TEMES 3-4 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Geografia
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. Els SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) Definicions de SIG ‘’Tot el que passa, passa a algun lloc’’. Què són els SIG o Geographic Information System? - La informació geogràfica es basa en dos aspectes:  Informació sobre atribut: què? (ex: nom, mesures, preu...). Què vull analitzar o mostrar.
 Informació sobre posició: on? (ex: coordenades, codi postal, adreces...). Aplicació a una localització a partir d’una variable.
- El concepte SIG és complex. No hi ha una definició estàndard.
- En qualsevol cas, totes coincideixen en què és un sistema integrat per treballar amb informació espacial, útil per l’anàlisi i la resolució de problemes en diferents àrees de coneixement.
- Sistema de representació gràfica que permet representar un conjunt d’entitats espacials, a partir de l’associació d’una base de dades georeferenciades (amb unes coordenades) que permeten creuar capes d’informació amb l’objectiu d’analitzar i gestionar el territori.
- Un SIG no és només un sistema informàtic per dibuixar mapes a diferents escales i amb projeccions i colors diferents. Un SIG és una eina d’anàlisis que permet identificar relacions espacials entre les diferents informacions contingudes dins del mapa.
- Un SIG no emmagatzema un mapa de forma convencional, un SIG guarda les dades de tal manera que es poden mostrar en funció del nostre propòsit o bé en funció de les eines d’anàlisis que el propi sistema ens facilita.
- La base dels SIG: capes d’informació  Capes (Layers) d’Informació geogràfica digitals que representen diferents variables o objectes.
 Aquesta estructura permet la integració de diferents capes d’informació.
- Permet dur a terme anàlisi per obtenir resultats en imatges o taules.
- Són útils perquè ens permeten:  Millorar el coneixement que tenim del territori i dels processos que en ell intervenen, per tal d’ajudarnos a gestionar i solucionar problemes espacials complexos relacionats amb camps tant diversos com poden ser: - Planificació i gestió del territori (ex.:en quina/es zona/s de la ciutat X caldria construir un nou equipament escolar, hospital, etc.).
- Mediambientals (ex.: on localitzar un abocador).
- Geomarketing (ex.: on ubicar un nou centre comercial, etc.).
Historia i actualitat dels SIG  1962: Roger Tomlinson, “el pare dels SIG” CGIS (Canadian Geographic Information System): un sistema de mesura de mapes informatitzat.
 Anys 70: el Laboratori de Harvard gran influència en el desenvolupament dels SIG.
 El 1972 es llança el Landsat1 (Earth Resources Technology Satellite 1), el primer satèl·lit de teledetecció de la superfície terrestre.
- Expansió del PC  Anys 1980: La comercialització – primers clients: empreses forestals i agències de recursos naturals.
Grans avantatges en la gestió.
 Anys 1990: El gran negoci.
- Aparició de productes comercials: ArcInfo, MapInfo, IDRISI, ArcView...
- A partir del 2000:  Durant la última dècada expansió del software SIG demanda de dades cartogràfiques i serveis basats en la localització (LBS).
- Degut a: - desenvolupament de les tecnologies de la informació.
- Internet.
- les tecnologies mòbils.
- els sistemes de posicionament mundial.
Algunes aplicacions - Cadastre.
 La seva principal funció és la d’ajudar en la recaptació d’impostos.
- Planificació urbana.
 SIG implementat en un ajuntament per dur a terme tasques com la gestió dels impostos municipals, vigilar que es compleixi la normativa urbanística, localització de nous equipaments, gestió del transport públic, etc.
- Transport.
 Traçat de noves línies segons les necessitats dels usuaris, valoració de l’impacte ambiental causat per les noves línies, inventari de xarxes, sistemes de navegació, etc.
- Gestió de les xarxes d’infraestructures bàsiques (elèctrica, telefònica, aigua, gas, etc.).
 Necessitat de cartografia de gran precisió i una base de dades amb les característiques de la xarxa. Molt utilitzada per la gestió de les avaries, per a la generació de plans tècnics, etc. Així doncs, l’objectiu és el manteniment de la xarxa però també s’utilitza per decidir on obrir noves línies, elaborar anàlisi de mercats, etc.
- Geomarketing.
 Localització i caracterització de la competència, anàlisi de mercat, determinar les zones més adequades per expandir determinades activitats comercials, etc.
- Prevenció de riscos naturals o antròpics.
 Per la presa de decisions en situacions de catàstrofe (inundacions, fuites de radiació nuclear, etc.).
- Gestió d’equipaments socials.
 Serveis sanitaris, centres escolars, esportius, culturals, plans d’emergència,... Ajuden en la planificació i localització de nous centres.
- Recursos Miners.
 Anàlisis d’elements puntuals (sondejos), lineals (perfils topogràfics o xarxa elèctrica), superfícies (àrees d’explotació) i volums (capes geològiques).
- Cartografia digital en 3D.
 Planificació d’ondes de ràdio o televisió per ubicació antenes, optimització de xarxes, interferències, viabilitat tècnica en la seva construcció. També serveix per l’estudi de l’espai aeri.
- Demografia, sobretot en la utilització de variables demogràfiques, per a la seva distribució espacial.
- Medi ambient: recursos naturals.
 Aplicacions forestals (ex.: inventariar el bosc i veure on es poden talar arbres i on no, analitzar les pautes de propagació del foc, etc.).
 Agricultura: inventariar les zones òptimes per un determinat conreu, ús del sòl, etc.
 Canvis en els usos del sòl: canvis vinculats a fenòmens com poden ser l’urbanisme, l’abandonament de terres cultivades, expansió de regadius, etc.
 Gestió dels recursos naturals (inventariar els recursos naturals existents, localitzar noves zones per l’explotació de recursos, estudis de l’evolució dels recursos al llarg dels anys, etc.).
 Incendis forestals: determinar zones de risc, avaluació de danys i gestió de les masses forestals.
TEMA 4. Geografia de la població - És aquella ciència geogràfica, dins la branca de Geografia Humana, que estudia la desigual distribució espacial de la població humana sobre la superfície terrestre, el seu dinamisme natural i migratori, i la causa de tots aquests fenòmens.
- Cens de població  Universal.
 Simultani.
 Periòdic.
 Nominal.
 finalitat estadística.
- Padrons municipals.
- Fonts d’informació: INE, EUROSTAT, ONU.
Poblament - Distribució de la població en l’espai geogràfic. Estudia la distribució espacial dels assentaments humans.
Distribució de la població absoluta per països / Distribució de la densitat de població per països - Els mapes anamòrfics: densitat de població...
Taxes demogràfiques relacionades amb els moviments naturals de la població - Taxa bruta de natalitat: Ens indica quantes persones han nascut per cada 1.000 habitants per a una població i període determinats (normalment 1 any concret).
- Taxa bruta de natalitat = (Naixements o nascuts vius / Població total) x 1.000 (en ‰).
- Alta >30‰, moderada 15-30‰i baixa <15‰.
- Catalunya 2008: baixa -> 12,1‰(Font: Idescat).
- Taxa bruta de mortalitat: Ens indica quantes persones han mort per cada 1.000 habitants per a una població i període determinats (normalment 1 any concret).
- Taxa bruta de mortalitat = (Defuncions / Població total) x 1.000 (en ‰).
- Alta >20‰, moderada 10-20‰i baixa <10‰.
- Catalunya 2008: baixa -> 8,1‰(Font: Idescat).
- Taxa bruta de creixement natural o vegetatiu: És la diferència entre la taxa bruta de natalitat i la taxa bruta de mortalitat.
- Taxa bruta de creixement natural = Taxa bruta de natalitat – Taxa bruta de mortalitat.
- Alta >25‰, moderada 10-25‰i baixa <10‰(molt baixa <5‰), i si és negativa hi ha un decreixement natural (països centreeuropeus com Àustria).
- Catalunya 2008: molt baixa -> 4‰(Font: Idescat).
- Taxa general de fecunditat: És com la taxa de natalitat però només tenint en compte les dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys).
- Taxa general de fecunditat = (Naixements / Dones de 15 a 49 anys) x 1.000 (en ‰).
- Alta >180‰, moderada 50-180‰i baixa <50‰.
- Catalunya 2008: baixa -> 48,7‰ (s’ha recuperat una mica en la darrera dècada: immigració recent en edat fèrtil + les generacions del baby boom han tingut els seus fills).
- Índex sintètic de fecunditat: Ens indica el nombre de fills per dona en edat fèrtil. El valor mínim que assegura el reemplaçament generacional és de 2,1 fills per dona. És 2,1 i no exactament 2 (home i dona) perquè es considera que sempre hi ha el risc que no tots 2 arribin a l’edat de reproducció.
- Índex sintètic de fecunditat = (Sumatori de la taxa general de fecunditat per grups de 5 anys x 5) / 1.000 (en fills/ dona).
- Es multiplica per 5 perquè els grups d’edat són quinquennals (15-19, 20-24, 25-29, 30-34, 35-39, 40-44 i 45-49).
- Catalunya 2008: No hi ha reemplaçament generacional -> 1,55 (Font: Idescat).
- Taxa de mortalitat infantil: Ens indica la supervivència dels nadons. Anirà directament vinculat amb el grau de desenvolupament d’un país. Dependrà de les prestacions sanitàries per a la població en general.
- Taxa de mortalitat infantil = (Defuncions dels infants menors d’1 any / Naixements) x 1.000 (en ‰).
- Molt alta >150‰, alta 21-150‰, moderada 5-20‰i baixa <5‰.
- Catalunya 2008: total 3,1‰(nens 3,3‰-153 nens-; nenes 2,9‰-123 nenes-) (Font: Idescat).
- Esperança de vida en néixer: Ens indica els anys que s’espera que viurà un nadó en néixer en una determinada població.
- El càlcul de l’esperança de vida es pot obtenir a partir de diferents mètodes i és propi d’estudis més complexes en Demografia.
Els països més desenvolupats tenen una esperança de vida alta, per sobre dels 75 anys. Per tant, també és un indicador del grau de desenvolupament d’un país.
Catalunya 2007: homes 78,2 anys i dones 84,5 anys (Font: Idescat).
- Sex ratio o relació de masculinitat en néixer: La proporció biològica de naixements segons el seu sexe. En el cas de l’espècie humana està esbiaixada i és de 1,05.
- Relació de masculinitat en néixer = (nombre de nens nascuts vius / nombre de nenes nascudes vives).
- Cada 1.000 naixements en l’espècie humana 488 són de sexe femení i 512 són de sexe masculí. D’aquí obtenim la relació de masculinitat de 1,05. Sovint s’indica amb índex de masculinitat = 0,512 o índex de feminitat = 0,488.
- Pot variar segons el context social de cada país. Catalunya al 2008 va obtenir uns valors propers a 1,07.
- Catalunya 2008: van néixer 45.984 nens i 43.040 nenes (gairebé 3.000 nenes menys).
- Relació de masculinitat per països per a la població menor de 15 anys al 2006. El rosat representa valors més baixos (més nenes), el gris valors mitjans (igual o més nens) i el blau fosc valors més alts (força més nens) que la mitjana mundial (1,06).
- La Xina amb 1,13 té la relació masculina més elevada del món per a la població menor de 15 anys. La segueix de prop l’Índia amb 1,1.
- Espanya té un valor de 1,06 com la mitjana mundial.
Taxes demogràfiques relacionades amb els moviments migratoris de la població - Taxa bruta d’immigració: Ens indica l’entrada de persones a una determinada població que han nascut o procedeixen d’un altre lloc.
- Taxa bruta d’immigració = (Nombre d’immigrants / Població total) x 1.000 (en ‰).
- Catalunya 2008: 24‰(Font: Idescat). Immigració externa.
- Taxa bruta d’emigració: Ens indica la sortida de persones d’una determinada població per establir-se en una altra diferent de l’original.
- Taxa bruta d’emigració = (Nombre d’emigrants / Població total) x 1.000 (en ‰).
- Catalunya 2008: 11‰(Font: Idescat). Emigració externa.
- Saldo migratori o taxa bruta de creixement migratori: És la diferència entre la taxa d’immigració i la taxa d’emigració.
- Saldo migratori = taxa bruta d’immigració – taxa bruta d’emigració (en ‰).
- Catalunya 2008: 13‰(Font: Idescat) *Saldo migratori extern.
- Si el saldo és positiu indica que la població està rebent més persones d’altres llocs que no pas en surten cap a altres, i viceversa si és negatiu.
- Taxa bruta de creixement total: És la suma de la diferència entre la taxa bruta de natalitat i mortalitat, i la diferència de la taxa bruta d’immigració i emigració.
- Taxa bruta de creixement total = (Taxa bruta de natalitat – Taxa bruta de mortalitat) + (Taxa bruta d’immigració – Taxa bruta d’emigració) (en ‰).
- De manera simplificada: Taxa bruta de creixement total = Taxa bruta de creixement natural + Saldo migratori (en ‰). Catalunya 2008: 17‰(Font: Idescat).
Piràmides de població - Estructura de la població per edat i per sexe. Reflecteixen poblacions en: expansió, contracció o estabilització.
- Reflecteixen esdeveniments històrics que deixen petja en l’estructura de la societat i de la població.
Expansió Contracció Estabilització ...