquè els britànics volien dominar el territori sense enviar-hi militars ni governants. La solució va ser, doncs, buscar gent fidel dins del territori.
El 1960 Nigèria es va independitzar. Els partidaris de la independència no provenien de totes les zones, sinó que sobretot es concentraven al sud. Els fills de les elits del sud, sobretot igbos, s’havien educat en escoles implantades per britànics i, d’aquesta manera, s’havien cristianitzat i alfabetitzat (fins i tots alguns havien accedit a la universitat). Aquests joves se sentien preparats per manar en un país independent i per això demanaven la independència.
Tanmateix, els habitants del nord, que dominaven perquè eren més nombrosos, no volien la independència, ja els estava bé ser governats govern britànic des de lluny per mantenir la seva situació de país. Els líders del nord sabien que si s’arribava a la independència, els del sud, com que estaven més educats, acabarien dominant tot el país.
Finalment, el 1960 es va arribar a la independència de manera pacífica, sense cap guerra.
Abans d’arribar a la independència, però, els britànics ja ho havien deixat tot preparat. S’havia redactat una constitució, s’havien creat els primers partits i s’havien establert unes fronteres clares.
D’aquesta manera, la primera república de Nigèria (1960-1966) va ser fet segons el model britànic de Westminster, on la majoria mana. Tanmateix, la primera democràcia nigeriana va fracassar, ja que el país es va enfonsar en una guerra civil.
El model britànic depèn d’una estructura de partits com la britànica, basada en partits tradicionalment només socioeconòmics. Quan Nigèria va arribar a la independència, no hi havia un alt nivell de industrialització. Per tant, els partits mobilitzaven a la gent a través de la seva ètnia. Així doncs, a Nigèria es van crear tres partits seguint els tres grups ètnics tradicional: el del nord, el del sud-est i el del sud-oest. Cap d’aquests tres partits inicials tenia una majoria.
Com que cap partit tenia una majoria, no podia dominar cap dels tres en el parlament. En el sistema implantat, era necessària una majoria per poder governar. La solució era fer una coalició entre alguns dels partits, però com que els partits eren ètnics, nous i no tenien confiança entre ells, això era difícil. La coalició es va formar entre el partit del nord i el del sudoest.
D’aquesta manera, els del sud-est, més independentistes i educats, es van quedar fora i es van sentir exclosos. Davant d’aquesta situació, una part dels militars de l’exèrcit nigerià, els que eren igbos, van reaccionar i van fer un cop d’estat. Aquests van prendre el poder i van iniciar un procés per convertir Nigèria en un estat unitari i acabar amb el format federal inicial.
Tanmateix, els líders del nord no ho van tolerar i van fer un contracop contra els golpistes.
Després d’aquest, van agafar les regnes del poder.
Els igbo, al llarg del temps, havien emigrat cap a altres zones del país. Per aquest motiu, n’hi havia a tot arreu. Amb la dictadura militar del nord, hi va començar a haver persecucions ètniques d’igbos que van haver d’emigrar cap a la seva zona d’origen. Aquestes massacres van provocar que els oficials igbos canviessin d’estratègia i declaressin independent la seva zona de Nigèria. Així doncs, van proclamar Biafra independent i això va desencadenar en una guerra de secessió.
La resta de zones de Nigèria van determinar que allò era inconstitucional, que no tenien cap dret a fer-ho i que s’havia fet en interès propi, ja que poc abans de la declaració d’independència s’havia trobat petroli en aquesta zona. Aquest descobriment feia molt viable l’estatalitat de Biafra. Cal tenir en compte, però, que les reserves de petroli es trobaven en zones de Biafra habitades per altres ètnies petites que no eren igbos i que eren partidàries del federalisme.
La zona secessionista va buscar reconeixement internacional i va rebre el suport dels francesos, que volien explotar les reserves de petroli, del papa, ja que era una zona catòlica, i de les dictadures peninsulars de l’època, Portugal i Espanya. Els federalistes van rebre el suport dels britànics i els soviètics (època Guerra Freda).
Després de 6 anys de guerra dura i amb moltes víctimes, va guanyar el bàndol federalista i es va incorporar altre cop aquesta zona de Nigèria a la força. Cal tenir en compte que al territori dels igbos també hi havia petites ètnies que eren federalistes. El bàndol vencedor no va exterminar tots els igbos perquè s’ho van poder permetre. Amb el petroli, els arribaven diners i podien ser magnànims amb els perdedors.
Des de 1966 a 1979 va continuar el govern militar.
El 1979, finalment, es va arribar al segon període de democràcia, que va durar 4 anys. Així doncs es va establir la segona república (1979-1983) amb una constitució no parlamentària, ja que s’havia vist que no funcionava. Així doncs, es va aprovar un sistema presidencial seguint el model americà, és a dir, establint una separació de poders i un president electe pel poble. Amb aquest sistema no era necessària una majoria permanent al parlament i, per tant, segons el projecte a aprovar les aliances podien variar sense deixar exclòs sempre al mateix grup.
Tanmateix, aquest nou intent democràtica tampoc va funcionar. El problema principal va ser a l’hora d’elegir el president, ja que com que hi havia tres partits i cap era majoritari, altre cop es va necessitar, d’alguna manera, una coalició. D’aquesta manera, el president era sempre d’un partit i el vicepresident d’un altre, deixant un partit exclòs.
Per reduir els problemes ètnics es va establir una clàusula segons la qual el candidat a president, per accedir al càrrec, necessitava un 25% dels vots i i 2/3 dels estats de la república.
D’aquesta manera, el president necessitava suport d’altres territoris de fora del seu grup ètnic.
Aquesta clàusula havia de prevenir contra candidats que només fessin cas al seu grup ètnic, però no va funcionar.
En un inici, el president, que era del nord, sí que va buscar aliances amb el sud. Però més endavant, va comprar la seva reelecció amb corrupció i eleccions falsificades. Davant d’aquesta situació, els militars van tornar a intervenir amb un cop d’estat. El 1884, el dictador militar Buhari va prendre el poder. La població, en un inici, ho va preferir, ja que en el govern democràtic hi havia hagut molta corrupció.
El règim de Buhari (actual president democràtic) era una dictadura militar antioccidentalista i molt dura amb els immigrants. Des del descobriment del petroli, Nigèria havia estat el país més ric de la zona i molts immigrants dels països de la zona buscaven una millor vida a Nigèria.
Buhari, tanmateix, volia fer fora de Nigèria a tots els immigrants, que eren molts. El règim de Buhari va establir mesures molt dures.
A partir de 1884 s’entra en una altra època de dictadors militars. Babangida, el 1993, va intentar muntar un traspàs de poder de mans militars a mans civil. El dictador militar ho va fer pensant que com que els partits ètnics havien destrossat els intents democràtics, el que es necessitava era fer una democràcia a la manera democràtica, creant dos partits no ideologitzats.
En conseqüència, seguint aquesta idea, els militars van muntar dos partits. Tanmateix, la gent, no sabem si correctament o no, van entendre que s’havia creat un partit del nord i un del sud.
D’aquesta manera, es va crear un sistema de partits diferent, però també basat en línies de clivelles de la societat molt fortes i territorials.
Els militars que dirigien la dictadura militar tenien previst que havia de guanyar el del nord, ja que la majoria d’ells, inclòs Babangida, eren d’allà. Tanmateix, quan es van adonar que això no seria així, van aturar el procés. Així doncs, alguns consideren que això va ser el fracàs de la tercera república, però d’altres no ho consideren una república.
El director, com que havia fracassat, va haver de retirar-se. Altres dictadors van continuar amb les dictadures militars fins el, el 1999, va arribar la democràcia actual, la quarta república. El primer president electe d’aquesta república va ser un ex-dictador militar. Aquesta és la fase democràtica més duradora de Nigèria.
Actualment, a Nigèria hi ha el quart president electe, que és el primer president que és del partit de l’oposició. Això demostra que Nigèria s’ha consolidat democràticament i ha tingut una transició completa. Ara hi ha dos partits grans i molts de petits.
Cultura política Nigèria és un país molt divers. Tanmateix, com a la majoria de societats de l’Àfrica occidental, hi ha un conflicte de valors entre els valors tradicionals i els valors de les grans ciutats, que a causa de migracions enormes cada cop estan més poblades. Aquestes ciutats posen en perill el sistema de valors tradicional.
Els valors que estan en perill són els següents. En primer lloc, el respecte als vells, ja que a les zones tradicionals manen molt i a les ciutats els joves tenen molts més coneixements.
Tradicionalment també es té un concepte cíclic del temps, no es pensa que la història es progrés. En canvi, a les ciutats, la idea del temps és ràpida i les coses canvien molt ràpidament.
A les zones tradicionals també predomina, la gent es veu com a membre d’una comunitat, no hi ha la idea d’individu que pot actuar en llibertat. Finalment, també hi ha un gran predomini dels tabús, ja que les societats tradicionals africanes estan molt reglades. Tanmateix, la vida de la ciutat no permet tantes normes ni tants tabús.
D’aquesta manera, a Nigèria, hi ha part de la societat que viu segons aquests normes, i una part, cada cop més gran, que no. Però la gent de la ciutat tampoc ha interioritzat altres normes. Per tant, a la societat d’aquestes ciutats que creixen tan ràpidament, hi ha una anomia. Així doncs, els individus no saben segons quines normes s’han de regir i això genera conflictes. És a dir, no saben com s’han de comportar correctament.
Un altre factor de la cultura política nigeriana és que la majoria de gent no vol tenir res a veure amb l’estat. A Occident, tenim una relació amb l’estat de donar i rebre, l’estat ens serveix per alguna cosa. Tanmateix, a Nigèria això no és així. D’aquesta manera, la gent es nega a pagar impostos i l’estat tampoc presta ajuts. Així doncs, l’estat no es veu com un aliat i aquest no presta serveis socials.
A més, tots els que tenen accés a l’estat el veuen com a botí i l’exploten al màxim, en el seu benefici, el poc temps que el poden tenir a les seves mans. Per tant, hi ha molta corrupció.
En general, a Nigèria hi ha una cultura política parroquial que veu al poble i a la comunitat, però que no mira cap a la política internacional. Així doncs, no es dóna importància als aspectes en els quals no es té influència directa, com la política internacional.
Societat Pel que fa a l’estructura de la societat nigeriana, aquesta depèn molt dels ingressos i de la forma política.
Nigèria és un país gran amb vàries zones de vegetació. D’aquesta manera, a Nigèria hi ha un predomini de l’agricultura, ramaderia, pesca i, a les ciutats, de l’artesania. Com que les zones de vegetació són molt diferents entre elles (al nord hi ha zones semi-desèrtiques i al sud una gran zona tropical), també hi ha zones d’agricultura o ramaderia molt diverses. Al nord, per exemple, hi ha una ramaderia nòmada, i, al sud, pesca d’aigua dolça.
Actualment, Nigèria es troba sobrepoblat i, a causa del canvi climàtic, la pressió del desert cada cop és més important. Com a conseqüència, els ramaders nòmades cada cop es veuen obligats a anar més cal al sud i a entrar en zones d’agricultors. Això causa un problema de gran magnitud perquè, a més, a Nigèria, les professions, tradicionalment són ètniques. És a dir, cada professió correspon a una ètnia i, per tant, aquest conflicte aviat passa a ser ètnic.
A Nigèria hi ha dues principals clivelles:  Ciutat-camp.
A part dels conflictes de valors ja explicats, aquesta clivella també genera un conflicte polític.
Les ciutats, i especialment la capital, són el principal perill per l’estabilitat política. Per aquest motiu, per apaivagar tensions, es donen subvencions a les ciutats. Això no agrada als pagesos, però és important pel govern, ja que l’única revolta que el podria tombar és una revolta a la capital.
 Sud-nord.
El sud de Nigèria, com que té el petroli, és més ric que el nord. A més, tot i que al nord de Nigèria hi viu més gent, el sud està més densament poblat. Així doncs, al sud poca gent viu per sota del llindar extrem de la pobresa i al nord molta. A més, l’ingrés per càpita també és més alt al sud.
També hi ha altres factors de la societat importants per explicar el sistema polític.
Dins del país, sempre hi ha hagut grans migracions. Per tant, a totes les ciutats hi ha diferents grups ètnics que s’organitzen en hometown associations segons la seva procedència. Com que l’Estat no presta serveis socials, la gent s’autoorganitza (ex: per finançar beques). Així doncs, a Nigèria hi ha un sistema autoorganitzat d’ajut social entre gent que prové de la mateixa regió.
Per tant, la gent no s’integra en la societat d’arribada. Aquestes associacions són un factor polític i social de primera categoria.
A Nigèria hi ha pocs sindicats i poques federacions d’empresaris (transportistes/dones).
Tanmateix, el sector del petroli és diferent. El petroli és el sector econòmic principal amb molta diferència (35% del PIB, 70% de les despeses governamentals i 90% dels ingressos per exportacions). Els obrers d’aquest sector sí que estan organitzats i podrien aturar la vida econòmica del país.
Els militars són molt importants en la política nigeriana, tal com hem vist amb els cops d’estats.
A vegades és diu que tenir un govern militar no és del tot dolent, ja que els militars poden ser un factor tecnificador, alfabetitzador, nacionalitzador i de mobilitat social positiva, ja que provoca que el teixit social es posi en moviment i no quedi una societat estamental categòrica.
Els militars poden substituir la classe mitjana no existent, i la classe mitjana és la que ajuda a la democratització. D’aquesta manera, els militars serien un factor modernitzador. Cal saber que els militars estan alfabetitzats, tenen accés a tècniques, tenen elements de progrés, estan a favor d’una economia nacional forta (sous i armes) i creen una possibilitat de mobilitat social.
Fer-se militar és una de les poques ofertes que hi ha de no ser de la mateixa classe social dels teus pares, ja que permet l’ascensió a la classe mitjana, provinguis de la classe que provinguis.
Un grup nigerià que en política té rellevància és el format pels traditional rulers, els caps tradicionals (els que utilitzaven els britànics per practicar el govern indirecte). Aquests senyors encara hi són i tenen funcions de jutjat de pau. A més, tenen una funció d’accés a l’estat, ja que proveeixen l’accés a l’estat als ciutadans. Molts candidats electorals en eleccions actuals tenen un títol tradicional.
DIVERSITAT ÈTNICA A Nigèria hi ha entre 250 i 434 grups ètnics. El número de grups ètnics depèn molt de com es defineix grup ètnic. Segons com ho fas, n’hi ha més o menys. A més, es difícil distingir i separar entre alguns grups ètnics.
Els grups majoritaris són 3:    Haussa-Fulani (21-30%): és el grup ètnic del nord, és una ètnia musulmana transfronterera, ja que també està present en els estats veïns. D’aquesta manera, té la solidaritat transfronterera.
Ioruba (20-21%): és el segon grup ètnic en importància i es situa al sud-oest. També és un grup transfronterer i és l’únic grup on hi ha una divisió important per la religió, ja que 2/3 són cristians-baptistes i 1/3 musulmà.
Igbo (17-18%): casi tots són catòlics.
Si fem la suma d’aquests tres grups ètnics, ens dóna un 60-70% de la població. La resta de la societat està dividida en molts grups petits que, habitualment, són els que es senten més nigerians i federalistes. Són federalistes perquè prefereixen viure en un estat on cap ètnia té una majoria clara que s’imposi on puguin tenir una certa influència, que en un estat amb una ètnia majoritària (Biafra). De fet, es va demostrar quan van posicionar-se en contra dels igbos que van impulsar la secessió. Aquests grups petits es concentren en zones, sobretot en el cinturó de mig, al centre, o al sud, sobretot a la zona del petroli.
Tota aquesta diversitat intra-ètnica és problemàtica.
DIVERSITAT LINGÜÍSTICA A Nigèria Hi ha una diversitat lingüística gran, ja que existeixen entre 200 i 500 llengües.
Aquesta gent s’entén amb el pidgin, la versió de l’anglès que han inventat els nigerians. El pidgin serveix per entendre’s entre diferents grups lingüístics.
...

Tags: