Memoria de l'escola (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 1º curso
Asignatura PROCESSOS EDUCATIUS
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 25/03/2015
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Processos educatius i pràctica docent Breu presentació de l’autor del llibre i descripció i comentari general de l’obra (entre 30 i 40 línies; Times 12 o similar; interlineat sencill) L’autor del llibre és Josep Maria Puig Rovira. És professor titular de Teoria i Història de l’Educació a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Ha estat guanyador dels premis de pedagogia Josep Pallach i Rosa Sensat, aquest darrer en dues ocasions. Ha participat en la coordinació i el disseny de diversos materials i programes d’educació en valors. Autor, entre d’altres, de les obres: L'educació moral en la ensenyança obligatòria (1995), Aprendre a dialogar (1995), La construcció de la personalitat moral (1996), Feina d'educar (1999), Educar per a la ciutadania (2006).
Feina d’educar és un llibre que recull el dia a dia d’una escola de Cornellà, CEIP Sant Miquel, on la professora Maria Altirriba de quart de primària mostrarà a l’autor com és passar un any d’escola a aquesta classe.
Aquesta obra pretén descriure la quotidianitat de l’educació en valors en una classe de primària. Vol mostrar per què l’educació moral es fa pertot arreu i en tot moment, i també la importància que té pels alumnes el fet de treballar en grup i de tenir una autonomia per fer la seva feina. L’autor, es va passar un any anant a l’escola com a observador i va estar gravant 40 hores de vídeos i prenent notes de tot el que passava i explicava la Maria a classe. En la manera de presentar els continguts es barregen la descripció, la narració i la reflexió.
Amb aquest llibre, se’ns mostra que per que hi hagi una bona adquisició de coneixements, s’ha de crear un bon clima a classe per facilitat la transmissió de valors educatius. Pràcticament, tot el llibre es basa en demostrar que és molt important que els alumnes adquireixin uns valors ètics i morals i aprenguin a ajudar-se els uns amb els altres sempre que puguin.
Segons l’autor, mostrar narrativament com funciona el dia a dia d’una classe és també una manera d’adonar-se del que cal millorar i de donar nom a la realitat educativa. És per tot això que ha intentat exposar narrativament el que ha observat sobre la manera d’educar moralment en el dia a dia d’una aula de Primària.
Feina d’educar: relats sobre el dia a dia d’una escola.
M’encantava anar a classe amb la professora Maria. M’enrecordo que el que més m’agradava era asseure’m a taula amb 3 companys més. A l’inici de curs la mestra ens col·locava asseguts en sis grups de quatre i això feia que les classes no fossin tan avorrides com ho podrien haver sigut si ens haguéssim assegut com en una classe normal. El fet d’estar asseguts junts ens servia per aprendre a compartir i a ajudar-nos mútuament entre el grup de taula.
Les seves classes sempre anaven inspirades en el fet que nosaltres aprenguéssim a tenir iniciativa per fer les coses i ser més autònoms. Cada setmana cada persona del grup de taula s’havia d’encarregar de fer una feina diferent. Jo vaig haver de fer en aquell curs la feina de posar la data, la d’anar a buscar fulls quan no hi quedaven i també la d’esborrar la pissarra, cosa que m’apassionava.
La Maria sempre intentava que el grup se sentís còmode amb les activitats que realitzàvem junts. De fet, amb ella vaig aprendre moltíssimes coses sobre com havia de conviure amb un grup de nens. Era una mestra que posava molt de part seva per intentar educar als alumnes en valors morals i no es basava només en ensenyar-nos continguts escolars. Realment, aconseguia que hi hagués companyerisme per part de tots i que ens ajudéssim en tot el que no sabíem fer.
Gracies a ella vaig aprendre que els amics de joc no han de ser sempre els amics de feina també. Els altres anys jo sempre em posava amb les meves amigues de joc perquè pensava que si a l’hora de fer feina no anava amb elles, s’enfadarien perquè creurien que no volia estar amb elles. Però a quart em vaig adonar que si treballava amb persones amb qui no tingués tanta confiança i només em dediqués a fer els treballs, trauria millors notes i així va ser. Una cosa que m’agradava molt és que quan feies una feina bé o treies bona nota a un examen sempre et felicitava i això provocava que ens motivéssim més per esforçar-nos en fer-ho tot bé. Va haver un cop que gairebé ningú va saber fer un exercici i jo si i em va felicitar davant de tota la classe i em vaig sentir molt orgullosa.
La Maria sempre volia que ens portéssim bé i fóssim responsables i per això quan algú no feia el que li tocava es posava seriosa i ens reganyava. Una vegada, em vaig quedar adormida i vaig arribar vint minuts tard. Quan vaig entrar a classe em va deixar de peu i em va preguntar perquè havia arribat tard i que això no s’havia de tornar a repetir i em va fer seure.
Tot i haver de fer deures, i haver de matinar, quan arribaven les festes tots ens ho passàvem genial perquè fèiem coses que se sortien fora de l’àmbit educatiu i trencaven la rutina habitual de fer classe. Aquell any, quan va arribar el Nadal, la Maria ens va fer representar una obra de teatre del conte que més vots havia rebut per part dels companys. Jo vaig escriure un conte sobre una princesa que el dia de Nadal es trobava amb el seu príncep i aquest li demanava la seva mà al rei i es casaven, però no vaig tenir gaires vots. Tot i així, el moment de sortir a l’escenari va ser molt divertit perquè a mi sempre se m’oblidava el text i els meus companys es reien i ho havia de tornar a repetir fins que em sortia bé.
També m’ho passava molt bé quan havíem de celebrar festes tradicionals com el Carnestoltes o la Castanyada. Si no recordo malament, aquell any em vaig disfressar de pallasso juntament amb el Xavi, el meu millor amic de la classe. Per la Castanyada ens vam haver d’aprendre la cançó de la castanyera per cantar-la davant de la classe de tercer. Vaig passar molta vergonya però al final em vaig divertir.
A final de curs, com cada any, fèiem una valoració personal de com havia anat i què havíem aprés durant el curs i què pensàvem que havíem de millorar pel proper any.
També l’últim dia de classe es van celebrar els aniversaris de tots els alumnes que feien anys a l’estiu, com jo. Tots vam haver de portar menjar i beguda per compartir entre tots.
Va ser un any realment fantàstic, al qual vaig aprendre un munt de coses i sobretot a valorar més als companys i em vaig adonar que la rutina d’anar a l’escola pot ser divertida si tens un bon clima de classe i ets partícip en totes les qüestions i activitats que la professora proposa.
...