6. Ciències naturals i conducta humana (part1) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Sociologia general
Profesor J.T.
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 06/07/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura sociologia general del grau de criminologia amb el professor Jordi Tena, de l'any 2016

Vista previa del texto

Sociologia general 1º Criminologia UAB TEMA 6: CIÈNCIES NATURALS I CONDUCTA HUMANA (PART 1) 6.1: EL REDUCCIONISME Sociologia, economia, ciències polítiques, antropologia La ciència segueix un model reduccionista. Consisteix Psicologia Biologia en reduir un tema molt ample i genèric en més de petits, els seus components elementals.
En Ciències socials també s’utilitza un projecte reduccionista, on la psicologia és fonamental. Els Química dominis d’interès de la biologia i de les ciències socials, les ciències socials es solapen en alguns temes.
Física Perills del reduccionisme - Prematur: estem tan convençuts de que la reducció és factible que es dóna el pas abans de disposar de les tècniques de mesura, els conceptes i les teories necessàries.
- Cru: es tracta d’explicar un comportament concret en termes biològics, enlloc d’explicar la capacitat o la tendència.
- Especulatiu: es descriu com podria haver aparegut un comportament, sense mostrar que realment va aparèixer així.
Els arguments de tipus biològic sovint donen peu a processos especulatius. No obstant, hi ha sociòlegs que defensen que no ens hem de fixar en les ciències naturals.
El dilema del tren: hi ha algú assegut fent botar una pilota de tenir. La pilota se li escapa i se’n va caminant a buscar-la posem que camina a una velocitat de 3 km/h. Si la pilota li cau mentre està dins d’un tren i el mirem des de fora, estarà caminant a la mateixa velocitat, però nosaltres el veurem caminant més ràpid.
1 Sociologia general 1º Criminologia UAB 6.2: HEURÍSTIQUES La idea de la ment humana com un processador perfecte d’informació que fa càlculs de costbenefici i maximitza la utilitat esperada ha estat seriosament qüestionada pel programa d’investigació dels “frames, heuristics and biases” (Kahneman i Tversky) Tenim la teoria de l’elecció racional, però té indeterminacions i falla. Idealment, la ment l’hauria de seguir, però no, per tant intenta arreglar-ho. Però...
- Conceptes com frame re introdueixen caixes negres a les explicacions.
- De fet no es trenca amb la racionalitat instrumental. Aquesta continua sent vista com l’ideal, i a partir d’aquí, s’estudien les desviacions “irracionals” respecte a la mateixa.
Fast and frugal heuristics - Heurístiques ràpides i “barates”. Consisteix en substituir la teoria de l’elecció racional per una altra teoria totalment diferent, anar a buscar com actua la gent real en contextos reals i elaborar la racionalitat a partir d’aquí. La idea és que a gent actua seguint heurístiques, regles de decisió molt simples i generals que treuen profit de les capacitats del nostre cervell, fruit de l’evolució de l’espècie.
- No necessàriament ni habitualment actuen a nivell conscient.
- Poden ser innates (inscrites a la biologia en el moment de néixer) o les podem aprendre per assaig error, modificades (són flexibles) i transmeses culturalment.
- Són ecològicament racionals, exploten les estructures d’informació disponibles en el medi.
- No són un “second best”, un mal menor, funcionen millor que la racionalitat clàssica en molts contextos reals. A la vida real, és la millor regla de decisió per resoldre un problema determinat.
o Unes capacitats cognitives limitades poden ser capacitadores.
o Menys informació pot ser millor que més.
Exemples d’heurístiques Heurística perceptual Les heurístiques perceptuals, a diferència de les decisionals, no són flexibles.
- Provocades de manera automàtica per estímuls externs.
- No poden ser canviades malgrat en coneguem el procés.
2 Sociologia general 1º Criminologia UAB Exemple d’heurística perceptual: si l’ombra ve de la part superior, els punts s’enfonsen des de la superfície, si ve de la part inferior, els punts es projecten des de la superfície.
Heurística de la mirada - Per capturar un objecte en moviment, mantingues un angle constant entre la teva línia de desplaçament i la de l’objectiu.
- Podem aplicar l’heurística perquè disposem de certes capacitats evolucionades, com la capacitat de localitzar un objecte en un espai tridimensional.
- Elster: L’equip de futbol americà del seu barri tenien un nou entrenador que intentava millorar la seva eficàcia a l’hora d’agafar la pilota, i els feia fer ràpidament una mena de càlcul de física. No obstant, aquest mètode va acabar sent un absolut fracàs, van empitjorar estrepitosament el seu rendiment. En canvi, els gossos, com els jugadors, per agafar un objecte en moviment corren cap a l’objecte mantenint un angle de mirada constant. Això ho sabem perquè el nostre cervell té unes capacitats fruit de l’evolució.
- - El jugador (ni òbviament el gos) acostuma a ser conscient de la regla que aplica.
o Que acostuma a conèixer de manera innata o Però que si es fa de manera conscient pot ser transmesa, modificada...
Menys pot ser més o Deixa de banda moltíssima informació (velocitat inicial de la bola, angle, velocitat del vent, etc.) i es centra exclusivament en l’angle de la mirada.
o Malgrat això, agafa la bola millor del que ho faria qualsevol robot amb enormes capacitats computacionals. L’heurística funciona millor que la racionalitat clàssica en aquest context (ecològicament racional).
L’heurística del reconeixement - Quina ciutat és més gran, Detroit o Milwaukee? Quan es va plantejar aquesta pregunta a estudiants europeus, el percentatge d’encert va ser més elevat que quan es va plantejar la mateixa qüestió a estudiants estatunidencs. Per què? Els estudiants europeus van aplicar l’heurística del reconeixement, van dir la ciutat que els sonava més, és a dir, Detroit.
3 Sociologia general - 1º Criminologia UAB De 2 objectes, si en reconeixes un i l’altre no, llavors interfereix que el reconegut té més valor respecte del criteri sota consideració.
- Podem aplicar l’heurística perquè disposem de certes capacitats evolucionades, com la memòria, tot i que limitada.
- No necessàriament som conscients de les raons del nostre judici (tot i que en aquest cas potser si).
- Menys pot ser més / ecològicament racional: o Disposar de massa informació confon.
o En el món real, sense plena informació, l’heurística funciona millor que complexos càlculs amb moltes variables.
o Èxit adaptatiu, no obstant, fàcilment manipulable (si en som conscients, podem resistir-ho).
Aquesta heurística a la societat moderna és molt important en contextos de publicitat per tal que la gent recordi la marca. Llavors, quan la gent va a comprar, si ha de triar entre dues marques, una que coneix o li sona, i l’altra no, escollirà abans la marca que recordi.
L’heurística de la pertinença Exemple: L’Anna té 31 anys, és soltera, oberta i està plena de vida. Va estudiar filosofia. Està preocupada per problemes relatius a la justícia social i participa a manifestacions antinuclears.
Quina alternativa és més probable? - L’Anna és caixera de banc - L’Anna és caixera de banc i participa activament en moviments feministes La resposta correcta és la primera, però un 85% s’equivocaven a l’hora de triar quina de les alternatives era la més probable.
- Interpretació habitual de l’heurística de la pertinença: o - Fal·làcia de conjunció (irracional) Kahneman i Tversky Interpretació en termes de “fast and frugal heuristics”: o Les normes lògiques són cegues al contingut (en el món real la intel·ligència ha d’anar més enllà de la informació disponible).
o “Probable” té diversos sentits, no només el lògic-estadístic: ▪ Que és versemblant, creïble... (més habitual per la gent corrent) ▪ Quotidianament entenem quin és el significat concret dels mots polisèmics. Com ho fem? • Suposem que el parlant és pertinent.
4 Sociologia general 1º Criminologia UAB Framing Presentar una mateixa situació de maneres diferents per influir en l’elecció.
Exemple: Un pacient ha de decidir si es sotmet a una operació i el metge li diu que: - Tens un 10% de probabilitats de morir - Tens un 90% de probabilitats de sobreviure Si el metge presenta la primera opció, el pacient té més probabilitats de decidir no operarse, mentre que si se li planteja la segona opció, probablement decidirà operar-se.
Irracionalitat o el frame transmet informació que la lògica passa per alt? - El pacient llegeix entre línies i interpreta si el metge, cobrint-se les espatlles, li intenta suggerir que s’operi o que no ho faci.
I moltes més heurístiques - Imitació racional: si no saps què fer en una situació concreta, tens més probabilitats d’imitar el que fan els altres.
- Si sents un soroll brusc sobre el teu cap, aparta’t o tracta de protegir-te.
- Si veus quelcom que podria ser perillós, fuig.
- Si veus que algú t’ataca, defensa’t.
I així es podria seguir. Per Elster, la racionalitat seria una heurística més.
6.3: CREENÇA EN FENÒMENS PARANORMALS Els visitants de dormitori Malson comú, és despertar-se de sobre sentint una presència maligne, veient figures que m’observen, un ésser demoníac, sentint una pressió al pit i un impediment per moure’m o cridar.
També es coneix com paràlisi del son. Al cap de molt poc temps ja em puc tornar a moure, però tot desapareix.
5 etapes del son - Etapa 1: fenòmens visuals diversos, com punts i línies lluminoses, patrons geomètrics, formes animals i humanes, etc.
- Etapa 2 i 3 - Etapa 4: Fase REM. Quan somiem. Recordem els somnis quan ens despertem durant aquesta fase. Hi ha gran activitat cerebral, ràpids moviments oculars (REM: Rapid Eyes Movement), però el cervell bloqueja la resta del cos: extremitats i tors immòbils, no obstant, els genitals esdevenen actius.
5 Sociologia general 1º Criminologia UAB Freqüents errors en el procés: experimentació simultània de la fase 1 i la 4, pel que em desperto de sobte. Com que el meu cos està bloquejat, paralitzat per la fase REM, veig fenòmens visuals diversos, sento excitació sexual i una sensació de por.
6.4: PSICOLOGIA EVOLUCIONÀRIA Marc que ens permet integrar totes les aportacions de les Ciències socials per explicar el comportament humà.
Neix als Estats Units i es diu evolucionària, no evolutiva, en un principi evolucionista. Hi va haver molta controvèrsia, perquè les empreses protestants (teories creacionistes) rebutjaven la teoria de Darwin. Llavors, no ho neguen, però diuen que l’evolució no és fruit de l’atzar, sinó que Déu l’ha programat per transmetre els seus desitjos. Per evitar aquestes controvèrsies van sorgir els primers psicòlegs evolucionistes (Fiske, Comsides, Toby i Pinker, la Taula Rasa).
La psicologia o biologia evolucionària Darwin va publicar “L’evolució de les espècies”. Els dos mecanismes bàsics de l’evolució són la mutació i la selecció natural.
“Els óssos polars són blancs per adaptació, perquè ser blanc en un entorn blanc ple de neu els ofereix avantatge.” Si una nova característica permet millors característiques, tindrà més possibilitats de reproduirse i es transmetrà a les generacions futures. Per selecció natural el dèbil, el que no té aquesta característica, no podrà competir per sobreviure.
“Qualsevol característica d’un ésser viu la té perquè ha donat èxit evolutiu”.
Darwin va donar un pas cap a la unificació del món mental i el físic. Encara avui pensem que el món mental està a part, que no té recolzament en el món físic i per tant, que s’escapa a la selecció natural, a l’evolució. Dins del món, els científics socials pensen que la ment humana no és fruit de la selecció natural ni de l’evolució.
La “tabula rasa” o la construcció social de la ment Quan els humans naixem la nostra ment és una pàgina en blanc, que no té cap contingut innat, i en un procés de socialització massiva (educació, influències...) es va omplint de continguts.
És un supòsit no comprovat i acríticament acceptat per la majoria de científics socials: - El cos humà ha estat sotmès a la selecció natural, però la ment no, que la ment és una tabula rasa, una pàgina en blanc on la cultura escriu guions, continguts, etc.
o La ment no conté coneixements ni estructures innates.
6 Sociologia general o - 1º Criminologia UAB Construcció social de la ment.
Però Darwin va venir a assenyalar que la organització mental també ha estat sotmesa al mateix procés de selecció natural.
- La psicologia també ha de formar part de les ciències evolucionàries.
Model estàndard de les ciències socials MECS En principi els nadons quan neixen tots tenen les mateixes característiques i capacitats, són tots iguals, neixen a tot el món amb el mateix “equipament biològic”, no hi ha diferencies genètiques significatives entren els diferents grups humans. No són capaços de sobreviure per si sols. No sembla que tinguin cap gust ni creença especials. Al cap d’uns anys podem observar que els dos nadons que eren aparentment idèntics ara són completament diferents, molt més que en qualsevol altra espècie. Les cultures humanes són molt diferents. Encara que els bebès són iguals, els adults difereixen en la seva conducta i organització mental.
Conclusió típica en Ciències socials La causa d’aquestes diferències és cultural. No hi ha res en la nostra biologia que faci que tinguem uns gustos o creences determinats, “l’equipament biològic” no pot explicar les diferències (una constant no pot explicar una variable). Les conductes adultes estan absents en els nadons, per tant, l’organització mental adulta ha d’adquirir-se en algun lloc “fora” de l’individu.
La font està clara  el món social. Es van aprenent a través de la influència de l’entorn.
S’adquireix en un procés de socialització massiva i de formació de la ment.
- La causa de l’organització social adulta és el món social, del qual s’interioritzen les creences, pràctiques, significats...
Els elements culturals i socials creen la ment, no al revés. Aquests persisteixen i són externs a la ment. L’origen d’aquests elements culturals i socials està en el propi món social i cultural: els fets socials expliquen fets socials, allò social és una realitat “sui-generis”.
La naturalesa humana no juga cap paper en l’organització de la vida humana, només és un material informe modelat per forces socials.
- La psicologia ha de centrar-se en la socialització, en l’aprenentatge.
- La ment és una estructura sense contingut previ, una màquina de propòsit general. Les seves estructures no condicionen a la cultura. Un individu pot aprendre qualsevol cosa, pot desenvolupar qualsevol de les habilitats humanes, etc. La socialització pot fer de nosaltres qualsevol tipus d’individu.
7 Sociologia general 1º Criminologia UAB Algunes raons de l’èxit del MECS Berger  exemple radical del MECS Aquest model ha triomfat perquè: - Defensar el contrari, que tenim característiques innates, ha sigut vist com afirmar el determinisme biològic i fer-se sospitós de racista, sexista, etc.  imatge de discriminació.
- Si penses que els éssers humans no tenen naturalesa, que tot es deu a l’educació, això obre portes a la possibilitat d’una societat utòpica, on no existirà la maldat i tothom serà feliç a través de l’educació.
- L’èmfasi en la mal·leabilitat humana donava esperances a la possibilitat d’una millora social: “canvia la societat i les persones canviaran” (no en Berger) o No tenim per què tenir classes socials, ni guerres ni rols sexuals, ni viure en famílies... Oposar-se a aquestes idees és vist com l’equivalent a defensar l’estatus com quelcom inevitable i natural.
Crítiques al MECS 1. Es recolza en conceptes ingenus i superats El model habitual de la ment en ciències socials es recolza en conceptes ingenus i superats sobre el desenvolupament de l’ésser humà.
Exemple: Que els adults tinguin una organització mental i característiques que no tenen els nadons, no vol dir que resulti d’una arquitectura mental evolucionada (és a dir, que no sigui part de l’equipament biològic humà) no té per què ser fruit de la socialització. No és necessàriament així. Pot ser que siguin innates, que els nadons no les tinguin perquè tenen una configuració natural que farà que sorgeixi més tard, com quan parlem de característiques físiques com tenir barba, pits, dents, etc. És un dispositiu innat desactivat, que s’activa en un moment determinat.
En qüestions psicològiques tenim mecanismes innats que estan destinats a activar-se en un moment determinat de la vida: la idea de que l’equipament biològic de l’individu és el que es veu en els nadons, és naïve, ingenu.
Exemple: Quan s’informa a un home que ha sigut pare, es produeix immediatament una baixada de testosterona que el condueix a una conducta molt menys agressiva, menys interessada en la infidelitat i més interessada en la protecció i en la cura dels seus. És una característica innata, però s’activa en un moment determinat, que és quan saps que tindràs descendència.
8 Sociologia general 1º Criminologia UAB Hi ha una relació recíproca entre un fet social i una resposta biològica. Un “input” social activa una resposta que sembla haver estat seleccionada evolutivament per a resoldre un problema específic  un fet social com és anunciar a algú que serà pare, disminueix la testosterona, una resposta biològica que porta a variar el comportament, un altre fet social.
No obstant, són tendències generals, les respostes biològiques no s’apliquen a absolutament tots els membres de l’espècie.
2. El MECS assumeix que els factors biològics i socials són conjunts separats La concepció de les ciències socials és ignorant en un segon sentit. El MECS assumeix que els factors biològics i socials o ambientals són conjunts separats, diferents, de manera que un no explica l’altre. Però molts científics de les ciències socials diuen que no, que els factors socials expliquen la conducta humana completa (Berger).
Depenent del lloc on neixi, aprendré un idioma matern o un altre.
S’estableix una interrelació complexa entre factors biològics i socials. La nostra biologia està influïda per la nostra cultura, però també a la inversa. Les nostres característiques biològiques són útils per viure en societat.
De fet, el MECS parteix de la falsa idea de que allò biològic és inflexible i allò social és mal·leable.
No obstant, el sistema (mental) no podria respondre a l’ambient sense mecanismes creats per establir aquesta connexió.
- Les adaptacions cognitives evolucionades (els mecanismes psicològics heretats) no constrenyen o limiten, sinó que creen i fan possible. El debat naturalesa-cultura és absurd.
- Per altra banda, se sol assumir que, com els membres de cultures diferents, la cultura és l’origen d’aquesta diferència (i aquesta variabilitat és infinita).
o No obstant, tals diferencies no tenen per què ser el producte de la cultura: una arquitectura psicològica universal pot generar “outputs” diferents en funció de les circumstàncies en què opera: la diversitat no ha de ser un producte merament cultural.
▪ Si, per exemple, venim equipats amb un dispositiu específic per l’adquisició del llenguatge local, aquest mecanisme és universal, però el producte últim varia depenent de la comunitat en què estem.
o És a dir, és cert que a nivell de conductes manifestes existeix una gran diversitat entre éssers humans, però a un nivell cognitiu, si entenem la ment com un sistema de processament d’informació que produeix conductes sabem que una 9 Sociologia general 1º Criminologia UAB mateixa arquitectura processarà informacions diferents, donant lloc a conductes diferents.
o - La variabilitat cultural no és infinita, existeixen patrons subjacents.
Les cultures humanes són molt diverses, però potser avui en dia, ens hauríem de fixar també en com de similars són les persones i la seva conducta. Determinades normes socials són universals:  Dient que està mal vist robar podria faltar definir exactament què és robar.
3. El MECS requereix una psicologia impossible El model habitual de la ment el ciències socials requereix una psicologia impossible, suposa que la ment humana és una màquina de procés d’informació de domini general, la processa de la mateixa manera. Però està demostrat que la ment no pot funcionar així.
Una arquitectura psicològica exponencial, de propòsit general (sense mòduls especialitzats per a resoldre problemes específics), buida de contingut, no pot desenvolupar les tasques que desenvolupa la ment humana, ni resoldre els problemes adaptatius que resolem, Per tant, la ment humana no és una màquina de procés d’informació de domini general, sinó que té diferents mòduls especialitzats en resoldre problemes específics.
Exemple: La ment humana té un mòdul específic especialitzat pel llenguatge, que els fa capaços d’aprendre’l i parlar-lo. Tenir una lesió cerebral en una zona específica del cervell et priva de certes capacitats.
Als nens hi ha moltes coses que no se’ls han d’ensenyar, perquè ja les saben innatament.
S’interpreta la conducta a base de creences i desitjos, sense saber-ho segur. Es poden intuir quins són els pensaments d’altres sense que ningú ens ho hagi explicat, és innat. Les emocions estan vinculades a expressions biològiques com l’expressió. Ningú no ens ensenya l’expressió que hem de posar segons el nostre estat d’ànim, també és innat.
Això ha estat demostrat per la biologia evolucionària, la intel·ligència artificial, la psicologia del desenvolupament, la lingüística, etc.
Exemple: En les simulacions en que competeixen en la selecció natural màquines de propòsit general amb màquines capaces de generar adaptacions específiques, mai sobreviuen les primeres.
10 ...

Tags:
Comprar Previsualizar