6.1. Parells cranials. (2015)
Apunte CatalánUniversidad | Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) |
Grado | Fisioterapia - 2º curso |
Asignatura | Fisioterapia en neurologia I |
Año del apunte | 2015 |
Páginas | 9 |
Fecha de subida | 03/01/2015 |
Descargas | 30 |
Vista previa del texto
Parells cranials: anatomia, funcio I
avaluacio.
1. Parells cranials.
-
-
I ppcc: Nervi Olfactori : Nervi de l’olfacte.
II ppc: Nervi Òptic: Nervi de la visió
III ppcc: Oculomotor o motor Ocular Comú:
Responsable de la grandària pupil·lar i de part del
moviment de l’ull, parpella.
IV ppcc: Nervi Troclear, ocular intern o Patètic :
Responsable de part del moviment dels ulls.
V ppcc: Nervi Trigènim: Dóna sensibilitat a la cara i
moviment a la musculatura masticatòria.
VI ppcc: Nervi motor Ocular extern: Responsable de
part del moviment ocular.
VII ppcc: Nervi Facial: Responsable del moviment
de la cara, part del gust.
VIII ppcc: Nervi Acústic: Responsable de l’audició.
IX ppcc: Nervi Glosofaringi: Determina el gust de la part posterior de la llengua.
X ppcc: Nervi Vago: responsable del reflex de la nàusea, innerva la musculatura
estriada de la laringe i la faringe.
XI ppcc: Nervi accessori: Participa en el moviment del coll i les espatlles.
XII ppcc: Nervi Hipoglós: Dóna mobilitat lingual.
Els ictus també poden arribar a afectar aquests nervis. (Meningioma: tumor cerebral
benigne mal situat.)
1.1. I parell cranial: nervi olfactori.
Anòsmia: falta d’olfacte.
1.2. V parell cranial: nervi trigeni.
Origen: Protuberància i mesencèfal.
-
-
SENSITIU: s’originen al gangli de Gasser a nivell
mesencefàlic. Són neurones bipolars, part
proximal que formen arrel sensitiva que entra a
nivell de protuberància i donen branques
responsables de la sensibilitat tàctil i la
propiocepció de la musculatura masticatòria
MOTOR: per la musculatura masticatòria.
Recorregut: tres branques:
Va: oftàlmica ( Conjuntiva, còrnia, front , parpella superior, pont del nas i cuir cabellut)
Vb: maxil·lar ( Sensibilitat tàctil dolorosa i tèrmica a galtes, dents maxil·lars, mandíbula
i mucosa de la úvula nasofaringe i cavitat nasal)
Vc: mandibular (surt del crani pel foramen oval, impulsos motors i sensitius dels
músculs masticatoris: pell de la mandíbula, meat auditiu extern, genives, terra de la
boca i superfície de les galtes. Músculs: temporal, pterigoideus, maseter)
Exploració:
Va: sensibilitat corneal ( es toca la còrnia amb un cotó, fil,…)
Vb: sensibilitat tàctil i dolorosa nas i cara.
Vc: musculatura de la masticació (demanant al pacient que apreti les dents o mou la
mandíbula cap a banda i banda)
Interpretació: lesions cerebrals a nivell del angle pontobulbocerebelós (APBC) causen
disminució del reflex corneal homolateral, abans d’alterar la sensibilitat facial. S’acostuma a
alterar primer la part sensitiva que no la motora del nervi.
Es pot confondre amb el facial ja que les funcions s’entrellacen. (maseté: trigeni, la resta
de masticatória per el nervi facial )
Alteració de la sensibilitat cornial (5é y no del 7é): En paràlisis facial perifèrica hem de
protegir l’ull a partir de detectar si aquesta esta es troba afectada o no. Leucoma: lesió de la
còrnia. Que pot acabar en ceguesa.
1.3. VII parell cranial: nervi facial.
Origen: Protuberància.
-
MOTOR: per la musculatura facial.
SENSITIU: pels 2/3 anteriors de la llengua i part del CAE (conducte auditiu extern)
Recorregut: De protuberància es dirigeix a la unió pontobulbar i passa pel meat auditiu al
costat del VIII ppcc. A travessa el penyasc de l’os temporal i surt pel foramen estilomastoideu,
travessa la paròtida i innerva la musculatura facial, cos posterior del digàstric, estillohioideu,
buccinador i el platisma. Es divideix en tres branques.
Exploració: sol·licitant diferents moviments: arruga frontal, tancar els ulls, frunzir els llavis,
somriure, ensenyar les dents...
Lesions:
Afectació de les vies corticobulbars (Neurona
Motora superior)
Afectació de la motoneurona inferior
Tumors de parotida ens poden donar lesions de
facial.
Totes les neurones es creuen de forma que
tindrem afectacions contra laterals. Però a la part
frontal també rep fibres del mateix cantó (nucli
superior del facial). El front no es trobarà afectat
amb hemiplegies supranuclears, es compensarà amb
les fibres del hemisferi sa. En canvi en hemiplegies
que s’hagin produït en zona infranuclear si que
tindrem afectat tot el nervi, tota la mitja cara inclòs
el front.
Tipus d’afectació :
Paràlisi Facial Supranuclear ( PFSN): per afectació de les
vies corticobulbars o Neurona Motora superior. S’afecten
els 2/3 inferiors de la cara, el pacient manté la capacitat
per arrugar la front i moure les celles. ( que es manté
gràcies a l ‘arribada de part del feix corticobulbar
contralateral a la lesió) Etiologia: AVC, Tumor Cerebral, …
Paràlisi Facial Perifèrica o Nuclear Afectació de la
motoneurona inferior: Paràlisi de tota l’hemicara
homolateral a la lesió Etiologia: paràlisi facial idiopàtica,
tumor de paròtida, TCE amb fractura del penyasc del
temporal, …
1.4. VIII parell cranial: nervi vestibular o estratoacústic.
Origen: Nucli al Bulb raquidi. A nivell cerebral
representació a part posterior dels lòbuls temporals.
Component i exploració:
-
BRANCA VESTIBULAR: responsable de l’equilibri.
Exploració: test de Weber i Rinne, o audiometries.
-
BRANCA COCLEAR: responsable de l’audició. Exploració: canvis calòrics i rotatoris per
induir canvis en la corrent endolinfàtica del sistema coclear. ( ORL)
Alteracions:
VESTIBULARS: cursen amb vertigen i alteracions de l’equilibri. EX: tumor de tronc.
COCLEAR: cursen amb pèrdua audició. EX: Neurinoma de l’acústic.
1.5. IX parell cranial: nervi glossofaringi.
Origen: a la protuberancia.
Conté fibres sensitives i Motores
-
SENSITIVA: innerva 2/3 posteriors de la llengua.
MOTORA: innerva el vel del paladar i part posterior de
la faringe (conjuntament amb el X ppcc)
Exploració :
SENSITIVA: tècnicament difícil i de poca utilitat clínica.
MOTORA: tocant la paret posterior de la faringe amb
un depressor lingual, la resposta normal és una
constricció immediata.
Lesions: tumors a nivell de bulb, lesions perifèriques per irradiació. Afecció a la deglució.
1.6. X parell cranial: nervi vago.
Origen: Tracte solitari del bulb raquidi.
-
-
-
Fibres Motores somàtiques: innerven la musculatura
estriada de la faringe, llengua i laringe (excepte
estilofaringi i tensor del vel del paladar)
Fibres Motores del SNA: musculatura llisa de la tràquea,
bronquis, esòfag i tub digestiu. Glàndules secretores de la
faringe, laringe, pulmons, tub digestiu fetge i pàncrees.
Inhibeixen els esfínters de tracte gastrointestinal alt i
disminueixen la freqüència cardíaca.
Fibres Sensitives/aferents: sensibilitat visceral de la
faringe inferior, tràquea, bronquis , cor...
Exploració: Difícil, malgrat les múltiples funcions.
Lesions/alteracions: Paràlisi Unilateral Motora: paràlisi homolateral de múscul paladar,
faringe i laringe, debilitat de CV. Parla hipernasal. Desviació de la Úvula cap al cantó sa.
1.7. XI parell cranial: nervi espinal.
Origen: porció cranial i una raquídia. Origen a nucli
ambigu i s’uneix al Xppcc per formar el nervi laringi
inferior.
Les
fibres
motores
innerven
el
esternocleidomastoideu i al trapeci.
Exploració: sol·licitem al pacient que giri el cap
enèrgicament contra la mà de l’explorador ( ECM), Se
sol·licita que encongeixi les espatlles contraresistència
de l’explorador (trapezi)
Lesions: Paràlisi Unilateral de trapezi: incapacitat
per elevar i retraure l’espatlla i per elevar el braç per
sobre de l’horitzontal .
1.8. XII parell cranial: nervi hipoglòs.
Origen: Bulbar, a prop del IV ventricle.
Innerva la llengua.
Exploració: sol·licitem al pacient que tregui la llengua
i s’avalua l’arc de moviment en tots sentits. Es pot
avaluar la força comparativament a banda i banda amb
un depressor lingual.
Lesions:
-
-
MOTONEURONA SUPERIOR: pèrdua contralateral
i desviació de la llengua que s’ALLUNYA de la
lesió, cap al cantó sa. EX: AVC, tumor cerebral,…
MOTONEURONA INFERIOR ( Nucli o nervi
hipoglós) la llengua es desvia al cantó de la lesió i
pot presentar atrofia lingual. EX: Tumor Bulbar,
AVC bulbar, Irradiació del nervi perifèric, …
2. II, III, IV i VI parell cranial: neurofotamologia. Alteracions visuals.
2.1.
II ppcc: nervi òptic.
Origen: Papil·la òptica a quiasma òptic (decussació parcial de
les fibres: les fibres de la retina nasal es corresponen amb el
camp temporal i passen al cantó contrari), es forma les radiacions
òptiques superiors que travessen el lòbul parietal i les inferiors
que travessen el lòbul temporal, fins arribar al lòbul occipital.
Exploració: És un nervi sensitiu. S’explora a través de
l’agudesa visual, registre de colors, camp de visió ( OFT)
Campimetria per confrontació: explorar els quadrants visuals
demanant que digui quina ma estem movent i situant-la en els
cantons del camp visual de la persona. (quadrantenospisos,
hemianospisas. Apareixen contra lateral)
Anosocnosics: els pacients no son conscients del dèficit que
tenen. Sovint en fases agudes i subagudes els pacients de ictus
ho són. (de forma que es deixen mig plat al menjar en tenir mig
camp visual afectat)
ALTERACIONS dels CAMPS VISUALS:
Amaurosi: Ceguera Unilateral o bilateral
Hemianòpsia Heterònima: de ½ camp visual ( temporal o nasal de cada ull)
Hemianòpsia homònima: de ½ camp visual ( el mateix ½ camp de cada ull )
Quadrantanòpsies: defectes d’un quadrant de la visió.
HEMIANÒPSIA : pèrdua de la meitat del camp visual. Pot ser unilateral ( afecta un sol ull) o
bilateral (afecta als dos ulls)
HEMIANÒPSIA BILATERAL: Afecta ambdós ulls:
Hemianòpsia homònima homolateral: És una
hemianòpsia que afecta a la meitat dreta o
esquerra del camp visual dels dos ulls, al mateix
cantó de la lesió.
Hemianòpsia homònima contralateral. És una
hemianòpsia de la meitat dreta o esquerra del
camp visual, amb pèrdua de visió en el cantó
contrari a la lesió.
HEMIANÒPSIA HETERÒNIMA: afecta a la meitat dreta del
camp visual d’un ull i l’esquerra del contrari.
Hemianòpsia binasal: afecta la meitat esquerra del
camp visual de l’ull dret i la meitat dreta del camp
visual de l’ull esquerre.
Hemianòpsia bitemporal: afecta la meitat dreta del
camp visual de l’ull dret i la meitat esquerre del camp
visual esquerre. Lesió en el Quiasma Òptic.
2.2. III ppcc: nervi motor ocular comú.
Origen: Mesencèfal
Innerva: elevador de la parpella, recte superior, recte
inferior, oblic inferior i recte intern. Constrictor de la pupil.la.
Exploració: sol·licitem el moviment que genera cada múscul.
Trobarem una debilitat del moviment de l’ull en aquest eix. Una
paràlisi complerta provoca: ptosi palpebral (caiguda de la
parpella), midriasi (múscul ciliar) i rotació de l’ull enfora i
lleument avall per efecte del VI i IV ppcc.
Alteracions: Lesions: infarts llacunars, tumors , aneurismes
cerebrals, malalties neuromusculars, ….
2.3. IV ppcc: nervi troclear o patètic.
Origen: Mesencèfal.
Innerva: Múscul oblic superior de l’ull. ( ens fa
mirar avall i extern)
Lesió: ull no pot mirar avall ( mirada
“patètica” ull amunt i intern)
Etiologia: Infarts cerebrals lacunars,
herniació uncal, TCE, trombosis de sinus
cavernós, …
2.4. VI ppcc: nervi abducens o motor ocular extern.
Origen: Part inferior de la protuberància.
Innerva: Múscul recte extern de l’ull ( ens fa mirar enfora).
Lesió: ull no pot mirar enfora (predomina recte intern i l’ull gira endins). Es veuran dues
imatges per la falta de coordinació dels moviments.
Etiologia: Infarts cerebrals lacunars, herniació uncal, TCE, trombosis de sinus cavernós, …
...