Apunts 1r Parcial Dret (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Dret
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 09/11/2014
Descargas 31
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura d'introducció al dret pel primer parcial del primer curs d'economia, amb en Ramon Morral i l'Ignacio Arroyo.

Vista previa del texto

Ramón Morral Dret L’ O R D E N A M E N T J U R Í D I C Comprar un bitllet, demanar un cafè, etc., són contractes verbals.
El dret és una eina de convivència social, ja que sense aquest, probablement, la convivència no seria possible. Un conjunt de normes jurídiques que s’aproven per a aconseguir la convivència social.
Ordenament jurídic: Conjunt de normes coherents entre si existents dins d’una societat, en un moment històric i a un territori determinat que pretenen regular la convivència entre éssers humans.
No tot el dret és escrit. Les parts interessades poden elaborar les seves pròpies normes, tant de forma verbal com escrita, i aquest acord tindrà tota la validesa legal. Les normes verbals són igualment vàlides, però tenen més dificultat per ser demostrades.
Hi ha un dret no escrit que és el que anomenem costum, el dret consuetudinari. Aquest dret s’aplica a una comunitat de persones.
D R E T P Ú B L I C / D R E T P R I V AT El dret privat el formen el dret civil i el dret mercantil, i la part no pública del dret laboral (la contractació). La resta és dret públic (el dret penal, el dret administratiu, el dret laboral, etc.).
El dret privat té a veure amb la relació entre les persones (ex. un contracte de compra-venta d’un cotxe). Les normes són dispositives (es poden modificar).
El dret públic, en canvi, regula les relacions entre els ciutadans i l’administració i està regit per la possibilitat de ser aplicat, imposat, sense pactes i amb independència de la voluntat de les persones implicades (normes imperatives).
NORMA JURÍDICA Són preceptes, mandats, amb un determinat contingut que intenten donar solució als conflictes.
Estructura: Conté un supòsit de fet i una conseqüència jurídica.
Si fas allò + et passarà això altre.
NO TOTS ELS ARTICLES HAN DE TENIR NECESSÀRIAMENT AQUESTA ESTRUCTURA.
Podem distingir entre: Normes imperatives i normes dispositives.
(obligatòries) (modificables) Les normes especials són normes creades, ideades, especialment per a un grup concret de la societat, que degut a la seva situació necessita unes normes concretes que regulin la seva activitat (empresaris, comerciants, etc.), ja que les normes generals (ex. codi civil) que regulen la resta, són insuficients per satisfer les seves necessitats, que queden recollides en una altre serie de normes (codi de comerç, dret mercantil) que, tot i regular algunes coses ja recollides al dret general, les regula de forma diferent, i regula unes altres.
LES FONTS DEL DRET El dret són normes cohercibles, que poden ser aplicades per la força.
Les fonts del dret són els orígens d’aquest. Distingim dos tipus: per un costat, les fonts materials, que són l'origen o el fonament del dret. La societat decideix democràticament implementar unes normes sobre tots els seus habitants, per que la font material es troba al poble.
Per una altra banda, tenim les fonts formals, la aparença, com es manifesten.
El dret es pot manifestar de tres formes: la primera font seria la llei, la segona l’ús o costum i per últim trobem el principi general del dret.
Les persones, al llarg de la seva vida, trobaran conflictes, conflictes entre diversos individus o amb un mateix. El dret és l'instrument encarregat de resoldre aquests conflictes mitjançant les lleis. El dret no permet eliminar el conflicte, però si solucionar-lo.
Un procés jurídic té tres principis bàsics: el principi d'audiència (escoltar a les parts implicades), el principi de contradicció (presentar proves) i el principi d’igualtat (decidir imparcialment).
El jutge serà l’encarregat de buscar una solució en les fonts del dret. Però el jutge mai podrà deixar de resoldre una sentència amprant-se en que no existeix llei que pugui resoldre el conflicte. Si no existeix llei que reguli aquella situació, el jutge buscarà a la següent font, el costum, i si tampoc existeix aquest, buscarà als principis generals del dret. Aquesta és la jerarquia entre les fonts formals del dret.
La jurisprudència són les decisions preses arbitràriament per uns altres tribunals en uns altres casos similars. Per tant, com que no consta a les fonts formals del dret, aquesta tècnicament no pot utilitzar-se per resoldre un conflicte Però, al cap i a la fi, la llei és el que decideix el jutge, pel que si aquest decideix amprar-se en la jurisprudència, està en el seu dret.
El dret occidental es divideix en el “Civil Law”, el dret romà, i el “Common Law”, el sistema anglosaxó. En aquest últim, la jurisprudència si que és una font formal del dret.
-Civil Dret privat -Mercantil Dret -Dret penal Dret públic -Dret administratiu - " financer i tributari - " constitucional La competència per legislar recau al parlament. Les comunitats autònomes no poden legislar matèries relatives a l'estat espanyol, i viceversa.
El TC és un òrgan jurídic independent que s'encarrega de regular que això es compleixi. La constitució es una llei que és jeràrquicament superior a la resta de lleis.
-Llei 1) Constitució 2) Lleis orgàniques/Lleis ordinàries 3) Decret legislatiu Legislació 4) Decret llei delegada 5) Reglaments Fonts del dret -Costum -PPIS. grls. dret - Lleis orgàniques: Lleis que regulen els drets fonamentals (dret a la vida, estatut d’autonomia, règim electoral, poder judicial, tribunal de comptes i constitució). Per aprovar una llei orgànica cal el vot a favor de la meitat + 1 de tots els diputats del congrés (majoria absoluta).1 - Lleis ordinàries: Totes les que no són lleis orgàniques.
- Decret legislatiu: Tècnica per refondre textos legals (crear un tex a partir de dos). El parlament encarrega al govern refondre uns textos per fer un text únic.2 - Decret llei: En cas d'urgència i extrema necessitat, es permetrà al govern legislar de forma provisional, però en aspectes no relatius als drets, deures i llibertats dels ciutadans, als règims de les comunitats autònomes o al règim electoral general.3 Aquest decret llei s'haurà de convalidar a posteriori al congrés.
- Reglament: Lleis dintre de les lleis. Desenvolupament de les lleis generals, executades pel govern, però que no poden excedir les lleis.
O R D E N A M E N T C O M U N I TA R I A l’any 1986 l’estat Espanyol ingressa a la CEE (UE), el que provoca la necessitat de sincronitzar el dret estatal amb l’europeu. La unió europea intenta harmonitzar les normes de cada estat, per a que siguin el més semblants possibles. Això es fa a través de dos eines: la directiva comunitària i el reglament comunitari. Aquestes “lleis” es publiquen al DOUE (Diari Oficial de la Unió Europea). La directiva i el reglament són fonts del dret comunitari.
- La directiva obliga en quant al resultat (directriu). És una norma jurídica que obliga al resultat, com ha de legislar un estat respecte un tema concret. (Ex. Totes les S.A. dels estats membres hauran de tenir un mínim de 60.000€ de capital. Es dóna un període de 6 anys per a que els estats membres adaptin la seva legislació a la directiva).
- El reglament és igual que les lleis estatal. El reglament entra en vigor en el moment en que surt al DOUE, és com una llei. A diferència de la directiva, el reglament és directament aplicable.
1 art. 81 const.
2 art. 82 const.
3 art. 86 const, Tutela jurídica Els encarregats de vetllar pel compliment de les lleis seran: • Tribunals: N’hi ha de tres graus.
- Jutjats: Poden ser de 1a instància (no pagament d’un lloguer), penal (accident), social (problemes laborals), de contenciós administratiu (recórrer una multa) o mercantil (temes mercantils).
- Audiències provincials: N’hi ha una per província, i pot tenir diverses seccions. No està dividida en temes, sinó que ho tracten tot. Quan el veredicte d’un jutjat no és favorable, es pot fer un recurs d'apel·lació a l’audiència provincial.
- Tribunal suprem: Per últim, algunes sentencies de l’audiència provincial es poden recórrer al tribunal suprem. N’hi ha un únic, i es troba a Madrid.4 TS Audiéncies provincials Jutjats • Arbitratge: És un mecanisme alternatiu de resolució de conflictes (alternatiu als tribunals), bastant utilitzat, on un expert jurista o algú designat per les parts implicades fa les funcions de jutge, i les parts implicades se sotmeten a la seva decisió. És un sistema ràpid, i té instància única. La seva resolució, anomenada laudo, té caràcter de sentència.
• Mediació: És un sistema preventiu, per evitar el litigi, per evitar arribar al conflicte.
4 El tribunal superior de justícia (TSJ) seria com el tribunal suprem de cada comunitat autónoma.
E L P RO B L E M A D E L A Q UA L I F I C AC I Ó D E L D R E T Quan dos persones tenen un litigi, s’ha de buscar una norma que pugui resoldre aquell cas. De vegades, però, es planteja un problema de qualificació jurídica. Si no sabem amb exactitud quin és el problema, no podrem buscar quina és la norma que soluciona aquell problema. El títol del contracte no és determinant del seu contingut. Hi ha una llarga llista de contractes, com el lísing (arrendament), que no estan regulats per llei, però que són perfectament legals.
La justícia, els tribunals, els jutges, tenen l’obligació de conèixer tot el dret escrit, per poder aplicar la solució al problema plantejat. Això és el que es coneix com a principi de Iura Novit Curia5 .
INTEGRACIÓ DE LES NORMES I ANALOGIA Al procés de recerca de la norma, poden donar-se casos on no es trobi norma alguna que reguli aquella disputa. Aleshores, per solucionar aquest problema, se sol recórrer a la analogia 6. Si un supòsit no es troba regulat a la llei, i hi ha un altre molt similar, la situació sense regulació es pot regular aplicant una altra norma que s’hi assembla molt.
EL DRET CIVIL El dret civil és la part general del dret privat. Formen part del dret civil el dret de la família, el dret d’obligacions i contractes, etc.
• Persona: - Física: El naixement determina la personalitat física. El concebut però no nascut és considerat persona sempre que acabi naixent.
- Jurídica: Les persones jurídiques són les societats, les associacions, les fundacions, etc. Les persones jurídiques no es poden veure ni tocar, pel que necessiten algú que les representi (administrador). L’administrador pot apoderar terceres persones per a que representin a la societat.
• Representació: És una possibilitat que ens atorga l’ordenament jurídic i que consisteix en que una persona, anomenada representant, actua per conte d’un altre, anomenat representat, recaient tots els efectes de les accions del representant en el representat.
- Directa: En tot moment es coneix qui és el representat, en qui recauen tots els efectes de l’actuació del representant.
- Indirecta: El representant desconeix qui és el representat.
Si el representant s'excedeix és generen unes responsabilitats entre el representant i el representat que no afectarien a tercers.
5 Art. 1.7 del Codi Civil 6 Art. 4 del Codi Civil El registre civil El registre civil és un registre de persones físiques, NO JURÍDIQUES, on s’inscriuen tots els actes que tenen a veure amb la vida de les persones, és a dir, inscriu tot allò que afecten a les persones físiques (registre administratiu) (la mort, el matrimoni, el divorci, el casament, naixement, etc...) El registre mercantil El registre mercantil és un registre on s'inscriuen les societats mercantils i també els EMPRESARIS com a persones físiques, però aquesta és POTESTATIVA, és a dir, NO OBLIGATÒRIA.
A diferència del registre de persones físiques, on s’inscriuen tots els actes que tenen a veure amb aquestes, no hi ha un registre per a persones jurídiques.
L A P R O P I E TAT P R I VA D A La propietat és un dret real, que recau sobre una res, sobre una cosa, material o immaterial. La propietat té límits, no és un dret absolut. Si vivim en un lloc on hi ha una comunitat de propietaris el fet de ser propietari d’aquell immoble no dona dret a fer una festa cada nit, fets insalubres, etc. Els límits són el respecte a la resta de membres de la comunitat de propietaris. S’ha de respectar el gaudir de l’immoble de la resta de propietaris. Un propietari també pot ser expropiat per causes públiques justificables i també indemnitzat. El preu d’indemnització s’anomena justi-preu.
La possessió i els drets reals limitatius del domini.
La possessió és la pertinència d’una cosa sense tenir-ne necessàriament la propietat. Es pot arribar a tenir la propietat a través de la possessió pacífica i prolongada de la cosa. Això s’anomena usucapió.
Un dels usos reals limitatius del domini és l’usdefruit (usufructo). Això és un dret de gaudir, utilitzar una cosa sense arribar a consumir-la. Això pot recaure sobre béns immobles, accions, etc.
La hipoteca és un dret real de garantia, no de gaudir. La hipoteca garanteix que el préstec serà retornat. La escriptura d’hipoteca es registra al registre de la propietat. La propietat pertany al comprador del pis, no al banc. Però la finca està gravada amb una hipoteca, en el benentès que si deixes de pagar el que deus et podran expropiar la finca. Si no pots pagar el préstec el banc posa una demanda executiva, llavors la teva finca entra en subhasta i en el moment en que es ven perds la propietat. Si en subhasta es ven per un preu major del que deus, aquest sobrant se’l queda el propietari.
Si a la subhasta no va ningú, la llei faculta el banc per quedar-se amb l’immoble. Però el banc se’l queda per un preu molt inferior del que es, ja que la llei permet al banc quedar-se’l pel 70% del seu valor.
El dret immobiliari registral són un conjunt de normes que regulen l'accés en el registre de la propietat dels drets reals.
TEORIA GENERAL DE LES OBLIGACIONS I CONTRACTES “Las obligaciones nacen de la ley, de los contratos y cuasi-contratos y de los actos y omisiones ilícitos en que intervenga cualquier género de culpa o negligencia.” 7 “Las obligaciones que nacen de los contratos tiene fuerza de ley entre las partes contratantes, y deben cumplirse a tenor de los mismos.” 8 El que es pacta entre les parts, té força de llei, i es pot aplicar com a tal, de forma coercible.
“Toda obligación consiste en un dar, hacer o no hacer una cosa.” 9 Classes d’obligacions - Condicionals: si no et donen la llicencia no et llogo el local.
- A plaç: contracto un viatge però el pagaré la setmana d’abans.
- Alternatives: l’obligat té que complir alguna de les prestacions (o X diners o X cosa).
- Mancomunades: són aquelles que s’han de complir conjuntament, per dues o més persones.
- Solidaries: són aquelles en que n’hi ha prou amb que compleixi algun dels obligats.
Compliment, incompliment, modificació i extinció de les obligacions Compliment: Pagar allò que deus.
Incompliment: No pagar allò que deus. Llavors la llei pot obligar coercitivament a pagar allò que t’has obligat a pagar i que no has complert.
Modificació: Canviar les obligacions d’un contracte.
Extinció: L’obligació s’acaba. Es poden extingir de diverses formes. El pagament o compliment de l’obligació, el condonament o perdó de l’obligació, la pèrdua de la cosa, la compensació i la confusió (deutor i creditor són la mateixa persona).10 7 Art. 1089 CC 8 Art. 1091 CC 9 Art. 1088 CC 10 Art. 1156 CC Les especialitats de les obligacions mercantils El codi de comerç regula de forma diferent el que se regula al codi civil. Tot el que passa al codi mercantil és molt més ràpid. Això es pot apreciar llegint alguns articles.11 Per exemple, quan es produeix una situació de morositat. El tractament de la mora és diferent a l’àmbit civil i al mercantil.
Les conseqüències de la mora són que has de pagar interès.
El codi mercantil diu que, quan arriba el dia d’entregar alguna cosa i no és duu a terme, el dia següent ja estàs en mora.12 El codi civil, en canvi, estableix un règim més lent, ja que diu que per una persona estigui en mora cal una reclamació.
El codi mercantil diu que les obligacions ja es poden exigir a partir del venciment. A més, no es podran establir períodes de gràcia, allargar el plaç del pagament de les obligacions. Això si que ho permet el codi civil13 Un contracte és un acord de voluntats entre dues o més persones, que pot ser verbal o escrit.
Les parts podran incloure al contracte totes les clàusules que vulguin, sempre que no siguin contraris a la llei, a la moral o a l’ordre públic.14 Els elements d’un contracte es poden dividir en essencials i accidentals15 . Els essencials són l’objecte, la cosa o servei dins el comerç dels homes; la causa, el motiu o raó del contracte; i el consentiment. Aquest consentiment pot estar subjecte a algun vici de la voluntat (l’error, la violència o intimidació i el dol [engany, mala fe]). Si falta algun d’aquests elements, el contracte no és vàlid.
Compravenda: Contracte en que una part, anomenada venedor, es compromet a entregar a una altre, anomenada comprador, alguna cosa a canvi de un preu.
Permuta: És igual que la compravenda, però no s’entreguen diners a canvi, sinó una altra cosa.
Els contractes de compravenda poden ser civils o mercantils. Les compravendes civils són aquelles que es fan per a ús propi. Les mercantils són aquelles en que es pensa revendre la cosa comprada.
Contracte d’arrendament (lloguer): Acord de voluntats, contracte, en que una part, l’arrendador, cedeix a una altre part, l’arrendatari, l’ús i gaudi pacífic d’una cosa moble o immoble.
Als contractes d’arrendament cal distingir entre l’arrendament d’un local de negoci i l’arrendament de habitatge. Aquest últim necessita més protecció. L’arrendament urbà estableix que hi ha certes parts que són inderogables.
11 Art. 61, 62 i 63 del Codi de Comerç 12 Art. 63 del Codi de Comerç 13 Art. 1124.3 del Codi Civil 14 Art. 1255 CC 15 Art. 1261 CC El dret de tempteig i el dret de retracte són drets que pertanyen a l’arrendatari. Significa que el propietari, l’arrendador, vol vendre la propietat que té arrendada, el comprador haurà de respectar el contracte d’arrendament. En casa de voluntat de venta o mortis causa l’arrendador té dret a comprar la propietat en les mateixes condicions en que l’arrendatari vulgui vendre l’immoble. Per tant, si l’arrendatari vol vendre l’immoble, primer li ha de comunicar a l’arrendador, per si el vol comprar. El dret de retracte es produeix quan l’arrendador no li vol vendre a l’arrendatari l’immoble i el ven a un tercer. Llavors l’arrendatari té dret a utilitzar el dret de retracte i comprar la propietat, pel que el tercer es queda sense res.
En un arrendament d’un local de negoci, el propietari i titular del negoci és l’arrendatari, i el propietari del local l’arrendador.
Mandat: Contracte en que una persona, anomenada mandant, mana, encarrega a un altre, anomenat mandatari, la realització d’un determinat acte, negoci o contracte. El mandat també està regulat per l’acord de voluntats, i en cas de que no estigui prèviament acordat, el mandat és gratuït i revocable en qualsevol moment. (Ex. Un advocat a qui se li encarregar defensar al seu client en un judici).
Comissió: Mandat mercantil. Per consegüent, el comitent, encarrega al comissionista la realització d’un acte o contracte, però que té caràcter mercantil. (Ex. una immobiliària encarrega a un agent de la propietat mobiliària la venta d’un immoble).
Contracte d’agència: Mandat mercantil, però que no és només per una operació, sinó per una sèrie d’aquestes. El contracte d’agència té una regulació pròpia que diu que quan l’agent té dret a rebre una comissió pels clients aportats. (Ex. Quan un empresari farmacèutic vol introduir els seus productes al mercat turc però no sap com, pel que contacta amb algú que ja està ficat al mercat farmacèutic turc i el contracte per a que promocioni els seus productes).
Responsabilitat extra-contractual: Significa imputar a una persona les conseqüències dels seus actes. La responsabilitat pot ser penal (anar a la presó), civil (que termina amb la obligació d'indemnitzar), administrativa etc.
La responsabilitat civil extra-contractual és aquella que neix d’un acte o una conducta que causa un dany a un altre, però no hi ha relació prèvia entre el causant del mal i qui el sofreix. “El que por acción u omisión causa daño a otro, interviniendo culpa o negligencia, está obligado a reparar el daño causado.”16 16 Art. 1902 CC Per tant, si no hi ha un dany causat a un altre per culpa i sortint de la llei, no hi ha responsabilitat civil.
1. Dolo (el causant del mal ho fa intencionadament [el conductor vol atropellar el vianant]).
2. Dolo eventual (el causant del mal no ho fa intencionadament, però era de preveure [circulava ebri en sentit contrari a 180Km/h]).
3. Culpa greu (IR) (el causant no és diligent, no pren les precaucions per evitar el mal [anava massa ràpid i no ha tingut temps de frenar al semàfor]).
4. Culpa lleu (la culpa directa no és del causant [els fres fallen, perquè fa temps que no es revisa]).
5. No culpa (la culpa no és del causant [el vianant es llença sobre el cotxe perquè es volia suïcidar]).
La diligència mínima que la llei exigeix per establir una negligència és la diligència que s’exigeix a una persona normal (bonus pater familias), però davant un professional (metge) la diligència mínima augmenta. En cas de que no hi hagi negligència, el dret estableix una sèrie d'excepcions. SI fallen els frens i el cotxe acaba de passar la ITV o és nou, la culpa és del fabricant. Si una llauna de conserves surt defectuosa i causa un mal de salut al comprador, la culpa és del fabricant.
Contracte d’assegurances: És l’únic contracte que està regulat per llei. És un contracte en virtut del qual una persona, denominada assegurador, s’obliga a pagar una indemnització a una altre persona, que es denomina assegurat, en el cas en que es produeixi un sinistre.17 Els elements que prenen part a una assegurança són: • Personal: - L’assegurador: No pot ser una persona física, ha de ser una persona jurídica (S.A.).
Els asseguradors treballen mitjançant uns intermediaris, els agents d’assegurances, que poden ser persones físiques o jurídiques(S.L.-S.A.) - El prenedor: És la persona que firma el contracte d’assegurança amb l’assegurador.
És l’obligat a pagar la prima, el preu de l’assegurança, i que assumeix els deures i obligacions de l’assegurança. Pot ser persona física o jurídica.
- Assegurat: És el titular de l’interès, que té dret a cobrar l’indemnització.
- Beneficiari: És una persona que apareix només en assegurances de persones. És qui rep els beneficis de l’existència del sinistre.
• Formal: La pòlissa. No cal que es plasmi per escrit, és consensual. Totes les clàusules que puguin limitar els drets de la persona, han d’estar destacades.
• Real: La prima, la contraprestació econòmica que rep l’assegurador. És indivisible, i si es deixa de pagar encara disposes d’un mes de cobertura . Transcorregut aquest mes, la pòlissa queda suspesa durant un període de 6 mesos més. Llavors si el prenedor pagar aquesta es reactivaria, i a més els tercers perjudicats si que cobrarien indemnització. Després d’aquest temps s’extingeix per complet.
• Causal: El risc, possibilitat de que succeeixi alguna cosa.
Art. 1. El contrato de seguro es aquel por el que el asegurador se obliga, mediante el cobro de una prima y para el caso de que se produzca el evento cuyo riesgo es objeto de cobertura a indemnizar, dentro de los límites pactados, el daño producido al asegurado o a satisfacer un capital, una renta u otras prestaciones convenidas.
17 El codi de comerç no és jeràrquicament superior a les lleis mercantils especials. El codi de comerç és una llei per a empresaris, però el seu contingut també és pot aplicar a no empresaris (assegurances, concurs de creditors. etc.).
Al 1821 es crea el primer codi de comerç (de Sainz de Andino), però aquest és substituït al 1885 per un de nou. Al segle XIX es produeix és la codificació. Al XX la descodificació (s’elimina el codi de comerç), i al XXI la recodificació, tornar a crear el codi de comerç.
Dret mercantil: dret que surt del costum (consuetudinari). L'origen del dret mercantil es fruit de la historia (edat mitjana). Neix com un dret dret costum.
LEX MERCATORIA: Conjunt de normes creades pels empresaris o la resta d'agents econòmics per regular la seva activitat. Formulari de contracte, INCENTIUS… ...