Jeroglíficos (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Arte egipcio
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 22/04/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

Documento sobre jeroglíficos que hemos visto en clase.

Vista previa del texto

JEROGLÍFICS  Akhet: (reposacaps de la tomba de Tutankamon. Tebas. DXVIII.
Imperi Nou) Personatge sostenint (déu Shu) i a banda i banda dos lleons, el lleó és un animal protector i solar al mateix temps. Les seves propietats són associades a la defensa i protecció i per això el rei sol identificar-se amb el lleó. El déu Aker es manifesta sota la forma d’un lleó, Aker custodiava les portes de l’horitzó a través de les quals sortia el sol (jeroglífic Akhet simbolitza el sol que surt o es posa per l’horitzó, sol entre dues muntanyes). Els dos lleons del reposacaps son la representació de Aker, el jeroglífic es personifica en el reposacaps, fent el disc solar com el propi cap del faraó.
Idea regeneració.
 Fill de Ra. Sempre que surti un disc solar + un ànec.
 Nefer. “tres cops bonic”. Simbolitzava la bellesa i bondat. Sembla un cor connectat a una tràquea. Vas en forma de Nfr. Tomba de Ja. Deir el medina. DXVIII.
Imperi Nou (Nfr, relacionat amb bo, bonic, relacionat amb el monarca). El jeroglífic Nfr era identificat amb la unió dels dos Egipte. La gerra té la boca més ample i era tapat amb un suro, imitava la forma del Nfr, silueta del Nfr. Aquesta gerra simbolitzava que contenia coses bones i boniques, tal i com indica el jeroglífic.
 Sema tawi. Unió dels dos Egiptes. Semblava una tràquea amb uns pulmons, on a cada banda hi havia la seva flor heràldica. També es podia representar amb Horus (Baix Egipte – papir) i Seth (Alt Egipte – lotus).
 Canya i Abella. Símbol de la unió de l’Alt i Baix Egipte.
 Nejbet. Ex. Nejbet i Uadjet  deïtats, Nejbet era un voltor i Uadjet una serp. Totes dues tenen connexions amb la monarquia, Nejbet està associada com a mare simbòlica del déu. Les trobarem representant la terra del Baix i Alt Egipte segons on estiguin orientats (Nejbet al Nord).
Ex. Nejbet amb les ales desplegades al dintell d’una porta. Funció protectora i subjecte un ar chen (un cercle que si l’estires cap a baix formaria un cartutx, simbolitza eternitat).
 Uadjet.
 NO és Anubis. És Nekhen.  No és Anubis, és Nekhen (deïtat de Hiercòmpolis) és un ànima ancestral que es representa amb cap de xacal i que està connectada amb la mort. Important el gest (Henu  gest de la dansa)  seqüencial forma part d’un conjunt d’escenes, està duent a terme un ritual de la dansa cap al rei difunt conegut com el recital de les glorificacions. Consistia en una recreació o cerimònia en el qual es doblegava primer un genoll, estirava una de les mans i l’altre la tenia en un puny tancat i anava alternant cops de puny, s’ha congelat un moment d’aquesta dansa. Li està realitzant aquesta alabança al rei difunt, Seti I. Aquesta dansa s’anomena henu.
 el difunt agafa les aus i a la dreta el mateix difunt travessa peixos (lates niloticus/late nilòtica) aquests peixos simbolitzen la victoriosa captura del difunt, és una metàfora la victoriosa captura de dos aspectes del difunt en transformació.
La lates niloticus representa l’ahir i la late nilòtica representa l’endemà.
 diferents remus “una cosa per un altre” quan els idiogrames passen a utilitzar-se amb un valor fonètic, ex. Ramsés II nen i el déu Hurun  apareix el nen amb el dit a la boca mes “nen”, al seu cap té un disc solar ra “sol” i aguanta una tija d’una planta su “tija”  Ramesu fa referencia a Ramsés, l’engendrat de Ra, el mateix déu engendra al nen. El falcó de darrere és Urun.
 Sacerdot sem amb la pell de guepard. Actuen en àmbit funerari, amb tot el que allò implica, asseguraven les ofrenes al difunt. Els podem identificar quan porta la característica pell de lleopard sobre una túnica blanca (Cambra funerària de Tutankhamon, Ay vestit de sacerdot sem  porta un pal de fusta en forma de serp que apropava a la boca del difunt i li donava l’alè per donar-li els sentits al difunt). No sempre apareix el sacerdot sem, aquest sacerdot utilitzava ajudants per les tasques d’extracció i utilitzava sacerdots generals (wab) que preparaven el cos, la momificació...
Sempre que apareixen són sacerdots anònims, tots representats de la mateixa manera.
Nomos  el seu jeroglífic era una escala invertida seguit del nomos concret.
 imitatio dei (acte d’imitar als déus). Al temple d’Horus a Edfú, en les parets d’aquest temple s’ha representat un dels episodis mítics, representa el moment de l’aniquilació de Seth i representa com el rei es capaç de vèncer al caos. El moment d’aniquilació sempre sol ser Horus i Isis sobre una barca, a sota hi ha l’hipopòtam sota la forma de hekau per tal de neutralitzar el poder negatiu de la imatge (per això l’hipopòtam és extremadament petit i està ple d’arpons clavat). Juntament amb Horus surt un monarca  això s’anomena com a re actualització dels mites, on feien una mena de teatre i substituïen els animals per masses de pa, conviuen el temps històric amb el temps mític, el profà amb el pagà. És important reutilitzar aquest mite per tal de donar a entendre que el monarca governarà combatent el caos i restablint l’ordre.
...