Tema 9 - Entreguerres. Crisi i Feixismes (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Història Contemporània
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 17/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona TEMA 9 - DE LA PRIMERA A LA SEGONA GUERRA MUNDIAL LA REVOLUCIÓ RUSSA I LA CONSTITUCIÓ DE LA URSS Què És Rússia? -> Cal tenir present la situació, econòmic, política, social i territorial d’aquest enorme país per entendre’n es seus processos. Es tracta de la entitat política més extensa de la Terra, arribant fins als 22 milions de km quadrats en extensió, triplicant els EUA i duplicant la Xina. Aquesta immensitat, clau per entendre les diferències entre regions revolucionades, cal sumar-li la poca densitat de població de la que feia gal·la Rússia, la zona de Sibèria despoblada i grans parts del territori sense habitants, xoquen amb forts nuclis de població al voltant de Moscou i grans ciutats. Això porta a que tot i ser el país més gran, es col·loqués tercer en quantitat de població. La diversitat cultural i nacional és elevadíssima, fins a 126 nacionalitats i 112 llengües reconegudes es trobaran dins de la URSS, òbviament la nacionalitat russa serà la més important i popular i s’utilitzarà per a cohesionar a la població. La unió és recent, l’Edat Moderna serà la que portarà als Tsars a l’expansió i aquesta no pararà fins a finals del segle XIX amb zones com l’Àsia Central o territoris dels Balcans, això genera que la cohesió encara no sigui totalment completada.
Antecedents a la Revolució, el s. XX -> Tot i ser una potència considerada des de tot el món, es tracta d’un país endarrerit, en el qual predomina el sector agrari, el qual es reforça en les MIR (Comunitats Tradicionals pageses Russes) les quals, com a organitzacions comunals es sentiran molt còmodes en la revolució socialista. L’augment de la sanitat i la higiene, comportarà a finals del segle XIX un important augment en la demografia del país, però això no serà positiu sinó que afectarà greument a la capacitat d’abastir a la població d’aliments. Veient aquesta situació, es va tenir que impulsar la industrialització en les últimes dècades del segle, es potència l’entrada de capital estranger que s’especialitzarà en la indústria pesada i en zones molt concretes de la geografia, segregant la població. Un gran impuls va esdevenir la construcció del ferrocarril, el transsiberià potenciat en la dècada de major dinamisme, els 1890.
Tot i això, ni les reformes agràries, ni el progrés en la industrialització van comportar millores substancials en el nivell de vida de la població russa i, encara menys, en els països dominats per Rússia. A més la política centrada en la figura totpoderosa del Tsar, poder diví, personal i autocràtic, generava rebuig. Aquestes qüestions s’uniren i crearen oposició a finals del XIX.
Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona Revolució de 1905 - Assaig L’empitjorament de les condicions de vida dels russos i l’entrada en guerra amb el Japó el 1904, porten a la Revolució de 1905. Que va implicar? En primer lloc, la aparició dels SOVIET (consell) assemblees entre delegats de fabriques, camperols i soldats. Per altra banda, el Tsar va tenir que impulsar un programa reformista i certa democratització.
La Primera Guerra Mundial i l’Esclat de la Revolució -> La IGM va ser l’espurna de la revolució, en generar escassedat de productes de primera necessitat, inflacionant el preus a nivells desorbitats i portant a la població a una guerra estancada en trinxeres de la que no veien més sortida que la mort. Al febrer de 1917 es produiran les primeres vagues en contra del règim Tsarista i de com, aquest, estava intentant resoldre la guerra, es constituiran els SOVIETS en els quals hi estaven representats els soldats, pel que aquests no frenaran les protestes. A més els soldats comences a desertar quan s’assabenten que en els pobles pagesos s’estan repartint les terres de l’aristocràcia i l’església i ells no es volen quedar sense. Sense soldats ni recolzament, el Tsar Nicolas II es va veure obligat a abdicar en pro del govern provisional el març de 1917, per ser executat, junt amb la seva família el juliol de 1918. Aquest Govern, estarà format pel SOVIET de Petrograd i la Duma amb Kerensky com a personatge més rellevant, prendran dues grans decisions, la de continuar amb la guerra complint amb els compromisos exteriors i la del retorn dels exiliats com Lenin. El problema recau en que el Govern provisional i els SOVIETS s’estaven dividint el poder, el primer tenia un poder més teòric que real i els segons en tenir contacte directe amb la població esdevenien els que tenien el control real. Lenin dirà “Tot el poder pels soviets” -> moment en que la revolució es radicalitzarà perquè els SOVIETS deixen de recolzar al govern i aquest cau el 6 de novembre de 1917.
La Construcció del Socialisme amb Lenin (fins 1924) -> A la caiguda del Govern Provisional s’instaura un nou govern, el “Consell de Comisaris del Poble” presidit per Lenin, aquest durà a terme diverses accions: La signatura de la pau amb Alemanya; La confiscació de les propietats de la corona, l’església i la noblesa, repartint-la entre els pagesos; Reconeixerà el dret d’autodeterminació dels diferents pobles dins l’Imperi Rus, esdevenint una república federal; nacionalització de la banca, els ferrocarrils i les grans indústries; expropiació dels crèdits estrangers; control estatal de tota empresa amb més de 5 treballadors. En aquest període s’apliquen tots els dogmes socialistes havuts i per haver, Lenin dirigeix la revolució cap al somni socialista. La Guerra Civil: en el poder, Lenin i els bolxevics van haver de fer front a la oposició, primer la interna amb els partidaris de la restauració tsarista i, desprès l’externa, amb les potències occidentals odiant la revolució. Així es troba l’inici de la Guerra Civil amb els tsaristes.
Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona Òbviament la victòria serà dels Bolxevics i en gran part el seu èxit recaurà en la bona organització de l’exèrcit roig, organitzat per Leo Trotsky. La Guerra Civil va determinar Políticament: la negació de la democràcia parlamentària; subordinació de les institucions polítiques al poder dels SOVIETS; implantació de la dictadura del proletariat; identificació cada cop major entre Estat i Partit bolxevic (comunista a partir de 1918). Econòmicament: el comunisme de guerra va socialitzar la producció, requisant les collites i suprimint els intercanvis en un mercat lliure, tot ho controla l’Estat; implantació d’una doctrina de treball duríssima en que la producció es militaritza; la planificació econòmica es concentra en el Gosplan de 1921; el mercat ja no es el regulador de l’activitat econòmica. Acabada la Guerra Civil, no es va suavitzar aquestes accions i el control comunista sobre la política seguia igual d’estes. Això si, el comunisme de guerra es va substituir per la NEP, la nova política econòmica, l’any 1921 establia el capitalisme d’Estat o economia mixta; el petit comerç era tolerat entre particulars i en certs casos per empreses privades; es va donar marge als pagesos per obtenir el seu suport i resoldre els problemes d’abastiment de les ciutats. Així la NEP va recuperar la producció agrària però no va fer millorar la industrialització que es va mantenir a nivells inferiors que abans de la guerra.
L’Època de Stalin -> El 21 de gener de 1924, després d’una llarga malaltia, moria Lenin. La mort d’aquest avivava diversos debats, entorn a l’orientació que havia de prendre l’estat soviètic, la successió determinaria la Unió Soviètica. Els candidats més ben situats eren Stalin (rebutjat per Lenin) i Trotsky. La ideologia era un factor clau, Stalin s’apropava més als plantejaments de Bukharin del socialisme en un sol país, mentre que Trotsky advocava per la revolució mundial permanent. A això s’afegia la idea de Stalin de conciliar amb els pagesos mentre que Trotsky no volia que tinguessin cap marge. Finalment Stalin es farà amb el poder i a base de purgues precedides per humiliacions i desacreditacions, es farà una URSS a la seva mesura. Tots els líders de Lenin acabaran desapareixent o morint en l’època de Stalin.
A nivell econòmic, l’objectiu primordial de la política de Stalin serà la industrialització ràpida de la URSS. Això era necessari ja que amb la guerra les ciutats s’havien despoblat i, per tant, la industria estava desabastida, la ruralització de Rússia era encara pitjor que abans de la guerra.
Així és com arriba la Col·lectivització i els plans quinquennals, calia portar a terme un voluminós transvasament de recursos del sector agrari cap a la industria. Stalin rebutjà el principi d’economia mixta que l’havia arrenglerat al costat de Bukharin, contra Trotsky. Proposà la substitució de la NEP pels Plans Quinquenals. Els resultats: Durant la dècada de 1930, la URSS va tenir un creixement absolutament espectacular. Es van aconseguir increments molt notables en el nivell d’industrialització del país. La industria pesada va centrar el creixement, mentre que la de bens es mantenia més moderada. Realment va funcionar el creixement.
Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona INESTABILITAT ECONÒMICA EN EL PERÍODE D’ENTREGUERRES Límits i Contradiccions del Creixement Econòmic dels Anys Vint (1919-1929) Recent acabada la Primera Gran Guerra, tocava reconstruir els països i retornar al camí del creixement però, aquest estava condicionat tant pels pagaments de reparacions en les potències derrotades, com pel pagament de deutes contrets durant la guerra. Les reparacions van suposar en països com Alemanya un cost elevadíssim que va disparar la inflació a nivells desorbitats fins a 1923. La situació de cada país va fer evolucionar la recuperació per una banda o una altra i les diferències foren notables, amb uns EUA disparats, una GB barallant-se i una Alemanya que va tardar molt més a recuperar-se.
Les decisions econòmiques podien tenir molta repercussió en aquesta època i la GB va tenir un greu error, el retorn al patró-or en un nivell igual al de abans de la guerra, quan la seva situació no era la mateixa. El motiu rere aquesta equivalència era purament polític, mantenir l’estatus britànic, però va generar uns costos en el sector de les exportacions, amb una moneda tant sobrevalorada els preus de les exportacions creixien i per tant disminuïen.
Per la seva banda, França va equiparar-se en un 20% només en el patró-or i així aconseguí augmentar les seves exportacions fins un 47 %.
Apareix en escena la Segona Revolució Tecnològica, produïda en base a les innovacions que la Gran Guerra va generar en els aspectes de la indústria química. Aquesta segona revolució genera un fort creixement en la productivitat industrial en l’àmbit de la electrificació, l’automòbil, la mecanització agrícola, etc... Però com es repartien els guanys d’aquests increments? S’esdevé un altre gran canvi a nivell internacional, el prestamista del món ja no és la GB sinó els EUA, la dinàmica econòmica a canviat i els EUA a més inverteixen a curt termini, a diferència de les inversions a llarg termini de la GB. Això provoca que s’esperin retorns (beneficis) molt més ràpid i genera un mercat més inestable. Les inversions dels EUA es centraran en Europa i l’Amèrica llatina aprofitant els excedents de capital que el país no pot aplicar interiorment.
Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona La Depressió dels Anys Trenta (1929-1939) El creixement dels EUA durant els anys vint es va produir en una desigualtat i en una falta de redistribució flagrant allunyant els salaris dels costos i frenant així el consum privat. Així avançant els anys 20 les possibilitats del creixement en base al consum cada vegada es reduïen en major mesura tant pels pagesos com pels obrers. A més l’acumulació de capitals va portar a inversió estrangera (Europa) i a l’especulació borsària. A partir de 1926 es va anar formant una bombolla especulativa a la borsa de New York, basada en que es necessitava invertir, es creia en la bonança economia i hi havia molta facilitat per aconseguir crèdit. La bombolla finalment va esclatar el Dijous Negre (24 d’octubre de 1929) gràcies a l’acció de la Reserva Federal de pujar els tipus d’interès de les inversions generant encara més inversió a la borsa. Perquè un crack, com els que ja s’havien viscut prèviament i es viuran en posteritat, afecta tant a l’economia mundial? Primer perquè dins dels EUA el pànic de la borsa va passar als bancs els quals varen deixar d’emetre crèdit reduint la inversió i el consum i fent caure l’activitat econòmica en un 25%. I segon, perquè aquesta crisi es va estendre a l’exterior amb una gran facilitat, primer per la falta de crèdit en el qual es basaven economies com l’Alemanya o la Francesa i per la reducció de les importacions americanes.
La recuperació no serà fàcil i existiran diversos intents, primer clàssics, proteccionisme, deflacions, etc... per desprès desembocar en la teoria Keynesiana. L’intervencionisme estatal en l’economia esdevé clau i apareixen mesures com el New Deal de Roosevelt, amb el qual, el nou president americà, pretenia fer sortir de la crisi als EUA en un any 33 que era el pitjor de la depressió. El model era d’intervenció política en l’economia que: saneges el sistema financer per evitar especulacions i abusos, reducció de l’atur reactivant la inversió i el consum, repartir els beneficis econòmics per solventar la creixent desigualtat, aplicar prestacions socials i drets laborals que frenessin la precarietat econòmica. Algunes accions es varen aplicar i d’altres no, sobretot es frenaren les de caràcter més comunista.
LA CRISI DE L’ESTAT DE DRET I ELS FEIXISMES És complicat determinar què és un feixisme, per exemple el règim de Primo de Rivera és un feixisme? Només hi ha un feixisme o més de un? Es tracta d’una corrent ideològica? Actualment es considera que el feixisme té unes característiques concretes que el qualifiquen com a superador del model liberal, com a un pas més enllà. Pel que es considera un element de revolució (privatiu de llibertat) però de trencament, no de evolució del capitalisme.
Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona Definició -> Es tracta de règims polítics que neguen, entre d’altres: el principi de sobirania popular, el pluralisme polític i la democràcia parlamentària, elements que formen part del llegat del règim liberal. Acostumen a tenir un partit únic amb un líder molt carismàtic, que potència aquesta novetat de la relació carnal entre líder i masses. Reinterpreten la política i la nació, ara el joc polític no el fa l’individu (lliure i amb dret a vot) sinó que els concepte com la pàtria o la nació, passen a ser l’element clau. L’individu esdevé un subjecte sense importància per ell mateix, només importa com a part de l’Estat. Aquest nacionalisme va molt lligat amb els caràcters expansionistes i imperialistes d’idees com l’espai vital, el que els porta a ser règims violents i bel·licistes, fet que no roman a l’exterior sinó que entra en la política interna. En l’àmbit econòmic ens trobem amb un Estat intervencionista, que aplica un control total, fonamentat normalment en la idea de la autarquia i la autosuficiència, reacció a la crisi. La idea de lluita de classes queda suprimida i els sindicats desapareixen en una sindicalització única i jeràrquica en que s’uneixen totes les classes. Es tracta llavors d’una superació autocràtica de l’estat liberal? Context -> Al final de la IGM es produeix un avenç en la democràcia amb la caiguda d’imperis, progressos en el parlamentarisme, el sufragi universal femení, etc... la població de la post-guerra vol der partícip de l’estat i impulsa aquesta democratització. Però aquest camí es va frenar de sobte, perquè? Primer per la debilitat dels nous règims parlamentaris sorgits al final de guerra, els quals eren contestats per les classes dominants, les populars i generaven certa inestabilitat.
Desprès per la inestabilitat econòmica provocada per la crisi del 29 i la falta de confiança que això generava en estats ja qüestionats. Finalment l’amenaça bolxevic propulsava a les classes dominants a promoure nous models més controladors. Així a tot el món es dispararen els exemples de feixisme, sobretot Europa veurà com amb similituds i diferències, Hongria, Itàlia, Espanya, Polònia, Portugal, etc...desenvoluparan certes formes de feixisme.
EL FEIXISME ITALIÀ DE MUSSOLINI Itàlia es troba en la crisi de la post-IGM, molt característica italiana, inflació deute extern, atur, etc... amb 650.000 morts i un milió de ferits, Itàlia destrossada esdevenia el país derrotat dins el bàndol vencedor, ja que a més no rebé quasi cap compensació territorial. Un balanç totalment negatiu de la guerra i un actor social nou, els veterans de la guerra. Tot això porta a una forta inestabilitat social entre el 1919-1920 en que els idees socialistes i les vagues obreres creixen fins crear-se de la mà de Gramsci el Partit Comunista Italià. Apareix així el fantasma de la revolució en les ments acomodades del país, tot i que ho veuen molt difícil, la burgesia, els grans propietaris, la monarquia, etc... decideixen que necessiten un fre. Mussolini esdevé la figura que haurà d’assegurar l’ordre, aturarà la conflictivitat social, frenarà les esquerres i allunyarà el Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona fantasma comunista. Aquesta havia de ser una opció puntual, una solució rapida que podrien controlar, Mussolini havia de ser una eina per l’estabilitat que es girarà en contra.
Mussolini és un home que ha participat en la vida política des dels 20 anys, formant part del partit socialista italià. La seva ideologia passarà per diverses fases, essent expulsat del PSI per estar a favor de la IGM. Llavors derivarà a posicions nacionalistes i crearà Il Popolo d’Italia (1914) i els Fasci di Combatimento (1919), per finalment fundar el partit Nacional Feixista el 1921 que cridarà a les gents de l’ordre, gràcies a això el 22 serà escollit diputat. Per entendre a Mussolini cal veure la Marxa sobre Roma del 1922, en un moment en que s’havien produït vagues, els feixistes les havien neutralitzat i a l’octubre anuncien aquesta marxa per restablir l’ordre i regenerar la pàtria. El rei es nega a frenar-los i el govern dimiteix, pel que s’encarrega a Mussolini la constitució d’un nou govern, el qual mantindrà la democràcia fins el 1925, moment en que s’inicia la construcció real del règim totalitari. Tot i que ja al 24 admet un assassinat polític.
La reorganització de l’estructura de l’estat 1925-1926 -> Les lleis “feixistíssimes” s’aproven i principalment la llei Rocco van posar en marxa una profunda reorganització de l’estat, per superar el model liberal. S’inicia la construcció de l’estat corporatiu, procés que no culminà fins el 1934. Es creen 22 corporacions corresponents als principals rams d’activitat, en que s’agrupen a obrers i patrons de cada sector. Cartells com aquest expliquena a la població la organització i ens transmeten amb símbols la estètica totalitària i modrnitzadora amb la qual es presdentava el moviment. Veiem l’àmbit carnal, amb el vermell representant a organització piramidal ciutadana sinó Mussolini.
que Es sense amb tracta d’una representació representació per corporacions. La coroporació local vota, despres es vota a la regional i finalment al consell nacional de corporacions que escollirà la camara dels fascis i de les coprporacions. La figura de Mussolini captarà tots els poders és discutible si el PNF tenia algun poder, si podien fer algo sense el líder. El règim de Mussolini lluitarà per controlar la administració, serà un règim que acuparà l’estat i que el reformarà en sentit feixista -> Economia: Autarquia (finançant el sector agrari), intervencionisme i obres públiques. Societat: Negació del sindicalisme lliure, repressió dels antifeixistes, relació amb l’església. P. Exterior: expansionista i agresiva, sobretot a partir de 1930 (Etiopia), Franco i Hitler.
Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona ASCENS DEL NAZISME A ALEMANYA Al final de la Guerra es produí aquella revolució de caràcter socialista, resposta a la mala situació en que es trobava la població, el que va portar a una forta repressió de la mà dels Freikorps.
S’establí així la República de Weimar, que tindrà tres fases, la primera de crisi i inestabilitat fins al 23, un període de calma i tranquil·litat fins el 28 i, a partir del 29 i fins al 33 crisis i tensions polítiques. Es tractava d’un règim republicà que era criticat tant per comunistes com pels sectors més nacionalistes, pel que la inestabilitat era dual. De la inestabilitat, el ressentiment i la situació econòmica sorgiren els nazis. 1919: Anton Drexler crea el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP). El 1921 Hitler es posa al capdavant del partit i el dota d’una organització paramilitar: les SA convertides en SS el 1925. 1923: Hitler protagonitza el Putsch de la Cerveseria (Munich), el que el portarà a la presó i amb la redacció de Mein Kampf es farà popular.
La realitat és que en períodes de bonança, el partit nazi no tenia res a fer, l’estabilitat econòmica frenava el nacionalsocialisme, però amb la crisi del 29 els adeptes al partit es van multiplicar ràpidament. A més l’acció del govern va ser deficient el que encara dotava de més mala visió als partits del règim democràtic. A les eleccions de 1930 el partit nazi ja va aconseguir un suport electoral important, però cap de dos anys amb l’agreujament de la crisi, el partit va aconseguir el suport de 14 milions de votants. En aquest context a Alemanya va ser impossible la construcció d’un govern d’unitat nacional, la força de les opcions extremes i la visceralitat en l’enfrontament entre algues forces polítiques (comunistes i socialdemòcrates) van acabar portant a què tot i el lleu retrocés electoral de nov. 1932, el patit nazi fos el més votat, i per aquesta raó Hindenburg s’acabés finalment decidint a encarregar a Hitler la formació de govern. El següent gran pas serà a la mort de Hindenburg (1934) Hitler s’autoproclama president i Führer i inicia una reforma: dissolució dels partits polítics; prohibició dels sindicats; negació de les garanties i llibertats individuals; depuració de la judicatura; creació de la policia política; s’obren els primers camps de concentració, etc... Porta a terme una eliminació de l’oposició interna del seu propi partit: “nit dels ganivets llargs” (1934), en què van ser assassinats alguns dirigents de les SA, i aquestes van substituïdes per les SS (esquadres de protecció) com a força paramilitar. L’exit de Hitler recaurà en la forta intervenció d’un Estat que potenciarà un ràpid creixement a costa de les llibertats. I la resta tots la coneixem.
...

Comprar Previsualizar