2- Instruments d'observació (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Dissenys de Recerca
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 11/03/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

2- INSTRUMENTS D’OBSERVACIÓ Flux conductual: activitat d’un organisme (procés amb pautes i regularitats que es desenvolupen en el temps i d’una forma determinada) des de que neix fins que mor.
Per poder estudiar la conducta de manera quantitativa cal dividir el flux en segments conductuals. La divisió entre segments són els senyalitzadors, que es posen: - Si canvia la part del cos que estudiem Si canvia el tipus de conducta Si canvia el tipus d’aparell que usa Si canvia el temps, el lloc...
- Esdeveniments: duració mes petita que la unitat de temps disponible (ex. Parpelleig, aixecar celles, picar l’ullet...) Estats: duració igual o més gran que la unitat de temps disponible. Implicant certa permanència. (ex. Plorar, dormir...) Depenent de la unitat que utilitzo, el segment serà d’un tipus o d’un altre. Per exemple, si agafo com a unitat els anys, la Segona Guerra Mundial serà un estat, però si agafo segles, serà un esdeveniment.
Tipus de segments segons la seva duració: - UNITATS DE CONDUCTA conjunt de segments amb les mateixes característiques.
Tipus segons: - Grau de segmentació: o Moleculars: gestos, expressions facials... (ex. Mossegar la mà) o Molars: combinació d’accions, direccions, objectes... (ex. Acte agressiu) No és o cara o creu, és un continu. Dintre d’una molar, trobem moltes unitats moleculars.
- Definició: depenent de l’objectiu d’estudi utilitzo un tipus o un altre o Unitat estructural / morfològica / topogràfica: definim una unitat com a pautes espai – temporal de contracció muscular. Es defineix a partir de les accions que realitza. Normalment s’usa en estudis no humans. (ex. A traves del moviment muscular explico com s’estira un braç) o Unitat funcional: es defineix per les conseqüències que té a l’entorn físic del subjecte. Es parla dels resultats dels moviments. Conseqüència d’una sèrie de moviments més molars. (ex. Tocar el piano, conduir, construir un niu) Pot incloure unitats estructurals.
o Unitat causal: atribuïm unes causes hipotètiques del que està passant internament que provoca la manifestació conductual. Atribuïm quelcom que no veiem però pressuposem que provoca el que veiem, és a dir, fem inferències del que està passant. (ex. Cares de pena – atribuïm tristor) S’ha d’intentar no usar en especies no humanes i en psicologia, només quan es treballa en grups.
Avantatges d’usar funcionals i causals:  Son més molars, inclouen estructurals i, per tant, estalviem termes i unitats a l’hora d’estudiar (apropar-se inclou caminar, córrer, saltar...)  Puc comparar individus d’especies diferents. (apropar-se entre mascles i femelles)  Puc comparar subjectes de diferents edats (veure les proporcions de temps de joc solitari amb el pas del temps) Desavantatges: pèrdua d’informació, pèrdua del detall de com s’executa l’acció.
Una unitat de conducta ha de ser: - Objectiva: ha de tenir característiques observables. El que és interpretable ho haig de poder transformar a elements objectius, és a dir, que tothom entengui el mateix, no pot haver diferents opinions.
Clara: no pot haver ambigüitat, no es pot confondre amb una altre unitat.
Complerta: s’ha d’establir en quin moment comença i en quin acaba. Es recomana posar exemples negatius per deixar-ho més clar.
Components: - Nucli conceptual: definició, contingut abstracte de la unitat que la diferencia d’altres.
Nivell de plasticitat o apertura: quan dues accions comparteixen característiques es classifiquen en la mateixa categoria, encara que no siguin el mateix. (ex. Un roure i un avet entrarien en la mateixa categoria: arbre) Com més molar sigui una unitat de conducta, més plasticitat hi haurà.
Borrositat: grau de solapament entre nuclis d’unitats de conducta.
Per exemple, en la figura següent no sabem si està trist o enfadat, ja que presenta característiques comunes tant d’una categoria com de l’altre. Hi ha borrositat.
SISTEMA DE CATEGORIES Sistema representacional on els signes representen classes disjuntes de segments de conducta, és a dir, que no se solapen i on estan tots representats. Per tant, diem que són EME (exhaustius i mútuament excloents). És una eina tancada per mesurar el comportament.
Categoria: unitat de conducta quan he establert que és EME Exclusivitat: tipus de solapament ( no exclusivitat): - Solapament conceptual: el problema està a la definció. Hi ha borrositat entre dues unitats, la frontera entre A i B no està clara. Es pot evitar fent una bona definició de les categories.
Solapament temporal: quan treballem amb nivells diferents de comportament que es poden produir alhora (ex. Estudiar l’explicació i els moviments corporals d’un mestre) Es pot evitar fent un sistema de categories diferenciat per cada comportament (ex. Sistema pel comportament verbal i sistema pels moviments). Entre ells son exhaustius però concurrents, se solapen en el temps.
Exhaustivitat: tipus: - Exhaustivitat conceptual: estan contemplats tots els segments possibles de la conducta del subjecte en la situació d’estudi.
Exhaustivitat temporal: en un estudi em puc trobar un tros on no passa cap segment dels que he creat. Per aconseguir aquest tipus d’exhaustivitat, haig d’afegir un segment de negació (ex. Si estudio conducta verbal, faria un segment de “no condcuta verbal” quan el subjecte no parli) Com elaborar un sistema de categories: - Definir l’objectiu, la conducta que vull estudiar.
Fer registres narratius: narrar tot el que està passant referent a la conducta d’estudi, sense pautes) Extreure un llistat dels trets distintius dels registres narratius.
Trobar si hi ha característiques iguals entre els trets i fer unitats de conducta.
Buscar EME i crear el sistema de categories.
- Unidimensional, que garanteix EME Tenir un numero petit de categories, aconsellable menys de 20. Sobre tot, quan no es pot gravar.
El nivell de molaritat ha de ser similar entre unitats.
Si les categories no són excloents: o Establir prioritats entre les categories problema i quan passin les dos alhora decidir quina anoto.
o Crear una nova categoria incloent les dues que se solapen. (ex. Mirar a la cria i donar-li copets perquè no s’adormi mentre menja) Si les categories no són exhaustives: o Crear un segment de negació.
o Crear una categoria anomenada calaix de sastre per posar conductes poc freqüents que no donen informació rellevant.
Un sistema de categories ideal ha de ser: - ...