Tema 2 - Sostenibilidad (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Sociedad, Salud y Bienestar
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2 – La sostenibilitat Degradació ambiental La degradació ambiental comporta:      Apel·lació a la Salut Risc objectiu Percepció de risc Atribució de causes Crida a l’emotivitat de les persones Espècies bandera: Les que la societat identifica como a dignes de conservació. Espècies paraigües o parasol. Les que la seva protecció implica també la de moltes altres i de l’hàbitat en el que viuen.
La biodiversitat En gran mesura, les causes més importants d’extinció d’espècies són les activitats de l’espècie humana. L’home ha triplicat l’extinció d’espècies de fauna i flora. Algunes espècies encara viuen i d’altres es van extingir perquè van ser substituïdes pels seus descendents, que eren més eficients. La pèrdua de Biodiversitat és el preu del progrés, ja ho arreglarem amb la tecnologia, si cal… Però aquests problemes biològics acaben convertint-se en problemes socials (El calentament de l’aigua fa que les meduses s’apropin més a la costa i ens piquin, la pesca furtiva fa que cada cop hi hagi menys peixos…). Ens hem de plantejar la pregunta ¿quin futur volem? I actuar en conseqüència, perquè està en joc els estàndards de la qualitat de vida.
Medi ambient està dualitzat avui dia. Efecte Parc d’atraccions: Es considera el medi ambient com un lloc d’oci, separat de nosaltres.
Medi ambient = Medi natural + Medi transformat o tecnològic Representacions socials Les RS són formes de pensament pràctic orientades vers la comunicació, la comprensió i el domini de l’entorn social, material i ideal (…) i presenten característiques específiques a nivell d’organització dels continguts, les operacions mentals i la lògica (Moscovici, 1986: 474).
Per Jodelet (1986: 478):      Sempre és la representació d’un objecte Té caràcter d’imatge i permet intercanviar el que és sensible amb la idea, la percepció i el concepte (l’abstracció del coneixement) Té caràcter simbòlic i Significant Té caràcter constructiu Té caràcter autònom i creatiu Però a més a més és una construcció social, en la que l’individu és actiu i creatiu, alhora que també ho són el grup i el context que el rodeja.
Les representacions NO són un mer mirall mental del món exterior.
“… hi ha la tendència a pensar que les representacions socials són reflex interior d’alguna cosa exterior, la capa superficial i efímera d’alguna cosa més profunda i permanent. Mentre que tot apunta a veure en elles un factor constitutiu de la realitat social, al igual que les partícules i els camps invisibles són un factor constitutiu de la realitat física.” (Moscovici i Hewstone, 1986: 710).
‘… són un coneixement socialment elaborat i compartit (…) a més, un coneixement pràctic’ (Jodelet, 1986, 473) L’ésser humà és un ent actiu i autònom. Els individus i grups ho són tot menys receptors passius i pensen autònomament, constantment, produint i comunicant representacions i creen realitats compartides en el contingut dels seus pensaments” El canvi climàtic Quin efecte té l’amenaça i la informació catastròfica en el comportament i les vivències de les persones? Què és el canvi climàtic? El canvi de clima atribuït directament o indirectament a l’activitat humana, que altera la composició de l’atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima, observada durant períodes de temps comparables.
A partir d’això es construeix l’anomenat efecte hivernacle que no forma una capa de gasos i aquests no deixen un cop dins, sortir als rajos ultraviolats. Els gasos atmosfèrics que contribueixen a l'efecte d'hivernacle són:       El diòxid de carboni (CO2 ) El metà (CH4 ) L'òxid nitrós (N2O) El vapor d'aigua L'ozó Els halocarburs: els hidrofluorocarburs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC) i l'hexafluorur de sofre (SF6 ) Com afecta als homes? Hi ha dos tipus d’efectes: 1. Efectes perceptibles: Canvis de pluges que provoquen sequeres i tormentes → Alarma social.
2. No perceptibles: Alteració en l’ecosistema → Noves plagues i infermetats Però després també hi trobem un tercer grup que són els efectes indirectes d’aquest canvi.
(Comportaments estacionals, efectes psicològics de percepció a causa de l’alteració del paisatge...) Conseqüències (probables) del canvi climàtic      Augment de la temperatura mitjana d’1,4º C a 5,8º C durant aquest segle.
Desertització de certes zones del planeta Pluges de caràcter torrencial en altres zones Pujada del nivell del mar entre 9 i 88 cm per a l’any 2100, que inundaria zones avui densament poblades Difusió de certes malalties de tipus tropical en zones avui de clima temperat.
A la Mediterrània:      Increment de les onades de calor Disminució de la disponibilitat d’aigua.
Major risc per a la salut Reducció de la generació hidroelèctrica Disminució de la producció agrícola i un increment dels incendis forestals.
Com afecta el canvi climàtic a la psicologia 1. Com a ciutadans → Conèixer la transcendència dels nostres actes 2. Com a estudiosos i ‘interventors’ en la vida → Valors, creences, actitud, comportaments explicables des de determinants interns i externs. Ens afecta de manera individual i social.
3. Com a ‘experts’ en comportament, ajudant o assessorant a:   Persones, per a l’adaptació a canvis de comportaments i als efectes psicològics de la dificultat d’adaptar-se als canvis constants de la ‘modernitat líquida’.
Gestors ben intencionats, per facilitar polítiques i estratègies de prevenció a través de canvi de comportament (hàbits, comp. Racionals, etc.) Com a experts hem de gestionar, educar, comunicar, promocionar, aportar recursos facilitadors... o intervenir en la mediació i la gestió de conflictes.
Sobre què es pot actuar? Sectors que tenen més opcions de mitigació (Convenció Catalana per a la Prevenció del Canvi Climàtic, 2008):        Subministrament d’energia Transport Edificis Indústria Agricultura Silvicultura/boscos Residus I sobre què actuem? Sobre l’organització social, el comportament social-col·lectiu i el comportament individual responsable.
Contribució de la psicologia per aturar, ralentitzar o respondre al canvi ambiental global (i per tant al canvi climàtic) (Stern, 1992, Gardner y Stern, 1996) De quina manera ha de contribuir la psicologia?     Comprendre les causes (humanes) del deteriorament Aportar estratègies per incidir en el comportament de les persones.
Testar a nivell global i refinar les teories i les seves generalitzacions Desenvolupar coneixement directament aplicable Gestió ambiental vs. Educació ambiental La gestió ambiental són tots els recursos, conductes i responsabilitats per a cuidar el medi ambient.
L'educació ambiental és la formació de valors, actituds i comportaments per dur a terme la gestió ambiental.
Perill: Tecnocràcia i inhibició ciutadana.
Perill: Sobreresponsabilitat i ecofatiga.
Comprendre les causes: Valors i comportament Els factors que afavoreixen i dificulten l’adopció dels valors que caracteritzen el desenvolupament sostenible són:     L’equitat La solidaritat inter i intrageneracional El respecte La preservació i restauració ambiental.
Hi ha d’haver un equilibri entre els ‘determinants’ del comportament, els interns (valors individuals i actituds) i els externs (recursos i oportunitats de conducta), els quals sempre estan lligats a facilitats i dificultadors territorials, la forma urbana, la cohesió social i identitat.
Quan les relacions socials deterioren i la conducta social es desvia crea en l’individu:     Soledat Aïllament Individualisme Vandalisme       Percepció d’inseguretat Diversitat i intolerància a la diferència Vida quotidiana entre iguals en llocs restringits o protegits Xenofòbia i racisme Conflictes de classe tenyits de conflicte de raça, ètnia o cultura Deteriorament de la imatge d’allò públic front allò privat, però externalització de costos i responsabilitats vers al sector públic Amb tot això doncs hi ha un increment de les conductes depredadores dels recursos i del medi ambient.
El canvi climàtic i la sostenibilitat, es tracta d’un problema… tecnològic? Formes de producció Formes d’estar al món (comportament): Estils de vida Valors Artilugis disponibles Ús d’artilugis Tecnologies a la vida quotidiana Tecnologies Facilitadors/dificultadors del comportament Decisions estratègiques sobre tipus d’infraestructures i serveis Cal separar:     Nivell estructural: Forma urbana i organització de la producció. Organització del comerç, fluxos capital, etc.
Nivell infrastructural: Instal·lacions, carreteres, etc.
Nivell social-col·lectiu: Cultura, estils de vida, formes d’interacció, construcció social de la realitat, dels valors, de les actituds, de la salut, del risc, etc.
Nivell individual: Benestar individual, actituds, comportament individual (residus, aigua, energia, etc.) Tot això té una gestió política i tècnica. Què es la gestió? És la presa decisions que influencia els comportaments productius, organitzacionals, socials i individuals.
Conseqüències del trencament de les xarxes socials: Malestar social Satisfacció Cohesió Identitat Identificació Sostenibilitat Com intentem canviar els hàbits, els comportaments i les visions? 1. Amb informació: Creem opinió, imatges i representacions compartides, valors socials.
2. Amb publicitat: Creem o activem necessitats i comportaments puntuals, passatgers, poc duradors si no hi ha continuïtat.
3. Amb educació (ambiental o per la sostenibilitat): Creem hàbits i valors estables a mig i llarg termini.
4. Posant els recursos des de la Gestió: Facilitem els comportaments desitjats.
5. Forçant el comportament des de la prohibició: Incidim puntualment en comportaments mentre dura el càstig, a vegades genera nous hàbits, si va acompanyat d’altres estratègies...
Però pot generar rebot.
Dimensions teòriques Necessitat d’estratègies complementàries Oskamp (1995 a,b) i Schultz, Oskamp i Manieri (1995):       Reforçament econòmic Eliminació d’obstacles per a la conducta desitjada Comunicació persuasiva Informació dels resultats de la conducta (feedback) Establiment de metes voluntàries pels mateixos interessats Compromís personal públic (p.e. signatura d’un manifest, d’un contracte-programa, expressar opinió en públic, etc.).
Sobre el canvi de comportament          Teories clàssiques actitud-conducta: 3 components: Cognitiva, afectiva, conativa.
Teories socio-cognitives: Importància de la informació, acció raonada i norma subjectiva.
Teories del reforç (conductistes): Millor premiar la conducta desitjada que castigar la que es vol evitar.
Plaer de ser Causa: Teories del Desenvolupament (Piaget) – Repetició.
Teories psicoanalítiques: causes profundes i no assolibles sense una Psicoanàlisis.
Teories del Feedback: Informar dels efectes de la conducta (i el seu ajustament als estàndards esperats).
Teories de la Comunicació Persuasiva: Missatges recordables i contundents.
Teories de la Dissonància Cognitiva: L’actitud s’ajusta a la conducta realitzada, eludeix el malestar de la contradicció.
Teories de la Influència Social: La persona tendeix a fer el que creu que els altres que són amb ell/ella esperen. Cal conèixer l’estructura dels grups de referència i incidir primer sobre els valors i pautes de comportament del grup.
...