MICRO Tema 2 La cèl·lula procariota (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 02/02/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Microbiologia 2n Curs Biologia UAB Tema 2.- La cèl·lula procariòtica - Morfologia i mida cel·lular Dins dels procariotes distingim el domini bacteria i el domini archaea. Els eukarya els classifiquem a part.
Els bacteris poden tenir diferents formes. Tot i que poden no tenir una forma determinada, la majoria tenen forma especifica donada per la paret cel·lular.
Les formes més comunes són les esfèriques (coccus), bacils (Rod), amb curvatures (spirillum), moltes curvatures (spirochete), amb prolongacions (Hypha, Stalk), apèndixs i filamentosos.
- La membrana citoplasmàtica de Bacteria i Archaea La primera estructura important en bacteris es la membrana cel·lular. Aquest té una permeabilitat molt selectiva, fa d’ancoratge de proteïnes de membrana i genera energia utilitzant la seva càrrega elèctrica.
Diferencies entre membrana cel·lular típica de procariotes del domini bacteria respecte a archaea: Els bacteria i els eukarya tenen un enllaç ester per esterificar àcids grassos, en canvi les Archaea no esterifiquen perquè tenen un enllaç èter.
L’enllaç èter de les Archaea pot unir un grup phytanil, que portarà un grup isoprè unit i donarà una bicapa lipídica; o pot unir un grup biphytanil, que donarà lloc a una monocapa lipídica.
- Els arqueobacteris hipertermofílics Característiques: – Tenen temperatures òptimes de creixement per sobre dels 75ºC.
– La majoria s'han aïllat en zones escalfades geotèrmicament que contenen sulfur o sofre elemental (sulfatades).
– La majoria utilitzen compostos que contenen sofre, ja sigui com a acceptor final d’electrons en la respiració anaeròbia, o com a donador d’electrons en el metabolisme quimiolitotròfic. Una de les primeres especies de bacteris hipertermofílics van ser Sulfolobus.
Hàbitat: – Zones geotèrmicament escalfades, zones volcàniques terrestres i marines (fumaroles negres).
Microbiologia 2n Curs Biologia UAB – A 2000 metres de fondària, la temperatura d’ebullició de l'aigua es de 450ºC.
Temperatures optimes: Pyrodictium (105oC) i Pyrolobus (106oC).
No tenen perquè complir-se totes les característiques per definir una espècie com a hipertermòfila, de la mateixa manera que no una de les característiques no té per què complirse en tots els casos.
Es creu que les primeres cèl·lules van sorgir al voltant de fumaroles negres submarines. Això es pensa perquè en aquestes zones hi ha una radiació molt alta, acostuma a haver-hi activitat volcànica, hi ha una atmosfera reductora, etc. En unes condicions tan extremes, viuen de minerals i metalls; sobretot de sofre.
Hi ha espècies com cucs tubícoles o musclos gegants que viuen a fonts hidrotermals i s’alimenten dels bacteris, que son els generadors de matèria orgànica.
Els bacteris fan simbiosi amb cucs tubícoles (sense boca o tub digestiu). Gran part d’aquest tub es un òrgan trofosoma amb bacteris que aprofiten el sulfur d'hidrogen. La sang d'aquests cucs te hemoglobina especialitzada en captar oxigen i en captar sulfur d'hidrogen. El cuc viu d'aspirar sulfur d'hidrogen i carboni (CO2). Redueixen CO2 per a constituir matèria orgànica.
Quimiolitotròfic vol dir que poden extreure energia a partir de matèria inorgànica (sofre, nitrogen, etc) i poden viure.
...