TTema 14 - Hipersensibilitat (III) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 4º curso
Asignatura Immunologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 20/12/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Immunologia Parcial 2 Tema 14 – Hipersensibilitat (III) MALALTIES CAUSADES PELS LIMFÒCITS T (Hipersensibilitat tipus IV) Els limfòcits T V lesionen els teixits, ja sigui mitjançant l'activació de la inflamació o en matar directament les cèl·lules diana.
✓ Les reaccions inflamatòries són provocades principalment per les cèl·lules T CD4 + dels subconjunts Th1 i Th17, que secreten citocines que recluten i activen els leucòcits.
✓ Els CTL CD8+ poden matar les cèl·lules hoste. Les cèl·lules T que causen lesió en els teixits poden ser autorreactives, o poden ser específiques per antígens estranys que estan presents en els teixits o estan units a les cèl·lules o als teixits.
141 Immunologia Parcial 2 Malalties causades per la inflamació mediada per citocines La IL-17, produïda per les cèl·lules Th17, promou el reclutament de neutròfils.
L’IFN-γ, produït per les cèl·lules Th1, activa els macròfags.
El TNF i les quimiocines, produïdes pels limfòcits T i altres cèl·lules, estan involucrats en el reclutament i l'activació de molts tipus de leucòcits.
Les lesions de teixits resulten dels productes dels neutròfils i macròfags reclutats i activats, com ara enzims lisosomals, espècies reactives d'oxigen, òxid nítric, i citocines proinflamatòries.
Les cèl·lules endotelials vasculars en les lesions poden expressar nivells incrementats de proteïnes de superfície regulades per citocines, com ara molècules d'adhesió i molècules del MHC de classe II.
És a dir; el dany tissular no és tan per les citocines en sí, sinó pels productes dels neutròfils activats que són reclutats als llocs d’inflamació.
La inflamació associada amb malalties mediades per cèl·lules T és típicament crònica. Les reaccions inflamatòries cròniques sovint produeixen fibrosi com a resultat de la secreció de citocines i factors de creixement per part dels macròfags i les cèl·lules T.
Moltes malalties autoimmunes específiques d'òrgans són causades per la interacció de les cèl·lules T autorreactives amb antígens propis, donant lloc a l'alliberament de citocines i la inflamació. Per exemple; l'artritis reumatoide, l'esclerosi múltiple, la diabetis tipus 1, psoriasi i altres malalties autoimmunes.
La fibrosi és una substitució de teixit propi específic d’un òrgan per teixit propi generat per cèl·lules que reparen, però és un teixit no específic. Per exemple: en el pulmó. Un granuloma (macròfags acumulats) és substituït per teixit fibrós. Aquest teixit omple el forat, però no té la funció del teixit. Per tant, queda menys funció pulmonar. La fibrosi és una reparació no específica. Poses un parche, però no tindrà la mateixa funció.
La inducció de les Follicular Helper T Cells Sobre les malalties inflamatòries intestinals: moltes vegades es considera que tenen una base autoimmunitària, però és com un mix. Poden haver alguns autoantígens, però també es perd la tolerància contra els propis bacteris comensals i això provoca inflamació i danya el teixit epitelial. Està mediada per les Th1 i les Th17.
142 Immunologia Parcial 2 La hipersensibilitat de tipus retardada La hipersensibilitat de tipus retardada (DTH) és una reacció inflamatòria perjudicial mediada per citocines que resulta de l'activació de cèl·lules T, particularment de les cèl·lules T CD4 +.
La reacció es diu retardada perquè normalment es desenvolupa de 24 a 48 hores després de l'exposició a l'antigen, en canvi les reaccions d'hipersensibilitat immediata (al·lèrgiques) es desenvolupen en qüestió de minuts.
Exemple: el derivat proteic purificat (PPD), un antigen proteic de Mycobacterium tuberculosis, provoca una reacció de DTH, anomenada reacció de la tuberculina, quan s'injecta en individus que han estat exposats a M. tuberculosis.
Les DTH tradicionalment es estan considerades reaccions de Th1. En algunes lesions DTH, els neutròfils són prominents, cosa que suggereix la participació de les cèl·lules Th17. En les infeccions per alguns paràsits helmints, les reaccions contra els ous dels paràsits provoquen una DTH amb un fort component d'eosinòfils. En aquests casos, el que s’ha demostrat és el paper de les citocines Th2.
L’exemple típic és la prova de la tuberculina. Per saber si una persona té una resposta contra un bacteri o hi ha estat en contacte, es fa servir un derivat proteic de la tuberculosi i s’injecta intradèrmicament. Si l’individu ha estat en contacte amb el bacteri (infecció activa o anterior), com hi ha memòria immunològica, es dóna la reacció de la tuberculina. El que veiem al cap de 48h és la fava. Si no ha tingut contacte abans no es dóna aquesta reacció perquè no hi ha temps de fer una resposta. Per tant s’ha considerat de tipus Th1 (cèl·lules T de memòria) tot i que també pot ser que les Th17 hi tinguin un paper.
Les reaccions DTH cròniques Les reaccions de DTH cròniques poden desenvolupar-se si una resposta Th1 a una infecció activa els macròfags però no elimina els microbis fagocitats. Si els microbis es localitzen en una àrea petita, la reacció produeix nòduls de teixit anomenats granulomes inflamatoris.
Les cèl·lules T activades i els macròfags produeixen contínuament citocines i factors de creixement. Hi ha una amplificació de la reacció i la modificació de l'entorn del teixit local; és a dir, una fibrosi (substitució de teixit).
Aquest tipus d'inflamació és una resposta característica d'alguns microbis persistents, com ara M. tuberculosi i alguns fongs. Gran part de la dificultat respiratòria associada a la tuberculosi o la infecció micòtica crònica del pulmó ve donada per la substitució de teixit pulmonar normal amb teixit fibròtic, cosa que no és directament atribuïble als microbis, sinó a la resposta immune.
143 Immunologia Parcial 2 Les reaccions d’hipersensibilitat retardada poden causar patologia si per exemple tenim una resposta Th1 contra una infecció, ja que implica una activació de fagòcits per eliminar els microorganismes però aquests microorganismes són resistents, i no poden ser eliminats.
Llavors es formen els granulomes. Això és típic de la tuberculosi, malaltia que sobretot afecta el pulmó, i és especialment resistent a la lisi dels macròfags. El que passa és que quan hi ha un focus de bacteris d’aquesta espècie, no es poden eliminar i es formen granulomes, ja que els macròfags segueixen activats, es van fusionant i formen cèl·lules gegants. Total, que el bacteri no mor i la resposta s’amplifica moltíssim. Todo mal.
144 ...

Comprar Previsualizar