El Barroc a Itàlia. Caravaggio (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Art del Renaixement i del Barroc
Año del apunte 2013
Páginas 8
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 9
Subido por

Descripción

Apunts d'art amb imatges de les obres

Vista previa del texto

25.02 El Barroc a Itàlia: Caravaggio (Roma, 1571 – 1610) Art molt visceral en el seu context coetani. Un dels objectius de Caravaggio era recuperar la densitat/volumetria del cos perduda en l’època manierista. Intenta fer del cos humà l’únic protagonista de la seva escena (elimina del quadre tot allò que no sigui presència humana).
Busca la presència corporal en la gent del poble (rostres plens de realitat que tenien preocupacions reals). Impressió pessimista del destí humà (les seves pintures van obrir el camí a explorar les passions de l’ànima) (què mou el comportament humà --> relacionat amb Descartes).
Es va formar al taller de Peterzano. Arriba a Roma el 1592 (92-95, primeres obres). Durant aquests anys Caravaggio va “sobreviure” a Roma. Es dedica a fer pintura de gènere, aquella que ens indica com es viu contemporàniament (Rembrandt, Vermeer), molt particular perquè no era un retrat concret, sinó una tipologia d’acció que es feia. Ja apareixen els primers trets de la foscor (inicialment encara hi ha molta llum). El primer client és el Cardenal del Monte, el qual li dóna un sostre i li obre les portes. Baco malalt (c. 1595, un dels tòpics de Caravaggio són les figures masculines de mig cos amb actituds intranscendents; aquest és un homenatge, potser satíric, a la inspiració divina del vi), Cistella de fruita (Primer cas de natura morta. Vs. Brueghel el vell, L’olfacte, en què busca l’atractiu cromàtic en sentit decoratiu i no la realitat nua de les coses --> pintor-historiador enlloc de pintor-poeta, destruir la barrera entre l’espai fictici i l’espai real) La bonaventura (reflexions morals sobre la naturalesa embaucadora del gènere humà), Sopar a Emaús (del 1600 i el 1595 es coneixen amb el cardenal. Emfatitza molt la gestualitat dels protagonistes de la seva obra, els apòstols no havien reconegut Jesús fins aquest moment, contrast de llum, encara hi ha presència massiva d’elements no humans), Judit i Holofernes (vs.
Judit i Holofernes d’Artemisa), Les pintures de la Capella Contarelli, Crucifixió de Sant Pere, Vocació de Sant Pau, La mort de la Verge, Verge dels palafreners.
El 1605 té una disputa i mata al contrincant; el 1606 marxa cap a Nàpols; el 1607 arriba a Malta, és empresonat, però s’escapa; llavors arriba a Sicília. El 1606 pinta el David amb el cap de Goliat, en el qual Goliat és l’autorretrat de Caravaggio. El pinta per Escipione Borghese. ES creu que intenta demanar perdó (David: postura al·legòrica de la justícia: espasa i la balança que és el cap). També hi ha una relació de David amb Crist.
Emprèn el viatge de tornada a Roma, però mor (segurament de Malària) el 1610.
Baco malalt Cistella de fruita L’olfacte La bonaventura Sopar a Emaús Judit i Holofernes Galeria nacional d’art antic, Palau Barberini (Roma); c. 1597-1600.
Autor: Caravaggio · · · · Iconografia molt utilitzada en el Renaixement (Donatello havia esculpit el mateix episodi, interpretació).
Per què tria el moment en què li està tallant el cap? Mínima presència que ? el lloc on ha passat l’acció. Molt bona representació.
Judit: noia jove però enèrgica, mans situades en paral·lel. Judit en contraposició a la criada (Abra).
Filla d’Horacio Gentileschi, Artemisa Gentileschi: Judit i Holofernes (c. 1612), molt més naturalista que la de Caravaggio.
Judit i Holofernes Autor: Artemisa Les pintures de la Capella Contarelli Església de Sant Lluís dels Francesos (Roma), 1599-1600 Autor: Caravaggio  L’ambaixador dels Medici davant del Papa era el Cardenal del Monte. Caravaggio pot començar a pintar en una església. Dimensió pública. A partir d’aquest moment comença a fer pintures per altres esglésies.
 Els temes són l’evocació de Sant Mateu, el Martiri de Sant Mateu i Sant Mateu i l’àngel.
 Vocació de Sant Mateu  Crida directa i personal de Déu que sorprèn a l’home quan menys s’ho espera.
 Personatges vestits a la moda contemporània.
 Anacronisme entre l’aparició de Jesús i Sant Pere.
 Tema de la conversió en el fet de tractar el tema coetàniament (vestimenta). Jesús i Sant Pere no.
 Indeterminació espai-temps: menys descriptiu però més etern i més universal (mà d’Adàn a la Capella Sixtina).
 Sant Mateu i l’àngel Crucifixió de Sant Pere Santa Maria del Popolo (Roma), 1601 Autor: Caravaggio   No hi ha res més que la mecànica de la crucificació. La mecànica de la mort ja s’ha posat en marxa i res no pot aturar-la. Acció relentitzada.
El rostre de Sant Pere és l’únic que veiem.
Vocació de Sant Pau Santa Maria del Popolo (Roma), 1601 Autor: Caravaggio    Sant Pau era un perseguidor dels cristians.
Va veure una llum que el va deixar momentàniament encegat.
Suspensió dramàtica.
La mort de la Verge Museu del Louvre (Paris), 1605-1606 Autor: Caravaggio     Iconografia molt poc representada: episodi apòcrif.
Mort d’una dona amb el ventre inflat i els peus nus, visió d’una dona vulgar (representada en la quotidianitat).
Eliminació radical de tots els elements sobrenaturals.
No va arribar a ocupar el seu lloc perquè va ser rebutjada.
Verge dels palafreners David amb el cap de Goliat Galeria Borghese (Roma), 1610 Autor: Caravaggio  Goliat: autoretrat de Caravaggio. El pinta per Escipione Borghese.
...