PREHISTORIA, EDAD MEDIA, EDAD MODERNA (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura PENSAMENT INFERMER
Año del apunte 2013
Páginas 10
Fecha de subida 28/06/2014
Descargas 14

Vista previa del texto

TEMA 1: PREHISTORIA, EDAD MITJANA, EDAT 2013 MODERNA UNITAT1: PREHISTÒRIA, EDAT MITJANA, EDAT MODERNA La subdivisió de les etapes de la historia es basa en la evolució.
Colliere proposa una subdivisió segons les característiques del tenir cura durant cada període.
PREHISTORIA A la prehistòria, nòmades, divisió segons sexe en el treball. Passen de nòmades a sedentaris.
VIDEO L'activitat cuidadora es invisible en la prehistòria. És feia a casa, neix sense un valor afegit.
Conjunt de necessitats, beure, alimentar-se, dormir, netejar-se, procrear, … Venus indica les coses importants per els homes, que són: El ventre per procrear i els pits per enllatar.
Informació trobada objectes, pintures, … Característica de la prehistòria en el tema del cuidar gracies a les restes arqueològiques ja que no hi havien textos escrites. Paleopatologia ciència que estudia les infermetats de l'antiguitat.
La dona cuida mitjançant un saber seguint un objectiu mantenint la vida. Utilitzant remeis casolans.
Les dones ensenyaven a les filles el que sabien del cuidar.
El coneixement neix de la mà de les dones.
El primer coneixement veien com actuen els animals, observació i copia actuació animals.
Tot té anima el foc, la lluna, el sol tenen vida.
Deien que quan un cos enferma es perquè ha entrat un esperit.
TREPANACIONS--> furat al crani per afavorir la sortida de l'esperit.
Pensar que tenien l'esperit maligne donaven substancies per provocar el vòmit o fer de ventre, o donaven cops per a que sortir del cos.
La medicina es basa en la teoria de hipòcrites.
A partir de l'animisme neix un “animal” que es diu xamans o bruixots que utilitzen mètodes màgics i empírics per guarir.
Els xamans fan molta activitat poc basada en l’experiència.
Prehistòria → cuidar → dona → guarir → home bruixot se'ls hi atribuïen poders per fer fora els mals esperits.
Les llevadores també apareixen en la prehistòria.
Zona fertil-creixent, han deixats prestigis de guarir i curar.
Medica comença haver referència perquè hi han escrits del cuidar no hi ha referències escrites perquè no els hi donaven importància.
La mesopotàmia registraven el seu saber en taules d’alquímia.
Invisibilitat del cuidar en l'article de murabi (pedra molt alta) codi de murabi, conjunt de lleis i normes per regular determinades practiques social. 1er referent ètic i legal també apareix la dona cuidadora.
1 TEMA 1: PREHISTORIA, EDAD MITJANA, EDAT 2013 MODERNA Apareix el pa i la cervesa per l'alimentació en aquesta època.
Creien que amb la momificació evitaven la mort. 700 medicaments, alguns es continuen utilitzant. Tasca domestica disclaves a l'hora de cuidar.
Això es sap per els papirs.
Les normatives àmbit sanitàries molt destacades i vigents del S. XXI llei mosaica conjunt de lleis o normes de caràcter higienista, com per exemple d’higiene de les dones durant la menstruació, no menjar carn de porc, … marquen normes a seguir depèn de les circumstancies.
Deborah va ser la primera llevadora en el part de Rebeca.
La llevadora es la que està amb la dona embarassada desde el principi fins al final de l’embaràs.
Sobre les infermeres d'aquella època hi ha poca informació.
Els xenodoquis es on es guaria i cuidava, abans del cristianisme, al cristianisme son els hospitals.
Ha de tenir bones maneres, hàbits d'higiene, … A l’Índia els primers hospitals apareixen de la ma dels budistes, apareixia la 1º referència escrita i havien estudiants de medicina treballaven d'infermera.
La medicina va eliminar la màgia gracies a hipòcrites S.Vac, va donar nom a d’infermeria i als metges.
El cuidar era una feina poc reconeguda.
Asclepi (coneixement grec de la medicina i la salut) → influencia dels romans ESCULAPI El nostre context sanitari estan impregnades a la civilització grega.
A Grècia d’infermeria la feien els esclaus i les dones.
Les llevadores estaven ben reconegudes i podien atendre a parts.
A l'imperi romà: hi han aportacions molt importants, construeixen Aqüeductes, clavegueres, … les exigències de les llevadores, es saber llegir, que fossin mares i saber anatomia.
Les característiques fonamentals de l'activitat cuidadora, realment la activitat cuidadora es fa a l’àmbit domèstic. Socialment no reconeguda.
El cristianisme neix amb l'aparició de jesucrist, i es el naixement d'una ideologia, es un dels màxims responsables de la evolució del tenir cura.
El cristianisme apareix en un context on l'imperi romà es el principal. Neix com a manera de pensar.
Pels historiadors el naixement de jesucrist, es el moment del canvien el tenir cura, on es valora l’assistència als pobres, desvalguts.
Fins al naixement de jesucrist la cuidadora es en l’àmbit privat, i desde aquell moment pasa a l’àmbit públic.
2 TEMA 1: PREHISTORIA, EDAD MITJANA, EDAT 2013 MODERNA En el 313 dC amb l'edicte de milà pasa a ser una doctrina religiosa.
Un dels aspectes positius del cristianisme, seria que el tenir cura es visibilitat.
Dels aspectes negatius. Les dones que s'ocupen d'aquest tenir cura son vídues, solteres, que deixen la seva vida per ocupar-se al tenir cura o matrones romanes (dones de classe molt alta que o feien com escusa per no casar-se).
Els valors mes importants són d’humilitat, el tenir cura de manera altruista (sense rebre res a canvi), bona persona.
Les primeres protagonistes de diferent tipologia. Les que van tenir mes pes unes dones que coneixien com Diaconises (dones religioses intentaven contribuir a l’extensió del cristianisme, el seu primer propòsit no era cuidar sinó donar a conèixer la paraula de deu. Antecedent de les monges, eren de classe social alta, prestigi alt. Autoritzades a batejar a un nen que acaba de néixer. La primera diaconisa es deia FEBE), les vídues, les verges (tant ajuda a sacerdots com a tenir cura), matrones romanes (molt alta categoria utilitzaven els seus palaus per cuidar. Marcela, Fabiola, Paula).
L'escola escolàstica es l'escola mes important de l'edat mitjana. En el 476dC es la caiguda de l'imperi romà, perquè entren els països germànics, i es desestructura.
Al S. III hi ha un inici d'inestabilitat. L'imperi romà inici de la decadència. Amb l'imperi romà cau la societat rica.
Els pobles germànics ocupen els territoris romans.
Alta Edat Mitjana, es un caos, desestructuració social, epidèmies.
Baixa Edat Mitjana, comença a estructurar-se el caos anterior.
L’església es situa en la Edat Mitjana en institució molt important.
Durant tota la Edat mitjana tutelarà la pràctica mèdica i cuidadora. Els metges necessitava la tutelació dels catòlics.
EDAT MITJANA ALTA EDAT MITJANA Varis fenòmens importants: Feudalisme, Islamisme, Monastisisme (més important per a l'infermeria) Monastisisme, manera de vida, que apareix quan comença la conquista bàrbara. Com a manera de sobreviure van fases religioses i van viure als monestirs. Manera de viure molt particular. On hi ha característica. Si anaven a un mateix monestir tenien llocs per cuidar, eren atesos per homes, no tenien estudis però anaven fent llegir les obres dels grecs sobre el tenir cura.
D'aquesta manera s'inicia la medicina monàstica.
Neix al 476dC durarà fins al S. XI Es comença a generar a l'alta edat mitjana, el tenir cura comença a formar part de l’església. Es un patrimoni de l’església no de l'estat, l'activitat cuidadora i guaridora està en mans dels sacerdots, deien que les persones quan emmalaltien eren perquè havien pecat.
Més que un acte de caritat que de justícia patrimoni més de l’església que de l’estat més exercici de 3 TEMA 1: PREHISTORIA, EDAD MITJANA, EDAT 2013 MODERNA sacerdots que de metges el pecat com a causa de la malaltia.
L’assistència als malalts i protagonistes del tenir cura o fan les dones dels senyors feudals o els monjos amb el temps el tenir cura dels malalts la funció principal era de les comunitats monàstiques, la realització d’activitat mèdica-medicina monàstica i del tenir cura, els procediments que feien eren: - Tapar als malalts amb roba d’abric - Massatges als peus amb sal i vinagre - Aigua Freda per la febre - Realització sagnies - Aplicació d’ènemes Al 1980 apareix una malaltia a Espanya molt important, que es VIH Qui dóna cura a l'alta edat mitjana? L’ESGLÉSIA Qui son els que en duien a terme el tenir cura a l'edat mitjana? ELS MONJOS ALS MONESTIRS.
Coses que feien els monjos: eren metges que no estaven formats, l'aprenien dels llibres escrits pels grecs.
De les practiques mes habituals una d’elles era el fer sagnies.
També aplicaven enemes, per purgar el cos.
RESUM: ALTA EDAT MITJANA, és un caos, ja que els Romans ho tenien tot controlat, la salut pública estava molt avançada, però quan l'imperi romà està invait per els pobles germànics, o desestructuren tot, comença la pobresa, les malalties, la mortalitat, agafa molta importància i es la institució eclesiàstica.
Hi han 3 fenòmens que s'inicien a l'edat mitjana, i són:  Feudalisme  Islamisme  Monasticisme 4 TEMA 1: PREHISTORIA, EDAD MITJANA, EDAT 2013 MODERNA LA BAIXA EDAT MITJANA A la baixa edat mitjana, es un ressorgir de la fosca, una etapa de canvis, encara que continua la església sent un pilar molt important. Europa torna a caminar (art, cultura, medicina) A partir del S. XI hi ha més estabilitat, la ciutat comença a tenir una estructura política, una estructura comercial, encara que continuen tenint poca higiene.
A conseqüència d'aquesta estabilitat augmenta la població.
Hi ha un desenvolupament de les ciutats.
- Apareix una nova clase social, molt lligada en el comerç que es diu clase social mitjana o burgesia.
- Hi ha grans moviments de població - Desvinculació de la unitat protectora.
En el S.XIV, hi han brots d’epidèmies molt importants entre elles com per exemple la pesta, la lepra o la grip (malaltia de la suor) Al S. XII – XIII, el fet mes rellevant, es l'aparició de les primeres universitats europees.
A l'alta edat mitjana hi ha un papa de l’església es diu URBÀ II, era un papa mas política que religiós, volia cristal·litzar determinades zones habilitades per els infidels. Al S. XI Urbà II va prohibí que els monjos poguessin practicar medicina, assistència Sanitaria.
Al S. XII primeres universitats per formar metges. Va prohibir la medicina monàstica perquè volia anar a Jerusalem.
Amb les creuades, de camí a Jerusalem s'anaven construint hospitals per curar als soldats.
Durant la baixa edat mitjana començen a proliferar ordres religioses.
Quan es creuen les primeres universitats, s'imparteix molta teologia, recupera coneixements grecs i es prohibeix l'entrada de la dona a la universitat.
Al llarg de tota la historia, a l’àmbit rural, al camp hi havia una figura, una dóna que donava assistència als veïns es deia CURANDERA.
També prohibeix que qualsevol persona que no fos metge pugues ajudar a guarir. Si veien a les curanderes, pensaven que eren bruixes i van començar la caseria de bruixes (S. XIV).
A partir del S. XI a les ciutats començen a formar-se hospitals catedralicis (hospital i catedral junts), els que anaven a aquests hospitals eren pobres o gent que donaven tots els seus “diners” per ser atesos.
Al S. XIV les epidèmies més importants: la Lepra, la Pesta, i la malaltia de la suor (grip comú).
Els metges per cuidar als malalts de pesta, portaven : mascara, guants, bata, barret i un pal per marcar la distancia.
VIDEO DE DONES SÀVIES: transmissió de mares a fills. Els fills acaben de néixer i si morien, l'home l'enterrava al costat de la casa per a que no es desvies del seu camí.
IMATGE TREPANACIÓ: Es valora el fer cas a l’església.
Compartien llits, no ajudaven a passar el dolor.
Quan apareixen més epidèmies creen mes hospitals.
Ordres religioses:  militars- creuades: soldats, monjos religiosos 5 TEMA 1: PREHISTORIA, EDAD MITJANA, EDAT 2013 MODERNA  religioses: st. Francis d’Assis (amb els pobres)  seglars: ordres religioses però no vivien en convents.
Els hospitals catedralicis que apareixen a partir del S. XI.
Pocs metges però si cirugians-barbers.
Molta responsabilitat per a monjos i monges.
S’aniran incorporant gent creien però no es dediquen 100% a l’església.
IDEES BASIQUES  practica medica i cuidadora, per l’església  creació d'hospitals per donar cavitat   àmbit rural → monestirs  ciutats → hospitals catedralicis el cuidar pasa a mans de l’església.
Darrera d’això hi ha una impregnació ideològica.
Característiques del tenir cura.
 tenir cura a càrrec de monjos i monges  el cos es menyspreable. Les cures espirituals son prioritàries  la paraula com a mitjà terapèutic  el patiment redueix els pecats.
 Evita la utilització del judici i discerniment.
VIDEO DE LA PESTE Molts tenien caries.
1348 malalties a Florència, van morir la meitat de la població de Florència, s’encomanava molt i va expandir-se per tot Europa. Malaltia de la pesta.
La va patir tothom, no entenia de classes socials.
14 de maig va haver una processió als carrers.
A Girona va escriure a França per sapiguer com es podia aturar. A França deia que era un producte de la beguda que ficaven els pobres.
El primer llibre tractat de la pesta en el S. XIV escrit en català en llatí.
- Alteració de l’aire - Alineació de planetes - Ingredients contaminants.
Síntoma principal  inflamació dels ganglis limfàtics.
La prevenció es una bona alimentació i una bona higiene.
Causes que van provocar la cacera de Bruixes.
- No eren religioses - Les dones estan exercint tocant cossos.
L’església tenia control en tota la població, però amb aquestes dones perden control amb aquesta població, i van veure una pèrdua de poder.
6 TEMA 1: PREHISTORIA, EDAD MITJANA, EDAT 2013 MODERNA - Els metges tenien coneixements poc empírics, les dones utilitzaven herbes que funcionaven bé, de manera empíria. Poc a poc el coneixement que tenien els metge. Les dones havien viscut un par i llavors tenien una experiència.
No deixen de fer-ho, però ho fan d’amagat, i pensen que fa bruixeria, perquè veuen que fan cosses d’amagat.
Hi han dos fenòmens a destacar són: Les dones sàvies i la cacera de bruixes són un impacte de l’islamisme en l’assistència als malalts.
La cacera de bruixes (S. XIV-XVIII), durant l’edat mitjana fan una transformació de dona sàvia a bruixes, les causes son que desde el 711 dC fins al 1492 dC hi ha una ocupació àrab a Espanya. A Espanya tot el que a succeït anteriorment a Europa, comença a finals de l’edat mitjana (1500). Però es viu de manera mes força.
De la practica cuidadora, no hi ha referències escrites, a la practica islàmica, si que hi ha un text d’uns joves que donaven suport al metge.
La medicina d’Espanya era menys magico-religiosa i més empíriques, molt diferent de la que vivien a la restes d’Europa. Força avançada en la creació de fàrmacs. Segueixen la influència greco-romana, comença la formació medica, la creació d’hospitals, atenció espiritual i mental (les persones poguessin esta en pau interior, patis amb flors per poder passejar).
EDAT MODERNA Estem a l’etapa tècnica s’inicia a l’edat moderna.
A l’edat moderna s’inicia amb el renaixement (torna a recuperar coses de la era greco-romana) La revolució francesa 1789 es el tancament de l’edat moderna.
A l’historia moderna (S.XV- S.XVIII) hi ha 3 moviments: - RENAIXEMENT (S. XV-XVI): es una sèrie de canvis que proporcionarà que aquesta època sigui 7 TEMA 1: PREHISTORIA, EDAD MITJANA, EDAT 2013 MODERNA diferent - EL BARROC (S. XVII) - LA IL·LUSTRACIÓ (S.XVIII): cultura, pensament lluny de les explicacions sense sentit, diuen que a Espanya no va arribar aquesta època, perquè en aquell moment encara estaven a l’edat mitjana.
RENAIXEMENT El renaixement suposa un tancament de la idea de la religió. L’important es l’esser humà i la seva capacitat de pensar. Va provocar un avanç important de la ciència. Es un retorn cap als valors individuals. Una nova concepció de món.
Es un període històric del S. XV-XVI.
Es un moviment cultural on recuperen els valors, de que l’esser humà ha de pensar (revalorització de l’antiguitat clàssica) Hi ha canvis econòmics de la mà del descobriment d’Amèrica, valoració del comerç (classe mitjana).
Hi ha un ascens burgesia, la clase mitjana comença a qüestionar a altres quelgrat perquè van veure que mentre ells morien de gana, altres vivien béHi ha canvis importants de mentalitat (humanisme), hi ha un canvi de paradigma.
L’ humanisme es una corrent de pensament que el esser humà es el que pensa, per la classe social, es una manera d’entendre el món i l’esser humà.
Hi han descobriments científics i tecnològics (es un desenvolupament de la medicina com a ciència, perquè començen a ficar interès per la manera de pensar. Diferent en els països catòlics i protestants. Activitats cuidadora fins al S. XIX no deixa de ser un ofici) Apareixen moltes universitats (al S.XII-XIII va produir-se la institularització de la medicina. Universitats que eren diferents en moviment empíric, en l’edat moderna començen a secularitzar-se) la secularització es la separació progressiva d’idees religioses. Ideològicament hi ha un pensament lliure.
Hi ha una crisis religiosa on apareix el canvi de la reforma i el protestantisme i la contrareforma i el concili de Trento (grau referent a infermeria).
PROTESTANTISME El protestantisme apareix de la mà de MARTÍ LUTER, era molt religiós, va començar a qüestionar els privilegis que tenien els màxims representants de l’església. Va donar lloc al moviment del protestantisme.
Marcant una manera de pensar diferent, va provocar una crisis a l’església.
Es un conjunt de doctrines religioses sorgides de la reforma del S. XVI (1517) quan neix es una manera de protestar.
Es un moviment ideològic i polític (es una confortació molt important entre les dues bandes) Hi ha una separació entre política i religió.
Les idees bàsiques del protestantisme, no necessiten representació del que diuen els textos sagrats, sinó que el que es necessita que tothom pugui llegir i interpretar els textos sagrats.
8 TEMA 1: PREHISTORIA, EDAD MITJANA, EDAT 2013 MODERNA - Defensen la glòria absoluta de déu.
- Autoritat suprema de la bíblia - Versions populars i distribució de la bíblia (escrit en llengua popular, no en llatí. L’impremta va fer fàcil l’escampada de bíblies en llenguatge habitual) - Rebutgen la vida monàstica (l’església s’acaba separant. L’església catòlica i església protestant) Va eliminar les ordres religioses, així que va provocar un període fosc de la infermeria.
L’església catòlica, es el segle d’or a l’infermeria.
Començen a formar als religiosos.
LA CONTRAREFORMA La contrareforma, reunions, canvis de l’església, moviment, ...
La contrareforma es un moviment de renovació espiritual, una aparició del “santo oficio”, hi ha el concili de Trento (1545-1563), hi ha una creació de més ordres religioses.
Les conseqüències del protestantisme, apareixen en els països protestants, arriba el període fosc de la infermeria (1500-1860). En Espanya, mentre estant, es el segle d’or. El període de la etapa tècnica segons F. Colliere.
Als països no protestants, quina va ser l’evolució de la infermeria? A Espanya mentre entrat està al segle d’or, i comencen a formar als religiosos.
A Espanya l’actualitat cuidadora o fan religiosos. Apareixen mes ordres religioses basades del cuidar.
EL SEGLE D’OR PER A LA INFERMERIA ESPANYOLA (1550-1650) Comença a caminar la medicina cap a la ciència.
Els metges comencen a traspassar funcions tècniques- bàsiques (obtenció de mostres, realització d’embenaments) als religiosos, per això comença la formació de les monges, l’inicia del camí de l’activitat cuidadora o farà pel desenvolupament de la medicina cap a la ciència.
Pasem de la tutela de l’església a la tutela dels metges. Passen de religioses a auxiliar del metge, a Espanya no ens hem tret el nom de ajudants del metge fins al 1977.
9 TEMA 1: PREHISTORIA, EDAD MITJANA, EDAT 2013 MODERNA Hi ha una constitució i expansió d’ordres religioses.
Apareixen els primers manuals, ja que tenen la necessitat de deixar escrit el que fan.
Apareix la influencia de la infermeria en altres països.
Els primers manuals d’infermeria van ser: - Institución de enfermeros (1617. Andrés Fernández – germà obregó) - Directori de infermeria Els continguts d’aquests manuals eren: - Cures infermeres front determinades malalties i situacions d’urgència (com actuar davant de coses concretes) - Preparació i administració de fàrmacs (farmacologia bàsica) - Conceptes d’anatomia - Orientació dietètiques - Tasques i funcions dels infermers (especifica feina que pot fer i que no pot fer l’infermeria) Durant l’era moderna, comença a formar-se la infermeria moderna. A finals de la era moderna comencen a aparèixer hospitals, no només per l’església sinó també de l’estat.
Quan comença el desenvolupament de la medicina com a ciència, es quan comença la formació universitària.
El desenvolupament estructural i de la funció dels hospitals a l’edat moderna eren: - Finalitat mes guaridora - Canvi de mentalitat: caritat contra dret social - Tendència a la secularització - Progressiu control de l’estat El període fosc de la infermeria va donar lloc al moviment de professionalització de la infermeria, van aparèixer diferents persones.
10 ...