6.1. Parells cranials. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 03/01/2015
Descargas 30

Vista previa del texto

Parells cranials: anatomia, funcio I avaluacio.
1. Parells cranials.
- - I ppcc: Nervi Olfactori : Nervi de l’olfacte.
II ppc: Nervi Òptic: Nervi de la visió III ppcc: Oculomotor o motor Ocular Comú: Responsable de la grandària pupil·lar i de part del moviment de l’ull, parpella.
IV ppcc: Nervi Troclear, ocular intern o Patètic : Responsable de part del moviment dels ulls.
V ppcc: Nervi Trigènim: Dóna sensibilitat a la cara i moviment a la musculatura masticatòria.
VI ppcc: Nervi motor Ocular extern: Responsable de part del moviment ocular.
VII ppcc: Nervi Facial: Responsable del moviment de la cara, part del gust.
VIII ppcc: Nervi Acústic: Responsable de l’audició.
IX ppcc: Nervi Glosofaringi: Determina el gust de la part posterior de la llengua.
X ppcc: Nervi Vago: responsable del reflex de la nàusea, innerva la musculatura estriada de la laringe i la faringe.
XI ppcc: Nervi accessori: Participa en el moviment del coll i les espatlles.
XII ppcc: Nervi Hipoglós: Dóna mobilitat lingual.
Els ictus també poden arribar a afectar aquests nervis. (Meningioma: tumor cerebral benigne mal situat.) 1.1. I parell cranial: nervi olfactori.
Anòsmia: falta d’olfacte.
1.2. V parell cranial: nervi trigeni.
Origen: Protuberància i mesencèfal.
- - SENSITIU: s’originen al gangli de Gasser a nivell mesencefàlic. Són neurones bipolars, part proximal que formen arrel sensitiva que entra a nivell de protuberància i donen branques responsables de la sensibilitat tàctil i la propiocepció de la musculatura masticatòria MOTOR: per la musculatura masticatòria.
Recorregut: tres branques:   Va: oftàlmica ( Conjuntiva, còrnia, front , parpella superior, pont del nas i cuir cabellut) Vb: maxil·lar ( Sensibilitat tàctil dolorosa i tèrmica a galtes, dents maxil·lars, mandíbula i mucosa de la úvula nasofaringe i cavitat nasal)  Vc: mandibular (surt del crani pel foramen oval, impulsos motors i sensitius dels músculs masticatoris: pell de la mandíbula, meat auditiu extern, genives, terra de la boca i superfície de les galtes. Músculs: temporal, pterigoideus, maseter) Exploració:  Va: sensibilitat corneal ( es toca la còrnia amb un cotó, fil,…)  Vb: sensibilitat tàctil i dolorosa nas i cara.
 Vc: musculatura de la masticació (demanant al pacient que apreti les dents o mou la mandíbula cap a banda i banda) Interpretació: lesions cerebrals a nivell del angle pontobulbocerebelós (APBC) causen disminució del reflex corneal homolateral, abans d’alterar la sensibilitat facial. S’acostuma a alterar primer la part sensitiva que no la motora del nervi.
Es pot confondre amb el facial ja que les funcions s’entrellacen. (maseté: trigeni, la resta de masticatória per el nervi facial ) Alteració de la sensibilitat cornial (5é y no del 7é): En paràlisis facial perifèrica hem de protegir l’ull a partir de detectar si aquesta esta es troba afectada o no. Leucoma: lesió de la còrnia. Que pot acabar en ceguesa.
1.3. VII parell cranial: nervi facial.
Origen: Protuberància.
- MOTOR: per la musculatura facial.
SENSITIU: pels 2/3 anteriors de la llengua i part del CAE (conducte auditiu extern) Recorregut: De protuberància es dirigeix a la unió pontobulbar i passa pel meat auditiu al costat del VIII ppcc. A travessa el penyasc de l’os temporal i surt pel foramen estilomastoideu, travessa la paròtida i innerva la musculatura facial, cos posterior del digàstric, estillohioideu, buccinador i el platisma. Es divideix en tres branques.
Exploració: sol·licitant diferents moviments: arruga frontal, tancar els ulls, frunzir els llavis, somriure, ensenyar les dents...
Lesions:  Afectació de les vies corticobulbars (Neurona Motora superior)  Afectació de la motoneurona inferior Tumors de parotida ens poden donar lesions de facial.
Totes les neurones es creuen de forma que tindrem afectacions contra laterals. Però a la part frontal també rep fibres del mateix cantó (nucli superior del facial). El front no es trobarà afectat amb hemiplegies supranuclears, es compensarà amb les fibres del hemisferi sa. En canvi en hemiplegies que s’hagin produït en zona infranuclear si que tindrem afectat tot el nervi, tota la mitja cara inclòs el front.
Tipus d’afectació :   Paràlisi Facial Supranuclear ( PFSN): per afectació de les vies corticobulbars o Neurona Motora superior. S’afecten els 2/3 inferiors de la cara, el pacient manté la capacitat per arrugar la front i moure les celles. ( que es manté gràcies a l ‘arribada de part del feix corticobulbar contralateral a la lesió) Etiologia: AVC, Tumor Cerebral, … Paràlisi Facial Perifèrica o Nuclear Afectació de la motoneurona inferior: Paràlisi de tota l’hemicara homolateral a la lesió Etiologia: paràlisi facial idiopàtica, tumor de paròtida, TCE amb fractura del penyasc del temporal, … 1.4. VIII parell cranial: nervi vestibular o estratoacústic.
Origen: Nucli al Bulb raquidi. A nivell cerebral representació a part posterior dels lòbuls temporals.
Component i exploració: - BRANCA VESTIBULAR: responsable de l’equilibri.
Exploració: test de Weber i Rinne, o audiometries.
- BRANCA COCLEAR: responsable de l’audició. Exploració: canvis calòrics i rotatoris per induir canvis en la corrent endolinfàtica del sistema coclear. ( ORL) Alteracions:   VESTIBULARS: cursen amb vertigen i alteracions de l’equilibri. EX: tumor de tronc.
COCLEAR: cursen amb pèrdua audició. EX: Neurinoma de l’acústic.
1.5. IX parell cranial: nervi glossofaringi.
Origen: a la protuberancia.
Conté fibres sensitives i Motores - SENSITIVA: innerva 2/3 posteriors de la llengua.
MOTORA: innerva el vel del paladar i part posterior de la faringe (conjuntament amb el X ppcc) Exploració :   SENSITIVA: tècnicament difícil i de poca utilitat clínica.
MOTORA: tocant la paret posterior de la faringe amb un depressor lingual, la resposta normal és una constricció immediata.
Lesions: tumors a nivell de bulb, lesions perifèriques per irradiació. Afecció a la deglució.
1.6. X parell cranial: nervi vago.
Origen: Tracte solitari del bulb raquidi.
- - - Fibres Motores somàtiques: innerven la musculatura estriada de la faringe, llengua i laringe (excepte estilofaringi i tensor del vel del paladar) Fibres Motores del SNA: musculatura llisa de la tràquea, bronquis, esòfag i tub digestiu. Glàndules secretores de la faringe, laringe, pulmons, tub digestiu fetge i pàncrees.
Inhibeixen els esfínters de tracte gastrointestinal alt i disminueixen la freqüència cardíaca.
Fibres Sensitives/aferents: sensibilitat visceral de la faringe inferior, tràquea, bronquis , cor...
Exploració: Difícil, malgrat les múltiples funcions.
Lesions/alteracions: Paràlisi Unilateral Motora: paràlisi homolateral de múscul paladar, faringe i laringe, debilitat de CV. Parla hipernasal. Desviació de la Úvula cap al cantó sa.
1.7. XI parell cranial: nervi espinal.
Origen: porció cranial i una raquídia. Origen a nucli ambigu i s’uneix al Xppcc per formar el nervi laringi inferior.
Les fibres motores innerven el esternocleidomastoideu i al trapeci.
Exploració: sol·licitem al pacient que giri el cap enèrgicament contra la mà de l’explorador ( ECM), Se sol·licita que encongeixi les espatlles contraresistència de l’explorador (trapezi) Lesions: Paràlisi Unilateral de trapezi: incapacitat per elevar i retraure l’espatlla i per elevar el braç per sobre de l’horitzontal .
1.8. XII parell cranial: nervi hipoglòs.
Origen: Bulbar, a prop del IV ventricle.
Innerva la llengua.
Exploració: sol·licitem al pacient que tregui la llengua i s’avalua l’arc de moviment en tots sentits. Es pot avaluar la força comparativament a banda i banda amb un depressor lingual.
Lesions: - - MOTONEURONA SUPERIOR: pèrdua contralateral i desviació de la llengua que s’ALLUNYA de la lesió, cap al cantó sa. EX: AVC, tumor cerebral,… MOTONEURONA INFERIOR ( Nucli o nervi hipoglós) la llengua es desvia al cantó de la lesió i pot presentar atrofia lingual. EX: Tumor Bulbar, AVC bulbar, Irradiació del nervi perifèric, … 2. II, III, IV i VI parell cranial: neurofotamologia. Alteracions visuals.
2.1.
II ppcc: nervi òptic.
Origen: Papil·la òptica a quiasma òptic (decussació parcial de les fibres: les fibres de la retina nasal es corresponen amb el camp temporal i passen al cantó contrari), es forma les radiacions òptiques superiors que travessen el lòbul parietal i les inferiors que travessen el lòbul temporal, fins arribar al lòbul occipital.
Exploració: És un nervi sensitiu. S’explora a través de l’agudesa visual, registre de colors, camp de visió ( OFT) Campimetria per confrontació: explorar els quadrants visuals demanant que digui quina ma estem movent i situant-la en els cantons del camp visual de la persona. (quadrantenospisos, hemianospisas. Apareixen contra lateral) Anosocnosics: els pacients no son conscients del dèficit que tenen. Sovint en fases agudes i subagudes els pacients de ictus ho són. (de forma que es deixen mig plat al menjar en tenir mig camp visual afectat) ALTERACIONS dels CAMPS VISUALS:     Amaurosi: Ceguera Unilateral o bilateral Hemianòpsia Heterònima: de ½ camp visual ( temporal o nasal de cada ull) Hemianòpsia homònima: de ½ camp visual ( el mateix ½ camp de cada ull ) Quadrantanòpsies: defectes d’un quadrant de la visió.
HEMIANÒPSIA : pèrdua de la meitat del camp visual. Pot ser unilateral ( afecta un sol ull) o bilateral (afecta als dos ulls) HEMIANÒPSIA BILATERAL: Afecta ambdós ulls:   Hemianòpsia homònima homolateral: És una hemianòpsia que afecta a la meitat dreta o esquerra del camp visual dels dos ulls, al mateix cantó de la lesió.
Hemianòpsia homònima contralateral. És una hemianòpsia de la meitat dreta o esquerra del camp visual, amb pèrdua de visió en el cantó contrari a la lesió.
HEMIANÒPSIA HETERÒNIMA: afecta a la meitat dreta del camp visual d’un ull i l’esquerra del contrari.
  Hemianòpsia binasal: afecta la meitat esquerra del camp visual de l’ull dret i la meitat dreta del camp visual de l’ull esquerre.
Hemianòpsia bitemporal: afecta la meitat dreta del camp visual de l’ull dret i la meitat esquerre del camp visual esquerre. Lesió en el Quiasma Òptic.
2.2. III ppcc: nervi motor ocular comú.
Origen: Mesencèfal Innerva: elevador de la parpella, recte superior, recte inferior, oblic inferior i recte intern. Constrictor de la pupil.la.
Exploració: sol·licitem el moviment que genera cada múscul.
Trobarem una debilitat del moviment de l’ull en aquest eix. Una paràlisi complerta provoca: ptosi palpebral (caiguda de la parpella), midriasi (múscul ciliar) i rotació de l’ull enfora i lleument avall per efecte del VI i IV ppcc.
Alteracions: Lesions: infarts llacunars, tumors , aneurismes cerebrals, malalties neuromusculars, ….
2.3. IV ppcc: nervi troclear o patètic.
Origen: Mesencèfal.
Innerva: Múscul oblic superior de l’ull. ( ens fa mirar avall i extern) Lesió: ull no pot mirar avall ( mirada “patètica” ull amunt i intern) Etiologia: Infarts cerebrals lacunars, herniació uncal, TCE, trombosis de sinus cavernós, … 2.4. VI ppcc: nervi abducens o motor ocular extern.
Origen: Part inferior de la protuberància.
Innerva: Múscul recte extern de l’ull ( ens fa mirar enfora).
Lesió: ull no pot mirar enfora (predomina recte intern i l’ull gira endins). Es veuran dues imatges per la falta de coordinació dels moviments.
Etiologia: Infarts cerebrals lacunars, herniació uncal, TCE, trombosis de sinus cavernós, … ...