TEMA 3; POLICIA I SEGURETAT (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Policia i seguretat
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 01/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya Policia y Seguridad TEMA 3. POLICIA I SEGURETAT Els ciutadans són l’objecte de la tasca policial (3.2): - Tenen informació, coneixen el territori, - Duen a terme controls informals - La seguretat té sentit quan ells hi són, un territori sense habitants no seria segur ni insegur és absolutament impresicndible la relació de la policia amb els ciutadans independentment del model que defensem: - Per saber les seves prioritats, - Per rebre informació - Per informar-los - Per explicar el que es fa Hi ha dificultats com per exemple, demandes equivocades, demandes egoistes, demandes il·legals o inacceptables. D’altra banda hem La relació entre la policia i la societat es fomental a l’hora de dissenyar el model de la policia. Els models policials han de definir quin rol té la societat tant en la funcio policial com en les activitats i tasques concretes de la policia. Per tal de fer una aprximació asl models policials possibles, introduirem tres possibles formulacions de models, que això no significa que siguin formulacions reals.
Hi ha una sèrie d’elements que definiexen els tipus de models, que son: la finalitat el ciutada, la llei, el govern i la organització policial. En funció de com es trobin aquests elements, es donarà un model o un altre.
1. Models de relació de la policia amb la societat 1.1. Model de servei públic o de policia comuntària El primer model partiria de la idea que els policies no són res més que ciutadans d’unifrome, servidors dels atres ciutadans. Aquesta formulació té tres implicacions fonamentals: 1.
Parteix de la base que les potestats necessàries per garantir la seguretat rauen en la sobirania, en el poble com a conjunt de ciutadans (persones físiques que habiten en un mateix territori) 2.
Els professionals de la policia no tenen cap poder, autoritat o valor en si mateixos, sinó que la ciutadania els comissiona per dur a terme les tasques de protecció i promoció de la seguretat. La policia en aquest model no és cap força ni cos sinó un servei María Aperador Montoya 3.
Policia y Seguridad Les exigències de transparència cap al públic i de responsabilitat davant la ciutadania són clarament imprescindibles En un model pur com aquest, les relacions fluides, directes i responsables de la policia amb la ciutadania serien elements clau, en diferents moment: - A l’hora d’establir les preferències. Es a dir, que les prioritats de l’Estat haurien de ser les preferencies de la ciutadania en matèria de seguretat, de prevenció i repressió de la delinquencia.
- L’avaluació de l’activitat policial vindra donada pel compliment o no de prioritats marcades per la ciutadania.
- La satisfacció dels ciutadans seria el punt clau a l’hora de definir el nivell d’eficiència i eficàcia de la policia. Es a dir, segons el grau de satisfació, la policia serà més eficaç o no, més satisfacció, mes eficacia.
- La necessitat d’interacció entre la ciutadania i la policia és maxima. En un primer moment, amb una comunicació adequada de les necessitats dels ciutadans que siguin assumida pel servei públic de policia i, en segon moment, amb una comunicació fluida tan pel servei que fa a la temporització com el contingut de les activitats que duu a terme el servei des de la policia cap a la ciutadania.
Aquest model planteja una sèrie de problemes o riscs que s’han de tenir en compte, com per exemple, per començar la ciutadania no té el nivell de coneixement suficent com per saber com s’ha d’organitzar la policia ni com s’ha de tractar el tema de seguretat, i per aixo, hi ha el risc que la policia s’utilitzi en benefici propi, ja que segons aqust model, una persona que tinui un problema concret, com per exemple l’amo d’un bar, podria reclamar la policia per vigilar continuament el seu bar per evitar robatoris i aixi es deixarien d’atendre altres problemes importants i també es podria demanar que es duguin a terme accions il·legals. I per últim, tambíe hi ha el risc que hagi un excés de demandes diverses i contradictòries, ja que la ciutadania no és homogenia, hi ha molta diversitat cultural, i cadas´cu tindrà un problema diferent, i aquestes demandes ja es poden centrar en perjudicar a latres persones o grups, o com hem dit, per utilitzar la policia en benefici propi. Aquestes demandes les han de gestionar de manera que això no faci que la ciutadania perdi la confiança amb la policia.
1.2. Model de policia governativa Aquest és un model que pot semblar pot democràtic, pero es perfectament factible també en democràcia. Aquest model concep la policia enmarcada dins d’un dels tres poders clàssics de l’Estat, l’exectiu. En aquest cas la policia també sta al servei de la societat a traves de la seva organització politica que es l’Estat. La policia estaria sota les ordres del Govern i sotmesa al principi de legalitat com la resta de l’executiu.
María Aperador Montoya Policia y Seguridad En aquest cas, la idea de servei pot recorre a idees com força o cos. En aquest model les prioritats es configuren d’una altra manera. Si el model existís en una forma pura, els seus parametres de funcionament serien: a) Les prioritats les defineix el Govern, el ministre de l’interior i alres autoritats del ministeri.
b) Els ciutadans intervenen en la definicó de les polítiques i de les prioritats en matèria de policia i seguretat en la mesura en que participen en les elecicons, i els partis politics que hi concorren n’expliciten les seves propostes en els programes electorals c) Els ciutadans son els clients diferits, pero no directes, ja que els professionals de la policia han d’acomplir els objetuis i les prioritats establertes per les autoritats legítimament elegides.
d) No hi ha obligacions específiques de transprencia exigies per la finalitat i la conepció del model. La comunicació de les actuacions a la població poden ser positives, però no són una exigència del sistema com hem vist en el model comunitari Aquest model pot semblar autoritari o que ignora els drets dels ciutadans, i seria així en un estat no democràtic, pero no ho seria en els sistemes democràtics basats en l’estat de dret, on la policia ha de protegir els drets dels ciutadans constitucionalment reconeguts i garantits. En consequencia, en aquest model la responsabilitat de la policia serà exigida de dalt, per part de les autoritats, o del poder judicial a través dels controls jurisdiccionals corresponents. No hi haura mecanismes de control que responsabilitzin la policia davant dels ciutadans.
El respecte de l’Estat de dret i del principi de legalitat també seria un element legitimador i de control de la policia. Només incompliments generalitzats serien capaços de generar responsabilitats polítiques que es farien efectives a través dels controls formals habituals entre els poders de l’Estat o a través de convocatories electorals El risc que planteja aquest model és la politització de la policia 1.3. Model profesional En aquest model lo fonamental és el coneixement. En aquest cas, la policia es podria considerar com un servei professional a la ciutadania. El fet rellevant seria el de constituir un cos professional amb la polssesió d’un saber necessari per al bon funcionament de la societat. En aquest punt, el que seria rellevant seria el coneixement sobre la seguretat i les seves dinamiques que els professionals de la policia posseirien. Els elements fonamentals d’aquest model serien els següents: a) Les prioritats les determinen no els ciutadans, sino els professionals, que coneixien quines son les prioritats en materia de seguretat de cada barri, poble i ciutat b) En aquest model els professionals de la policia estarien per sobre de la resta de ciutadans pel que fa a la seva legitimació per prendre les decisions i per utilitzar els poders específics de la professió.
María Aperador Montoya c) Policia y Seguridad La legitimiació basada en el saber es pot complementar amb el respecte i la protecció dels drets dels ciutadans. No hi hauria actuació professional fora del respecte dels drets fonamentals i de la llei.
d) Els ciutadans son en aquest model subjecte passiu de la seguretat, son els destinataris de les decisions i les actuacions professionals, o el seu origen El control hauria de ser exercit per aquells que en saben.els ciutadans no podrien exigir responsabilitts sobre temes que només es decidien en funció de coneixementsi sabers professionals.
La transparencia i la comunicació amb els ciutadans, no tindrien, més enllà de les exigències legals i constitucionals, una rellevància notable. Bé, la comunicació amb els ciutadans podria tenir rellevància en dos supòsits: 1.
En el cas que una informació sobre la situació de la seva seguretat en situcions determinades sobre les mesures que poden prendre ells mateixos constituís el mitjà més adequat per millorar la seva seguretat en circums`tancies molt espeficiques 2.
En el cas que la bona comunicació amb els ciutadans faciliiti la repeció d’informació útil per a la funció policial Aquest és un model que té un cert predicament en estructures policials grans amb un àmbit terriotrial d’actuació extens, amb què la relació amb el públic no és gaire directa.
Els riscos que planteja aquest model són un cos massa estilista pot provocar que el cos només atengui a les necessitats que ell consideri rellevant i no al que la ciutadania consideri important.
1.4. Les relacions amb la ciutadania: necessitats i dificultats. Les diferents comunitats Els tres models plantegen la relació amb la ciutadania d’una manera més central, però en sistemes democràtics com el nostra tots els models han de tenir presents que els ciutadans son l’objecte de la tasca policial. Les raons son: a) Els ciutadans son els que es manifesten segurs o insegurs, ja sigui en la seva vida quotidiana, en les seves relacions i contractes amb altres persones. La seguretat només té sentit quan hi ha ciutadans. Un territori sense habitants o seria seguir ni insegur.
b) Són els ciutadans els que poden generar perills. Tret dels riscos provocats per desastres naturals, la resta de riscos que podem causar danys en les persones y bens tenen el seu origen en l’actuació de les altres persones. Les infraccions de tot tipus son comeses per persones.
c) Els ciutadans posseiexen els drets de sufragi actiu i passiu, prenent part en els processos electorals, amb la possibilitat que la situació de la seguretat o la percepció de l’eficiència o la ineficiència dels serveis, cossos o forces de policia pugui afectar les seves decisions i, en consequencia, la confiuració de les majories dels organs de l’Estat María Aperador Montoya Policia y Seguridad d) La informació que la policia necessita per fer la seva feina no pot venir únicament de l’autoabasitment, sino que normalment necessitarà d’informació que es en mans dels ciutadans. La policia depen molt direcamen tde les denuncies dels ciutadans per conexier la delinquencia. La taxa de denúncia serà més alta o més baixa en funció de la relació de confiança qe hi hagi entre la policia i la ciutadania.
e) Els ciutadans deuen a terme controls finromals que incideixen tant o més en la seguretat que no pas lactuació de la policia. Un dels problemes de les nostres societats actuals es que, alguns dels preexistents controls socials informals han desaparegunt i alguns autors han di que havien de ser assumits per la policia. Es per aixo, que s’ha discutit tant la necessitat que la policia tinui un rol actiu en el manteniment de les conductes cíviques, per tlal de compensar l’individualisme existent i la manca de controls informals. De totes maneres noés possible que la policia pugui substitiuir els controls socials informals. En consequencia, es necessari, per mantenir la seguretat dins d’uns marges raonables, que els ciutadans no deiixin d’efectuar els controls informas que encara exerceixen.
Tots aquests arguments fan absolutament imprescindible una relació fluida entre la policia i els ciutadans en tots els models possibles en el marc d’estats democràtics: per saber les prioritats dels ciutadans en materia de seguretat, per rebre informació, per informar-los, per retre comptes (encara que sigui de manera indirecta com en els models de policia govenramental i professional) i per treballar-hi conjuntament.
Les relacions amb el ciutadà pero no son senzilles. A la practica presenten dificultats com per exemple: - Les peticions o demandes equivocades o sense base. Els ciutadns no son experts en seguretat i poden arribar a definir de manera inadequada les seves necessitats de seguretat - les peticions o demandes egoistes. Els ciutadans poden demandar a la policia que dugui a terme activitats que afavoreixen la seva persona o grup en detriment d’una altra o altres grups.
- Les peticions o demandes il·legals o inacceptables. No es del tot estrany qe els ciutadans demanin a la policia que actui de manera repressiva contra ciutadans que els resulten molestos - Un altre punt de dificil solució es identificar quina és la voluntat de la societat, de la comunitat, dels ciutadans com a grup o col·lectiu. Cada cop més les nostres societats son heterogènies, tant en la seva composició etnica, religiosa, cultural com en la idiologia i les prefenrències dels seus membres. No és cinfrequent que hi hagi entre grups o “minicomunitats” dins una mateixa comunitat o barri.
Aquesta heterogeneitat actual de la nostra societat planteja algns reptes importants amb independencia del model policial que segueixi, que els nostres serveis de la policia han d’afornatr.
Els reptes tenen dos àmbits diferents: a) En l’ambit intern: en aquest punt és inevitable plantejar-se la necessitat que la policia integri disn dels cos la pluralitat existent en la societat a la qual serveix. Cal equilibrar la necessitat de diversitat María Aperador Montoya Policia y Seguridad de la composició del servei de policiía, per fer-lo representatiu de la societta, en el sentit que els ciutadnas s’hi vegin reflectits, amb el manteniment dels criteris de mèrit i capacitat en els processos selectius. És necessari, pero, fer l’esforç de buscar noves vies d’integració.
b) En l’ambit extern: la policia ha de tractar els membres de tots els grups de manera que el seu origen o ètnia, prefe`rencies sexuals, religió o ideoogia politica no afectin l’actuació de la policia cap a ells.
Es un requisit ineludible en una democràcia necessari per al bon funcionament del servei de la policia.
El concepte racial profiling consisteix que la policia cregui que algunes persones pel fet de pertànyer a una etnia determinada presenten una tendencia més alta a delinquir. La base per mantenir aquests plantejaments acostuma a ser la sobrepresentació d’alguns col·lectius en les estadístiques policials i penals. Aquesta realitat fa que els sectors no menyspreables de la ciutadania i també de la policia creguin que els membres d’aquests col·lectius representen un risc per a la seguretat i, com a mínim, han de ser objecte d’un seguiment i vigilancia superior a la resta de la població. És el cas de les persones d’origen magrebí, subsaharia o sud.america. la finalitat de tot això moltes vegades es el que Merton anomena com a la profecia que s’autocompleix, ja que si aquestes persones se senten tractades com a que son un col·lectu de risc, poden acabar delinquitn perque poden arribar a creure que es el seu paper, perque son tractades com a tal per part de la societat. El racial profiling tracta de manera discriminatoria a les persones en funció del seu origen o aspecte extern i això implica una activitat professional ineficient i dificulta el treball diari de la policia amb la polbació. A més, els membres dels col·lectius afectats dificilment arribaran a veure la policia com un servei que també esta destinat a garantir la seva seguretat i en el qual poden confiar. En consequecia, la colaboració entre ells i la policia sera practicamnet una missió impossible (hi haurà espais o barris on la policia es trobarà amb moltes dificultats per dur a terme les seves funcions).
2. La policia com a servei públic permanent. Les virtuts i els perills La policia en democracia ha de tendir a donar servei al public, amb independencia del model policial escollit. La idea que la policia ha de donar servei, intervenir quan hi ha problemes realcionats amb la seguretat domina les expectatives del públic. Si a això afegim que la policia es l’únic servei públic que es al carrer les 24 hores, ens podem trobar amb el fet que la població pot recorrer amb molta facilitat a la policia quan sorgeix qualsevol problema. Davant d’aquests demandes la policia no pot refusar la intervenció de manera simple i directa, sino que ha de mantenir la credibilitat dels poders públics. La ciutadania ha de constatar que l’estat els proveeix amb servies als quals poden acudir en qualsevol moment. Respondre a aquests incidents dona confiança a la població. De totes maneres, la intervenció il·limitada de la policia en aquests casos també pot tenir consequencies negatives que cal considerar i valorar: María Aperador Montoya - Policia y Seguridad Pot quedar desbordades tant per les incidencies com per les expectatives generades, cosa que pot limitar enormement les seves possibilitats d’actuació, no podent anar més enlla de respondre de manera reactiva a les múltiples incidències que es presenten - Pot frustrar els professionals que la resposta o la solcuó de la majoria dels problemes als quals han de fer front no està a les seves mans, ja que depèn d’altres serveis - Pot convenrtir en policials matèries que no ho haurien de ser o que haurien de ser parcalment, com les situacion que són sobretot un problema de serveis socials, de serves sanitaris o altres serveis de l’Administració (rodamóns, un menor sol al carrer...) 3. La legitimitat (auctoritas) de la policia L’autoritat de la policia li ve formalment atribuida er la llei. Ara bé les nostres societats estan basades en principis democratics en que l’acceptació, la confiança dels ciutadans es vital per a les institcuions.
Podríem dir que la lei otorga les potestas i la ciutadania atorga l’auctoritas. Per aquest motiu, tots els paisos del nostre entorn posseixen algun instrument que els permet saber la cofiança que els ciutadans tenen en les institucions. En l’ambit de la policia aquesta confiança es vital, ja que la policia es la dipositaria del poder coercitiu de l’Estat, la que pot exercir la força sobre les persones i les coses per tal de fer complir la legalitat als ciutadans quan no aconsegueixen el seu compliment voluntari. Tots els cossos policials necessiten d’una certa acceptació, d’una certa legitimitat per poder dur a terme les seves funcions de manera adequada.
Per tant, l’auctoritas es la base de la seva legitimació material. La forma en que utilitzi la seves ptoestats, l’euquitat de les seves intervencions i el tracte correcte amb la ciutadania sense diferenciacions injustificades son vitals per al manteminent i consolidació d’aquessta legitimat.
Sovitn els policies creuen que el facor es important i pot provocar una certa deslegitimació de la policia en determinades situacions de criminalitat, la recerca ens mostra que el tracte que els ciutadans reben quan entren en contacte amb la policia i l’ús que la policia fa dels seus poders son crucials de cara ala legitimació e la policia als ulls d’aquests ciutadans, molt més que no pas la seva eficàcia davant del delicte.
Hi ha, doncs, un ambit que pot fer perdre la legitimitat a la policia: la percepció del p´blic de la seva presumpta ineficàcia per lluitar contra determinade infraccions i delictes. Com que els poders públics s’han entestat a alimetar el mite que l’Estat aconseguiria combatre la delinquencia d’una manera efectiva, practicament fins a la seva extinció, quan la policia no solament no aconsegueix fer-ho , sino que les taxes de delinquencia es mantenen estables o fins i tot agumenten, el públic els ho retreu de manera, de vegades, poc respetuasa, acusant-los no unicament d’ineficiencia, sino també de manca de voluntat de solucionar els problemes de delinquencia. En auqets cotext els ciutadans poden María Aperador Montoya Policia y Seguridad considear que a la policia manca legitimitat per denunciar-los per les infraccions menors que no son capaós de fer front a l’augment de la delinquencia. Intentar preservar la confiança dels ciutadans amb discrusos simplistes i esculpadors, mantenint el mite de la possibilitat de garantir una seguretat absolluta, lliure de qualsevol agressió a les persones i els bens, pot semblar més tranquilitzador pero es mes perillos i feble a mitja i llarg termini. Sempre sera mes beneficós per a la legitimitat de la policia abordar la situació obertament amb els ciutadans, plantenat quines son les accions que tant la policia co els mateixos poden realment dur a terme per millorar la situació i quins son els riscos que la ciutadania ha d’afrontar.
...

Comprar Previsualizar